Joc nou, campanya nova, personatges nous, noves regles, nous fòtils per les partides i jo que acabo de ser pare de nou. Moooltes novetats.
Amb tantes novetats era difícil que la partida funcionés com un esperava, la sensació que vaig tenir al final és que la partida va rutllar, va ser una bona introducció (encara en falta la segona part) però vaig sortir amb la sensació que podria haver anat molt millor. Consideracions:
-Partida lineal. La partida era totalment lineal, crec que hauria funcionat millor si hagués donat varies opcions, encara que fossin virtuals i així donar la sensació de llibertat d’elecció.
-Síndrome del cap enterrat a dins un manual. Quan jugo jo també ho faig sovint, em poso a llegir un manual per estar a punt i així quan em toqui actuar ho faré ràpidament. El que em molesta és quan algú enterra el cap a dins el manual i no el treu ni quan els hi toca! O bé veus perfectament que no t’escolten i mira que t’has currat la descripció! Llegir manuals a les partides sí, però estant atent al que hi passa.
-Ritme. No vaig acabar d’aconseguir generar el ritme adequat. La meva idea era ritme frenètic mentre sonava l’alarma, calma tensa a dins el complex abandonat i altre cop ritme frenètic en sortir a l’exterior al mig del combat. Al final tot va tenir el mateix ritme i sobretot no vaig ser capaç de generar la calma tensa que pretenia.
-Rol musical. Amb tanta novetat el rol musical no ser molt present. Fins i tot jo em vaig oblidar el tema que tenia a punt per la cadira elèctrica. A les acaballes de la partida l’Albert va posar Ramnstein Du Hast que va donar un +25 a en Bio a la tirada de hackeig per obrir un maletí.
6 comentaris:
Ei Mateu!
No us fustigueu!
El Rifts, almenys m'ho sembla, té una extranya capacitat de ser dispers i complexe i, fins que tot el grup s'hi acostumi, dóna la sensació de desordre durant la partida. A més prepareu-vos per què algun jugador de cop faci o digui quelcom que donarà un gir de 180 graus a la partida (tipus rius de lava o tipus "ja sé que ens has portat a una altra dimensió però tinc el poder de tornar a casa ara mateix...."). Al Rifts ningú pot dir que té el control de manera absoluta!
Mea culpa. Jo sóc els dels manuals. Ja he dit a terradajocs.com que estic en teràpia, i aquestes coses no es curen fàcilment.
Per altra banda, crec que la sessió va anar molt bé. Crec que es millor que fos lineal, que no pas perdren's en un laberint (Sud/Sud-est). El fet que anessim troban pasadissos i escenes perilloses crec que va trasmetre bé la sessació de "merda-on-ens-hem-ficat-ara". Al final, la escena una pèl caòtica i, per mi, sobretot decepcionant per què aixó de no trobar equipmanet i no poder fer servir els poders, fa que sigui una putada. Però entenc que forma part de la partida i per tant s'accepta (esperem que no duri gaire més...més que res per que BIO està a punt de palmar-la).
Per què darrerament tots els màsters volen fer partides espectaculars?
Hi ha dies de tot i hi ha partides de tot.
Si totes les partides fossin espectaculars ens cansaríem de jugar en dos dies.
Penseu massa :s
PS: Si l'actitud dels jugadors molesta al màster durant la partida se'ls ha de dir durant la partida.
Una altra vegada penso que pensem massa i donem massa voltes a les coses.
Menys analitzar i més jugar :D
Però carrotix, és clar que hi ha d'haver una mica de feed-back. El máster exposa les seves intencions i els jugadors opinen, així tots millorem.
Bé, ja vaig veure que el feedback dels jugadors que miren manuals va servir de molt ;-)
Jo no vaig notar res, a més la gent s'estava apuntant l'equipament. És normal que vagis consultant el manual.
Publica un comentari a l'entrada