Armadures a go-go (Triax & The NGR)

Possiblement el principal bastió de la humanitat en tot el vell continent després de l'adveniment dels Rifts. La Nova República Alemanya (NGR) i la seva filial tecnològica, industries Triax lluiten amb totes les seves forces vers dos imperis demoníacs que volen subjugar-la: els exèrcits de les gàrgoles i els Brodkils; que han après a dominar la tecnologia de guerra humana.

Toca aquí ressenyar el WB 5: Triax and the NGR en la seva 5a reimpressió de desembre de 2003 (1a edició  de 1994), escrit per Kevin Siembieda amb dissenys i conceptes addicionals i dibuix de portada de Kevin Long (la portada representa un robot Triax X-2000 Dyna-Max). Seguint el format tradicional de Palladium, el llibre és en rústica, portada a color i interior en blanc i negre a doble columna. 224 pàgines.

Aquest wold book es centra principalment en explicar la maquinària bèl·lica de la NGR, construïda per Triax (la companyia armamentística fundadora de la NGR), i la de l'Imperi Gàrgola.

El llibre s'inicia amb les habituals cartes d'Erin Tarn on narra les seves impressions sobre la societat de la NGR: semblants als Estats de la Coalició (amb qui han desenvolupat un tractat incipient), són supremacistes humans que rebutgen als D-Bees. Amb aquesta introducció hi ha una descripció de la NGR: història, educació, la guerra contra les gàrgoles, les Industries Triax, els elements de la seva societat, etc.

Per tal d'introduir l'extens capítol dedicat a la tecnologia militar de la NGR hi ha un còmic de 8 pàgines on es mostra el primer encontre d'uns soldats amb els robots gegants de les gàrgoles.

Seguidament doncs hi trobem un seguit de seccions on es detallen les estadístiques de la producció militar de les Industries Triax: Armadures, Robots, Cyborgs (entre els quals destaquen els famosos VX-500 Manhunter - Red Type, de la portada del Bionics Sourcebook i el VX-2010 Marauder, de la portada del Mercenaries), armes, vehicles de combat, equipament d'alta tecnologia i implants cibernètics. En total 122 pàgines de noves "joguines" en un autèntic catàleg de tecnologia militar.

VX-500 Manhunter

VX-2010 Marauder

Després d'un breu apartat on s'introdueixen noves habilitats (totalment intranscendent actualment doncs totes les citades ja han estat incorporades al RUE), es descriuen les noves OCCs de l'ambientació. En total es detallen 16 noves OCC, 11 de les quals són de tipus militar: soldat, pilot, mecànic d'armadures, cyborg, espia, policia, etc., i la resta introdueix una nova classe de juicer (Euro-juicer) i els "gitanos".

A part del Juicer "estàndar" tal com es descriu al RUE, el manual ens ofereix un juicer "temporal". És a dir, un personatge que es sotmet a diferents tipus de drogues (un tipus cada vegada després d'uns mesos de desintoxicació de l'anterior) per incrementar o millorar un aspecte concret de la seva fisiologia: es tracta del sistema JAEP (acrònim de Programa de Millora i Augment Juicer, en anglès).

Els gitanos (Gypsy OCC) són rodamons, lladres, bandits, ganduls o bon vivants, caps de turcs de qualsevol desgràcia propera (després dels D-Bees o les gàrgoles). Hi ha quatre OCCs: Lladre, Bruixot-lladre (una mena ley line walker amb habilitats de lladregot), Vident (un psiònic clarivident) i els Prodigis (psionic amb poders curatius).

Un nou còmic de 5 pàgines introdueix el capítol dedicat a l'Imperi de les Gàrgoles. Aquest capítol és un autèntic tractat sobre l'estil de vida i societat de les gàrgoles: races, comportament, jerarquia, hàbitats, etc. Tanmateix les gàrgoles europees són quelcom "rar" entre aquests sub-dimonis doncs han estat capaces d'organitzar-se en un bast imperi sota el mandat de l'Emperador Zestrun i aprendre a apreciar i sobretot mantenir i utilitzar alta tecnologia militar -subministrada principalment pels Splugorth d'Atlantis, els Mindwerks o per l'Imperi Fènix.

Finalment en el capítol anomenat "Gent i Llocs" el manual fa un repàs a altres zones d'Europa (amb un paràgraf de 4 línies dedicat a Espanya), centrant-se especialment a Polònia i l'imperi Brodkil que la domina.

El bo: primera aproximació a la realitat del vell continent post-Rifts. El capítol sobre les gàrgoles també es força interessant.

El lleig: que més del 50% del llibre estigui dedicat a estadístiques armes, armadures, etc. és un autèntic pal. Possiblement el worldbook més avorrit que hagi llegit fins avui.

 El dolent: Molt d'aparell i tecnologia, però poca substància respecte la trama o les aventures que s'hi poden dur a terme.