Imatge aleatoria de capçalera

dimecres, 30 de maig del 2007

El Submarí del capità Scarbelly

Donat que en Blade va entrar al submarí del Capità Scarbelly us reprodueixo un croquis de l'interior de la nau. l'Aggro (el lloctinent) i el Capità Scarbelly discutien en el camerot d'aquest últim.

Nom del submarí: Venjança sanguinolenta.
Model: CSS-7 (Submarí de la Coalició modificat).

dimarts, 29 de maig del 2007

Investigació

Continuem amb la investigació per trobar el Germà Egil. Comprenc que es faci lent, però les investigacions ja ho tenen una mica això. A més, la sensació d’incertesa, misteri i de la continua aparició de nous interrogants anirà desapareixen en les properes sessions. Potser un element positiu és el fet que partides així, fan que hom exploti de manera diferent les capacitats dels seus personatges, o que utilitzi habilitats que en un entorn amb més acció no són tant aplicables. Així, per exemple, la idea d’infiltrar-se al submarí a través del pla astral, per mi, va ser molt bona, evitant l’enfrontament contra un enemic que us podria superar, i crec que va tenir la seva recompensa. Altres poders com el “read object” o la telepatia són elements molt valuosos per avançar en la investigació, i un autèntic maldecap pel DJ per tal de rebel·lar informació mantenint el suspens.

La contrapartida és que hi ha facetes dels personatges que queden descuidades i, amb el temps limitat de les partides, sovint no es pot condensar tot el que voldria en una sola sessió de joc. Així, entenc que hi ha PJ molt focalitzats a determinades accions que segons com es poden sentir una mica frustrats per no poder-se lluir al màxim. Tanmateix, he intentat que durant l’aventura tots els PJs tinguin algun moment de glòria on les seves habilitats especials seran útils al grup.

dijous, 17 de maig del 2007

Màgia vs. Tecnologia

Una de les coses que més m'agraden de Rifts és la seva capacitat per combinar aspectes màgics o fantàstics amb alta tecnologia. Repassant el món tal com està muntat hom veu com hi ha zones altament tecnológiques (Chi Town, Free Quebec,...), màgiques o fantàstiques (Federació de la màgia, Madhaven, Spirit west,...), o una barreja dels dos (Lazlo, Tolkeen,...) gràcies a la tecnomàgia o a la adaptabilitat i flexibilitat dels seus habitants. Aquesta amalgama permet establir el to d'una aventura cap a components més o menys fantàstics o anar cap a elements més de ciència ficció. Repassant el què hem fet fins ara crec que hi ha hagut un certa representativitat dels dos aspectes, potser tendint més cap a la cosa fantàstica -sens dubte a causa del meu biaix personal cap a aquesta.

Però que en penseu vosaltres? Creieu que hauríem de potenciar més la vessant tecnològica?

És evident que per la tipologia de personatges, aquests estarien molt més inclinats a gestionar situacions amb màquines, ordinadors, etc. Tanmateix, el fet d'introduir la màgia a aquests personatges i que ells no tinguin les eines per enfrontar-s'hi plenament, fa que aquesta prengui un caire encara més fantàstic i misteriós, provocant el xoc entre els dos mons, tant recreat i recurrent a la Terra dels Rifts.

dimecres, 9 de maig del 2007

Uns dies passats per aigua

Per desgràcia he passat uns dies una mica desubicat, la meva natura no està habituada a les línies, a la meva dimensió no n’hi ha, ni estic acostumat al mar, ni vaixells que tampoc coneixia fins que vaig arribar aquí. Així que potser el que us explicaré no s’ajusta a la realitat.
A Lazlo ens embarcarem en el vaixell nan direcció Queensharbor, la nostra intenció és trobar-hi alguna embarcació per anar a l’illa. El viatge va ser un xic accidentat vam anar a petar de ple al mig d’una tempesta de línia i una hidra de vuit caps ens va atacar, no sé per què, que jo sàpiga no li havíem fet res, potser estava ofesa per la falta de mestria a l’aigua dels nans i va pensar que era millor enfonsar-nos que no pas permetre aquell insult surant. Ara s’empassava un nan, ara escopia foc, ara àcid, ara vapor verinós, ves... un espectacle de recursos. Mentre nosaltres ens dedicàvem a disparar-li trets i algun míssil. A mi no sé que em va passar, la tempesta em va afectar, no paraven de caure llamps, semblava que la màgia els atreia. Me’n caigué algun a sobre i ho vaig veure clar, si en queia un sobre la bèstia la derrotaríem. No acostumo a fer aquesta mena d’accions, ja us ho dic, d’un cop de vibroganivet vaig tallar una de les cordes rúniques del vaixell i com si fos un acròbata vaig gronxar-m’hi fins la bèstia i li vaig entortolligar. I em vaig quedar allí agafat amb un amulet màgic enlaire per atraure el llamp. Uns segons després li’n va caure un a sobre i s’enfonsà a les aigües i de poc que no s’hi m’hi enduu.
Mentre ens barallàvem amb l’hidra el vaixell anava sense control, directes cap a un vòrtex que havia aparegut enmig de la tempesta. Quan hi entrarem tot va desaparèixer, estàvem al mig d’un enorme cràter desèrtic envoltats d’una mena de formiguers gegants, caus de txititxics. Ni mar, ni vaixell, ni res de res. Com si això no fos prou al nostre davant estava l’home de l’ull de camaleó, sense el pegat a l’ull amb el que de vegades se’l tapa. Que feu aquí? Qui sou? Va dir. No es reconeixia. Quan semblava que ens anava a explicar més coses N’gawa va començar a fer el boig i quasi el mata. Només va ser a temps de dir-nos que s’acostava el devorador, que allò era la terra i de donar-nos una data no sé si del passat o del futur, abans no comencessin a sortir txititxics dels formiguers i un eixam de màquines (potser de la mateixa mena que l’androide del circ d’en Bob) de les vores del cràter. S’anava a produir una batalla megadestructiva i nosaltres érem al bell mig! Just en aquell moment una onada se’ns endugué i ens retornà al vaixell.
Ara sabem que el destructor, la tecnologia misteriosa i l’ull de camaleó estan relacionats, però no sabem per què.
En arribar a Queensharbor ens dirigirem al temple dels germans grisos, un suposat centre de coneixement farcit de llibres i monjos arrogants. El suposat expert en el devorador no en sabia res, l’expert era el seu amic Lucius, desaparegut. Després d’una mica d’investigació psiònica vam trobar el seu diari
Al port vam posar-nos amb contacte amb una tripulació prou boja per dur-nos fins l’illa, comandats per barbarroja, un crazy mec que supleix les seves mancances amb un retolador. A canvi els hem d’ajudar a assaltar un vaixell....

