dimecres, 28 de març del 2007

Als grans llacs

No els entenc, ho provo, però no els entenc. Per un trimadore com jo les coses són clares, veiem el món com peces d’un motor: hi ha les que encaixen perfectament, hi ha les que s’han de polir i les que s’hauran de treballar per tal que siguin útils. Així que potser malinterpreto alguna reacció i és que la interpretació de l’univers gira al voltant del punt de vista de cadascú.
A la foto es veia un grup de soldats tot cofois posant i de fons a la platja de l’illa sortint de l’aigua, com una sirena, l’home de l’ull de camaleó.
Vam posar la foto dins el maletí i riiiiiiiffffftttttss apareixem al mig d’un fangar envoltats de coníferes. Tornem a tenir la hover-furgoneta de la coalició. Se senten uns crits d’algun ésser amb cordes vocals, demanant auxili. Els primers a reaccionar són en Blade i N’Gawa la resta ens quedem al vehicle. Aquí és on començo a especular, hi he estat reflexionant i crec que en Blade està afamat, hi ha algú demanant auxili i és possible tinguin energia per xuclar. N’Gawa en canvi sembla nerviós, sempre sembla nerviós i el veig més tranquil si hi ha algun crani per esclafar. Crec que els implants del cervell afecten a en Campbell, sembla agafar sempre la sortida més difícil, era evident que no es podia passar amb el hover pel mig del bosc, però ell ho va fer, maniobra cap aquí, maniobra cap allà, una ratllada... a peu s’anava més ràpid! La Non es queda a dins el vehicle, és una soldat, crec que no està acostumada a prendre iniciatives. Jo per la meva part tinc clara la meva tasca i no és enfangar-se i repartir guitzes.
Quan arribem amb el vehicle a una clariana hi veiem una mena de llangardaix humanoide barallant-se amb tres sabaters de la mida d’un cotxe. En Blade i un dels sabaters estan abraçats rebolcant-se pel fang, qualsevol que no sabes que el que volen és cruspir-se l’un a l’altre es pensaria que es tracta d’una mena de ritu sexual. N’Gawa en té un agafat pel fibló i està provant d’aixecar-lo i fer-lo giravoltar. En veure la baralla els altres ens hi fiquem, en Campbell i jo disparant i la Non a escopinades! Tira escopinades àcides que tenen entretingut una bona estona un sabater. Uns quants trets, algun ensurt, molta patacada i finalment en Blade xucla un dels sabaters, i els altres dos fugen, un sense fibló (N’Gawa!)
El llangardaix està molt agraït i ens vol portar al seu poble, viu en un poblat construït sobre els arbres a la riba d’un llac. Em miro i remiro la foto i diria que l’illa que es veu al mig del llac és la que hi apareix. No sé qui diu que és el llac Ontàrio no molt lluny de Lazro i l’illa es diu Galú.
Després d’una ruta turística i una conversa amb el cap de la tribu descobrim que els “ewok” estan en problemes, Aloisius la fada negra s’emporta els seus fills al Bosc de Pedra. I a mi què? Direu. Jo vaig pensar el mateix, són una colla d’arreplegats, perquè ajudar-los, volem anar a l’illa no barallar-nos amb fades. La resta no pensaven igual, no ho entenc. Un cop més aplicaré la lògica d’abans, N’Gawa veu patacades, en Blade energia per xuclar, en Campbell segueix sempre el camí més difícil i la Non segueix ordres. Que hi farem m’hauria quedat sol.
Ens posem de camí cap al bosc de pedra i.....

2 comentaris:

  1. Els misteris del maletí són inescrutables, amic meu...cal tenir fe en el megavers! ;D

    Q.

    PD: Que consti que no és obligat fer res, que ben bé podieu hever passat dels "Ewoks llangardaixos".

    ResponElimina
  2. Què!?!?!

    I deixar que se'ls enduguin les cries?!?!?!?!

    La Coalició mai deixaria uns infants en perill en mans de fades!!!!!

    Tenim o no tenim clar qui és el nostre enemic? Mort als Tolkeens!!! Són massa diferents!!!


    N'Gawa!!!!! N'Gawa!!!!! N'Gawa fins a la Moooooooort!!!!!!

    ResponElimina