dilluns, 28 d’abril del 2008

GIJoe rule

La regla GIJoe: Es refereix a la regla del R:UE en la qual s’especifica que l’últim bocí d’armadura del personatge sempre absorbeix tot el mal rebut, àdhuc si aquest mal excedeix la capacitat actual de l’armadura per fer-ho.
Addenda: Anomenada així en referència als dibuixos animats de GIJoe on els personatges sortien miraculosament il·lesos d’una vehicle en explosió. [Damian Magecraft].
[font: Forums of the Megaverse: Palladium Terminology Project 2.0]


La regla GIJoe ha estat una de les més comentades, criticades/aplaudides i debatudes des de l’aparició del l’edició Ultimate de Rifts (R:UE). Aquesta regla permet que un personatge sobrevisqui quan rep un cop molt més potent que el que li queda d’armadura. Així, s’entén que l’armadura s’acaba de fer malbé, però el mal sobrant no traspua cap al personatge, de tal manera que aquest surt il·lès de qualsevol mal, independentment de la seva magnitud.
Els més gamists ja haureu detectat que aquesta regla té els seus avantatges i inconvenients: com a efecte positiu, es pot destacar el fet que per part dels PJ, no cal que es retirin d’un combat quan tenen poca armadura, ja que sempre saben que podran resistir un impacte més; a més, un atac per sorpresa mai podrà acabar definitivament amb el PJ sense que aquest tingui la oportunitat de respondre o fugir. Per altra banda, pels més puristes, la regla té una manca flagrant de realisme, i trenca amb el funcionament “normal” del sistema – això és, tan mal, tanta armadura perduda. A més, no queda clar si aquest efecte també s’ha d’aplicar a criatures MDC.
En aquest punt, potser cal aclarir que aquesta regla només s’aplica amb armadures MDC, ja que les SDC funcionen d’una forma absolutament diferent.
A mi personalment m’agrada la regla, i no veig cap problema en aplicar-la. Crec que manté el caràcter èpic i cridaner del joc. Per altra banda, per sort o per desgràcia, la intenció és anar convertint la campanya cap a l’SDC, per la qual cosa sembla que aquesta regla no acabarà tenint molta aplicació a la meva taula de joc.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Estil Rifts

Riftejar V. Tr. Transformar, ajustar o retorçar una tradició, estereotip, llegenda, personatge, lloc o cultura per què encaixi en l’ambientació de la terra de Rifts.

Alhora de crear o dissenyar un nou bocí del ric i divers Món de Rifts (així amb majúscules) cal sempre tenir en compte una de les premisses principals del joc (i potser una de les causes del seu èxit): Riftejar.

La majoria dels Llibres de Món, o el mateix manual bàsic, parteixen sempre d’una realitat consolidada que tothom coneix, ja sigui una localització geogràfica, una cultura o una història/llegenda, i la modelen fins a encabir-la en l’ambientació megaversiana.

Aquest procés és el que es coneix com a “Estil Rifts” (en anglès Rifts Style). D’exemples en trobem en gran part de la bibliografia del joc. Des de les llegendes artúriques en el WB3:Anglaterra, el quatre genets de l’apocalipsis del WB4: Àfrica, El Dorado o les Amazones del WB6: Sud Amèrica, Dracs i Ninjas al WB8: Japó, fins la completa adaptació de l’Oest Americà en el WB14: Nou Oest o de Rússia, en el WB17: Els Senyors de la Guerra de Rússia.

L’avantatge d’utilitzar l’Estil Rifts a l’hora de crear una ambientació rau en la comoditat tant de l’autor com del jugador, ja que per una banda, l’autor pren quelcom conegut, existeix ja una base on edificar l’ambientació que es vol crear, i la imaginació i la originalitat es centren en la manera de transformar els elements “mundans” o “mitològics” seleccionats per aconseguir una bona adaptació al Megavers. Per altra banda, l’Estil Rifts permet al jugador identificar-se ràpidament amb el que està apunt d’interactuar, i la diversió apareix quan es descobreix la manera amb què l’autor l’ha riftejat.

divendres, 18 d’abril del 2008

Misteris del Megavers: El Juicer i el Cyborg

Sessió 6
On finalment, el grup treu l'entrellat dels misteriosos assassinats de Quick Flex Aliens de Firetown, i descobreixen com no tothom és tant dolent com sembla.

