Ara me n'adono que va ser el 21 de febrer de 2007 que varem començar amb aquest blog per fer el seguiment de la crònica d'una campanya col·laborativa de Rifts que no va reixir. Les raons d'aquest poc èxit podríem atribuir-les a la manca de jugadors i a la tírria d'aquests cap al sistema i l'ambientació (que no comparteixo en absolut ;).Bé doncs, amb un any hi ha hagut canvis. El blog a passat a ser un projecte personal on hi plasmo, entre d'altres, notícies, ressenyes, reflexions, relats curts de ficció i la crònica de la nova campanya que "el grup del Capri" m'ha fet l'honor de poder-los dirigir.
Sembla que la meva afició pel Rifts continua viva, i espero que la seva flama duri eternament en el meu món "rolero". Jo que tendeixo a canviar de samarreta molt ràpidament, respecte els jocs de rol, i que tots m'agraden, crec que he descobert un joc on sempre hi podré tornar. Tanmateix, deixeu-me que tot això ho digui amb la boca petita, que em conec i potser d'aquí a un parell de mesos estic amb una altra cosa al cap. De moment però, ja porto més d'un any enganxat al Rifts, i no sembla que hagi de decaure l'afició!
Així doncs, per molts anys!
Per molts anys!
ResponEliminaEl Rifts sempre serà un clàssic. Vaig tenir el manual per primer cop fa més de 15 anys i desde llavors no he parat fins aconseguir dirigir i ara jugar-hi..... va més enllà de les modes, dels mainstream i dels indies.
Un clàssic!
¡Felicidades! Nos seguimos leyendo.
ResponEliminaMenécrates aquest comentari em fa reflexionar sobre les modes en els jocs de rol i la seva evolució. A veure si faig una entrada sobre el tema. Mentrestant, vosaltres què en penseu?
ResponEliminaGracias René. Seguro que nos seguimos leyendo.
Home, em sap greu posar el contrapunt.
ResponEliminaDir que va fracassar per la manca de jugadors i per la tírria d'aquests al sistema... :s
Deixa'm fer memòria:
Va començar com un experiment multimàster, i tothom hi estava il·lusionat.
Va continuar com un experiment rolero, amb el tema que cadascú aportava cançons i "si les invocava" durant la partida tenia bonus a les tirades, etc. Tothom va aportar les cançons.
Va acabar com un experiment megadamage amb les cartes complementàries del Rifts. Recordaràs que aquí van ploure algunes crítiques. Però tothom va intentar comprendre què fein les cartes que li havien tocat.
Tot això amanit amb una campanya en la que els jugadors van expressar que cada vegada entenien menys l'argument i que no veien clar el fil a seguir. La resposta que van tenir va ser un llarg fil-assaig en el fòrum www.terradejocs.com sobre l'estil protagonista i perquè jugar d'una altra manera és estar a les cavernes del rol. 8|
I sí, llavors sembla que va començar a haver crisi de jugadors en el grup... Coincidència? Poser sí o potser no, però en qualsevol cas no parlaria de tírria al sistema. Des de la proposta multimàster fins a les cartes van passar només quatre sessions. Tot un rècord de tolerància i amplitud de mires a les noves propostes per part dels jugadors, no? ;-)
PS: Lamento ser pol·lèmic, però és com ho vaig veure i viure jo. Naturalment amb tot el dret i la possibilitat d'estar equivocat.
Una abraçada
Què vols dir que els problemes que va tenir la campanya eren:
ResponElimina1) Les regles opcionals (cartes i música) que quan vam veure que no agradaven les vam treure;
i
2) L'argument de la partida. Que això és cert, es podia haver millorat molt, però que crec que es va anar arreglant de mica en mica.
No, el problema de la fuga de jugadors va ser (crec) totalment aliena a la partida (motius personals). Si no fos així, es podria haver deixat de jugar en qualsevol moment i mantenir el grup jugant a una altra cosa.
Al contrari, m'encanten els teus contrapunts, sempre ens fan reflexionar una mica més sobre el tema :P
1. Sí que tens raó, però no. Vull dir que vàrem barrejar un sistema nou amb una ambientació que no generava entusiasme -tampoc rebuig- amb experiments roleros que ja haurien estat difícils de gestionar amb un sitema de joc conegut.
ResponElimina2. Sí que va ser per raons personals, almenys en el meu cas. Però en altres ocasions he estqt en grups on la gent fa mans i mànigues per ser present a la partida.
Per una altra banda l'argument sí que era millorable però no era dolent. El que em sembla dolent és l'argument de la majoria de mòduls D&D als que he jugat. El que sí li passava a l'argument és que no marcava una línia clara als jugadors i els jugadors l'havíem demanada expressament.
En qualsevol cas el que m'ha fet "saltar" per escriure és la idea que no és just dir que una campanya o un grup de rol no prosperen per culpa dels jugadors o del màster. En la majoria d'ocasions tots tenen la seva part i és bó aprendre a llegir què es pot millorar.
Una abraçada i bones tirades ;-)
1. Crec que aquí hi va haver una mica de poques ganes d'experimentar. Totes dues propostes eren molt interessants però amb la manera en què funcionava el grup no va reeixir.
ResponElimina2. És el què jo deia. El fet que ni el sistema no l'ambientació fossin atractius va fer que les qüestions personals pesessin més que la campanya.
L'argument es va anar corregint i crec va resultar prou clar el què s'havia de fer. L'Error va ser meu al principi de no deixar clar l'estil de joc que volia implementar. Després de les queixes es va corregir, crec.
D'acord. D'acord. Assumeixo part de la culpa (ja ho he dir abans). En aquest cas, a més, va resultar que als jugadors no els agradava ni l'ambientació ni el sistema (cosa que segueixo creien que va ser el principal factor en contra).