Imatge aleatoria de capçalera

divendres, 13 d’abril del 2007

Progressa favorablement

Molt millor. Aquesta vegada va anar molt millor. Malgrat vaig tornar a arribar tard per culpa de la meva dèria de tenir les imatges de la partida gravades en un CD, la sessió va transcorre fluida i sense entrebancs. Quan ja començàvem, tot recordant la partida anterior, es va afegir en Tempestari que va substituir a la Carrotix portant a l’N’Gawa.

Mica en mica tots els personatges es van fent el seu lloc a l’equip, uns més combatius, altres a la rereguarda. El sistema permet participar des de qualsevol posició sense avorrir-se.

Finalment, l’equip-R fa fugir a Aloysius i alliberen els nens que tenia adduïts i en ple procés de metamorfosi, no sense assabentar-se que hi ha quelcom més gran rere els segrestos: El Devorador i el seu eixam...

Algunes notes sobre les fonts d’inspiració (no les consulteu si voleu evitar Spoilers):

  • El culte al Devorador està tret del SB Mechanoids Invasion.
  • El nom d’Aloysius (la fada negra) està copiat de la partida que un altre DJ de Rifts penja a la xarxa. Em va semblar divertit posar-li un nom un pèl ridícul a un personatge terrorífic.
  • La urpa TW que el Shaman de la tribu va regalar als PJ està tret del WB Dinosaur Swamps.

Però quin vincle hi ha entre el Devorador i l’home de l’Ull de Camaleó? No debades el maletí va teletransportar als PJ fins a la tribu dels "homes-llangardaix"...oi?

4 comentaris:

Albert ha dit...

Gràcies per la Crònica. Em quedo sense saber moltes coses i no en comprenc d'altres, però l'N'Gawa ho supera tot. I no et tocava a tu fer la crònica.

I m'alegra saber que va estar en bones mans :D

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Uh, sí. La nit abans d'anar a buscar els nens tots vau tenir malsons amb una mena d'eixam que se us acostava des de tot arreu murmurant que venia el Devorador, jo no vaig enterar-me de res,no.

L'endemà vam pujar en sabaters sense ales que tenien els homes-sargantana, sí. Llavors vam veure una mena de desert minat de columnes gegants, com formiguers mexicans, sí. Però allà no ens hi van acompanyar els homes-sargantana, no.
Els nens rondaven prop d'una d'aquestes estalactites, sí, però ja no eren nens, no, que eren com eriçons rapidíssims d'ulls negres, sí.

Una mena d'abella gegant molt lletja va donar-nos la tabarra, sí, va deixar a l'N'Gawa retorçant-se de dolor durant tota la estona, pobret, sí. No va poder fer res, no.

La abella negra va desaparèixer (acollonida) i vam entrar al seu cau, sí, tot dibuixat de coses rares i tal, no sé, tot molt màgic i complicat. Els nens seguien rars però els vam poder dur a casa seva tot i que estaven com atontats, sí,.

Ara hem d'anar amb el savi del poble a la ciutat per buscar remei pels nens i que nosaltres trobem transport a l'illa del mig del llac, sí.

Aquí és tot molt rar i humit, no m'agrada aquest lloc, no.

Mateu ha dit...

Molt bona la crònica non. Sembla que el cronista oficial ha estat abduït!