Imatge del grup de Rifts, al Caprici, abans de posar-nos a jugar
(de dreta a esquerra, per noms de PJ: Dextrus, Orange, GM, Kendy)

Personatges:

- Dextrus: Quick Flex Alien assassí. Frustrat per no ser prou ràpid.
- Orange: Humà Juicer. Repartint estopa.
- Kendy: Royal Frilled Dragon. Assassina en potència.

Notes:

Varem tenir una sessió curta però intensa. Des de bon començament es va veure que els jugadors tenien ganes de gresca, i la sessió va ser un combat gairebé continu que va anar canviant d'escenari fins a la resolució final del misteri.
La incorporació de la Kendy, un drac, a aportat una certa frescor al grup, ja que ha permès la introducció de poders psiònics especials (mind bond, bio-manupulation, etc.) i força bruta, de tal manera que ha li fet agafar una nova dimensió, potser més "riftejat".
Com a director de joc, estic especialment satisfet per com va acabar aquest primer arc argumental, doncs el fet que la Kendy fes el Mind Bond al "monstre final" (no direm qui és per no destorçar l'argument a ningú), em va permetre finalment rebel·lar els detalls de la història que hi havia rere els assassinats i introduir futurs esdeveniments de la campanya (els anglosaxons en diuen foreshadowing).


Sessió 6. Escena 1 de 6.

La Kendy és presentada al grup a través del Mestre Liu. En les seves investigacions per esbrinar el parador de Sir Lohengrin, la Kendy es mostra com una noia jove i atractiva que també busca l'artefacte anomenat Mobius. El Mestre Liu veient-la perduda i desemparada decideix portar-la amb el grup. Tothom es sorprèn quan l'atractiva noia es converteix en una cria de drac terrorífica. Veient el seu potencial i objectius comuns el grup l'accepta sense entrebancs.

Sessió 6. Escena 2 de 6.

De seguida comença l'acció i van decidits cap al pub "Karl's Revenge" per trobar-se amb en Kussac (el ,en principi, responsable de la mort dels Quick Flex Aliens de Firetown). En arribar al bar, se n'adonen que no serà tant fàcil com
sospitaven: un turba de soldats de la Coalició i alguns simpatitzants estan linxant a un Dee-Bee que penja lligat i aparentment sense vida d'una farola de carrer.El grup es queda paralitzat amb el què veuen sense saber què fer. Finalment en Dextrus reacció i treu una granada per dispersar supremacista humana, però ho fa amb tant mala sort ["1" natura] que la granada li esclata a les mans, afectant a la seva armadura i alertant a la gent del bar. Per sort, la Kendy i l'Orange que s'havien amagat entre les ombres [Shadow meld i Prowl, respectivament] surten a la llum per ajudar el seu company. La Kendy paralitza amb el seu alè a uns quants soldats que es queden esporuguits i alarmats en veure un drac en "el seu territori", mentre que l'Orange s'infiltra entre la parròquia del bar pper intentar despistar-los. Comença així un petit rifi-rafe, on el grup s'acaba retirant quan més soldats surten al carrer a ajudar als que han donat l'alarma. En aquest moment és quan l'Orange veu per primera vegada en Kussac: un home alt i corpulent, amb el cap rapat i una cicatriu a l'ull esquerra que li arriba fins a la galta. Porta una estranya armadura de la Coalició. El casc amb banyes que li penja de la cintura deixa veure un arnès juicer sota de l'armadura. Sens dubte és un juicer, però, no estaven prohibits per la Coalició?
L'Orange intenta una aproximació a en Kussac, però aquest el rebutja [tirada de MAx3 fallida] i li mana que es retiri.


Sessió 6. Escena 3 de 6.

El primer intent ha estat fallit, però el grup no es pensa rendir, a més queda el Dee-Bee penjat de la farola que cal auxiliar. Així, mentre la Kendy i l'Orange intentan tapar les finestres del bar, en Dextrus retira el cos inert del Dee-Bee apallissat. Es tracta d'una mena de tortuga humanoide (segurament mutant ;). La Kendy fa servir els seus poders psiònics [Psichic Diagnosis] per esbrinar el seu estat. Malauradament no han actuat a temps i ha mort.

