La fi a Fort Galoo

Personatges en acció:

Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).

Personatges en segon pla:

Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________

Durant el viatge fins al punt d’intercepció amb el buc de càrrega “Hamburg” la tripulació de Barba Roja interactua amb en Campbell i en Hell. El primer demostra les seves dots com a pilot de iot de combat, permetent que en Barba Roja s’ocupi dels canons durant l’assalt. En Hell demana a en Peter Can (el Glitter boy i mecànic de la tripulació) que li arregli la seva armadura. Ell ho fa encantat. És un bon home Queborquià (de Free Quebec), fins i tot els recomana el taller del seu pare a Toronto.

Planegen l’assalt: Mentre en Peter Can i en Barba roja acaben amb les defenses del vaixell, en Dick Moby (el Lamarc) i l’Smee (el Juicer) es preparen per l’abordatge amb unes pistoles garfis.

El primer inconvenient arriba quan, des de la distància, l’aguda vista d’en Campbell distingeix que a bord del vaixell hi ha un helicòpter de combat. Pot ser un perill potencial si aconsegueix enlairar-se. Reaccionant ràpida i astutament, en Campbell proposa inutilitzar-li els rotors amb la Boom Boom Gun de’n Peter Can ("així, -pensa ell- es podrà arreglar i la podrem arreplegar).

Un cop el Capità Barba Roja hissa la bandera pirata, el primer tret va cap a l’helicòpter, que queda amb les hèlix destrossades. El segueixen un intercanvi de trets làser per les dues bandes, mentre en Campbell, pilotant el iot de combat realitza algunes maniobres defensives amb èxit relatiu.

Finalment arriben a tocar casc amb casc, però en Campbell no pot frenar el iot a temps i xoca amb l’Hamburg. El cop fa caure a terra l’Smee i en Dick Moby que estaven preparats per disparar els garfis. Aquest contratemps l’aprofiten el soldats que custodien el vaixell de càrrega que, parapetats rere la tanca de la coberta, reben en Hell a trets de rifle làser. Finalment els ganxos es claven a la coberta i en Hell hi puja ràpidament aprofitant el foc de cobertura d’en Dick Moby i la seva Rail-Gun.

Ja a dalt, en Hell s’enfronta i derrota un dels soldats amb una TW Flaming sword, mentre el Campbell despatxa al seu amb una clau de judo, llençant-lo per la borda cap al iot a 25 m més avall. Mentrestant l’Smee i en Dick Moby asseguren les posicions.

S’han de fer amb el pont, però mentre en Campbell corre per coberta per arribar-hi rep el tret d’un franc-tirador. El tret ve de dalt del pont però ni en Hell ni en Campbell poden distingir d’on exactament. En arribar a la base de la torre del pont, una escotilla tancada impedeix que entrin. En Campbell sospesa les seves opcions (forçar la porta? escalar per la torre?), tanmateix en Dick Moby, fent gala del seu estil contundent, esbotza l’escotilla amb una granada.

Els mariners s’arraconen quan en Campbell i en Hell passen al seu costat fins que aquests troben una altra porta tancada que porta al pont de comandament. Havent après la lliçó, en Campbell fon la porta metàl·lica amb una bola de plasma de la seva C-29. La resposta no es fa esperar i ve en forma d’una ràfega de cobertura d’un soldat que els espera protegint el pont. En Campbell salta cap a ell amb les seves vibro-espases, i mentre se n’ocupa, en Hell redueix el capità del vaixell que estava amagat dins una guixeta. El vaixell és seu!

El Capità els amenaça dient-lo que ha avisat a la guarnició de Fort Galoo per radio i que els soldats de la Coalició no han de trigar a venir. En Hell respon obligant-lo a retirar la petició d’ajuda. No hi ha cap resposta, però com que ni en Hell ni en Campbell coneixen les protocols de comunicació per radio, no li donen més importància.

S’afanyen doncs a buidar la càrrega del vaixell amb l’ajuda d’uns robots especials. La càrrega està composta gairebé exclusivament d'armes d’importació Triax, entre les que destaca la Traix-cybor-rail-gun. En Dick Moby no perd ni un segon a quedar-se’n una. Tot i "l'exotisme " de la càrrega, ni en Hell ni a en Campbell semblen estar gaire interessats -ells ja van servits!. Nogensmenys, dins la bodega de càrrega també hi ha uns mini-submergibles individuals que els crida l'atenció: aquests ginys els permetran arribar a l’illa Galoo molt més discretament que no pas unes motos d’aigua! -A més, com no, el Campbell els sap fer anar!

