Més o menys ja tenim apuntades quines seran les aventures inicials que protagonitzaran cadascun dels PJ principals, acompanyats per PJ secundaris que duran els jugadors que no interpretin els seus PJ principals. L'objectiu d'aquestes aventures és triple:
- Introducció dels jugadors a la terra dels Rifts.
- Presentació dels PJ principals, definint una mica el seu rerefons abans d'iniciar la trama principal.
- Permetre que els jugadors "tastin" altres OCC donant opció que puguin ajustar els seus personatges principals.
Sense més dil·lació aquestes són les aventures introductores:
1. El Tinent John Ripley fuig de Lone Star (un complexe científic de la Coalició en mig de Texas) on ha sofert experiments mutagènics, juntament amb altres mutacions: Una Rata mutant, un Dog Boy, i un X-Alien. Perduts enmig del Pecos Empire, hauran de veure-se-les amb uns traficants d'armes.
2. El Techno-wizard de l'Óscar (RCC Demon-Man), és un estudios de Tolkeen que s'ha trasllat a Lazlo per estudiar els Xiticix. L'acompanyen un Ley-Line Shifter (col·lega), un cyborg de guardaespatlles, i el guia Psi-Stalker. Nota: Potser substituïm el LLS per algún tipus de psionic.
3. L'Operador de'n Salvi, acompanyat d'un Burster (Piroquinètic), un City-rat i un Lamark Caça-recompenses hauran d'esbrinar el misteri que s'amaga rera un seguit de desaparicions a Firetown (una ciutat dels suburbis de Chi-Town, la capital de la Coalició).
4. Finalment, en Mad Murdock (OCC Crazie), acompanyarà des de Ciudad Juarez, a un famós Juicer jugador de Dead-Ball, la seva chicota (Hyperion Juicer), i al seu major fan (Wannabe juicer) a la ciutat de Newtown, on han descobert una manera d'allargar la vida dels juicers.
Inspiracions:
1. Aventura basada en Machinations of Doom, agafant com argument una partida de la pantalla del Máster de de Rifts.
2. Argument de la partida de la pantalla del Máster de Rifts.
3. Aventura que succeirà a Firetown, ciutat descrita a l'Adventure Source Book: Chi-Town Burbs.
4. Aventura apuntada al Juicer Uprising i totalment inspirada en homenatge a en Tomàs (Tempestari), que em va dirigir en la meva primera partida "seria" a Rifts.
dijous, 4 d’octubre del 2007
dilluns, 1 d’octubre del 2007
3er escamot "Featherfall", de la 1era Companyia "Hardwing", del 4rt Batalló terrestre de Tolkeen
Aquest és el nom del grup que formaran els Personatges en la propera campanya de Rifts que estic planejant.Es tracta, en la seva concepció inicial, d'una campanya militar, on els PJ formen un petit escamot d'infiltració, espionatge i missions ràpides de Tolkeen. Aquest escamot pertany a la Companyia "Hardwing" (per les regles de Mercenaries sourcebook) de tal manera que en determinats moments tindran capacitat per recuperar recursos (armaments, vehicles, medicines, equipament, etc.).
L'inici de la campanya tractarà de diferents capítols on es crearà un cert rerefons pels personatges, abans del seu reclutament per a la companyia. En aquests capítols, el protagonista serà un dels personatges principals portat pel jugador que l'interpretarà durant la campanya, mentre que els altres personatges seran PJ "secundaris" portats per la resta de jugadors. Cada personatge té un origen totalment diferent, de tal manera que aquests capítols permetran fer una introducció a diferents parts de la Terra de Rifts o de PNJ que més tard es trobaran. En aquest punt, la intenció també rau en què els jugadors es familiaritzin amb el sistema i puguin modificar els seus Personatges inicials (canvi d'habilitats, OCC, etc.) per què s'adeqüin als seus gustos i necessitats.
Una vegada els Personatges hagin ingressat a les files de la companyia Hardwing, rebran un cert entrenament militar, amb la qual cosa podran aconseguir habilitats fora de les seves OCC, fent molt més competent al grup.
La campanya strictu sensu es desenvolupa durant la guerra entre la Coalició i la ciutat de Tolkeen (i els seus aliats). Basada en la trilogia de 7º Mar "La Creu d'Erebus", els PJ hauran de trobar una arma secreta que podrà acabar amb la Coalició. Per aconseguir-ho hauran de viatjar per gairebé tot el continent Nord-Americà, trobant pel camí, Xiticix, Pirates Horune, tropes de la Coalició, Bandits Pecos, i moltes altres sorpreses. Evidentment, i com no podria ser de cap altra manera en la terra de Rifts, la campanya anirà in crescendo, fins arribar a nivells d'èpica intergalàtica i interdimensional (o almenys aquesta és la intenció).
De moment, ja hem triat els personatges que formaran part de l'escamot "Featherfall":
- Un soldat de la Coalició "renegat" que ha patit experiments secrets a Lone Star per esdevenir un super-soldat (OCC Coalition Commando; amb poders del Supersoldier de HU).
- Un Techno-wizard de Tolkeen expert en Xiticix.
- Un Operador dels suburbis de Chi-Town.
- Un Crazie del Pecos Empire en busca de nous ambients i aventures.
divendres, 21 de setembre del 2007
Equip-R, més preguntes que respostes
Abans de res, una nota: He tornat a editar l'entrada de "La fi a fort Galoo", lligant aquesta part de la història amb les entrades de les sessions anteriors, per veure com lligava tot.
Tanmateix, en aquesta història han quedat molts de fils argumentals sense resoldre:
- Qui o què són els mecanóides? I on han anat?
- Què ha passat a fort Galoo?
- A on duu el mini-submari del laboratori?
- Què passarà quan l'esclavista Splugorth arribi a Queensharbor?
- Qui és i què fa en Gog?
- Què era el rinobúfal robot?
- Que se n'ha fet del germà/drac Milós?
- Quina relació hi ha entre la fada negra i el Devorador?
...
Suposo que mai ho esbrinarem...però com tota bona aventura, la resolució d'un misteri sempre porta més preguntes que respostes. Així és el Rifts "Possibilitats infinites!"
Tanmateix, en aquesta història han quedat molts de fils argumentals sense resoldre:
- Qui o què són els mecanóides? I on han anat?
- Què ha passat a fort Galoo?
- A on duu el mini-submari del laboratori?
- Què passarà quan l'esclavista Splugorth arribi a Queensharbor?
- Qui és i què fa en Gog?
- Què era el rinobúfal robot?
- Que se n'ha fet del germà/drac Milós?
- Quina relació hi ha entre la fada negra i el Devorador?
...