Sessió 6. Escena 4 de 6.

Tocats per aquesta pèrdua tan inútil, el grup torna a la càrrega. Aquest cop, la intenció és apostar-se prop del bar i seguir a en Kussac fins a casa seva o algun lloc tranquil per interrogar-lo. De nou, la deessa de la fortuna dóna l'esquena al grup, i en Kussac en sortir del bar descobreix a la Kendy amagada d'alt d'un edifici. La reacció de'n Kussac és molt ràpida. Dispara a la Kendy i torna a donar l'alarma al bar. S'inicia una nova batalla. Aquest cop però l'estratègia és més clara. Mentre la Kendy intenta immobilitzar en Kussac mitjançant els seus poders de bio-manipulació, l'Orange intenten mantenir a ratlla els altres soldats que sorgeixen del bar. Això és així fins que la Kendy se n'adona que el juicer té una gran resistència cap als seus poders psionics, moment en el qual hi ha un nou canvi d'estartègia: intentaran atreure l'atenció de'n Kussac per endur-se'l i interrogar-lo, però l'Orange es posa pel mig i intercanvien uns quants atacs. Mentrestant en Dextrus frustrat per la seva poca capacitat per fer mal, abandona el combat. Finalment, en Kussac fuig corrents. Afortunadament la velocitat del grup és superior a la del juicer de la Coalició, i en Dextrus aconsegueix seguir-lo fins a un dels gratacels de les Torres Prosek.

Sessió 6. Escena 5 de 6.

Seguidament arriben volant la Kendy amb L'Orange a la seva espatlla i aterren al terrat de la torre. En Dextrus mira el pis on para l'ascensor. Planta 34. Informa als seus companys i es troben en el replà. Allà en Dextrus desperta a un sense-sostre per interrogar-lo. Aquest resulta ser l'Spider Cristi que els esperava. Abans que aquest marxi per les escales, els adverteix que s'han d'afanyar. Just en aquell moment les llum de l'edifici s'apaguen per un segons. El grup arriba a la porta que l'Spider Cristi els ha indicat, és una porta reforçada MDC. En Dextrus prova d'obrir-la [Pick locks] però no se'n surt. No vol gastar el seu explosiu plàstic en obrir la porta per què trigaria molt a instal·lar-lo, així que deixa que la Kendy i l'Orange l'esbotzin amb un parell de cops.

Sessió 6. Escena 6 de 6.

S'esdevé una escena d'incursió Swat, on la Kendy encapçala el grup entre passadissos del pis envaït. Finalment arriben a un passadís amb dos portes. De la porta més allunyada en surt en Kussac que ha sentit com rebentaven la porta i ataca a la Kendy. En Dextrus aprofita per ficar-se per la porta de més aprop a ell. troba una habitació reconvertida a laboratori cybernètic amb un Quick flex alient cyborg parcial esperant-lo. En Dextrus és més ràpid [guanya la iniciativa] i li llença una granada. En explotar desmembra el cyborg que cau a terra a bocinets [no duia armadura]. En Kussac crida de dolor i desesperació i ataca frenèticament a la Kendy, ementre l'Orange el flanqueja.
Desesperat i vençut en Kussac fuig, però la Kendy finalment és capaç de paralitzar-lo amb la seva Bio-Manipulació. Immediatament la Kendy s'atansa cap a ell i fusiona la seva ment amb la de'n Kussac [Mind Bond] i, imitant l'actitud de'n Dextrus, el mata a sang freda.
De la unió de ments revela que en Kussac era un pidolaire de Firetown que volia la ciutadania. Per fer-ho es va allistar a l'exèrcit on va descar com a combatent. Les seves aptituds van cridar l'atenció a Coronel Lyboc que el va convertir en un dels primers juicer experimentals. El procés va ser mentalment i física extenuant, fins al punt que en Kussac va oblidar el seu passat i es va convertir en un heroi de la Coalició, preparant-lo pel futur proper on els CS preparen una missió de gran importància. Al cap d'uns anys, en una purga a Firetown, en Kussac fereix mortalment a un quick flex alien. Aquest tret, va ser diferent de tant altres que havien sortit del seu arnès. Aquell quick flex alien era en Ness, el millor amic d'en Kussac dels seus temps a Firetown. Aquell cop emocional, va fer que els grillons de la Coalició que subjugaven la ment d'en Kussac rebentessin. Confós i atordit encara pel xoc emocional aconsegueix endur-se d'amagat en Ness. Contacta amb el Doctor Pannach per què aconsegueixi els cybercompenents que fan falta per restaurar el seu amic. La resta, es història coneguda.
Malauradament el Mind Bond te efectes negatius per la Kendy que en contactar amb un ment torturada com la d'en Kussac, agafa fòbia als components cybernètics.
Nota: amagada en un compartiment secret del laboratori de l'apartament d'en Kussac, troben armament de nova factura: 1 Pistola làser CP-30, amb apuntador làser [+1 a tocar], i 1 Rifle làser CP-40.