dimecres, 2 de maig del 2007

Extractes del Diari del Germà Lucius

De fa sis anys enrere:

Aquest matí m’he llevat temorosament cansat. Em sento més com si hagués estat tota la nit combatent que no pas dormint. Tinc mal de cap, i em sento dèbil. No puc faltar a la feina del temple, però em sembla que avui intentaré fer coses suaus.


La següent entrada té data de cinc anys més tard:

Que Déu M’ajudi! Què ha passat?!? M’he llevat d’un estrany somni per trobar que han passat conc anys! L’Egil m’ha dit que quatre anys enrere vaig ser expulsat del temple per violar el sanctum. És una bogeria!


De fa sis mesos:

La meva vida sembla haver tornat a la normalitat. M’he guanyat la readmissió en el temple. M’han rebut de forma estranya, però tothom semblava com descansat que “tornés a ser el meu jo antic”. Tinc tantes preguntes sobre aquests tres anys perduts, però potser és millor que ho deixi córrer i visqui la meva vida. Si Déu ho vol, ja em farà saber què ha passat.


De fa quatre mesos:

L’Egil diu que en Milos torna a preguntar per mi, que està preocupat per un altre “episodi”. Potser només està preocupat pel temple, però de ben segur que ja els he provat la meva capacitat. La meva vida torna a ser per mi, i no penso renunciar-hi!


De fa dos mesos:

Aquesta nit els somnis han tornat. No sé si mai he tingut una bona nit de son! Somio amb ciutats tan altes com els núvols i criatures tant alienígenes que no les puc descriure. Tenen aquests somnis alguna cosa a veure amb els meus anys perduts o es tracta d’un nou turment? De ben segur que no tenen res a veure amb el Devorador i el seu eixam, no al menys per all`que sabem fins ara. Es tracta potser d’un nou dels dimonis profetitzats?


De fa un mes:

Tinc clar que haig de trobar alguna resposta si vull que mai acabin aquests somnis. Thuron i Milos han provat de treure-m’ho del cap – suposo que temen que pugui repercutir sobre el seu temple. És una pena que la seva compassió no arribi als éssers vivents.


De fa una setmana:

I començat a notar que em vigilen. Prego per què això no sigui una altra fita cap a la bogeria. Em sembla que aquest matí m’emportaré la meva daga amb mi – l’Egil hi va fer gravar un “L” per mi. El record del meu amic em fa sentir més segur. En una ciutat com Queensharbor, suposo que mai es pot ser massa previngut.

Una mica de tot

Ahir va ser un gran dia! Després de intensos debats i frustració per part dels jugadors i el director de joc, crec que ahir va anar força bé. Va haver-hi una mica de tot: Combat contra la hidra, viatges dimensionals en mig d’una Ley Line Storm, roleig, i investigació. Per fi varem poder encarar la partida, i varem introduir la relació entre l’HUC i el Devorador i el seu eixam. L’arribada a Queensharbor també va portar a aclarir com aconseguir les dues fites principals de l’aventura: Informació sobre el Devorador i com arribar a l’illa. Per mi, va ser perfecte! Gracies a tots per fer-ho possible!

Inspiracions:
La tripulació de l’Erik (el vaixell que us ha de portar a Fort Galoo és la següent):
- Barba Roig. Un crazie imberbe amb la zona de la mandíbula i les galtes pintades de vermell. El seu nom té una clara referència al Pirata clàssic.
- Smee. Juicer. Ajudant. El seu nom és el del Segon de bord del capità Garfi.
- Peter Can. Glitter Boy. Segon de bord. El seu nom és un joc de paraules entre Peter “Pan” i “Can”, que és llauna en anglès, en referència a la seva armadura de GB.
- Dick Moby. Es tracta d’un lamarc gros i forçut. Es el seu nom és la inversió de la famosa balena blanca. Dick és un nom masculí, i em va fer gràcia.

La recerca del germà Lucius està adaptada de la partida “Death in Freeport” de Green Ronin per D20.

divendres, 20 d’abril del 2007

Cotilles fora i pastissos de xocolata!

És la primera vegada que jugàvem a can Massalletres i em sembla que va anar prou bé, potser un pèl justets, comparats amb la megataula d’en Nyarla o d’en Tempestari, però suficient. Això també va permetre que tingués a mà tots els manuals, cosa que encara no sé si és positiva o no :P

Des del punts de vista del DJ, que sóc jo, la darrera partida va ser boníssima! Va haver-hi de tot, misteri, entrepans, intriga, pastís de xocolata, combat lleugeret, vessada de cervesa, roleig dels personatges, en Pirata olorant punts delicats per sota la taula, frikisme a l’enèsima potència, etc.

