Imatge aleatoria de capçalera

divendres, 20 d’abril del 2007

Cotilles fora i pastissos de xocolata!

És la primera vegada que jugàvem a can Massalletres i em sembla que va anar prou bé, potser un pèl justets, comparats amb la megataula d’en Nyarla o d’en Tempestari, però suficient. Això també va permetre que tingués a mà tots els manuals, cosa que encara no sé si és positiva o no :P

Des del punts de vista del DJ, que sóc jo, la darrera partida va ser boníssima! Va haver-hi de tot, misteri, entrepans, intriga, pastís de xocolata, combat lleugeret, vessada de cervesa, roleig dels personatges, en Pirata olorant punts delicats per sota la taula, frikisme a l’enèsima potència, etc.

Tanmateix, entenc que el fet d’haver llegit tants manuals de Rifts estigui afectant el meu senderi, i no deixi d’introduir informació als jugadors, cosa que provoca una sensació de dispersió en el grup. Però vull dir, que no cal preocupar-se, que està fet expressament. M’explicaré:

Quan em plantejava la campanya a dirigir, vaig partir de l’enfocament tradicional, és a dir, fer quelcom més o menys lineal –introducció, nus i desenllaç–, tanmateix en anar llegint nous manuals, veia com el món de la campanya s’anava expandint tot solet, fent-me incapaç d’abocar totes les idees que tenia en una simple aventura “d’arribar i moldre”. Va ser llavors, a partir d’una idea d’en Nyarla sobre com gestionar la campanya imitant l’estructura d’una sèrie de televisió, quan em vaig plantejar el fet d’anar introduint una trama molt més amplia i complexa, de tal manera que els personatges poguessin anar explorant el divers món de la Terra de Rifts sense que tot estigués ficat amb calçador; és allò que els americans anomenen “vaticini”, o presentar personatges y situacions abans que siguin rellevants.

Aquesta filosofia té un gran avantatge, que permet dotar a la campanya d’una estructura sòlida on els successos flueixen més o menys imbricats a través dels personatges. Nogensmenys, també té inconvenients, un d’ells és el que està passant actualment, que dóna aquesta sensació als jugadors sobre no saber què fer o on anar...

La informació donada són idees introduïdes per més endavant, o també poden ser hams que si els jugadors estan molt interessants poden “picar” i continuar la história cap un altra costat.

De moment, ara l’objectiu és clar: arribar a l’illa d’on ha sortit l’home de l’Ull de Camaleó!

Notes d'inspiració:
- El símbol del culte del nens perduts està inspirat en el de Flash.
- El trio de l'aparcament de Lazlo (Akira, Kaneda i Tetsu), està inspirat en el còmic d'Akira.

dijous, 19 d’abril del 2007

N'Gawa a Laszlo!!!!

No recordo res de la fada negra, només aquell dolor. Tampoc recordo res dels nens.
Ni entenc per què coi hi havíem d'anar, allà. El que jo busco és al malparit de l'ull de camaleó. N'Gawa!!!, N'Gawa fins a la Mort!!!!

Enmig d'un desgavell d'indisciplina i desordre pugem al vehicle pensant que és una furgoneta i en baixem descobrint que és un hovervehicle. I per què baixem, pots pensar...
Doncs baixem perquè trobem les restes d'una batalla... que no és una batalla. No ho és en primer lloc perquè no hi ha vehicles militars. No ho és en segon lloc perquè tots els morts són civils. Tampoc ho és perquè en realitat no hi ha dispars. Ni saqueig, Només les restes d'un Rhinobúffal gran de collons que si apareix ens pot fer un gran N'Gawa a tots!!!

Busquem documents, supervivents... res. Només restes d'un Rhinobúfal gran de collons... I N'Gawa!!! N'Gawa fins a la Mort!!!! La bèstia està a només 20 metres de nosaltres!!!!! I m'embesteix!!!!!

Aconsegueixo apartar-me. A càmera lenta. I mentre em passa fregant m'adono que està ferit, molt ferit. Quan tot torna a anar ràpid i es gira per embestir al Trimadore... sal·livejo. Sal·livejo i penso que si el toco amb el canó de plasma li faré N'Gawa!!! I soparem bistec de Rhinobúfal... I li volo el cap... però no sento olor de carn cremada. Només una explossió que ens deixa a tots de pedra... I el pitjor... el Trimadore s'hi acosta i ens diu que és un cyborg!!! N'Gawa!!! N'Gawa!!!! :( Què collons un cyborg!!!!! Vull el meu bistec!!!!!

Quan marxem el trimadore treu els emblemes del hover que pensàvem que era una furgoneta. Bona pensada. SEmbla espavilat el trimadore. No sé on coi tenen el cervell però aquests bitxos sembla que pensen...