dimecres, 9 d’abril del 2008

Fòssils vivents

Prenent com exemple les ressenyes fotogràfiques de la Marca del Este, encetaré en el present blog un format similar per exposar i comentar el Rifts World Book 26: Dinosaur Swamp.

Dinosaur Swamp és el 26è llibre de la sèrie de llibres de món (World Books). Comento aquí la primera impressió del Juny del 2004. En ell s'hi expliquen els monstres, classes, races i geografia que els aventurers poden trobar si se'n van cap l'est del continent nord americà, concretament en els antics estats de Carolinas, Georgia i Florida.

En aquesta regió, l'autor (que aquest cop és en Todd Yoho, en comptes del omnipresent Kevin Siembieda) ens presenta una àrea completament envaïda per la natura, on conviuen lliurement els dinosaures d'èpoques prehistòriques i d'altres dimensions, amb plantes carnívores, bàrbars, ruïnes d'antics complexos aeroespacials, i petits i reduïts vestigis de civilització.
Val a dir que el meu interès per aquest llibre ve per una idea d'aventura que em ronda, la qual tindria lloc cap a l'antiga Florida. En aquest cas, el manual no m'ha decebut, ans al contrari, crec que m'ha aportat moltes més idees que no pas les que tenia en ment. Tanmateix, es nota que en el llibre li manca informació, entrant en molt poc detall en coses que normalment els WB de Palladium Book no descuiden. Aquest "error" ha estat esmenat posteriorment amb l'Adventures in the Dinosaur Swamp (espero, de moment només li he donat una ullada).

El llibre comença amb una petita introducció a la zona que es pensa descriure i passa directament a detallar algun dels dinosaures i altres éssers presents als aiguamolls, platges i boscos que ocupen l'àrea. Un detalls que m'ha agradat és que també situa els dinosaures que apareixen en el WB de New West. Evidentment aquesta secció és un "Manual de Monstres" però te perles com la localització, el comportament o valor de llur pell o ullals, per si es vol endegar una campanya on els personatges es guanyen la vida caçant sauròpodes gegants.
En aquesta secció també hi ha referències a plantes carnívores o a malalties que hom pot contraure en mig de la selva (malària, febre groga, etc.) i com curar-les.

El següent apartat expandeix la regió a través dels habitants humans (o humanoides) que la poblen. Com ja és costum en molts dels WB, això ho fa mitjançant les respectives OCC, totes elles relacionades amb la interacció entre l'home i la inhòspita natura que cobreix els aiguamolls dels dinosaures. Les OCC que es tracten van des de diferents tipus d'exploradors o guies (Swamp Stomper - una mena de pioner; el Naturalista; el Pathfinder; o el Legacy Scout - un arqueòleg de ruïnes Precataclisme), fins a homes d'armes (Dinosaur Hunter - com no!), Bàrbars de la selva (amb la seva versió mutant), o fetillers (introduint la variant natural de la Tecnomàgia amb l'Eco-wizard!). També hi ha una secció dedicada a com es desenvolupen les OCC del manual bàsic a la selva.

Com no podia ser d'una altra manera, evidentment també hi ha una secció d'armes i equipament, però aquesta vegada en Todd Yoho ens sorprèn i evita escalar el poder de les armes fins a límits més allà d'allò descobert fins al moment. Ans al contrari, les principals armes que apareixen són de tipus SDC (ja se sap que amb armes MDC caçar un ocellet per dinar ha de ser difícil, i per tant, a la selva, els rifles SDC de precisió són molt útils). Altres armes més curioses podrien ser les fetes a mà pels bàrbars de la selva (que després fan servir els Eco-wizards per encantar) o les armes cos a cos fetes a partir d'un arbre alienígena, la fusta del qual té propietats MDC!