Tanmateix, entenc que el fet d’haver llegit tants manuals de Rifts estigui afectant el meu senderi, i no deixi d’introduir informació als jugadors, cosa que provoca una sensació de dispersió en el grup. Però vull dir, que no cal preocupar-se, que està fet expressament. M’explicaré:

Quan em plantejava la campanya a dirigir, vaig partir de l’enfocament tradicional, és a dir, fer quelcom més o menys lineal –introducció, nus i desenllaç–, tanmateix en anar llegint nous manuals, veia com el món de la campanya s’anava expandint tot solet, fent-me incapaç d’abocar totes les idees que tenia en una simple aventura “d’arribar i moldre”. Va ser llavors, a partir d’una idea d’en Nyarla sobre com gestionar la campanya imitant l’estructura d’una sèrie de televisió, quan em vaig plantejar el fet d’anar introduint una trama molt més amplia i complexa, de tal manera que els personatges poguessin anar explorant el divers món de la Terra de Rifts sense que tot estigués ficat amb calçador; és allò que els americans anomenen “vaticini”, o presentar personatges y situacions abans que siguin rellevants.

Aquesta filosofia té un gran avantatge, que permet dotar a la campanya d’una estructura sòlida on els successos flueixen més o menys imbricats a través dels personatges. Nogensmenys, també té inconvenients, un d’ells és el que està passant actualment, que dóna aquesta sensació als jugadors sobre no saber què fer o on anar...

La informació donada són idees introduïdes per més endavant, o també poden ser hams que si els jugadors estan molt interessants poden “picar” i continuar la história cap un altra costat.

De moment, ara l’objectiu és clar: arribar a l’illa d’on ha sortit l’home de l’Ull de Camaleó!

Notes d'inspiració:
- El símbol del culte del nens perduts està inspirat en el de Flash.
- El trio de l'aparcament de Lazlo (Akira, Kaneda i Tetsu), està inspirat en el còmic d'Akira.

dijous, 19 d’abril del 2007

N'Gawa a Laszlo!!!!

No recordo res de la fada negra, només aquell dolor. Tampoc recordo res dels nens.
Ni entenc per què coi hi havíem d'anar, allà. El que jo busco és al malparit de l'ull de camaleó. N'Gawa!!!, N'Gawa fins a la Mort!!!!

Enmig d'un desgavell d'indisciplina i desordre pugem al vehicle pensant que és una furgoneta i en baixem descobrint que és un hovervehicle. I per què baixem, pots pensar...
Doncs baixem perquè trobem les restes d'una batalla... que no és una batalla. No ho és en primer lloc perquè no hi ha vehicles militars. No ho és en segon lloc perquè tots els morts són civils. Tampoc ho és perquè en realitat no hi ha dispars. Ni saqueig, Només les restes d'un Rhinobúffal gran de collons que si apareix ens pot fer un gran N'Gawa a tots!!!

Busquem documents, supervivents... res. Només restes d'un Rhinobúfal gran de collons... I N'Gawa!!! N'Gawa fins a la Mort!!!! La bèstia està a només 20 metres de nosaltres!!!!! I m'embesteix!!!!!

Aconsegueixo apartar-me. A càmera lenta. I mentre em passa fregant m'adono que està ferit, molt ferit. Quan tot torna a anar ràpid i es gira per embestir al Trimadore... sal·livejo. Sal·livejo i penso que si el toco amb el canó de plasma li faré N'Gawa!!! I soparem bistec de Rhinobúfal... I li volo el cap... però no sento olor de carn cremada. Només una explossió que ens deixa a tots de pedra... I el pitjor... el Trimadore s'hi acosta i ens diu que és un cyborg!!! N'Gawa!!! N'Gawa!!!! :( Què collons un cyborg!!!!! Vull el meu bistec!!!!!

Quan marxem el trimadore treu els emblemes del hover que pensàvem que era una furgoneta. Bona pensada. SEmbla espavilat el trimadore. No sé on coi tenen el cervell però aquests bitxos sembla que pensen...

I trec el tema, ja que ningú enmig d'aquest desgavell d'indisciplina i desordre sembla que pensi fer-ho: ens cal un oficial!!!!!! No vaig deixar de fer N'awes a la primera de canvi i em vaig prestar a un entrtenament militar de primer ordre entre les forces de la Coalició per ara anar d'idealista pacifista per la vida!!! Ens cal un líder, un oficial, un cabdill que mani i que ens faci anar pel bon camí. Un oficial que ens recordi quin és el nostre origen, quina és la nostra fita i el nostre destí: construir un món millor en la Doctrina dels Estats de la Coalició. La resta és caos, corrupció i desordre!! N'Gawa!!! N'Gawa!!!!

Pregunto la graduació als altres: el Trimadore ni tan sols ha estat allistat :( PUagh!! I el llest d'en Blade ens ve amb collonadetes idealistes filosòfiques sobre que ara som lliures!!! No me'n sé avenir!!! Em van tancar amb un coi de filòsof idealista!!! A mí!!!! N'Gawaaaaaa!!!! N'Gawa!!!!!! M'adono de lo fotuda que és la situaciói. Ens cal un oficial més que mai. I no ens posem d'acord amb la graduació ni l'antiguitat. L'única que sembla seriosa i apte per a ala Responsabilitat de reconduir-nos a la nostra antiga unitat entre les files de la Coalició sembla la Non... i la seva professionalitat em conmou!!! BNo vol ser oficial!!! Té vocació de soldat!!! Com jo!!!!! N'Gawa!!!! N'Gawa!!!! No tot està perdut :)

Finalment tirem els daus i... guanya el fotut filòsof idealista: "Ara som lliures, ara som lliures". Collons de babosa covarda i cagadubtes!!! Però ara ell és l'oficial!!! Hem de seguir les seves ordres i escoltar les seves filosofades idealistes cada vegada que es nega a donar una ordre. N'Gawa!!! No me'n se avenir!!! :(