Suposo que mai ho esbrinarem...però com tota bona aventura, la resolució d'un misteri sempre porta més preguntes que respostes. Així és el Rifts "Possibilitats infinites!"
dimecres, 19 de setembre del 2007
Sense pantalla
Ahir llegia com un Director de Joc exaltava les virtuts de dirigir sense pantalla de máster. Així que en la sessió del vespre vaig voler-ho aplicar. Només vaig interposar, així de costat, el portàtil on hi tinc el programa per tirar daus (el faig servir per les carretades de daus de les armes de Rifts) i com a referència ràpida per a les Regles Casolanes publicades en aquest blog.Crec que va ser una bona experiència. És veritat que el fet de no haver-hi pantalla entremig fa que la "separació" entre DJ i Jugadors sigui menor, no només per la evident distància física sinó per la emocional o empàtica. Sembla que formes més part del joc. Per altra part, com que les meves notes són gairebé incomprensibles i els manuals de Rifts tenen una lletra molt petita amb les estadístiques de les coses perdudes entre mig de d'una edició notablement millorable, fa que l'accés a la informació "restringida" per part dels jugadors sigui, com a mínim, dificultosa. A més, degut a això, tampoc hi ha molt problema a l'hora de "falsejar" (podria ser una bona traducció per "fudge"?) resultats .
Vosaltres què n'opineu de jugar sense pantalla?
El Rifts ha mort! Visca el Rifts!
Veien que la campanya de Rifts de l'equip-r queda en espera, voldria demanar el vostre permís per seguir publicant aquí les meves idees per la futura campanya de Rifts "de Guerra en Guerra", que planejo realitzar si tot va bé d'aquí un any amb el meu grup dels dissabtes. Hi ha cap inconvenient?
Quim
Quim
Informe de Presoners de la Coalició a Fort Galoo
Presoner #19-191289
Nom: Desconegut
Alias: Camaleó
Trobat culpable per activitat alienígena (RCC 181901-1291.1)
Pendent d’execució per Escamot d’Execució #33.99.00 el 10-20-119
Seguint l’Ordre d’Execució 55-12891
Signat pel Major Howard Colvin 10-11-119
Observacions preliminars del RCSG:
Avaluació física: Exemplar humanoide. Trets físics externs semblants als humans. Tret diferencial. L’ull dret en forma d’ull de camaleó. L’ull reacciona a múltiples estímuls a diferents graus de freqüències lumíniques. Pell externa amb capacitat MD. Imatge no disponible.
Avaluació psicològica: Capacitats psicomotores perfectes. Grans reflexes. Demostra comprensió oral i escrita de l’americà i altres idiomes terrestres. IQ 190. Demana trobar els subjectes Caporal Stuart McMillar i la soldat Non (pendent de confirmació).
Notes: Abans de la seva execució cal seguir investigant. Aporta informació sobre una alienígena raça invasora de tipus ##### Investigar cultes al Devorador.
Recomanacions: Estudi controlat. Execució.
Presoner #19-191290
Nom: Desconegut
Alias: Gog
Trobat culpable per activitat alienígena i resistència a l’autoritat (RCC 181901-1291.1)
Pendent d’execució (RCC 181901-1291.1). Forma d’execució a determinar.
Seguint l’Ordre d’Execució 55-12892
Signat pel Major Howard Colvin 10-13-119
Observacions preliminars del RCSG:
Avaluació física: Exemplar humanoide. Trets físics externs semblants als humans. Sense trets diferencials. Pell externa amb capacitat MD. Demostra capacitats físiques sobrenaturals. No es poden realitzar altres proves físiques (el subjecte es reduït).
Avaluació psicològica: Subjecte psicològicament i emocional inestable.
Notes: Equipament altament màgic (transport #25.698 cap a Chi-town per a investigacions i emmagatzemament). Apareix a la base per medis propis a través d’un Rift espontani. No es registren anomalies en el Rift subaquàtic estudiat.
Recomanacions: Contenció i Execució.
Inpiració: El personatge de Gog ha estat tret d'un còmic de superman, mentre que la idea de viatger dimensional l'he robada d'una campanya de Rifts postejada a internet i dirigida per jgant.
La fi a Fort Galoo
Personatges en acció:
Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).
Personatges en segon pla:
Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________
Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).
Personatges en segon pla:
Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________
Durant el viatge fins al punt d’intercepció amb el buc de càrrega “Hamburg” la tripulació de Barba Roja interactua amb en Campbell i en Hell. El primer demostra les seves dots com a pilot de iot de combat, permetent que en Barba Roja s’ocupi dels canons durant l’assalt. En Hell demana a en Peter Can (el Glitter boy i mecànic de la tripulació) que li arregli la seva armadura. Ell ho fa encantat. És un bon home Queborquià (de Free Quebec), fins i tot els recomana el taller del seu pare a Toronto.
Planegen l’assalt: Mentre en Peter Can i en Barba roja acaben amb les defenses del vaixell, en Dick Moby (el Lamarc) i l’Smee (el Juicer) es preparen per l’abordatge amb unes pistoles garfis.
El primer inconvenient arriba quan, des de la distància, l’aguda vista d’en 
Campbell distingeix que a bord del vaixell hi ha un helicòpter de combat. Pot ser un perill potencial si aconsegueix enlairar-se. Reaccionant ràpida i astutament, en Campbell proposa inutilitzar-li els rotors amb
Un cop el Capità Barba Roja hissa la bandera pirata, el primer tret va cap a l’helicòpter, que queda amb les hèlix destrossades. El segueixen un intercanvi de trets làser per les dues bandes, mentre en Campbell, pilotant el iot de combat realitza algunes maniobres defensives amb èxit relatiu.
Finalment arriben a tocar casc amb casc, però en Campbell no pot frenar el iot a temps i xoca amb l’Hamburg. El cop fa caure a terra l’Smee i en Dick Moby que estaven preparats per disparar els garfis. Aquest contratemps l’aprofiten el soldats que custodien el vaixell de càrrega que, parapetats rere la tanca de la coberta, reben en Hell a trets de rifle làser. Finalment els ganxos es claven a la coberta i en Hell hi puja ràpidament aprofitant el foc de cobertura d’en Dick Moby i la seva Rail-Gun.
Ja a dalt, en Hell s’enfronta i derrota un dels soldats amb una TW Flaming sword, mentre el Campbell despatxa al seu amb una clau de judo, llençant-lo per la borda cap al iot a
S’han de fer amb el pont, però mentre en Campbell corre per coberta per arribar-hi rep el tret d’un franc-tirador. El tret ve de dalt del pont però ni en Hell ni en Campbell poden distingir d’on exactament. En arribar a la base de la torre del pont, una escotilla tancada impedeix que entrin. En Campbell sospesa les seves opcions (forçar la porta? escalar per la torre?), tanmateix en Dick Moby, fent gala del seu estil contundent, esbotza l’escotilla amb una granada.
Els mariners s’arraconen quan en Campbell i en Hell passen al seu costat fins que aquests troben una altra porta tancada que porta al pont de comandament. Havent après la lliçó, en Campbell fon la porta metàl·lica amb una bola de plasma de la seva C-29. La resposta no es fa esperar i ve en forma d’una ràfega de cobertura d’un soldat que els espera protegint el pont. En Campbell salta cap a ell amb les seves vibro-espases, i mentre se n’ocupa, en Hell redueix el capità del vaixell que estava amagat dins una guixeta. El vaixell és seu!
