La regla GIJoe: Es refereix a la regla del R:UE en la qual s’especifica que l’últim bocí d’armadura del personatge sempre absorbeix tot el mal rebut, àdhuc si aquest mal excedeix la capacitat actual de l’armadura per fer-ho.
Addenda: Anomenada així en referència als dibuixos animats de GIJoe on els personatges sortien miraculosament il·lesos d’una vehicle en explosió. [Damian Magecraft].
[font: Forums of the Megaverse: Palladium Terminology Project 2.0]
La regla GIJoe ha estat una de les més comentades, criticades/aplaudides i debatudes des de l’aparició del l’edició Ultimate de Rifts (R:UE). Aquesta regla permet que un personatge sobrevisqui quan rep un cop molt més potent que el que li queda d’armadura. Així, s’entén que l’armadura s’acaba de fer malbé, però el mal sobrant no traspua cap al personatge, de tal manera que aquest surt il·lès de qualsevol mal, independentment de la seva magnitud.Els més gamists ja haureu detectat que aquesta regla té els seus avantatges i inconvenients: com a efecte positiu, es pot destacar el fet que per part dels PJ, no cal que es retirin d’un combat quan tenen poca armadura, ja que sempre saben que podran resistir un impacte més; a més, un atac per sorpresa mai podrà acabar definitivament amb el PJ sense que aquest tingui la oportunitat de respondre o fugir. Per altra banda, pels més puristes, la regla té una manca flagrant de realisme, i trenca amb el funcionament “normal” del sistema – això és, tan mal, tanta armadura perduda. A més, no queda clar si aquest efecte també s’ha d’aplicar a criatures MDC.
En aquest punt, potser cal aclarir que aquesta regla només s’aplica amb armadures MDC, ja que les SDC funcionen d’una forma absolutament diferent.
A mi personalment m’agrada la regla, i no veig cap problema en aplicar-la. Crec que manté el caràcter èpic i cridaner del joc. Per altra banda, per sort o per desgràcia, la intenció és anar convertint la campanya cap a l’SDC, per la qual cosa sembla que aquesta regla no acabarà tenint molta aplicació a la meva taula de joc.