Però el pitjor està per arribar (sí, sembla increïble però és així). El collons del shaman: "salveu els nens, salveu els nens"!!! :( vol trobar la cura pels porc-espins malcarats que vàrem trobar). I el recoi del Trimadore: "tecnologia desconeguda!!! Tecnologia desconeguda!!!!" Assenyalant amb un membre -o és un tornabís? :(- un tros de rhinobúfal mutant... N'Gawa!!!! N'Gawa fins a la Mort!!! Ja no sabem quina és la nostra missió!!!! No sabem què fer!!!! Ni quina pista seguir!!!!! És la pitjor unitat militar que em podien assignar!!!! N'Gawa!!!! N'Gawa!!!! Això no m'està passant a mí!!! :(

I trobem al collons de reclutes a les muralles de Laszlo que ens requissen el Hover-furgoneta i les armadures, i les armes.... menys al recoi de collons de Trimadore!!!!! N'Gawa!!!!! Em costa aguantar-me i m'adono perquè sóc un soldat de la Coalició fins al final de l'ànima: perquè allà tots som iguals i lluitem per un mateix futur, i ningú té privilegis encara que sigui un Trimadore. I el que em fot més del Trimadore és que ni tans sols podem saber si és un collons de deforme amb aquesta pinta!!!!!! O tots són així de lletjos????

I entrem a Laszlo. :( Aquí sí que em faria farts de fer N'Gawes... M'agrada que siguin l'enemic, amb aquesta pinta s'ho mereixen. Els rebentaria a tots, però sense armadura ni aramament em dedico a deixar clar a aquest coi de caga-conjurs que no penso ser simpàtic amb ningú.

I no cal dir que el filòsof idealista no té ni repunyetera idea de què cal fer!!!! A aquest ambé li faria N'Gawa!!! Sort que la non té més clar l'operatiu de la missió i em dóna ordres de seguir-la als baixos fons a fer no-sé-què.

I quan tornem... collons d'N'Gawes quan tornem!!!! Resulta que hem vingut a Laszlo a buscar una barca per anar a l'illa G i el Trimadore ens diu que l'Hovercycle pot anar per l'aigua :( Ara síq ue m'he emprenyat!!!! Collons de missió!!!! Em recorda aquella història del mag que canvia de dimensió i que ha de tornar a la seva fent una recerca i resulta que sap un conjur que el pot tornar desseguida!!!! Aquestes coses només passen en aquesta doimensió dels collons!!!! Quin món més estrany :(

Finalment ens intenten donar pel sac amb històries del Devorador, els Antics, els Xiticix, els cyborgs mutants i el recoi dels nens malalst per culpa de la fada... I jo estic dessolat. De manera que ja em deixo fer i passo del meu oficial filòsof idealista i me'n vaig a veure el circ d'en Bob. Però és clar!!! Com que ningú dona ordres ni sabem quina és la nostra missió.... què passa? Doncs que tots se m'enganxen i em segueixen a visitar el Circ d'en Bob. I el Circ resulta ser delirant. Només diré que tenia Grans Plans per a en Bob i que per culpa del seu recoi de circ ell s'ho perd!!! N'Gawa.

Finalment queda clar que el nostre Hover-furgo-què no pot navegar i ens embarquem amb uns nens barbuts. Ni punyetera idea de què passa amb el shaman. Ni una ordre a seguir. Només anem a buscar no-sé-què-d'un-boig-no-sé-on perquè ens porti a un port a l'altra punta de món perquè refem tot el camí i finalment anem a l'illa del Punt G.

Estic dessolat. Això no em pot passar a mí :(

dimecres, 18 d’abril del 2007

Fada negra o devorador? That is the question

Més val tard que mai.

Penjats dels arbres, dins una vegetació esplendorosa i en un ambient gairebé idíl·lic, el son es converteix en malson. Emanacions hectoplasmàtiques ens embolcallen. L'angoixa ens atrapa. Crits sofocants produïts per les emanacions, "El devorador s'acosta, el devorador s'acosta,...".
El despertar suposa un alliberament, però la inquietud ja està entre nosaltres.
El shaman del poblat, Sgloth, també està molt esverat. Havia sentit coses semblants altres vegades, però mai tant intensament.

Els malsons però, no ens fan apartar de la nostra missió: Alliberar els nens que segresta la Fada Negra de forma indiscriminada i impecable.
De bon matí, sortim airosos cap a la nostra fita. Un guia ens porta per zones pantones i gairebé intransitables. Cap a mig matí arribem a una esplanada on ja no hi ha vegetació sino una mena de monolits de pedra, que acaben formant un eixam del que podria arribar a ser una mena de fortalesa. Entre el pedregar, sembla que hi ha figures semi-humanes. Són els nens!! Convertits en una mena de transformació cap al que podria molt ben sé, eriços gegants. Com ha pogut crear semblant maldat, aquesta maleïda fada!!!

Al avançar cap a ells per tal d'alliberar-los del seu calvari, ens ataquen sense voler entrar en raó. Hem de mirar de no fer-los mal, però ens els hem de treure de sobre. Són molts!!
Aconseguir la fortalesa sembla la única sortida. Mentre uns distreuen als "nens", els més valents escalem la fortalesa per desenmascarar a la "bruixa". En adonar-se de les nostres intencions, apareix del seu amagatall i ens ataca cobardamanet desde les altures. Els nostre làsers són la nostra única esperança.

Victòria!!! Espantada pel nostre poder, ha de fugir miserablement!!
No es dóna per vençuda però. Heu guanyat la batalla, però no la guerra!!

Els nens queden en un estat catatònic. Dins la fortalesa hi ha un bon botí.

El poble ens reb com herois, però la salut dels nens no sembla millorar. Treure's d'aquest malson que deuen estar vivint es presenta com una tasca dura però molt gratificant.

divendres, 13 d’abril del 2007

Progressa favorablement

Molt millor. Aquesta vegada va anar molt millor. Malgrat vaig tornar a arribar tard per culpa de la meva dèria de tenir les imatges de la partida gravades en un CD, la sessió va transcorre fluida i sense entrebancs. Quan ja començàvem, tot recordant la partida anterior, es va afegir en Tempestari que va substituir a la Carrotix portant a l’N’Gawa.

