Imatge aleatoria de capçalera

dijous, 30 d’agost del 2007

Per anar-hi pensant...

Més regles casolanes que m'agradaria implementar:

1.- Tirades oposades
1.1.- Habilitat vs Habilitat. Aquell que obtingui una major diferència entre la seva tirada (%) i el nivell d'habilitat reïx.
1.2.- Habilitat (Prowl) vs Percepció (activa).
- Si es té èxit amb l'habilitat (o PP x1), la dificultat de la prova activa de Percepció esdevé la següent: 14 + [1/10 Habilitat de discreció] +/- modificadors circumstancials varis.
- Si no es té èxit, la dificultat de Percepció és 1/10 Habiltat de discreció +/- modificadors circumstancials varis.
Nota: d'aquesta manera s'aconsegueix que un èxit a discreció sigui realment difícil de detectar, però que si es falla encara es pugui confiar en la sort i la pròpia capacitat del personatge de passar desapercebut, sense haver de està tant subjecte a la gran variabilitat del d20.
1.3.- Atribut vs. Atribut. Atribut x 5 i aplicar el punt 1.1. Si un atribut té una categoria superior (ex: sobrenatural) guanya automàticament a un d'una categoria inferior.

2.- Proves d'atribut. Quan un PJ vulgui realitzar una acció no coberta per les seves habilitats, a discreció del DJ, podrà realitzar una prova de 1d100 sota l'atribut apropiat (el DJ pot assignar multiplicadors a l'atribut si ho creu necessari x1,5, x2, x3...)

3.- Boxa: Només dóna 1 atac extra en els atacs cos a cos.

4.- Nombre de Conjurs/torn. Un mag té un nombre d'accions màgiques per torn depenent del HTH: Basic. Independentment que utilitzi altres tipus de HTH per lliutar cos a cos.

5.- Generació d'atributs: Per a cada atribut es llencen 4 daus de 6. S'escullen els 3 millors. Els 1 compten com el valor més alt no aparegut a la tirada. Ex. 1,6,4,3 -> 5,6,4,3: 15. Si la tirada supera el 16, s'ha d'agafar el valor del "dau rebutjat" com a tirada d'increment. Ex. 1,6,6,3 -> 5,6,6,3: 20 (5,6,6: 17 + 3). Els D-bees que tenen alguna modificació en les tirades dels atributs no se'ls apliquen aquestes regles.

dilluns, 6 d’agost del 2007

No es pot matar tot el que és gras

Primer de tot una reflexió: Ens cal més gent per jugar. Essent 2 jugadors fixes (més un director de joc) i dos no fixes (que cada cop són més fora que a dins – no és una crítica, ull), cal que fitxem algú amb caires d’urgència.

A part d’això, la partida va anar força bé. Varem començar per enllestir el personatge d’en Manel, un Mag de batalla, que malgrat portar-lo mig embastat, va trigar un pèl a sortir endavant.

Finalment però, varem entrar a sac amb la partida, on els personatges segueixen la pista del paperet on hi havia la direcció d’una taverna i una hora. Allà hi troben un “missatger” escanyolit i nerviós. El crazy i el mag de batalla no veuen una oportunitat millor per desfogar-se de la batalla perduda en la sessió passada, fent-li pagar a aquest. Pensen suplantar-lo per atrapar al caça-recompenses que els ha vençut. Així que després d’un breu intercanvi de paraules on el crazy intenta infructuosament convèncer al missatge que són ells els mercenaris, un tall de vidro-ganivet a la nou del coll acabava ràpidament amb la discussió, que començava a atreure les mirades suspicaces de la parròquia. Un cop suplantat el missatger esperen al cap dels Escuts Grocs que apareix a l’hora indicada per reclamar els seus diners. No es posen d’acord i el caça-recomepenses marxa enfadat. El crazy intenta seguir-lo però cau ell en l’emboscada preparada pels companys del perseguit. Es dóna una nova batalla en un carreró abandonat, però aquest cop els nostres herois aconsegueixen vèncer als skelebots i al T-3 (un ciborg complet, amb una mitat del cos metàl·lica i l'altra mitat de bio-materials) i foragitar al caça-recompenses, que marxa volant en una power-armor ( i que passa a ser un dels dolents recurrents de la campanya).

Sembla però que els PJ han arribat a un atzucac, sense més pistes ni ningú per interrogar. Per sort, els personatges de Rifts estan curulls de sorpreses, i una ràpida mirada a la fixa, rebel·la el potent olfacte del crazy, que reconeix a les robes del missatger una olor rància a llibre vell i humit. El seu cap és portat en presència del germà Egil per què amb els seus poders contacti amb l’esperit del mort. Aquest, des del més enllà, reconeix que treballava per la “Germandat”, una secta d’adoradors de Yigg (un dels Déus Antics), que té la seva seu en els barris més deprimits de Queensharvor.

L'aventura continua...

Inspiracions: Evidentment el T-3 està basat amb la pel·lícula de Terminator.