I trec el tema, ja que ningú enmig d'aquest desgavell d'indisciplina i desordre sembla que pensi fer-ho: ens cal un oficial!!!!!! No vaig deixar de fer N'awes a la primera de canvi i em vaig prestar a un entrtenament militar de primer ordre entre les forces de la Coalició per ara anar d'idealista pacifista per la vida!!! Ens cal un líder, un oficial, un cabdill que mani i que ens faci anar pel bon camí. Un oficial que ens recordi quin és el nostre origen, quina és la nostra fita i el nostre destí: construir un món millor en la Doctrina dels Estats de la Coalició. La resta és caos, corrupció i desordre!! N'Gawa!!! N'Gawa!!!!

Pregunto la graduació als altres: el Trimadore ni tan sols ha estat allistat :( PUagh!! I el llest d'en Blade ens ve amb collonadetes idealistes filosòfiques sobre que ara som lliures!!! No me'n sé avenir!!! Em van tancar amb un coi de filòsof idealista!!! A mí!!!! N'Gawaaaaaa!!!! N'Gawa!!!!!! M'adono de lo fotuda que és la situaciói. Ens cal un oficial més que mai. I no ens posem d'acord amb la graduació ni l'antiguitat. L'única que sembla seriosa i apte per a ala Responsabilitat de reconduir-nos a la nostra antiga unitat entre les files de la Coalició sembla la Non... i la seva professionalitat em conmou!!! BNo vol ser oficial!!! Té vocació de soldat!!! Com jo!!!!! N'Gawa!!!! N'Gawa!!!! No tot està perdut :)

Finalment tirem els daus i... guanya el fotut filòsof idealista: "Ara som lliures, ara som lliures". Collons de babosa covarda i cagadubtes!!! Però ara ell és l'oficial!!! Hem de seguir les seves ordres i escoltar les seves filosofades idealistes cada vegada que es nega a donar una ordre. N'Gawa!!! No me'n se avenir!!! :(

Però el pitjor està per arribar (sí, sembla increïble però és així). El collons del shaman: "salveu els nens, salveu els nens"!!! :( vol trobar la cura pels porc-espins malcarats que vàrem trobar). I el recoi del Trimadore: "tecnologia desconeguda!!! Tecnologia desconeguda!!!!" Assenyalant amb un membre -o és un tornabís? :(- un tros de rhinobúfal mutant... N'Gawa!!!! N'Gawa fins a la Mort!!! Ja no sabem quina és la nostra missió!!!! No sabem què fer!!!! Ni quina pista seguir!!!!! És la pitjor unitat militar que em podien assignar!!!! N'Gawa!!!! N'Gawa!!!! Això no m'està passant a mí!!! :(

I trobem al collons de reclutes a les muralles de Laszlo que ens requissen el Hover-furgoneta i les armadures, i les armes.... menys al recoi de collons de Trimadore!!!!! N'Gawa!!!!! Em costa aguantar-me i m'adono perquè sóc un soldat de la Coalició fins al final de l'ànima: perquè allà tots som iguals i lluitem per un mateix futur, i ningú té privilegis encara que sigui un Trimadore. I el que em fot més del Trimadore és que ni tans sols podem saber si és un collons de deforme amb aquesta pinta!!!!!! O tots són així de lletjos????

I entrem a Laszlo. :( Aquí sí que em faria farts de fer N'Gawes... M'agrada que siguin l'enemic, amb aquesta pinta s'ho mereixen. Els rebentaria a tots, però sense armadura ni aramament em dedico a deixar clar a aquest coi de caga-conjurs que no penso ser simpàtic amb ningú.

I no cal dir que el filòsof idealista no té ni repunyetera idea de què cal fer!!!! A aquest ambé li faria N'Gawa!!! Sort que la non té més clar l'operatiu de la missió i em dóna ordres de seguir-la als baixos fons a fer no-sé-què.

I quan tornem... collons d'N'Gawes quan tornem!!!! Resulta que hem vingut a Laszlo a buscar una barca per anar a l'illa G i el Trimadore ens diu que l'Hovercycle pot anar per l'aigua :( Ara síq ue m'he emprenyat!!!! Collons de missió!!!! Em recorda aquella història del mag que canvia de dimensió i que ha de tornar a la seva fent una recerca i resulta que sap un conjur que el pot tornar desseguida!!!! Aquestes coses només passen en aquesta doimensió dels collons!!!! Quin món més estrany :(

Finalment ens intenten donar pel sac amb històries del Devorador, els Antics, els Xiticix, els cyborgs mutants i el recoi dels nens malalst per culpa de la fada... I jo estic dessolat. De manera que ja em deixo fer i passo del meu oficial filòsof idealista i me'n vaig a veure el circ d'en Bob. Però és clar!!! Com que ningú dona ordres ni sabem quina és la nostra missió.... què passa? Doncs que tots se m'enganxen i em segueixen a visitar el Circ d'en Bob. I el Circ resulta ser delirant. Només diré que tenia Grans Plans per a en Bob i que per culpa del seu recoi de circ ell s'ho perd!!! N'Gawa.