Mica en mica tots els personatges es van fent el seu lloc a l’equip, uns més combatius, altres a la rereguarda. El sistema permet participar des de qualsevol posició sense avorrir-se.

Finalment, l’equip-R fa fugir a Aloysius i alliberen els nens que tenia adduïts i en ple procés de metamorfosi, no sense assabentar-se que hi ha quelcom més gran rere els segrestos: El Devorador i el seu eixam...

Algunes notes sobre les fonts d’inspiració (no les consulteu si voleu evitar Spoilers):

  • El culte al Devorador està tret del SB Mechanoids Invasion.
  • El nom d’Aloysius (la fada negra) està copiat de la partida que un altre DJ de Rifts penja a la xarxa. Em va semblar divertit posar-li un nom un pèl ridícul a un personatge terrorífic.
  • La urpa TW que el Shaman de la tribu va regalar als PJ està tret del WB Dinosaur Swamps.

Però quin vincle hi ha entre el Devorador i l’home de l’Ull de Camaleó? No debades el maletí va teletransportar als PJ fins a la tribu dels "homes-llangardaix"...oi?

dimecres, 28 de març del 2007

Als grans llacs

No els entenc, ho provo, però no els entenc. Per un trimadore com jo les coses són clares, veiem el món com peces d’un motor: hi ha les que encaixen perfectament, hi ha les que s’han de polir i les que s’hauran de treballar per tal que siguin útils. Així que potser malinterpreto alguna reacció i és que la interpretació de l’univers gira al voltant del punt de vista de cadascú.
A la foto es veia un grup de soldats tot cofois posant i de fons a la platja de l’illa sortint de l’aigua, com una sirena, l’home de l’ull de camaleó.
Vam posar la foto dins el maletí i riiiiiiiffffftttttss apareixem al mig d’un fangar envoltats de coníferes. Tornem a tenir la hover-furgoneta de la coalició. Se senten uns crits d’algun ésser amb cordes vocals, demanant auxili. Els primers a reaccionar són en Blade i N’Gawa la resta ens quedem al vehicle. Aquí és on començo a especular, hi he estat reflexionant i crec que en Blade està afamat, hi ha algú demanant auxili i és possible tinguin energia per xuclar. N’Gawa en canvi sembla nerviós, sempre sembla nerviós i el veig més tranquil si hi ha algun crani per esclafar. Crec que els implants del cervell afecten a en Campbell, sembla agafar sempre la sortida més difícil, era evident que no es podia passar amb el hover pel mig del bosc, però ell ho va fer, maniobra cap aquí, maniobra cap allà, una ratllada... a peu s’anava més ràpid! La Non es queda a dins el vehicle, és una soldat, crec que no està acostumada a prendre iniciatives. Jo per la meva part tinc clara la meva tasca i no és enfangar-se i repartir guitzes.
Quan arribem amb el vehicle a una clariana hi veiem una mena de llangardaix humanoide barallant-se amb tres sabaters de la mida d’un cotxe. En Blade i un dels sabaters estan abraçats rebolcant-se pel fang, qualsevol que no sabes que el que volen és cruspir-se l’un a l’altre es pensaria que es tracta d’una mena de ritu sexual. N’Gawa en té un agafat pel fibló i està provant d’aixecar-lo i fer-lo giravoltar. En veure la baralla els altres ens hi fiquem, en Campbell i jo disparant i la Non a escopinades! Tira escopinades àcides que tenen entretingut una bona estona un sabater. Uns quants trets, algun ensurt, molta patacada i finalment en Blade xucla un dels sabaters, i els altres dos fugen, un sense fibló (N’Gawa!)
El llangardaix està molt agraït i ens vol portar al seu poble, viu en un poblat construït sobre els arbres a la riba d’un llac. Em miro i remiro la foto i diria que l’illa que es veu al mig del llac és la que hi apareix. No sé qui diu que és el llac Ontàrio no molt lluny de Lazro i l’illa es diu Galú.
Després d’una ruta turística i una conversa amb el cap de la tribu descobrim que els “ewok” estan en problemes, Aloisius la fada negra s’emporta els seus fills al Bosc de Pedra. I a mi què? Direu. Jo vaig pensar el mateix, són una colla d’arreplegats, perquè ajudar-los, volem anar a l’illa no barallar-nos amb fades. La resta no pensaven igual, no ho entenc. Un cop més aplicaré la lògica d’abans, N’Gawa veu patacades, en Blade energia per xuclar, en Campbell segueix sempre el camí més difícil i la Non segueix ordres. Que hi farem m’hauria quedat sol.
Ens posem de camí cap al bosc de pedra i.....

dilluns, 26 de març del 2007

Entre dos móns

Els més perspicaços i coneixedors del món de Rifts haureu notat la contradicció que suposa, canònicament parlant, que en el grup de l'Equip-R hi hagi dos D-Bees (un Gorilla man i un Trimadore) que suposadament treballaven pels CS. Els habitants dels CS són supremacistes humans, i per tant, cap D-Bee pot ser ciutadà dels CS o treballar per ells, ja que com a molt, aquests són tolerats en els Burps, o directament són disparats a matar en qualsevol altra circumstancia. Per salvar aquesta suposada incongruència cal establir un consens amb els jugadors: donat que sovint els cossos de les Forces Especials han de fer-se amb els habitants de les zones que estan vigilant, podríem dir que els Personatges D-Bee de l'Equip-R formaven part d'un grup ultra-secret de les Forces Especials, de tal manera que no tothom els reconeix com a membres de dret de la Coalició, tot i que ells en són aliats, lleials o els odien per sotmetre'ls a la força (depenent del seu alineament o historial).
Cal recalcar la dicotomia que existeix entre el comportament tirànic dels CS i la tolerància dels altres pobles (Tolkeen, Lazlo, Federació de la Magia, etc.) vers els D-Bees. A més, aquests pobles estan enfrontats degut a aquestes idees i pel fet que els CS són bel·licistes amb ànsies de conquesta. Això és important degut que els Personatges haurien de conèixer quin territori estan trepitjant abans d'internar-se ignorants en el què podria ser territori enemic o en zones on potser no seran benvinguts si es presenten com a membres de la Coalició. En la Terra de Rifts els discrets i previnguts són els que sobreviuen.

diumenge, 25 de març del 2007

N'Gawa!!!!!!!

