En la segona sessió pretenia deixar un xic descol·locats als jugadors. Després d'una partida amb un alt factor d'horror, aquesta no en tenia gens, però la introducció suggeria horrors foscos-cthuloides. Tant descol·locats els vaig deixar que es van quedar paralitzats, on s'ha vist un grup amb missió d'investigació que ni tan sols visiti totes les localitzacions possibles? D'on es pensen que surten les pistes? Se'n van anar a l'hotel a dormir!! A mitja tarda!! Els personatges són nous, s'estan coneixent i ningú estirava del carro. Finalment amb un petit cop de mà la partida es va moure, la seva cara de sorpresa en descobrir que eren tots robots va ser antològica. El tema de la banda sonora de McGiver va servir a la nON a imitar la freqüència necessaria per obrir la porta de la piramide.
En fi es van instaurar les bases de la campanya i vaig passar el relleu a en Quim, el següent master, que ens ha promès una partida de Rifts de "veritat".
Sí és cert que anàvem una mica descol·locats. Mai havia jugat una partida tant surrealista (Dalí!) però la veritat és que el gir argumental va ser antològic!. Genial!
ResponEliminaEl fet que siguem un grup desorganitzat sense gaire iniciativa dóna molt la sensació de grup que comença, que ningú sap que pot fer l'altre. Jo ho troba genial, crec que mica en mica cadascú anirá agafant el seu paper.
Ja tinc llesta la partida en un 80% i prometo Rifts de "veritat" (Rol sense complexes) amb D-Bees, monstres, dimonis, tecnologia, màgia, pirates, misteris, acció i un final ple de noves i infinites possibilitats!! :D
Si és "Rifts de veritat" prepareu-vos!
ResponEliminaCompte amb els rius de lava.....
:-)
CAgumlou.
ResponEliminaSi el grup no espavila us faré N'Gawa a tots!!!
I seguiu pensant massa!!!!
ResponElimina