dilluns, 6 d’agost del 2007

No es pot matar tot el que és gras

Primer de tot una reflexió: Ens cal més gent per jugar. Essent 2 jugadors fixes (més un director de joc) i dos no fixes (que cada cop són més fora que a dins – no és una crítica, ull), cal que fitxem algú amb caires d’urgència.

A part d’això, la partida va anar força bé. Varem començar per enllestir el personatge d’en Manel, un Mag de batalla, que malgrat portar-lo mig embastat, va trigar un pèl a sortir endavant.

Finalment però, varem entrar a sac amb la partida, on els personatges segueixen la pista del paperet on hi havia la direcció d’una taverna i una hora. Allà hi troben un “missatger” escanyolit i nerviós. El crazy i el mag de batalla no veuen una oportunitat millor per desfogar-se de la batalla perduda en la sessió passada, fent-li pagar a aquest. Pensen suplantar-lo per atrapar al caça-recompenses que els ha vençut. Així que després d’un breu intercanvi de paraules on el crazy intenta infructuosament convèncer al missatge que són ells els mercenaris, un tall de vidro-ganivet a la nou del coll acabava ràpidament amb la discussió, que començava a atreure les mirades suspicaces de la parròquia. Un cop suplantat el missatger esperen al cap dels Escuts Grocs que apareix a l’hora indicada per reclamar els seus diners. No es posen d’acord i el caça-recomepenses marxa enfadat. El crazy intenta seguir-lo però cau ell en l’emboscada preparada pels companys del perseguit. Es dóna una nova batalla en un carreró abandonat, però aquest cop els nostres herois aconsegueixen vèncer als skelebots i al T-3 (un ciborg complet, amb una mitat del cos metàl·lica i l'altra mitat de bio-materials) i foragitar al caça-recompenses, que marxa volant en una power-armor ( i que passa a ser un dels dolents recurrents de la campanya).

Sembla però que els PJ han arribat a un atzucac, sense més pistes ni ningú per interrogar. Per sort, els personatges de Rifts estan curulls de sorpreses, i una ràpida mirada a la fixa, rebel·la el potent olfacte del crazy, que reconeix a les robes del missatger una olor rància a llibre vell i humit. El seu cap és portat en presència del germà Egil per què amb els seus poders contacti amb l’esperit del mort. Aquest, des del més enllà, reconeix que treballava per la “Germandat”, una secta d’adoradors de Yigg (un dels Déus Antics), que té la seva seu en els barris més deprimits de Queensharvor.

L'aventura continua...

Inspiracions: Evidentment el T-3 està basat amb la pel·lícula de Terminator.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada