Més val tard que mai.
Penjats dels arbres, dins una vegetació esplendorosa i en un ambient gairebé idíl·lic, el son es converteix en malson. Emanacions hectoplasmàtiques ens embolcallen. L'angoixa ens atrapa. Crits sofocants produïts per les emanacions, "El devorador s'acosta, el devorador s'acosta,...".
El despertar suposa un alliberament, però la inquietud ja està entre nosaltres.
El shaman del poblat, Sgloth, també està molt esverat. Havia sentit coses semblants altres vegades, però mai tant intensament.
Els malsons però, no ens fan apartar de la nostra missió: Alliberar els nens que segresta la Fada Negra de forma indiscriminada i impecable.
De bon matí, sortim airosos cap a la nostra fita. Un guia ens porta per zones pantones i gairebé intransitables. Cap a mig matí arribem a una esplanada on ja no hi ha vegetació sino una mena de monolits de pedra, que acaben formant un eixam del que podria arribar a ser una mena de fortalesa. Entre el pedregar, sembla que hi ha figures semi-humanes. Són els nens!! Convertits en una mena de transformació cap al que podria molt ben sé, eriços gegants. Com ha pogut crear semblant maldat, aquesta maleïda fada!!!
Al avançar cap a ells per tal d'alliberar-los del seu calvari, ens ataquen sense voler entrar en raó. Hem de mirar de no fer-los mal, però ens els hem de treure de sobre. Són molts!!
Aconseguir la fortalesa sembla la única sortida. Mentre uns distreuen als "nens", els més valents escalem la fortalesa per desenmascarar a la "bruixa". En adonar-se de les nostres intencions, apareix del seu amagatall i ens ataca cobardamanet desde les altures. Els nostre làsers són la nostra única esperança.
Victòria!!! Espantada pel nostre poder, ha de fugir miserablement!!
No es dóna per vençuda però. Heu guanyat la batalla, però no la guerra!!
Els nens queden en un estat catatònic. Dins la fortalesa hi ha un bon botí.
El poble ens reb com herois, però la salut dels nens no sembla millorar. Treure's d'aquest malson que deuen estar vivint es presenta com una tasca dura però molt gratificant.
Vinga endavant anims! Visca el cronista!
ResponEliminaEp, si aneu cap a la ciutat penseu a amagar, tunejar, tapar tota referència a la coalició... per si de cas.
Manel, brutal la crònica!!. Per cert, qui fa la següent? Proposo donar 100 PX per qui la faci, de moment els 100 per en Mateu i el Manel ja els tenen.
ResponElimina