El grup d'N'mbyrs van irrompre del rifts amb agilitat i ímpetu. Eren centenars, movent el cap a banda i banda tal i com tocàven el terra d'aquesta dimensió per primera vegada, observant amb atnció el paisatge al temps que flairaven l'aire assentint-se els uns alas altres amb la mirada. semblava un bon lloc per establir-se.

La patrulla dels CS els va interceptar no gaire lluny de l'esquerda dimensional, per comprovar que eren lluitadors d'una fortalesa excepcional. El pare de l'N'Gawa dirigia la incursió, i quan va acabar la refrega es va adreçar als dos únics soldats dels CS que havien sobreviscut. Els presoners tenien una mirada curtida, la del soldat que ha viscut les pitjors batalles per veure-se'n sortir sempre viu.
El pare de l'N'Gawa va assenyalar a un d'ells i va dir:
- N'Gawa o la Mort!!!

Els soldats es van mirar entre ells. L'assenyalat va dir sense dubtar: N'Gawa!!
Aleshores l'N'Gawa va avançar amb un membre enorme que li arribava més enllà dels genolls.
Els crits del soldat van esglaiar aquella nit a tothom que els va sentir, humà o no. Exxcepte als impassibles N'mbyr, naturalment.

A continuació el pare de l'N'Gawa va assenyalar al segon soldat, i assenyalant-lo va dir:
- N'Gawa o la Mort!

Els ulls del soldat estaven fora d'òrbita, va mirar amb terror a banda i banda buscant uns escapatòria, per trobar-se els ulls impassibles dels N'mbyr clavats en ell. AMb un fil de veu tremolós va dir: la mm mmort.

El n'mbyr el va tornar a assenyalar, i amb gest triomfal i sàdic va sentenciar:

-N'Gawa: fins a la Mort!

divendres, 23 de març del 2007

La primera...

La meva primera partida de Rifts com a director de joc. L’emoció m’ennuegava, mesos després dels meus primers contactes seriosos amb el Rifts de la mà de Tempestari, i uns quants manuals llegits passejant el gos, per fi podia començar a plasmar la meva visió d’aquest món “d’infinites possibilitats”. Tenia les notes de la partida a punt (es tracta d’una introducció/immersió a la complexa i emocionant Terra dels Rifts), els daus, les cartes d’inspiració (de nova adquisició) i els manuals a la bossa. Tot anava com una seda, fins que a mig camí me n’adono que m'he deixat les fitxes a casa...mecasum! Apa, tornem enrere. Trobo la llibreta on les havia deixat, però allà només hi ha una de les fitxes. Aix! On seran les altres?, potser no me les vaig endur. Continuo buscant per si de cas. Rebo una trucada d’un jugador. Faig tard, ho sé, ara vinc. No trobo les fitxes. Rebo una trucada d’un parent. Ara no m’hi puc posar. No trobo les fitxes. En fi, definitivament no les devia agafar. Ves a saber, al capdavall potser les he perdudes i no pot haver-hi partida...des de l’inici, pintava que la cosa no aniria del tot bé.

Arribo al lloc de reunió de joc. Fent tard, odio fer tard! Per sort, tothom ja és a lloc, esperant per jugar i resulta que les fitxes són en mig d'un manual que no havia mirat. Preparo la paradeta. Explico les regles de les cartes d’inspiració per aquells que no es llegeixen aquest blog, i comencem: Resum previ de l’última sessió i...patapam, inici d'acció i combat. Agafo els jugadors a contrapeu i la reacció és lenta. Però els més ràpids de reflexes es posen a tirar del carro. El combat és frenètic, flexible, sense cotilles ni lligacames. Els jugadors plantegen accions esbojarrades. Improviso les tirades i la cosa avança, no sense la interrupció de rigor de consulta del manual –aix, l’equip–, d’indecisió o comentari tangencial. Les cartes d’inspiració emboliquen més la troca que no pas ajuden a desfilar-la, tot i que algú les utilitza tímidament, com insegur de les seves possibilitats. Sona una banda sonora de combat, i “bonus” per tothom. Al final els Personatges reïxen. Ve la calma, i una escena d’interpretació. Com sempre els Personatges fan gala de llur egocentrisme. No passa res, això és Rifts. Tot controlat!

La sessió se m’ha fet curta, esperava avançar més, però la inexperiència en el sistema ens ha alentit a tots. Tot ha estat un pèl caòtic, típic de Rifts. La propera serà millor...

dimecres, 21 de març del 2007

Més rol musical

Nois, després de tres sessions aplicant les regles de rol musical només hem posat un tema per sessió i en els tres casos jo n'he estat l'instigador. Només en Quim i l'Albert han dut temes. Que en penseu, no us interesa, ho deixem córrer, canviem les regles?
Al post de les cartes d'en Quim també hi ha un debat...

dilluns, 19 de març del 2007

Cartes d'Inspiració

Els nostres PJ són herois, i sovint, els herois tenen la sort de la seva banda. A part de l’ajuda que dóna la banda sonora provarem un nou concepte: Les cartes d’inspiració.