El Capità els amenaça dient-lo que ha avisat a la guarnició de Fort Galoo per radio i que els soldats de
S’afanyen doncs a buidar la càrrega del vaixell amb l’ajuda d’uns robots especials. La càrrega està composta gairebé exclusivament d'armes d’importació Triax, entre les que destaca
En el moment de llançar-se a l’aigua, veuen arribar sobre el vaixell una
barcassa d’un Splurghoth esclavista. Sort que ja són dins l’aigua i no sembla que tingui intenció de perseguir-los. Nota: Aquest esclavista havia perdut la seva vara, que ara custodiava el Capità Scarbelly. Per aquesta raó, en un atac de paranoia i prudència a part iguals, el Capità no deixava que ningú pugés al seu submarí.
Arriben per sota aigua a una platja de l’illa Galoo (a la llunyania l’esclavista atrapa els mariners de l’Hamburg; El capità Barba Roja també ha tingut sort i se n'ha pogut escapolir). Reconeixen la zona a través de la fotografia del maletí i en Hell reconeix a la platja unes estranyes petjades robòtiques. A prop hi ha un moll. Esquitllant-se per no ser vistos, hi arriben, però no hi veuen cap vaixell atracat (és normal, deuen haver sortit a interceptar els pirates), i un edifici com d’oficines. Tanmateix, no és tan normal l’escena d’un cotxe ATV, amb un soldat mort al volant, esclafat contra la paret de l’edifici.
El rastre de destrucció s’incrementa a mesura que segueixen la carretera que uneix el moll amb el Fort Galoo. Cadàvers de Dead Boys, SAMAS destroçats, vehicles bolcats, i de tant en tant, algun robot de tecnologia alienígena abatut. En Campbell els inspecciona, són els mateixos que els que van veure a la dimensió on van trobar l’HUC lluitant contra els Xiticix! En el seu interior una substància llefiscosa de color rosa regalima entre els circuïts i servos dels robots. Ecs!
En arribar al
fort l’escena de desolació és absoluta. Hi ha hagut una gran batalla i sembla que tota una companyia de la coalició no se n’ha sortit. Pel rastre deixat per l’atacant, amb tota probabilitat aquest va actuar de dins cap a fora.
En recuperar l’energia al fort, els nostres protagonistes són capaços de localitzar dos punts que semblen claus per a la seva investigació: Una zona de reclusió i un ascensor "misteriós" en un laboratori de biologia marina.
En la zona de reclusió, totalment destrossada, només hi queda una “càmera de recuperació”. En el seu interior hi ha un humanoide musculós en estasis. Revisant els fitxers de la sala de reclusió, es dedueix que l’HUC havia estat presoner del fort i que l’humanoide en estasis es diu Gog i té la capacitat d’obrir Rifts espontàniament. (vegeu “handout”). En Campbell i en Hell no es posen d’acord en alliberar a en Gog. Finalment, llençant una moneda a l’aire, acorden obrir la càmera de recuperació; en Hell pren precaucions invocant un escut màgic per protegir-se. Tanmateix, la decepció o l’alleujament és majúscul quan el poderós humanoide cau inconscient als seus peus. Deixant-lo allà, en Hell i en Campbell es dirigeixen cap al laboratori.
El laboratori de biologia marina és una “tapadera” per a l’entrada a un complex secret al subsòl de l’illa. Un ascensor, ara avariat i amb marques de pas dels mecanoides alienígenes, porta
Aquí aparquem la campanya de l’equip-R. Per mi ha estat un plaer fer-la, tant preparar-la com dirigir-la, a part que ha estat un entrenament excel·lent per futures campanyes de Rifts que pugui endegar. Espero que l’hagueu gaudit tant com jo.
dimecres, 5 de setembre del 2007
El Devorador
Informació que subministra el Pare Lucius, expert estudiós del Devorador.
"Molts psíquics han tinguts visions sobre el Devorador - d'altres l'anomenen l'Eixam. Es diu que hi haurà la vinguda de 4 dimonis i 7 perills. Es diu que el Devorador és un d'aquests perills. Se la vist com un eixam composat per dimonis amb armadura. El Devorador no es comporta com un conqueridor, sinó com un destructor. Està dedicat exclusivament a eliminar tot home, dona, nen i D-bee de la terra. No atendrà a raons i la seva única raó d'existir és la destrucció. No està clar quan arribarà, però s'especula que serà aviat (potser ja ho ha fet) i que arribarà des de l'est (alguns diuen que aquest "est" es tracta de la costa est de l'antic Imperi Nord Americà. A més, sembla que si guanya, no s'acontentarà amb la terra de Rifts, sinó que des del nexe entre dimensions que aquesta representa serà capaç d'estendre la seva destrucció a molts altres mons. L'única manera d'aturar-lo és atacar al principi del seu adveniment, quan encara és dèbil. Alguns creuen que els Xitixics són el aquest devorador, o com a mínim un dels 7 perills. L'Home de l'Ull de Camaleó (HUC) és un herald de la destrucció. Se sap que és un ésser dimensional que arriba a aquelles dimensions on s'està apunt de produir una destrucció massiva. No se sap si serveix a algú, o si és ell qui porta la destrucció. Si se l'ha vist, es reforça la teoria que el Devorador està a punt d'arribar".
"Molts psíquics han tinguts visions sobre el Devorador - d'altres l'anomenen l'Eixam. Es diu que hi haurà la vinguda de 4 dimonis i 7 perills. Es diu que el Devorador és un d'aquests perills. Se la vist com un eixam composat per dimonis amb armadura. El Devorador no es comporta com un conqueridor, sinó com un destructor. Està dedicat exclusivament a eliminar tot home, dona, nen i D-bee de la terra. No atendrà a raons i la seva única raó d'existir és la destrucció. No està clar quan arribarà, però s'especula que serà aviat (potser ja ho ha fet) i que arribarà des de l'est (alguns diuen que aquest "est" es tracta de la costa est de l'antic Imperi Nord Americà. A més, sembla que si guanya, no s'acontentarà amb la terra de Rifts, sinó que des del nexe entre dimensions que aquesta representa serà capaç d'estendre la seva destrucció a molts altres mons. L'única manera d'aturar-lo és atacar al principi del seu adveniment, quan encara és dèbil. Alguns creuen que els Xitixics són el aquest devorador, o com a mínim un dels 7 perills. L'Home de l'Ull de Camaleó (HUC) és un herald de la destrucció. Se sap que és un ésser dimensional que arriba a aquelles dimensions on s'està apunt de produir una destrucció massiva. No se sap si serveix a algú, o si és ell qui porta la destrucció. Si se l'ha vist, es reforça la teoria que el Devorador està a punt d'arribar".
La nit més llarga
Personatges en acció:
Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).
Personatges en segon pla:
Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________
Amb la informació de la localització del catau on s'amaga la germandat adoradora de Yigg que té el Pare Lucius segrestat, en Hell i en Campbell es dirigeixen als barris baixos de Queensharbor.
A l'adreça indicada hi troben una casa tota atrotinada, clarament sembla abandonada, però la porta d'entrada està tancada. En Campbell aconseguiex, tanmateix, esquitllar-s'hi a través d'una finestra oberta del primer pis. Aquest ajuda a en Hell a pujar. Allà hi ha una habitació que clarament està fora d'ús (pols, rates, un llit amb puces). És fosc i per compensar la manca de visió, en Campbell activa la seva visió nocturna i el Hell invoca una bola de llum.