Finalment queda clar que el nostre Hover-furgo-què no pot navegar i ens embarquem amb uns nens barbuts. Ni punyetera idea de què passa amb el shaman. Ni una ordre a seguir. Només anem a buscar no-sé-què-d'un-boig-no-sé-on perquè ens porti a un port a l'altra punta de món perquè refem tot el camí i finalment anem a l'illa del Punt G.

Estic dessolat. Això no em pot passar a mí :(

dimecres, 18 d’abril del 2007

Fada negra o devorador? That is the question

Més val tard que mai.

Penjats dels arbres, dins una vegetació esplendorosa i en un ambient gairebé idíl·lic, el son es converteix en malson. Emanacions hectoplasmàtiques ens embolcallen. L'angoixa ens atrapa. Crits sofocants produïts per les emanacions, "El devorador s'acosta, el devorador s'acosta,...".
El despertar suposa un alliberament, però la inquietud ja està entre nosaltres.
El shaman del poblat, Sgloth, també està molt esverat. Havia sentit coses semblants altres vegades, però mai tant intensament.

Els malsons però, no ens fan apartar de la nostra missió: Alliberar els nens que segresta la Fada Negra de forma indiscriminada i impecable.
De bon matí, sortim airosos cap a la nostra fita. Un guia ens porta per zones pantones i gairebé intransitables. Cap a mig matí arribem a una esplanada on ja no hi ha vegetació sino una mena de monolits de pedra, que acaben formant un eixam del que podria arribar a ser una mena de fortalesa. Entre el pedregar, sembla que hi ha figures semi-humanes. Són els nens!! Convertits en una mena de transformació cap al que podria molt ben sé, eriços gegants. Com ha pogut crear semblant maldat, aquesta maleïda fada!!!

Al avançar cap a ells per tal d'alliberar-los del seu calvari, ens ataquen sense voler entrar en raó. Hem de mirar de no fer-los mal, però ens els hem de treure de sobre. Són molts!!
Aconseguir la fortalesa sembla la única sortida. Mentre uns distreuen als "nens", els més valents escalem la fortalesa per desenmascarar a la "bruixa". En adonar-se de les nostres intencions, apareix del seu amagatall i ens ataca cobardamanet desde les altures. Els nostre làsers són la nostra única esperança.

Victòria!!! Espantada pel nostre poder, ha de fugir miserablement!!
No es dóna per vençuda però. Heu guanyat la batalla, però no la guerra!!

Els nens queden en un estat catatònic. Dins la fortalesa hi ha un bon botí.

El poble ens reb com herois, però la salut dels nens no sembla millorar. Treure's d'aquest malson que deuen estar vivint es presenta com una tasca dura però molt gratificant.

divendres, 13 d’abril del 2007

Progressa favorablement

Molt millor. Aquesta vegada va anar molt millor. Malgrat vaig tornar a arribar tard per culpa de la meva dèria de tenir les imatges de la partida gravades en un CD, la sessió va transcorre fluida i sense entrebancs. Quan ja començàvem, tot recordant la partida anterior, es va afegir en Tempestari que va substituir a la Carrotix portant a l’N’Gawa.

Mica en mica tots els personatges es van fent el seu lloc a l’equip, uns més combatius, altres a la rereguarda. El sistema permet participar des de qualsevol posició sense avorrir-se.

Finalment, l’equip-R fa fugir a Aloysius i alliberen els nens que tenia adduïts i en ple procés de metamorfosi, no sense assabentar-se que hi ha quelcom més gran rere els segrestos: El Devorador i el seu eixam...

Algunes notes sobre les fonts d’inspiració (no les consulteu si voleu evitar Spoilers):

  • El culte al Devorador està tret del SB Mechanoids Invasion.
  • El nom d’Aloysius (la fada negra) està copiat de la partida que un altre DJ de Rifts penja a la xarxa. Em va semblar divertit posar-li un nom un pèl ridícul a un personatge terrorífic.
  • La urpa TW que el Shaman de la tribu va regalar als PJ està tret del WB Dinosaur Swamps.

Però quin vincle hi ha entre el Devorador i l’home de l’Ull de Camaleó? No debades el maletí va teletransportar als PJ fins a la tribu dels "homes-llangardaix"...oi?