El Secret de la Piràmide

Érem allà palplantats en mig d’una selva impenetrable, sense energia ni equipament. Els sons de la jungla ens esporuguien i la sortida d’aquell malson no ens era accessible. Només un petit corriol entre arbres i lianes ens guiava cap una fi incerta. En una clariana en mig de la jungla ens trobem amb una pantera xerraire que a canvi de “descobrir el secret de la Piràmide” ens promet indicar-nos la sortida i equipar-nos degudament. Accedim a la seva petició i ens porta a l’entrada d’allò que en el món Pre-Rifts anomenaríem un parc temàtic inca (o era maia?). Efectivament, ja des de fora, s’hi observa una imponent piràmide centre-americana. Els treballadors/guardians no ens deixen entrar al parc sense una entrada, i cap de les màquines expenedores funcionen. Finalment aconseguim fer-nos amb una forma de pagament arcaica (targeta de crèdit) i aconseguim entrar al recinte. Allà hi ha tot el què hom espera trobar en un parc temàtic: miradors, “xiringuitos”, restaurants, hotels àrees de lleure, espectacles, etc. Ningú no sembla sorpendre’s de la nostra presència malgrat és evident que allà fa molt i molt de temps que no hi hagut cap visitant.

Finalment, durant la recreació d’un ritual-sacrifici indígena contactem amb el que sembla el cap dels guàrdies/treballadors que sense oposició, i després de la fiança corresponent, accedeix a ensenyar-nos l’interior de la Piràmide a través del què ell anomena “un tour turístic especial”. Allà descobrim que l’interior de la Piràmide està repleta de guàrdies/treballadors endollats a una font d’energia...eren robots! El tour té unes limitacions i no es pot anar a les zones més profundes del monument. Allà devia trobar-se el secret de la Piràmide! Ni curts ni mandrosos, amb l’ajuda de les habilitats de la Non i la banda sonora de l’escena (McGiver), aconseguim entrar-hi sense ser detectats. En arribar al nucli de la instal·lació hi trobem una font d’energia impossible: una galàxia d’antimateria concentrada en un cub, en definitiva una font inesgotable d’energia. En Marcus és capaç d’entendre tot el potencial d’aquella andròmina i amb rapidesa i decisió, abans que ningú ho pogués discutir o reaccionar l’arreplega per a sí. Allò activa totes les alarmes de seguretat i comença un compte enrere d’autodestrucció del complex. Sortosament a prop hi ha unes càpsules de salvament que ens expulsen i ens permeten allunyar-nos de la zona 0 de l’explosió sense rebre mal. Ens tornem a trobar en mig de la selva intentant recarregar la bateria del vehicle per poder sortir d’allà i recobrar l’energia del maletí per veure si ens pot tornar a teleportar quan el felí xerraire torna a aparèixer, ens dóna les gràcies per haver acabat amb la Piràmide i ens indica un contenidor embarrancat a la platja, on hi trobem armes, armadures, equipament, etc. Decidint què fer, dins el maletí trobem unes fotografies de l’home de l’ull-de-camaleó en diferents llocs del món: En una illa, al costat d’una gran estàtua de bronze amb una torxa, etc. En l’interior del maletí també hi descobrim que hi ha una ranura on hi cabrien les fotografies: es tracta d’un dispositiu de teleportació, allà indiqui la fotografia, el maletí ens hi durà. Acordem que primer hi ficarem la foto on surt l’home de l’ull-de-camaleó sortint de l’aigua tot xop, rera un grup de joves soldats amb armadures de Free-Quebec que senyalen cap a una illa.