Decideixen baixar al primer pis, per començar des del principi. Una exploració ràpida rebel·la que la casa està abandonada: un cuina polsosa, un sala d'estar desordenada, un jardí abandonat i un parell d'habitacions infestades de rates. L'única sala amb un cert bon estat, és una tercera habitació amb un telescopi apuntant el cel nocturn. Ni en Hell ni en Campbell són capaços d'esbrinar si apunta a algun constel·lació en particular. Tanmateix, els sentits augmentats d'en Campbell descobreixen quelcom inquietant. En les zones del terra on no s'acumula la pols, hi ha les marques d'urpes clavades a la fusta (com si hi caminessin animals). El rastre d'urpes porta cap a la cuina (tal i com en Campbell sospitava!). Allà realitzen una recerca més acurada per descobrir-hi una trapa de fusta que n'amaga una altra d'alta seguretat.
Ni en Hell ni en Campbell saben com superar el sistema de seguretat de la trapa, ni la manera de desxifrant-ne el codi numèric, malgrat provar combinatòries diverses basades en algoritmes matemàtics senzills, combinacions cabalístiques i místiques, etc. Quan ja havien perdut l'esperança i clarament es trobaven a faltar els poders telemecànics d'en Marcus, senten com algú entra a la casa.
S'afanyen a amargar-se per descobrir que l'inquilí és un home que a mesura que s'adentra a la casa es transforma lentament en un sauri humanoide! El sauri porta un cabàs amb menjar enllaunat i remuga amb dragonès pel fet d'haver d'anar a comprar. En Hell i en Campbell esperen que el sauri entri la combinatòria de la trapa i quan senten com es retiren les barres de seguretat que la mantenen tancades, en Campbell acaba amb ell amb un salt i un sol cop amb la seva vibro-espasa.
La trapa porta a una bodega on un dels barrils és fals i dur a un complexe excavat en la roca. La flaira de l'aigua salada omple les narius dels nostres personatges. En arribar a un encreuament amb dues portes, en Hell i en Campbell investiguen què amaguen. En Campbell descobreix un sala de rituals i parafernalia mística, mentre que en Hell es troba en un passadís il·luminat per llums flourescents. A la part central del passadís, del qual no se'n veu el final per què fa revolt, hi ha dues portes. D'una d'elles en surt un sauri humanoide que dispara a en Hell amb una pistola làser. Ràpidament en Hell i el Campbell reaccionen: el primer dispara amb les seves dues TW firebolt destroçant l'armadura del sauri i fent-lo retrocedir cap a l'habitació. El segon, entra a l'habitació (que sembla ser una zona de guardia amb una porta secreta entreoberta) per acabar amb les seves vibro-espases amb el sauri tocat. Tanmateix a la sala hi ha un altre sauri armat que ataca respon atacant amb una vibro-espasa a en Campbell. Al un parell de cops destres acaben també amb aquest segon sauri. Quan creien que no hi havia més amenaces, pel passadís de l'entrada els dispara un tercer sauri que corre passadís avall. Sense temps de registrar els caiguts, en Hell i en Campbell corren també en direcció cap al fugat, per descobrir una enorme sala amb columnates i un altar.
Allà els espera Milos protegit pel seu lacai. La rebuda no és amistosa, ja que sense dir paraula, dels seus dits en surt un llampec màgic que impacte sobre en Campbell. Els dos companys agafen posicions de combat. En Hell s'arracona per agafar angle tot disparant amb les seves TW firebolt, però erra el seu tret. En Campbell corre cap en Milos però el saure s'hi interposa parant una de les seves vidro-espases mentre l'altre li destrossa l'armadura. En Milos amb un gest de la mà i una frase mística desapareix, però en Campbell és capaç de localitzar-lo (encara és a l'habitació). En un acte suïcida el sauri es llença sobre en Campbell per abatre'l, però amb un cop d'espatlla aquest l'esquiva sense més problemes. En Hell dispara al sauri caigut a terra i l'incinera. Al fons de la capella, la veu d'en Milos torna a ressonar pronunciant paraules màgiques. En Campbell s'adona que les vibro-espases han deixat de funcionar, i reacciona agafant les seves pistoles per disparar cap on ha sentit la veu. Tanmateix aquestes armes tampoc funcionen. Finalment, en Milos es rebel·la amb un somriure a la boca, tot prenent la forma d'un drac.
- Deixem-nos de jocs. Pel culte del símbol groc i per Yigg, avui m'heu descobert, però tornaré!
I en Milos desapareix amb un "puff".
Lligat a una columna de la capella hi ha el Pare Lucius, que clarament ha patit tortures i maltractaments. En Hell aconsegueix fer-li les primeres cures i entre els dos el porten fins la casa del Pare Egil. Allà en Lucius els explica que en Milos estava interessat en els seus viatges i volia treure-li tota la informació que pogués, ja que es pensa que tenen que veure amb Yigg. Tanmateix, en Lucius no recorda res dels seus viatges, i tot el què sap és el poc que ha pogut llegir dels seus diaris (que ha quedat perduts a la biblioteca de les coves). En Hell i en Campbell l'interroguen també sobre el Devorador...
Arriba el matí i es troben amb la tripulació de Barba Roja que els ha d'acostar fins a la illa Galoo.
Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).
Personatges en segon pla:
Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________
Amb la informació de la localització del catau on s'amaga la germandat adoradora de Yigg que té el Pare Lucius segrestat, en Hell i en Campbell es dirigeixen als barris baixos de Queensharbor.
A l'adreça indicada hi troben una casa tota atrotinada, clarament sembla abandonada, però la porta d'entrada està tancada. En Campbell aconseguiex, tanmateix, esquitllar-s'hi a través d'una finestra oberta del primer pis. Aquest ajuda a en Hell a pujar. Allà hi ha una habitació que clarament està fora d'ús (pols, rates, un llit amb puces). És fosc i per compensar la manca de visió, en Campbell activa la seva visió nocturna i el Hell invoca una bola de llum.
Decideixen baixar al primer pis, per començar des del principi. Una exploració ràpida rebel·la que la casa està abandonada: un cuina polsosa, un sala d'estar desordenada, un jardí abandonat i un parell d'habitacions infestades de rates. L'única sala amb un cert bon estat, és una tercera habitació amb un telescopi apuntant el cel nocturn. Ni en Hell ni en Campbell són capaços d'esbrinar si apunta a algun constel·lació en particular. Tanmateix, els sentits augmentats d'en Campbell descobreixen quelcom inquietant. En les zones del terra on no s'acumula la pols, hi ha les marques d'urpes clavades a la fusta (com si hi caminessin animals). El rastre d'urpes porta cap a la cuina (tal i com en Campbell sospitava!). Allà realitzen una recerca més acurada per descobrir-hi una trapa de fusta que n'amaga una altra d'alta seguretat.
Ni en Hell ni en Campbell saben com superar el sistema de seguretat de la trapa, ni la manera de desxifrant-ne el codi numèric, malgrat provar combinatòries diverses basades en algoritmes matemàtics senzills, combinacions cabalístiques i místiques, etc. Quan ja havien perdut l'esperança i clarament es trobaven a faltar els poders telemecànics d'en Marcus, senten com algú entra a la casa.
