Imatge aleatoria de capçalera

dimecres, 2 de maig de 2007

Extractes del Diari del Germà Lucius

De fa sis anys enrere:

Aquest matí m’he llevat temorosament cansat. Em sento més com si hagués estat tota la nit combatent que no pas dormint. Tinc mal de cap, i em sento dèbil. No puc faltar a la feina del temple, però em sembla que avui intentaré fer coses suaus.


La següent entrada té data de cinc anys més tard:

Que Déu M’ajudi! Què ha passat?!? M’he llevat d’un estrany somni per trobar que han passat conc anys! L’Egil m’ha dit que quatre anys enrere vaig ser expulsat del temple per violar el sanctum. És una bogeria!


De fa sis mesos:

La meva vida sembla haver tornat a la normalitat. M’he guanyat la readmissió en el temple. M’han rebut de forma estranya, però tothom semblava com descansat que “tornés a ser el meu jo antic”. Tinc tantes preguntes sobre aquests tres anys perduts, però potser és millor que ho deixi córrer i visqui la meva vida. Si Déu ho vol, ja em farà saber què ha passat.


De fa quatre mesos:

L’Egil diu que en Milos torna a preguntar per mi, que està preocupat per un altre “episodi”. Potser només està preocupat pel temple, però de ben segur que ja els he provat la meva capacitat. La meva vida torna a ser per mi, i no penso renunciar-hi!


De fa dos mesos:

Aquesta nit els somnis han tornat. No sé si mai he tingut una bona nit de son! Somio amb ciutats tan altes com els núvols i criatures tant alienígenes que no les puc descriure. Tenen aquests somnis alguna cosa a veure amb els meus anys perduts o es tracta d’un nou turment? De ben segur que no tenen res a veure amb el Devorador i el seu eixam, no al menys per all`que sabem fins ara. Es tracta potser d’un nou dels dimonis profetitzats?


De fa un mes:

Tinc clar que haig de trobar alguna resposta si vull que mai acabin aquests somnis. Thuron i Milos han provat de treure-m’ho del cap – suposo que temen que pugui repercutir sobre el seu temple. És una pena que la seva compassió no arribi als éssers vivents.


De fa una setmana:

I començat a notar que em vigilen. Prego per què això no sigui una altra fita cap a la bogeria. Em sembla que aquest matí m’emportaré la meva daga amb mi – l’Egil hi va fer gravar un “L” per mi. El record del meu amic em fa sentir més segur. En una ciutat com Queensharbor, suposo que mai es pot ser massa previngut.

4 comentaris:

Carrotix ha dit...

Tinc la seguretat que el problema dels Grey Seers és que no mengen carns ni fan N'Gawes.

Per mí és evident que el coi de recoi d'en Lucius s'està inflant de menjar bistecs i fer N'Gawes en qualsevol tuguri. I s'està deixant melena.

Si estigués en actiu a la meva antiga unitat donaria les coordenades del temple perquè acabessin amb el patiment d'aquests monjos dels collons. A més: on van amb tant de llibre? Que no saben que amb el video no cal perdre el temps llegint?

Colla d'inútils. N'Gawa.

Quim ha dit...

Una cosa que potser no va quedar prou clara, per què tampoc hi vaig abundar per no fer-me pesat amb el món, és que els Greey Seer són una mena de monjos vidents (Seer=vident) que veuen el futur, d'aquí gran part del coneixement que adquireixen.

Carrotix ha dit...

Va quedar molt clar. Per això sé que no tornaré a la meva unitat :(
Si no haurien sortit corrents en saber que l'N'Gawa arribava i podia donar les coordenades de l'edifici per reduir-lo a runa.

I ara que hi penso: trobaré a faltar l'olor a carn cremada i el fum després de la batalla :(
Ens conduirà en Blade a una nova vida de glòria i victòries?

O tot plegat significa que quan em reincorpori a la meva unitat o tornaré a quest coi de ciutat de vegetarians visionaris?

Sigui el que sigui l'HUC npo tornarà a escapar i quan el torni a trobar cridarà en comptes de plorar.

Paraula d'N'Gawa.

TAUCHEN ha dit...

thanks... don understand spanish... thanks again for ur help!