També hi ha una petita secció de nou equipament TW especialment dedicat a la supervivència a la natura: Repel·lent animal, purificador d'aigua, vestit de camuflatge, tenda de campanya, etc.

L'apartat d'equipament acaba amb un repàs als vehicles més útils per moure's entre els eveglades que inunden el sud o les espeses selves de la part central de l'àrea. Entre elles destaquen les bicicletes (!) i les llanxes de quilla plana.

La part final del llibre, detalla el que fou el sud-oest dels Estats Units abans de l'adveniment dels Rifts. Tracta els estats de Florida, Georgia i Les Carolines per separat, cadascun amb les seves pròpies vicissituds, però tots curulls dinosaures, natura inexplorada, i efectes màgics imprevisibles. Té alguns detalls molt interessants per aventures: especialment útils per mi són les taules aleatòries de les ruïnes del complex aeroespacial de Cap Canaveral.
L'única àrea "civilitzada" de la zona, i punt de partida de tot explorador que vulgui endinsar-se als aiguamolls dels dinosaures és la ciutat de Char (antiga Charlotte - Nord Carolina).

Comparativa del WB26 Dinosaur Swamp amb el R:UE

El bo: Un llibre que et fa entrar ganes de fer alguna aventura en la remota regió que descriu, fins i tot una campanya sencera, ja sigui d'exploració o com a caçadors. Una de les millors coses que té és el to que em Todd Yoho li dóna a la zona: sense les estridències típiques d'altres manuals, on tot és alta tecnologia o màgia desfermada, és capaç de transmetre fins i tot la importància d'un rifle SDC o d'una bicicleta.

Un element curiós, és que els textos descriptius que van acompanyant tot el manual no són de l'Erin Tarn sinó de Deearn Neenok, un explorador famós de Lazlo. El fet d'estar jugant actualment l'Expedició a Muntanyes de la la Follia per la Crida de Cuthulhu m'ha inspirat algunes aventures, cosa que es veu reforçada en el següent número de la sèrie (Adventures in Dinosaur Swamp) amb l'inclusió de notes per fer una nova expedició acompanyant en Deearn Neenok.
El dolent: Es nota que li falta informació i van haver de retallar per acabar just en un nombre de pàgines concret (160 pàg.). Falten moltes dades concretes sobre PNJ, més idees per aventures, etc. Per altra banda, això ha estat suplert amb un altre manual (Wb27: Adventures in Dinosaur Swamp).
El lleig: Els plànols (i la edició en general), com sempre, deixen molt que desitjar i sovint t'obliguen a fer recerca amb el google earth si vols més detall. A part, el fet que calgui un segon manual per completar la informació, en comptes de posar-ho tot en un de sol més gruixut, corrobora el tarannà de Palladium Books i la seva política editorial.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Misteris del Megavers: I ara toca en Diògenes

Sessió 5
On el nostre grup d'herois descobreix per fi qui hi ha rere els assassinats dels Quick Flex Aliens i sorgeix la pregunta del "per què"? (tot i que només plantejada tímidament per un del jugadors).

Personatges:

- Dextrus - Quickflex alien. Negociant fins a la mèdula.

- Diògenes - TW Devil D'nor Man. Pidolaire, escapista i 2na víctima de la campanya (val a dir que el jugador que portava en Diògenes no estava gens afectat per la mort del personatge, ans al contrari va corre a consultar el manual per acabar proposant la incorporació d'un drac al grup).

- Orange - Humà Juicer. Nou personatge en el grup originat arrel de la desaparició de'n Vela. L'Orange forma part de l'Escamot Ragnarok, però s'ha unit al grup per motius desconeguts. El jugador que porta l'Orange, com bon power-gamer s'ha circumscrit rigurosament al manual i ha acabat agafant una de les classes físicament més potents. Aquesta incorporació em permetrà introduir a la campanya el Juicer Uprising per anar mostrant l'avanç dels successos que porten a la guerra entre la Coalició i Tolkeen!