S'afanyen a amargar-se per descobrir que l'inquilí és un home que a mesura que s'adentra a la casa es transforma lentament en un sauri humanoide! El sauri porta un cabàs amb menjar enllaunat i remuga amb dragonès pel fet d'haver d'anar a comprar. En Hell i en Campbell esperen que el sauri entri la combinatòria de la trapa i quan senten com es retiren les barres de seguretat que la mantenen tancades, en Campbell acaba amb ell amb un salt i un sol cop amb la seva vibro-espasa.
La trapa porta a una bodega on un dels barrils és fals i dur a un complexe excavat en la roca. La flaira de l'aigua salada omple les narius dels nostres personatges. En arribar a un encreuament amb dues portes, en Hell i en Campbell investiguen què amaguen. En Campbell descobreix un sala de rituals i parafernalia mística, mentre que en Hell es troba en un passadís il·luminat per llums flourescents. A la part central del passadís, del qual no se'n veu el final per què fa revolt, hi ha dues portes. D'una d'elles en surt un sauri humanoide que dispara a en Hell amb una pistola làser. Ràpidament en Hell i el Campbell reaccionen: el primer dispara amb les seves dues TW firebolt destroçant l'armadura del sauri i fent-lo retrocedir cap a l'habitació. El segon, entra a l'habitació (que sembla ser una zona de guardia amb una porta secreta entreoberta) per acabar amb les seves vibro-espases amb el sauri tocat. Tanmateix a la sala hi ha un altre sauri armat que ataca respon atacant amb una vibro-espasa a en Campbell. Al un parell de cops destres acaben també amb aquest segon sauri. Quan creien que no hi havia més amenaces, pel passadís de l'entrada els dispara un tercer sauri que corre passadís avall. Sense temps de registrar els caiguts, en Hell i en Campbell corren també en direcció cap al fugat, per descobrir una enorme sala amb columnates i un altar.
Allà els espera Milos protegit pel seu lacai. La rebuda no és amistosa, ja que sense dir paraula, dels seus dits en surt un llampec màgic que impacte sobre en Campbell. Els dos companys agafen posicions de combat. En Hell s'arracona per agafar angle tot disparant amb les seves TW firebolt, però erra el seu tret. En Campbell corre cap en Milos però el saure s'hi interposa parant una de les seves vidro-espases mentre l'altre li destrossa l'armadura. En Milos amb un gest de la mà i una frase mística desapareix, però en Campbell és capaç de localitzar-lo (encara és a l'habitació). En un acte suïcida el sauri es llença sobre en Campbell per abatre'l, però amb un cop d'espatlla aquest l'esquiva sense més problemes. En Hell dispara al sauri caigut a terra i l'incinera. Al fons de la capella, la veu d'en Milos torna a ressonar pronunciant paraules màgiques. En Campbell s'adona que les vibro-espases han deixat de funcionar, i reacciona agafant les seves pistoles per disparar cap on ha sentit la veu. Tanmateix aquestes armes tampoc funcionen. Finalment, en Milos es rebel·la amb un somriure a la boca, tot prenent la forma d'un drac.
- Deixem-nos de jocs. Pel culte del símbol groc i per Yigg, avui m'heu descobert, però tornaré!
I en Milos desapareix amb un "puff".
Lligat a una columna de la capella hi ha el Pare Lucius, que clarament ha patit tortures i maltractaments. En Hell aconsegueix fer-li les primeres cures i entre els dos el porten fins la casa del Pare Egil. Allà en Lucius els explica que en Milos estava interessat en els seus viatges i volia treure-li tota la informació que pogués, ja que es pensa que tenen que veure amb Yigg. Tanmateix, en Lucius no recorda res dels seus viatges, i tot el què sap és el poc que ha pogut llegir dels seus diaris (que ha quedat perduts a la biblioteca de les coves). En Hell i en Campbell l'interroguen també sobre el Devorador...
Arriba el matí i es troben amb la tripulació de Barba Roja que els ha d'acostar fins a la illa Galoo.
dimarts, 4 de setembre del 2007
Bales perdudes
1) Aquesta és una regla per simular les "bales perdudes". Com és natural, aquesta regla només cal aplicar-la quan sigui rellevant, és dir, en el cas que hi hagi un tiroteig en mig d'una multitud, quan hi hagi Personatges lluitant cos a cos, etc. Si no ha d'aportar dramatisme, no cal aplicar-la.- Quan un personatge erri un tret, i hi hagi la possibilitat que la bala perduda tingui algun efecte dramàtic, el jugador que ha fallat tornarà a tirar un d20. En el cas d'un resultat d'1 a X, la bala perduda impactarà a un vianant, un company, etc. que estigués a prop de l'objectiu. L'X representa el valor obtingut en la tirada fallada. Així, per exemple, si un Personatge (+1 WP), dispara contra un objectiu en Wild Shoot (-6) i treu un 11 (Total de la tirada 6 [11+1-6]), fallarà (recordem que el rang de errar un tret és entre 1 i 8). Ara aquest personatge torna a tirar el d20. Si aquesta tirada sense modificar cau entre 1 i 6, la bala perduda impacta sobre un vianant, company, etc.
2) Quan es dispara a un enemic que està lliutant cos a cos amb un company, porta a sobre quelcom que no es vol tocar, etc. la tirada a tocar es veurà modificada amb un penalitzador de -4 (són els efectes de jugar a D&D i a Rifts alhora ;P)
dijous, 30 d’agost del 2007
Per anar-hi pensant...
Més regles casolanes que m'agradaria implementar:1.- Tirades oposades
1.1.- Habilitat vs Habilitat. Aquell que obtingui una major diferència entre la seva tirada (%) i el nivell d'habilitat reïx.
1.2.- Habilitat (Prowl) vs Percepció (activa).
- Si es té èxit amb l'habilitat (o PP x1), la dificultat de la prova activa de Percepció esdevé la següent: 14 + [1/10 Habilitat de discreció] +/- modificadors circumstancials varis.
- Si no es té èxit, la dificultat de Percepció és 1/10 Habiltat de discreció +/- modificadors circumstancials varis.
Nota: d'aquesta manera s'aconsegueix que un èxit a discreció sigui realment difícil de detectar, però que si es falla encara es pugui confiar en la sort i la pròpia capacitat del personatge de passar desapercebut, sense haver de està tant subjecte a la gran variabilitat del d20.
1.3.- Atribut vs. Atribut. Atribut x 5 i aplicar el punt 1.1. Si un atribut té una categoria superior (ex: sobrenatural) guanya automàticament a un d'una categoria inferior.
2.- Proves d'atribut. Quan un PJ vulgui realitzar una acció no coberta per les seves habilitats, a discreció del DJ, podrà realitzar una prova de 1d100 sota l'atribut apropiat (el DJ pot assignar multiplicadors a l'atribut si ho creu necessari x1,5, x2, x3...)
3.- Boxa: Només dóna 1 atac extra en els atacs cos a cos.
4.- Nombre de Conjurs/torn. Un mag té un nombre d'accions màgiques per torn depenent del HTH: Basic. Independentment que utilitzi altres tipus de HTH per lliutar cos a cos.