Els PJ tindrán tanta Inspiració com M.E./5 (arrodit cap avall). Al principi de la sessió es donaran 3 cartes d’Inspiració a cada jugador. Aquestes cartes, tretes del Joc de Cartes Col·leccionables de Rifts, permetran donar un impuls al PJ, depenent de la carta. Un Jugador podrà utilitzar les seves cartes (màx. 3 per sessió) sense gastar Inspiració, així mateix podrà accedir a cartes dels companys gastant 1 punt d’Inspiració (sempre que el company hi estigui d’acord).

- Cartes de requadre vermell (Field Unit). Permeten afegir el valor d’atac (AT) o de defensa (DC) -esquiva o parada- de la carta a la tirada (abans de realitzar la tirada), o afegir +1 a la tirada d’atac/defensa, una vegada ja se sap el resultat. Si l'oponent coincideix amb el reprsentat a la carta es doble el seu valor d'atac/defensa.

Moltes cartes, a més, tenen descriptors relacionats amb habilitats. L'utilització del descriptor d'una carta otorgarà un 10% a la prova d'habilitat (si s'utilitza abans de la tirada), o un 3% més si s'utilitza després de saber-ne el resultat -en aquest segon cas, no podrà marcar-se l'habilitat com a utilitzada per guanyar experiència-. Igualment si s'utilitza el descriptor i es relaciona amb la representació de la carta, aquests bonificadors a les habilitats es doblen (20% i 6%). Finalment El jugador també podrà utilitzar la carta per aplicar el valor de DC a les tirades de salvació relacionades amb el descriptor de la carta (doblant-lo igualment si coincideix amb la representació de la carta)

Ex: La carta mostrada, atorgaria un +5 a l'atac, un +3 a la defensa, un +3 a la TS contra Psionics, un 10% a coneixament sobre Psionics i un 20% a coneixament sobre els Psi-Stalkers.

- Les cartes de requadre blau són "cartes de ciutat". Permeten afegir un 20% a les habilitats del relacionades amb el descriptor de la carta. A més, si el personatge es troba en l'àrea d'influència de la ciutat es poden utilitzar per invocar un aliat amb coneixements relacionats amb el descriptor de la carta (gastant 1 punt d'Inspiració).

- Les cartes verdes i negres són esdeveniments o ajudes especials per situacions concretes:

Supression Fire: Augmenta en +2 la dificultat de l'oponent de resistir una tirada HF pel foc de cobertura.

Lockdown: Un oponent per l'iniciativa per aquell torn.



Head shot: Anul·la el penalitzador per tocar una part petita del cos en un Called Shot.

Large-Scale Tactics: +20% a qualsevol Military Skill.

Heroism: Es juga amb combinació amb un carta de Field Unit (vermella). Els bonus que aquesta otorga s'aplica durant la resta de torn.

Missile Salvo: Augmenta 1d6 al mal.





- Cartes de zona: Artorguen un +10% a un grup d'habilitats relacionades amb la zona:

* Coalition States: Communication, Electrical, Mechanical, Military i Pilot.
* Tolkeen: Communication, Medical, Military, Science, i Technical.
* Lazlo: Domest
ic, Science i Technical.
* Xiticix: Physical i Wilderness.
* Free Quebec: Electrical, Mechanical, Military, Pilot i Pilot Related.
* Pecos Empire: Cowboy, Horsemanship, Physical i Rogue.
* Cyberworks: Electrical, Mechanical i Espionage.
* Federation of magic: Espionage, Rogue, Technical i Wilderness.


divendres, 16 de març del 2007

El Secret de la Piràmide

Érem allà palplantats en mig d’una selva impenetrable, sense energia ni equipament. Els sons de la jungla ens esporuguien i la sortida d’aquell malson no ens era accessible. Només un petit corriol entre arbres i lianes ens guiava cap una fi incerta. En una clariana en mig de la jungla ens trobem amb una pantera xerraire que a canvi de “descobrir el secret de la Piràmide” ens promet indicar-nos la sortida i equipar-nos degudament. Accedim a la seva petició i ens porta a l’entrada d’allò que en el món Pre-Rifts anomenaríem un parc temàtic inca (o era maia?). Efectivament, ja des de fora, s’hi observa una imponent piràmide centre-americana. Els treballadors/guardians no ens deixen entrar al parc sense una entrada, i cap de les màquines expenedores funcionen. Finalment aconseguim fer-nos amb una forma de pagament arcaica (targeta de crèdit) i aconseguim entrar al recinte. Allà hi ha tot el què hom espera trobar en un parc temàtic: miradors, “xiringuitos”, restaurants, hotels àrees de lleure, espectacles, etc. Ningú no sembla sorpendre’s de la nostra presència malgrat és evident que allà fa molt i molt de temps que no hi hagut cap visitant.

Finalment, durant la recreació d’un ritual-sacrifici indígena contactem amb el que sembla el cap dels guàrdies/treballadors que sense oposició, i després de la fiança corresponent, accedeix a ensenyar-nos l’interior de la Piràmide a través del què ell anomena “un tour turístic especial”. Allà descobrim que l’interior de la Piràmide està repleta de guàrdies/treballadors endollats a una font d’energia...eren robots! El tour té unes limitacions i no es pot anar a les zones més profundes del monument. Allà devia trobar-se el secret de la Piràmide! Ni curts ni mandrosos, amb l’ajuda de les habilitats de la Non i la banda sonora de l’escena (McGiver), aconseguim entrar-hi sense ser detectats. En arribar al nucli de la instal·lació hi trobem una font d’energia impossible: una galàxia d’antimateria concentrada en un cub, en definitiva una font inesgotable d’energia. En Marcus és capaç d’entendre tot el potencial d’aquella andròmina i amb rapidesa i decisió, abans que ningú ho pogués discutir o reaccionar l’arreplega per a sí. Allò activa totes les alarmes de seguretat i comença un compte enrere d’autodestrucció del complex. Sortosament a prop hi ha unes càpsules de salvament que ens expulsen i ens permeten allunyar-nos de la zona 0 de l’explosió sense rebre mal. Ens tornem a trobar en mig de la selva intentant recarregar la bateria del vehicle per poder sortir d’allà i recobrar l’energia del maletí per veure si ens pot tornar a teleportar quan el felí xerraire torna a aparèixer, ens dóna les gràcies per haver acabat amb la Piràmide i ens indica un contenidor embarrancat a la platja, on hi trobem armes, armadures, equipament, etc. Decidint què fer, dins el maletí trobem unes fotografies de l’home de l’ull-de-camaleó en diferents llocs del món: En una illa, al costat d’una gran estàtua de bronze amb una torxa, etc. En l’interior del maletí també hi descobrim que hi ha una ranura on hi cabrien les fotografies: es tracta d’un dispositiu de teleportació, allà indiqui la fotografia, el maletí ens hi durà. Acordem que primer hi ficarem la foto on surt l’home de l’ull-de-camaleó sortint de l’aigua tot xop, rera un grup de joves soldats amb armadures de Free-Quebec que senyalen cap a una illa.