Notes:

Ha estat una sessió on no sé ben bé per què, no vaig saber imprimir prou ritme a la partida i tot plegat va quedar una mica dispers. Per postres el Diògenes mor presa d'un monstre.
Pel que fa a efectes més sistèmics, comencem a aplicar la conversió a SDC i utilitzem les primeres cartes d'inspiració.
La conversió a SDC té bona pinta, el problema sorgeix amb la letalitat dels combats. Per altra banda, fins ara els personatges eren armadures amb habilitats i poders sense que importés gaire el seu nivell de salut (HP-SDC). A partir de la conversió, la gestió dels Punts de Vida i del l'SDC es fa prioritària, i prenen molta importància habilitats i poders que fins ara havien estat menystinguts, com els poders de curació i bio-manipulació, o les habilitats de medicina i primers auxilis.

En aquesta entrada enceto un nou sistema de "Joc en Acció", on entre claudàtors [] explico una mica les mecàniques de joc que s'han dut a terme (sempre que me'n recordo i són rellevants).

En l'apartat d'inspiració, ressaltar que Lady Heather, està extreta gairebé directament i Riftejada del personatge de CSI.

Sessió 5. Escena 1 de 6.

Després del combat contra l'helicòpter de la Coalició, i sabent que els Skivers ronden l'hospital, el Diògenes i en Dextrus decideixen llogar una habitació d'hospital per recuperar-se de les seves ferides (no és pas que en Dextrus li faci falta) i poder vigilar els voltants de l'edifici. Mentrestant l'Orange controla l'aparcament des del terrat.
Efectivament en Dextrus determina [Detect undercover agent] que alguns del personatges que ronden l'aparcament tenen pinta de sospitosos. Mirant-ho amb els prismàtics, observen que tots porten la marca dels Skivers: una cadena ensangonada. Així ho comunica a l'Orange que en pren nota. En total són 3 Skivers: un cyborg complert, una rata de ciutat i un Kremin Cyborg (una mena de samurai cybernètic).
L'Orange els intenta seguir [tirada fallida de Prowl], els perd quan un grup de "raperos" venedors de droga li barren el pas.

Sessió 5. Escena 2 de 6.
Al matí següent, es presenten a l'hospital en Sigurd (el drac) i una tal Sivana (l'Orange la reconeix com a capitana de l'Escamot Ragnarok). Està allà per reclutar-los per prendre part en la propera operació de l'Escamot. El grup, li dóna llargues (en Dextrus tira la canya), però acaben concretant que al dia següent en parlaran amb més calma.

Sessió 5. Escena 3 de 6.

Amb els Skivers perduts i seguint les pistes que els resten per explorar, el grup es dirigeix a casa de Lady Heather, maddam de les Go-gos del Bunker night club. Abans però el Diògenes proposa recuperar el vehicle per desplaçar-se per la ciutat.
La casa de Lady Heather és una autèntica mansió en mig del caos urbanístic de Firetown. Està envoltada d'un potent tanca Mega-damage equipada amb avançats sistemes de seguretat i vigilància.
En una acció sense precedents, el Dextrus truca el timbre de la porta del Davant!
Els surt a rebre un vigilant corpulent. Ells es presenten i expliquen el motiu de la seva visita. Al cap d'un moment entren a la casa (una mena de mansió playboy) sense armes i emmanillats. Per fer la gràcia i totalment excitat per la presència de tanta mossa en bikini, en Diògenes activa el poder de la seva armadura [escapist] per deixar-se anar i saludar amablement a los noietes. Llàstima que al vigilant no li faci tanta gràcia i el faci sortir immediatament fora de la casa.
Dins la casa, tot és de luxe. Els fan passar a una saleta amb vitralls on es veuen les noies fruir de les piscines, la gespa i les pista de bàdminton...
Finalment Lady Heather apareix. En Dextrus pren la iniciativa de la conversa, on queda clar que Lady Heather no està disposada a que ens nostres herois es fiquin en assumptes que no els incumbeixen. Tanmateix, ella està disposada a donar certa informació a canvi de 100.000 Cr. A canvi, i per oferta del propi Dextrus, ella pagarà per informació sobre les activitats de l'Escamot Ragnarok, ja que "té amics a qui pot interessar".

Sessió 5. Escena 4 de 6.