5.- Generació d'atributs: Per a cada atribut es llencen 4 daus de 6. S'escullen els 3 millors. Els 1 compten com el valor més alt no aparegut a la tirada. Ex. 1,6,4,3 -> 5,6,4,3: 15. Si la tirada supera el 16, s'ha d'agafar el valor del "dau rebutjat" com a tirada d'increment. Ex. 1,6,6,3 -> 5,6,6,3: 20 (5,6,6: 17 + 3). Els D-bees que tenen alguna modificació en les tirades dels atributs no se'ls apliquen aquestes regles.
dilluns, 6 d’agost del 2007
No es pot matar tot el que és gras
Primer de tot una reflexió: Ens cal més gent per jugar. Essent 2 jugadors fixes (més un director de joc) i dos no fixes (que cada cop són més fora que a dins – no és una crítica, ull), cal que fitxem algú amb caires d’urgència.
Finalment però, varem entrar a sac amb la partida, on els personatges segueixen la pista del paperet on hi havia la direcció d’una taverna i una hora. Allà hi troben un “missatger” escanyolit i nerviós. El crazy i el mag de batalla no veuen una oportunitat millor per desfogar-se de la batalla perduda en la sessió passada, fent-li pagar a aquest. Pensen suplantar-lo per atrapar al caça-recompenses que els ha vençut. Així que després d’un breu intercanvi de paraules on el crazy intenta infructuosament convèncer al missatge que són ells els mercenaris, un tall de vidro-ganivet a la nou del coll acabava ràpidament amb la discussió, que començava a atreure les mirades suspicaces de la parròquia. Un cop suplantat el missatger esperen al cap dels Escuts Grocs que apareix a l’hora indicada per reclamar els seus diners. No es posen d’acord i el caça-recomepenses marxa enfadat. El crazy intenta seguir-lo però cau ell en l’emboscada preparada pels companys del perseguit. Es dóna una nova batalla en un carreró abandonat, però aquest cop els nostres herois aconsegueixen vèncer als skelebots i al T-3 (un ciborg complet, amb una mitat del cos metàl·lica i l'altra mitat de bio-materials) i foragitar al caça-recompenses, que marxa volant en una power-armor ( i que passa a ser un dels dolents recurrents de la campanya).
Sembla però que els PJ han arribat a un atzucac, sense més pistes ni ningú per interrogar. Per sort, els personatges de Rifts estan curulls de sorpreses, i una ràpida mirada a la fixa, rebel·la el potent olfacte del crazy, que reconeix a les robes del missatger una olor rància a llibre vell i humit. El seu cap és portat en presència del germà Egil per què amb els seus poders contacti amb l’esperit del mort. Aquest, des del més enllà, reconeix que treballava per la “Germandat”, una secta d’adoradors de Yigg (un dels Déus Antics), que té la seva seu en els barris més deprimits de Queensharvor.
L'aventura continua...
Inspiracions: Evidentment el T-3 està basat amb la pel·lícula de Terminator.
dijous, 12 de juliol del 2007
Tiroteig al carreró del perill
En una típica emboscada urbana, els “Escuts Grogs” van assaltar als PJ. Eren dos Exquelebots, un Home d’armes i un d’aquells mags que combinen elements. Mancant l’N’Gawa, els PJ es varen trobar rodejats, veien com queien raigs làser i boles de foc per tot arreu i sense lloc per fugir entre murs de foc o esquelets d’MDC...va acabar en tragèdia. En Blade i en Marcus no se’n van sortir. Ara recuperarem el Crazy de l’Ivan, que va fer baixa, i en Manel deia de fer-se un Battle-magus. Està bé, per què guanyarem en combat i màgia, però perdem en aportació tècnico-mecànica d’en Marcus i en capacitat d’infiltració d’en Blade...
dimecres, 6 de juny del 2007
El dia que vam recórrer la ciutat mil cops
La memòria em falla, sí, tinc llacunes. Sé que l'últim dia vam conèixer gent, gent important. Vam conèixer a un paio amb ulleres fantasia que deia era la mà esquerra del sum sacerdot dels bibliotecaris. Aquest en sap un niu de tot, però no deixa anar prenda el paio, no.
També vam anar a visitar el capità d'un submarí, però no hi era. En el seu lloc vam trobar uns homínids amb pinta d'haver-ho passat malament en una guerra bacteriològica, sí. Ens van atendre fatal, els molt desconsiderats, gairebé ens fumen un tret amb un d'aquells canons mega-guapos que el meu capità no em deixava tocar mai, no. Total, el nostre capità, que no és el meu capità, bé, ara sí perquè el meu capità no hi és (però crec veure'l de tant en tant)... eeemmm... doncs que el nostre capità desnodrit va deixar l'encàrrec que el capità del submarí ens vingués a veure a la fonda, i va venir! però no per veure'ns a nosaltres, no. Tot i així hi vam parlar; és un home força amable, sí. Va dir que en Lucius va passar-se 4 anys al seu submarí acompanyant-los a totes les expedicions que feien, apuntant un munt de coses, però un dia va desembarcar i ja no va tornar.
Va explicar-nos que després en Lucius va tornar a preguntar-li si recordava haver viatjat amb ell, total, que se'l veia totalment llampat. I ja està.
Una cosa rara va ser que el nostre capità, encara no sé com, va fer-se fantasma i va entrar a espiar al submarí. El capità del submarí parlava amb un paio d'aquells tan lletjos i li deia "que no s'amoinés que fins dintre d'un parell de dies no havia d'arribar aquell" (aquell? qui? uixxx...). Mentre xerrava jugava amb una catxiporra mig màgica amb un cuc encastat al final... una d'aquelles que duen els esclavitzadors. En fi, no vaig entendre gaire res, no.
Total, ens vam passar el dia investigant si hi havia coves, anant del port a la biblioteca i de la biblioteca al port, total, per acabar perseguint la pista d'una cova en una platja (o no).
Tinc mal de cap, tanta cosa màgica em trastoca els circuits una mica.
També vam anar a visitar el capità d'un submarí, però no hi era. En el seu lloc vam trobar uns homínids amb pinta d'haver-ho passat malament en una guerra bacteriològica, sí. Ens van atendre fatal, els molt desconsiderats, gairebé ens fumen un tret amb un d'aquells canons mega-guapos que el meu capità no em deixava tocar mai, no. Total, el nostre capità, que no és el meu capità, bé, ara sí perquè el meu capità no hi és (però crec veure'l de tant en tant)... eeemmm... doncs que el nostre capità desnodrit va deixar l'encàrrec que el capità del submarí ens vingués a veure a la fonda, i va venir! però no per veure'ns a nosaltres, no. Tot i així hi vam parlar; és un home força amable, sí. Va dir que en Lucius va passar-se 4 anys al seu submarí acompanyant-los a totes les expedicions que feien, apuntant un munt de coses, però un dia va desembarcar i ja no va tornar.
Va explicar-nos que després en Lucius va tornar a preguntar-li si recordava haver viatjat amb ell, total, que se'l veia totalment llampat. I ja està.