En el moment de llançar-se a l’aigua, veuen arribar sobre el vaixell una barcassa d’un Splurghoth esclavista. Sort que ja són dins l’aigua i no sembla que tingui intenció de perseguir-los. Nota: Aquest esclavista havia perdut la seva vara, que ara custodiava el Capità Scarbelly. Per aquesta raó, en un atac de paranoia i prudència a part iguals, el Capità no deixava que ningú pugés al seu submarí.

Arriben per sota aigua a una platja de l’illa Galoo (a la llunyania l’esclavista atrapa els mariners de l’Hamburg; El capità Barba Roja també ha tingut sort i se n'ha pogut escapolir). Reconeixen la zona a través de la fotografia del maletí i en Hell reconeix a la platja unes estranyes petjades robòtiques. A prop hi ha un moll. Esquitllant-se per no ser vistos, hi arriben, però no hi veuen cap vaixell atracat (és normal, deuen haver sortit a interceptar els pirates), i un edifici com d’oficines. Tanmateix, no és tan normal l’escena d’un cotxe ATV, amb un soldat mort al volant, esclafat contra la paret de l’edifici.

El rastre de destrucció s’incrementa a mesura que segueixen la carretera que uneix el moll amb el Fort Galoo. Cadàvers de Dead Boys, SAMAS destroçats, vehicles bolcats, i de tant en tant, algun robot de tecnologia alienígena abatut. En Campbell els inspecciona, són els mateixos que els que van veure a la dimensió on van trobar l’HUC lluitant contra els Xiticix! En el seu interior una substància llefiscosa de color rosa regalima entre els circuïts i servos dels robots. Ecs!

En arribar al fort l’escena de desolació és absoluta. Hi ha hagut una gran batalla i sembla que tota una companyia de la coalició no se n’ha sortit. Pel rastre deixat per l’atacant, amb tota probabilitat aquest va actuar de dins cap a fora.

En recuperar l’energia al fort, els nostres protagonistes són capaços de localitzar dos punts que semblen claus per a la seva investigació: Una zona de reclusió i un ascensor "misteriós" en un laboratori de biologia marina.

En la zona de reclusió, totalment destrossada, només hi queda una “càmera de recuperació”. En el seu interior hi ha un humanoide musculós en estasis. Revisant els fitxers de la sala de reclusió, es dedueix que l’HUC havia estat presoner del fort i que l’humanoide en estasis es diu Gog i té la capacitat d’obrir Rifts espontàniament. (vegeu “handout”). En Campbell i en Hell no es posen d’acord en alliberar a en Gog. Finalment, llençant una moneda a l’aire, acorden obrir la càmera de recuperació; en Hell pren precaucions invocant un escut màgic per protegir-se. Tanmateix, la decepció o l’alleujament és majúscul quan el poderós humanoide cau inconscient als seus peus. Deixant-lo allà, en Hell i en Campbell es dirigeixen cap al laboratori.

El laboratori de biologia marina és una “tapadera” per a l’entrada a un complex secret al subsòl de l’illa. Un ascensor, ara avariat i amb marques de pas dels mecanoides alienígenes, porta 200 m més avall, cap a una cova aquàtica sota l’illa. En Hell i en Campbell descendeixen més o menys rudimentàriament pel tub de l’ascensor. A baix, tot és fosc. Una bola de llum convocada per en Hell deixa veure un corredor fet de material transparent que permet contemplar la cova aquàtica. D’esquitllada en Hell veu una enorme ombra assetjant dins l’aigua. El corredor porta a un laboratori amb diversos tipus de maquines científiques i ordinadors. Tanmateix en Campbell només es fixa en el minisubmarí que hi ha al centre de la sala preparat per sortir a la cova. En posar-lo en marxa i fer les oportunes comprovacions, se n’adonen que el nivell de l’aire disponible en el vehicle és molt baix. Sense les bombes d'aire operatives per recarregar-lo, i amb la incertesa de no saber on aniran a parar, decideixen registrar el laboratori. Allà, hi troben un informe que rebel·la una gran activitat tel·lúrica en els rifts de tot el món, "com si un gegant dimensional estigués picant a la porta"...

Aquí aparquem la campanya de l’equip-R. Per mi ha estat un plaer fer-la, tant preparar-la com dirigir-la, a part que ha estat un entrenament excel·lent per futures campanyes de Rifts que pugui endegar. Espero que l’hagueu gaudit tant com jo.