Engrescats per la possibilitat d'avançar en la investigació, el Dextrus va a vendre la moto robada [street wise], i en treu una picossada. Per la seva banda, en Diògenes entabana en Wintergreen per què els avanci els diners de la paga.
Amb els diners a la mà, tornen a veure a Lady Heather, que confirma la implicació dels Skivers en l'assumpte i els diu que el centre de reunió de la banda és a l'Abocador de Firetown (el seu Cap és en Willie Wily). Decebuts per la informació facilitada, el grup només abona la meitat de la quantitat acordada, i en Dextrus queda que al dia següent tornaran per donar la informació respecte l'Escamot Ragnarok (l'Orange, mentrestant calla inexplicablement).

Sessió 5. Escena 5 de 6.

Armats amb el vehicle 4x4 de'n Diògenes el grup s'endinsa entre la brutícia acumulada de l'abocador de Firetown. Malauradament una roda s'enfonsa en un clot i l'eix de la direcció es trenca [pífia a piloting]. La resta del camí l'han de fer entre restes orgàniques i ferralla. En Dextrus es posa la mascareta anti-gas per no haver de suportar l'olor, en Diògenes aprofita per arreplegar tot el què pot i l'Orange camina per allà com si la pudor no anés amb ell [tirada de salvació superada contra verins i toxines].
En arribar a la zona indicada per Lady Heather el grup observa una mena de circ romà envoltat per unes grades fetes aprofitant les sobres de l'abocador. En un extrem, hi ha una carpa blanca flanquejada amb els símbols dels Skivers. En mig de l'arena del circ una munió d'Skivers fan la seva.
El grup fa una entrada espectacular sobre la capa voladora d'en Diògenes. Els Skivers del circ els apunten amb les seves armes. Intercanvien quatre paraules amb un dels vigilats i són portats directament davant de'n Willie Willy, el cap dels Skivers. Es tracta d'un homenet calb, albí d'ulls enormes, que llepa amb fruïció un e-clip connectat a una bateria...clarament no és humà. En acostar-s'hi un formigueig recorre l'espina d'en Diògenes, que se'n malfia. Ell somriu, envoltat de dos dones espectaculars sota la carpa.
El Dextrus s'avança per prendre la paraula. Vol recuperar els cybernètics robats als Quicks Flex Aliens. En WW els diu que la comanda ja ha estat entregada. No hi pot fer res, però que per un preu els pot dir qui té els components. El grup paga religiosament i els diu que un tal Kussac li va comprar el material. Aquest és fàcil de reconèixer ja que porta el cap rapat i una cicatriu li recorre tot l'ull esquerra fins a la galta. El poden trobar al Carl's Revenge. Un pub freqüentat per agents de la ISS de la Coalició a la zona nord de la ciutat.
En aquest moment sorgeix en dubte de com algú vinculat a la coalició té a veure amb un Quick Flex Alien. El debat es resolt amb una única resposta: experiments de la coalició sobre D-Bees (però, per què robar els components?).

A part, en WW els proposa un negoci. Hauran de fer transportistes de Psi-cola. Anar a buscar-la en un lloc indeterminat de la Federació de la Màgia i portar-li tota la que pugui comprar. Ho deixen amb què el grup estudiarà la seva oferta.

Sessió 5. Escena 6 de 6.

Tal com han vingut marxen per recuperar el vehicle d'en Diògenes. Mentrestant en Dextrus corre a tota velocitat per informar en Wintergreen dels seus descobriments. Ell reclama proves del què diuen. En tornar en Dextrus a la zona de l'abocador on havien deixat el vehicle, es troba amb un combat. Un enorme monstre pelut ha sortit d'entre les escombraries per atacar en Diògenes i l'Orange.
Sembla que el monstre ha sorprès en Diògenes, i aquest no se'n pot desempallegar. Un cop ben situat esquinça l'armadura de'n Diògenes [cop crític]. Una ferida mortal fa caure al Tecnomag entre les bosses d'escombraries. L'Orange i en Dextrus s'afanen a acabar amb el monstre, però aquest resisteix. Veien un punt feble, en Dextrus prova d'abatre'l amb precisos trets al cap [called shot]. Tanmateix aquest és capaç d'arreplegar el cos de'n Diògenes i fugir corrents, malgrat la velocitat de l'Orange permet anar-li al rendera, mentre en Dextrus recupera el llança granades i amb un últim dispar apuntat [Head Shot - carta d'inspiració] acaba amb la vida del monstre, venjant així la mort del seu company!.