Una cosa rara va ser que el nostre capità, encara no sé com, va fer-se fantasma i va entrar a espiar al submarí. El capità del submarí parlava amb un paio d'aquells tan lletjos i li deia "que no s'amoinés que fins dintre d'un parell de dies no havia d'arribar aquell" (aquell? qui? uixxx...). Mentre xerrava jugava amb una catxiporra mig màgica amb un cuc encastat al final... una d'aquelles que duen els esclavitzadors. En fi, no vaig entendre gaire res, no.
Total, ens vam passar el dia investigant si hi havia coves, anant del port a la biblioteca i de la biblioteca al port, total, per acabar perseguint la pista d'una cova en una platja (o no).
Tinc mal de cap, tanta cosa màgica em trastoca els circuits una mica.
dimecres, 30 de maig del 2007
El Submarí del capità Scarbelly
Donat que en Blade va entrar al submarí del Capità Scarbelly us reprodueixo un croquis de l'interior de la nau. l'Aggro (el lloctinent) i el Capità Scarbelly discutien en el camerot d'aquest últim.
Nom del submarí: Venjança sanguinolenta.
Model: CSS-7 (Submarí de la Coalició modificat).
Nom del submarí: Venjança sanguinolenta.
Model: CSS-7 (Submarí de la Coalició modificat).
dimarts, 29 de maig del 2007
Investigació
Continuem amb la investigació per trobar el Germà Egil. Comprenc que es faci lent, però les investigacions ja ho tenen una mica això. A més, la sensació d’incertesa, misteri i de la continua aparició de nous interrogants anirà desapareixen en les properes sessions. Potser un element positiu és el fet que partides així, fan que hom exploti de manera diferent les capacitats dels seus personatges, o que utilitzi habilitats que en un entorn amb més acció no són tant aplicables. Així, per exemple, la idea d’infiltrar-se al submarí a través del pla astral, per mi, va ser molt bona, evitant l’enfrontament contra un enemic que us podria superar, i crec que va tenir la seva recompensa. Altres poders com el “read object” o la telepatia són elements molt valuosos per avançar en la investigació, i un autèntic maldecap pel DJ per tal de rebel·lar informació mantenint el suspens.La contrapartida és que hi ha facetes dels personatges que queden descuidades i, amb el temps limitat de les partides, sovint no es pot condensar tot el que voldria en una sola sessió de joc. Així, entenc que hi ha PJ molt focalitzats a determinades accions que segons com es poden sentir una mica frustrats per no poder-se lluir al màxim. Tanmateix, he intentat que durant l’aventura tots els PJs tinguin algun moment de glòria on les seves habilitats especials seran útils al grup.
dijous, 17 de maig del 2007
Màgia vs. Tecnologia
Una de les coses que més m'agraden de Rifts és la seva capacitat per combinar aspectes màgics o fantàstics amb alta tecnologia. Repassant el món tal com està muntat hom veu com hi ha zones altament tecnológiques (Chi Town, Free Quebec,...), màgiques o fantàstiques (Federació de la màgia, Madhaven, Spirit west,...), o una barreja dels dos (Lazlo, Tolkeen,...) gràcies a la tecnomàgia o a la adaptabilitat i flexibilitat dels seus habitants. Aquesta amalgama permet establir el to d'una aventura cap a components més o menys fantàstics o anar cap a elements més de ciència ficció. Repassant el què hem fet fins ara crec que hi ha hagut un certa representativitat dels dos aspectes, potser tendint més cap a la cosa fantàstica -sens dubte a causa del meu biaix personal cap a aquesta.Però que en penseu vosaltres? Creieu que hauríem de potenciar més la vessant tecnològica?
És evident que per la tipologia de personatges, aquests estarien molt més inclinats a gestionar situacions amb màquines, ordinadors, etc. Tanmateix, el fet d'introduir la màgia a aquests personatges i que ells no tinguin les eines per enfrontar-s'hi plenament, fa que aquesta prengui un caire encara més fantàstic i misteriós, provocant el xoc entre els dos mons, tant recreat i recurrent a la Terra dels Rifts.
dimecres, 9 de maig del 2007
Uns dies passats per aigua
Per desgràcia he passat uns dies una mica desubicat, la meva natura no està habituada a les línies, a la meva dimensió no n’hi ha, ni estic acostumat al mar, ni vaixells que tampoc coneixia fins que vaig arribar aquí. Així que potser el que us explicaré no s’ajusta a la realitat.
A Lazlo ens embarcarem en el vaixell nan direcció Queensharbor, la nostra intenció és trobar-hi alguna embarcació per anar a l’illa. El viatge va ser un xic accidentat vam anar a petar de ple al mig d’una tempesta de línia i una hidra de vuit caps ens va atacar, no sé per què, que jo sàpiga no li havíem fet res, potser estava ofesa per la falta de mestria a l’aigua dels nans i va pensar que era millor enfonsar-nos que no pas permetre aquell insult surant. Ara s’empassava un nan, ara escopia foc, ara àcid, ara vapor verinós, ves... un espectacle de recursos. Mentre nosaltres ens dedicàvem a disparar-li trets i algun míssil. A mi no sé que em va passar, la tempesta em va afectar, no paraven de caure llamps, semblava que la màgia els atreia. Me’n caigué algun a sobre i ho vaig veure clar, si en queia un sobre la bèstia la derrotaríem. No acostumo a fer aquesta mena d’accions, ja us ho dic, d’un cop de vibroganivet vaig tallar una de les cordes rúniques del vaixell i com si fos un acròbata vaig gronxar-m’hi fins la bèstia i li vaig entortolligar. I em vaig quedar allí agafat amb un amulet màgic enlaire per atraure el llamp. Uns segons després li’n va caure un a sobre i s’enfonsà a les aigües i de poc que no s’hi m’hi enduu.
Mentre ens barallàvem amb l’hidra el vaixell anava sense control, directes cap a un vòrtex que havia aparegut enmig de la tempesta. Quan hi entrarem tot va desaparèixer, estàvem al mig d’un enorme cràter desèrtic envoltats d’una mena de formiguers gegants, caus de txititxics. Ni mar, ni vaixell, ni res de res. Com si això no fos prou al nostre davant estava l’home de l’ull de camaleó, sense el pegat a l’ull amb el que de vegades se’l tapa. Que feu aquí? Qui sou? Va dir. No es reconeixia. Quan semblava que ens anava a explicar més coses N’gawa va començar a fer el boig i quasi el mata. Només va ser a temps de dir-nos que s’acostava el devorador, que allò era la terra i de donar-nos una data no sé si del passat o del futur, abans no comencessin a sortir txititxics dels formiguers i un eixam de màquines (potser de la mateixa mena que l’androide del circ d’en Bob) de les vores del cràter. S’anava a produir una batalla megadestructiva i nosaltres érem al bell mig! Just en aquell moment una onada se’ns endugué i ens retornà al vaixell.
Ara sabem que el destructor, la tecnologia misteriosa i l’ull de camaleó estan relacionats, però no sabem per què.
