Un clàssic

El Rifts sempre serà un clàssic. Vaig tenir el manual per primer cop fa més de 15 anys i desde llavors no he parat fins aconseguir dirigir i ara jugar-hi..... va més enllà de les modes, dels mainstream i dels indies - Menécrates.

Arrel d’un comentari d’en Menecrates en relació al primer aniversari d’aquest blog he estat reflexionant sobre que fa que un joc sigui un clàssic, és a dir, que perduri i es continuï jugant malgrat les modes, els sistemes, les noves edicions i campanyes de marquèting.

Jocs com l’AD&D, la Crida de Cthulhu, GURPS, Hero, Ars Magica, MdT, i per què no, el Rifts tenen una permanència en l’entorn lúdic que es podria considerar gairebé recalcitrant (sense anar més lluny el Rifts hi és des de l’agost de 1990, gairebé 18 anys). Per què? Sens dubte aquests jocs tenen quelcom que el tsunami actual de jocs encara no ha pogut ofegar. M'ha semblat trobar diverses explicacions que tenen a veure amb les característiques pròpies del joc, en tots tanmateix, hi veig un component comú: una base de seguidors (fanbase) molt sòlida. Altres explicacions de les raons que fan “clàssic” un joc podrien ser:

- Antiguitat. Ser dels primers t’assegura un lloc privilegiat tant al mercat com en el cor dels jugadors. La prova la trobem, per exemple, en el D&D, o la càlida benvinguda que van tenir els nous Warhammer o Runequest.

- Revolució. Hi ha jocs que per la seva ambientació o filosofia de joc van suposar un autèntic canvi en el panorama lúdic (MdT, Rifts, Ars magica, etc.), trobant el seu nínxol del qual encara no han estat desplaçats.

- Sistema. Alguns sistemes són tan sòlids que estan fets per perdurar en el temps. La Màgia d’Ars Màgica, la versatilitat de GURPS o Hero, són ara per ara molt difícil de superar.

- Ambientació. Hi ha ambientacions que atrapen amb força, de tal manera que molts l’han volguda copiar. Quants joc coneixem que volen ser de “terror psicològic” emulant o basats en la Crida de Cthulhu?

A part, l’originalitat en l’ambientació també fa molt. En aquesta categoria, en la meva humil opinió, entraria el Rifts. Va ser dels primers jocs en fusionar màgia – tecnologia – psiònica – mitologia – ciència – dimensions - biònica, amb elements com la ciència ficció, la fantasia, el wester o l'horror. Aquesta amalgama de conceptes que sovint encara es troben en compartiments separats fa del Megavers una ambientació rica i diversa amb possibilitats infinites. Així, l’actiu més important que té el Rifts és la seva ambientació, que encara ara és capaç d’atrapar a molts jugadors amb ganes d'èpica i varietat d’estils. Aquesta és la gran aportació del Rifts al món dels jocs de rol, i que crec que encara no s’ha aconseguit superar, la qual cosa l’eleva a la categoria de clàssic!