Sessió 5. Pròleg.

Finalment porten en cos d'en Diògenes amb el Mestre Liu que promet un
enterrament honorable. A part, aquest els informa del què ha pogut esbrinar sobre el seu mentor. En realitat Sir Lohengrin és un Cavaller Mystic (reputats per seu un dels mercenaris més implacables del Megavers) vingut del poble de Boole (Federació de la Màgia) que busca un artefacte màgic molt poderós anomenat Mobius.

Sessió 5. Opcions.

- Acabar d'investigar en Kussac per reunir proves per en Wintergreen.*
- Ajudar a l'Escamot Ragnarok en la seva "operació".*
- Fer de transportistes de Psi-cola per en Willie Willy.
- Anar a Boole a investigar els origens de Sir Lohengrin.
- Anar a Lazlo a investigar sobre el Mobius.*

*Sembla que aquestes eren les opcions preferides.

dijous, 3 d’abril del 2008

Accessoris

Els accessoris (en anglès en diuen props) són elements de reforç que s'utilitzen a les partides amb diferents finalitats. Aquests accessoris, com bé indica el seu nom, no són indispensables per poder dur a terme una bona partida (ai las! només faltaria) però sí que poden ajudar a fer-ne una millor experiència.
Hi ha accessoris de tot tipus, que es podrien classificar segons la seva utilitat dins la partida. Tanmateix, també solen portar algun tipus d'inconvenient associat:

- Ambientació: la utilització d'espelmes en jocs de terror, sons ambientals, bandes sonores, atrezzo variat, retallables per crear ambient, etc. ajuda als jugadors a experimentar un major grau d'immersió. Per altra banda, són accessoris que també poden contribuir a la dispersió dels jugadors (qui no ha cremat els daus o la punta del llapis amb aquella espema...) o a fomentar-ne la manca d'atenció (tot fent giravoltar l'espasa de làtex quan no toca, o cridant per sobre de la música).

- D'ajuda al jugador: Serveixen per compartir informació. Aquí hi entrarien diversos retallables (hand outs), calendaris pel seguiment cronològic de la partida, Taules del joc fotocopies, pantalles del DJ, Mapes de les zones recorregudes o per visitar, Imatges de monstres o PNJ, etc. Sens dubte aquests són, per mi, els millors accessoris. Tenen una doble funció d'ambientació (malgrat no són estrictament enfocats a aquesta) i d'economia lúdica (el fet d'entregar un hand-out evita perdre temps de joc en repeticions d'informació o de descripció). Com a inconvenient, caldria citar, que requereixen d'un treball important previ per part del DJ i que si la campanya és molt llarga acaben acumulant-se "inutilment" al fons de la carpeta.

- Tàctics: Figures, Mapes de batalla, Fitxes, Comptadors...Solen funcionar bé en jocs on la seva mecànica reforça la utilització d'aquests elements, i ajuden a resoldre disputes. Per contra condicionen l'espai imaginari col·lectiu.

- Per seguir jugant fora del joc: Blogs, Diaris personals del Personatges, Wikis, Forums, en definitiva tots aquells elements que ajuden a continuar la partida quan la sessió a acabat. Requereixen, però de membres actius del grup per què funcionin bé, i se'ls aprofiti adequadament.


Molts d'aquests accessoris requereixen d'un suport físic per a poder-los transmetre i utilitzar, des del simple retall de paper, fins a reproductors de música, ordinadors (normalment portàtils), o visualitzadors d'imatges.

En la campanya dels Misteris de Megavers actualment en curs, estic utilitzant un accessori que crec està donant bon resultat. Es tracta de mostrar a través de la pantalla del portàtil una presentació de diapositives (power-point) amb les imatges, escenes, retalls, etc. de la partida. D'aquesta manera els jugadors tenen accés a tota la informació sense haver d'ocupar tota la taula amb retallables. També serveix com a "recordatori" de les sessions passades.

Altres accessoris que fem servir:
- Taula d'experiència per anar apuntant les accions que es realitzen.
- Mapes variats. De moment escrits en un paper.
- Aquest blog que esteu llegint.
- També vull introduir les cartes d'inspiració. A veure si me'n surto... :P