En arribar a Queensharbor ens dirigirem al temple dels germans grisos, un suposat centre de coneixement farcit de llibres i monjos arrogants. El suposat expert en el devorador no en sabia res, l’expert era el seu amic Lucius, desaparegut. Després d’una mica d’investigació psiònica vam trobar el seu diari
Al port vam posar-nos amb contacte amb una tripulació prou boja per dur-nos fins l’illa, comandats per barbarroja, un crazy mec que supleix les seves mancances amb un retolador. A canvi els hem d’ajudar a assaltar un vaixell....
A Lazlo ens embarcarem en el vaixell nan direcció Queensharbor, la nostra intenció és trobar-hi alguna embarcació per anar a l’illa. El viatge va ser un xic accidentat vam anar a petar de ple al mig d’una tempesta de línia i una hidra de vuit caps ens va atacar, no sé per què, que jo sàpiga no li havíem fet res, potser estava ofesa per la falta de mestria a l’aigua dels nans i va pensar que era millor enfonsar-nos que no pas permetre aquell insult surant. Ara s’empassava un nan, ara escopia foc, ara àcid, ara vapor verinós, ves... un espectacle de recursos. Mentre nosaltres ens dedicàvem a disparar-li trets i algun míssil. A mi no sé que em va passar, la tempesta em va afectar, no paraven de caure llamps, semblava que la màgia els atreia. Me’n caigué algun a sobre i ho vaig veure clar, si en queia un sobre la bèstia la derrotaríem. No acostumo a fer aquesta mena d’accions, ja us ho dic, d’un cop de vibroganivet vaig tallar una de les cordes rúniques del vaixell i com si fos un acròbata vaig gronxar-m’hi fins la bèstia i li vaig entortolligar. I em vaig quedar allí agafat amb un amulet màgic enlaire per atraure el llamp. Uns segons després li’n va caure un a sobre i s’enfonsà a les aigües i de poc que no s’hi m’hi enduu.
Mentre ens barallàvem amb l’hidra el vaixell anava sense control, directes cap a un vòrtex que havia aparegut enmig de la tempesta. Quan hi entrarem tot va desaparèixer, estàvem al mig d’un enorme cràter desèrtic envoltats d’una mena de formiguers gegants, caus de txititxics. Ni mar, ni vaixell, ni res de res. Com si això no fos prou al nostre davant estava l’home de l’ull de camaleó, sense el pegat a l’ull amb el que de vegades se’l tapa. Que feu aquí? Qui sou? Va dir. No es reconeixia. Quan semblava que ens anava a explicar més coses N’gawa va començar a fer el boig i quasi el mata. Només va ser a temps de dir-nos que s’acostava el devorador, que allò era la terra i de donar-nos una data no sé si del passat o del futur, abans no comencessin a sortir txititxics dels formiguers i un eixam de màquines (potser de la mateixa mena que l’androide del circ d’en Bob) de les vores del cràter. S’anava a produir una batalla megadestructiva i nosaltres érem al bell mig! Just en aquell moment una onada se’ns endugué i ens retornà al vaixell.
Ara sabem que el destructor, la tecnologia misteriosa i l’ull de camaleó estan relacionats, però no sabem per què.
En arribar a Queensharbor ens dirigirem al temple dels germans grisos, un suposat centre de coneixement farcit de llibres i monjos arrogants. El suposat expert en el devorador no en sabia res, l’expert era el seu amic Lucius, desaparegut. Després d’una mica d’investigació psiònica vam trobar el seu diari
Al port vam posar-nos amb contacte amb una tripulació prou boja per dur-nos fins l’illa, comandats per barbarroja, un crazy mec que supleix les seves mancances amb un retolador. A canvi els hem d’ajudar a assaltar un vaixell....
dimecres, 2 de maig del 2007
Extractes del Diari del Germà Lucius
De fa sis anys enrere:
Aquest matí m’he llevat temorosament cansat. Em sento més com si hagués estat tota la nit combatent que no pas dormint. Tinc mal de cap, i em sento dèbil. No puc faltar a la feina del temple, però em sembla que avui intentaré fer coses suaus.
La següent entrada té data de cinc anys més tard:
Que Déu M’ajudi! Què ha passat?!? M’he llevat d’un estrany somni per trobar que han passat conc anys! L’Egil m’ha dit que quatre anys enrere vaig ser expulsat del temple per violar el sanctum. És una bogeria!
De fa sis mesos:
La meva vida sembla haver tornat a la normalitat. M’he guanyat la readmissió en el temple. M’han rebut de forma estranya, però tothom semblava com descansat que “tornés a ser el meu jo antic”. Tinc tantes preguntes sobre aquests tres anys perduts, però potser és millor que ho deixi córrer i visqui la meva vida. Si Déu ho vol, ja em farà saber què ha passat.
De fa quatre mesos:
L’Egil diu que en Milos torna a preguntar per mi, que està preocupat per un altre “episodi”. Potser només està preocupat pel temple, però de ben segur que ja els he provat la meva capacitat. La meva vida torna a ser per mi, i no penso renunciar-hi!
De fa dos mesos:
Aquesta nit els somnis han tornat. No sé si mai he tingut una bona nit de son! Somio amb ciutats tan altes com els núvols i criatures tant alienígenes que no les puc descriure. Tenen aquests somnis alguna cosa a veure amb els meus anys perduts o es tracta d’un nou turment? De ben segur que no tenen res a veure amb el Devorador i el seu eixam, no al menys per all`que sabem fins ara. Es tracta potser d’un nou dels dimonis profetitzats?
De fa un mes:
Tinc clar que haig de trobar alguna resposta si vull que mai acabin aquests somnis. Thuron i Milos han provat de treure-m’ho del cap – suposo que temen que pugui repercutir sobre el seu temple. És una pena que la seva compassió no arribi als éssers vivents.
De fa una setmana:
I començat a notar que
Una mica de tot
Ahir va ser un gran dia! Després de intensos debats i frustració per part dels jugadors i el director de joc, crec que ahir va anar força bé. Va haver-hi una mica de tot: Combat contra la hidra, viatges dimensionals en mig d’una Ley Line Storm, roleig, i investigació. Per fi varem poder encarar la partida, i varem introduir la relació entre l’HUC i el Devorador i el seu eixam. L’arribada a Queensharbor també va portar a aclarir com aconseguir les dues fites principals de l’aventura: Informació sobre el Devorador i com arribar a l’illa. Per mi, va ser perfecte! Gracies a tots per fer-ho possible!Inspiracions:
La tripulació de l’Erik (el vaixell que us ha de portar a Fort Galoo és la següent):
- Barba Roig. Un crazie imberbe amb la zona de la mandíbula i les galtes pintades de vermell. El seu nom té una clara referència al Pirata clàssic.
- Smee. Juicer. Ajudant. El seu nom és el del Segon de bord del capità Garfi.
- Peter Can. Glitter Boy. Segon de bord. El seu nom és un joc de paraules entre Peter “Pan” i “Can”, que és llauna en anglès, en referència a la seva armadura de GB.
- Dick Moby. Es tracta d’un lamarc gros i forçut. Es el seu nom és la inversió de la famosa balena blanca. Dick és un nom masculí, i em va fer gràcia.
La recerca del germà Lucius està adaptada de la partida “Death in Freeport” de Green Ronin per D20.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)