La memòria em falla, sí, tinc llacunes. Sé que l'últim dia vam conèixer gent, gent important. Vam conèixer a un paio amb ulleres fantasia que deia era la mà esquerra del sum sacerdot dels bibliotecaris. Aquest en sap un niu de tot, però no deixa anar prenda el paio, no.
També vam anar a visitar el capità d'un submarí, però no hi era. En el seu lloc vam trobar uns homínids amb pinta d'haver-ho passat malament en una guerra bacteriològica, sí. Ens van atendre fatal, els molt desconsiderats, gairebé ens fumen un tret amb un d'aquells canons mega-guapos que el meu capità no em deixava tocar mai, no. Total, el nostre capità, que no és el meu capità, bé, ara sí perquè el meu capità no hi és (però crec veure'l de tant en tant)... eeemmm... doncs que el nostre capità desnodrit va deixar l'encàrrec que el capità del submarí ens vingués a veure a la fonda, i va venir! però no per veure'ns a nosaltres, no. Tot i així hi vam parlar; és un home força amable, sí. Va dir que en Lucius va passar-se 4 anys al seu submarí acompanyant-los a totes les expedicions que feien, apuntant un munt de coses, però un dia va desembarcar i ja no va tornar.
Va explicar-nos que després en Lucius va tornar a preguntar-li si recordava haver viatjat amb ell, total, que se'l veia totalment llampat. I ja està.
Una cosa rara va ser que el nostre capità, encara no sé com, va fer-se fantasma i va entrar a espiar al submarí. El capità del submarí parlava amb un paio d'aquells tan lletjos i li deia "que no s'amoinés que fins dintre d'un parell de dies no havia d'arribar aquell" (aquell? qui? uixxx...). Mentre xerrava jugava amb una catxiporra mig màgica amb un cuc encastat al final... una d'aquelles que duen els esclavitzadors. En fi, no vaig entendre gaire res, no.
Total, ens vam passar el dia investigant si hi havia coves, anant del port a la biblioteca i de la biblioteca al port, total, per acabar perseguint la pista d'una cova en una platja (o no).
Tinc mal de cap, tanta cosa màgica em trastoca els circuits una mica.
2 comentaris:
Bien! Merci Eva per la crònica, que com sempre, m'encanta quan escrius en el personatge de la nON. 100 pX per tu! :D
També vam descobrir que els llibres escrits per en Lucius estan a la biblioteca i estic segur que se'ns escapa alguna cosa. De fet, però, és la sensació que tinc sempre últimament. Marcus
Publica un comentari a l'entrada