dilluns, 12 de març del 2007

Descul lucats?

En la segona sessió pretenia deixar un xic descol·locats als jugadors. Després d'una partida amb un alt factor d'horror, aquesta no en tenia gens, però la introducció suggeria horrors foscos-cthuloides. Tant descol·locats els vaig deixar que es van quedar paralitzats, on s'ha vist un grup amb missió d'investigació que ni tan sols visiti totes les localitzacions possibles? D'on es pensen que surten les pistes? Se'n van anar a l'hotel a dormir!! A mitja tarda!! Els personatges són nous, s'estan coneixent i ningú estirava del carro. Finalment amb un petit cop de mà la partida es va moure, la seva cara de sorpresa en descobrir que eren tots robots va ser antològica. El tema de la banda sonora de McGiver va servir a la nON a imitar la freqüència necessaria per obrir la porta de la piramide.
En fi es van instaurar les bases de la campanya i vaig passar el relleu a en Quim, el següent master, que ens ha promès una partida de Rifts de "veritat".

dijous, 8 de març del 2007

nON

Em dic Non. El Capità diu que no sóc gaire llesta, però que preferiria depilar-se l'escrot amb cera calenta abans que veure'm fora de l'equip d'assalt, sí. No sé què vol dir "escrot", però crec que jo no en tinc, no... No, no en tinc. El Capità deu estar molt trist perquè ara ja no hi té pèls, allà a l'escrot, perquè m'han tret de l'equip, sí. Com no sóc gaire llesta, i el Capità em deia que si ho hagués sigut més ara tindria un grau més, com que em deia això, vaig comprar-li un llibre per ser més llesta al Senyor de l'Ull, tot i que la meva temperatura és correcta, però vull que el Capità estigui content amb mi. I el Senyor de l'Ull feia molt bon preu, sí.

A la Coalició no li agrada que la gent sigui més llesta, no. A la Coalició li agrada que millorem de manera diferent, sí, això. A mi m'han millorat, hi veig millor, hi sento millor, necessito menys coses per viure i faig la feina millor, però no sóc més llesta, no. La Coalició es va enfadar molt quan em van trobar amb el llibre. Em van posar a la presó i tot. Per això el Capità està trist. Però he aconseguit sortir-ne, de la presó, perquè no sóc gaire llesta, però sóc bona entrant i sortint dels llocs, sí. Suposo que si el Capità se n'entera estarà orgullós de mi, però no puc anar amb ell ara, no, potser la Coalició el posaria a la presó a ell, llavors, i això no li puc fer al Capità, no.

La gent amb la que estic ara és... diferent... sí, diferent, però crec que fem un bon equip. Potser amb ells em faci més llesta, potser no faci falta comprar cap llibre per això, potser no. Quan sigui més llesta tornaré amb el Capità i mirarem quants graus tinc llavors. Potser en tingui més que ara, sí, això el faria content. Espero que per llavors el Capità ja hagi tornat a tenir pèls a l'escrot, sí.

diumenge, 25 de febrer del 2007

Primera sessió

Joc nou, campanya nova, personatges nous, noves regles, nous fòtils per les partides i jo que acabo de ser pare de nou. Moooltes novetats.
Amb tantes novetats era difícil que la partida funcionés com un esperava, la sensació que vaig tenir al final és que la partida va rutllar, va ser una bona introducció (encara en falta la segona part) però vaig sortir amb la sensació que podria haver anat molt millor. Consideracions:
-Partida lineal. La partida era totalment lineal, crec que hauria funcionat millor si hagués donat varies opcions, encara que fossin virtuals i així donar la sensació de llibertat d’elecció.
-Síndrome del cap enterrat a dins un manual. Quan jugo jo també ho faig sovint, em poso a llegir un manual per estar a punt i així quan em toqui actuar ho faré ràpidament. El que em molesta és quan algú enterra el cap a dins el manual i no el treu ni quan els hi toca! O bé veus perfectament que no t’escolten i mira que t’has currat la descripció! Llegir manuals a les partides sí, però estant atent al que hi passa.
-Ritme. No vaig acabar d’aconseguir generar el ritme adequat. La meva idea era ritme frenètic mentre sonava l’alarma, calma tensa a dins el complex abandonat i altre cop ritme frenètic en sortir a l’exterior al mig del combat. Al final tot va tenir el mateix ritme i sobretot no vaig ser capaç de generar la calma tensa que pretenia.
-Rol musical. Amb tanta novetat el rol musical no ser molt present. Fins i tot jo em vaig oblidar el tema que tenia a punt per la cadira elèctrica. A les acaballes de la partida l’Albert va posar Ramnstein Du Hast que va donar un +25 a en Bio a la tirada de hackeig per obrir un maletí.