Imatge aleatoria de capçalera

dimecres, 28 de març del 2007

Als grans llacs

No els entenc, ho provo, però no els entenc. Per un trimadore com jo les coses són clares, veiem el món com peces d’un motor: hi ha les que encaixen perfectament, hi ha les que s’han de polir i les que s’hauran de treballar per tal que siguin útils. Així que potser malinterpreto alguna reacció i és que la interpretació de l’univers gira al voltant del punt de vista de cadascú.
A la foto es veia un grup de soldats tot cofois posant i de fons a la platja de l’illa sortint de l’aigua, com una sirena, l’home de l’ull de camaleó.
Vam posar la foto dins el maletí i riiiiiiiffffftttttss apareixem al mig d’un fangar envoltats de coníferes. Tornem a tenir la hover-furgoneta de la coalició. Se senten uns crits d’algun ésser amb cordes vocals, demanant auxili. Els primers a reaccionar són en Blade i N’Gawa la resta ens quedem al vehicle. Aquí és on començo a especular, hi he estat reflexionant i crec que en Blade està afamat, hi ha algú demanant auxili i és possible tinguin energia per xuclar. N’Gawa en canvi sembla nerviós, sempre sembla nerviós i el veig més tranquil si hi ha algun crani per esclafar. Crec que els implants del cervell afecten a en Campbell, sembla agafar sempre la sortida més difícil, era evident que no es podia passar amb el hover pel mig del bosc, però ell ho va fer, maniobra cap aquí, maniobra cap allà, una ratllada... a peu s’anava més ràpid! La Non es queda a dins el vehicle, és una soldat, crec que no està acostumada a prendre iniciatives. Jo per la meva part tinc clara la meva tasca i no és enfangar-se i repartir guitzes.
Quan arribem amb el vehicle a una clariana hi veiem una mena de llangardaix humanoide barallant-se amb tres sabaters de la mida d’un cotxe. En Blade i un dels sabaters estan abraçats rebolcant-se pel fang, qualsevol que no sabes que el que volen és cruspir-se l’un a l’altre es pensaria que es tracta d’una mena de ritu sexual. N’Gawa en té un agafat pel fibló i està provant d’aixecar-lo i fer-lo giravoltar. En veure la baralla els altres ens hi fiquem, en Campbell i jo disparant i la Non a escopinades! Tira escopinades àcides que tenen entretingut una bona estona un sabater. Uns quants trets, algun ensurt, molta patacada i finalment en Blade xucla un dels sabaters, i els altres dos fugen, un sense fibló (N’Gawa!)
El llangardaix està molt agraït i ens vol portar al seu poble, viu en un poblat construït sobre els arbres a la riba d’un llac. Em miro i remiro la foto i diria que l’illa que es veu al mig del llac és la que hi apareix. No sé qui diu que és el llac Ontàrio no molt lluny de Lazro i l’illa es diu Galú.
Després d’una ruta turística i una conversa amb el cap de la tribu descobrim que els “ewok” estan en problemes, Aloisius la fada negra s’emporta els seus fills al Bosc de Pedra. I a mi què? Direu. Jo vaig pensar el mateix, són una colla d’arreplegats, perquè ajudar-los, volem anar a l’illa no barallar-nos amb fades. La resta no pensaven igual, no ho entenc. Un cop més aplicaré la lògica d’abans, N’Gawa veu patacades, en Blade energia per xuclar, en Campbell segueix sempre el camí més difícil i la Non segueix ordres. Que hi farem m’hauria quedat sol.
Ens posem de camí cap al bosc de pedra i.....

dilluns, 26 de març del 2007

Entre dos móns

Els més perspicaços i coneixedors del món de Rifts haureu notat la contradicció que suposa, canònicament parlant, que en el grup de l'Equip-R hi hagi dos D-Bees (un Gorilla man i un Trimadore) que suposadament treballaven pels CS. Els habitants dels CS són supremacistes humans, i per tant, cap D-Bee pot ser ciutadà dels CS o treballar per ells, ja que com a molt, aquests són tolerats en els Burps, o directament són disparats a matar en qualsevol altra circumstancia. Per salvar aquesta suposada incongruència cal establir un consens amb els jugadors: donat que sovint els cossos de les Forces Especials han de fer-se amb els habitants de les zones que estan vigilant, podríem dir que els Personatges D-Bee de l'Equip-R formaven part d'un grup ultra-secret de les Forces Especials, de tal manera que no tothom els reconeix com a membres de dret de la Coalició, tot i que ells en són aliats, lleials o els odien per sotmetre'ls a la força (depenent del seu alineament o historial).
Cal recalcar la dicotomia que existeix entre el comportament tirànic dels CS i la tolerància dels altres pobles (Tolkeen, Lazlo, Federació de la Magia, etc.) vers els D-Bees. A més, aquests pobles estan enfrontats degut a aquestes idees i pel fet que els CS són bel·licistes amb ànsies de conquesta. Això és important degut que els Personatges haurien de conèixer quin territori estan trepitjant abans d'internar-se ignorants en el què podria ser territori enemic o en zones on potser no seran benvinguts si es presenten com a membres de la Coalició. En la Terra de Rifts els discrets i previnguts són els que sobreviuen.

diumenge, 25 de març del 2007

N'Gawa!!!!!!!

El grup d'N'mbyrs van irrompre del rifts amb agilitat i ímpetu. Eren centenars, movent el cap a banda i banda tal i com tocàven el terra d'aquesta dimensió per primera vegada, observant amb atnció el paisatge al temps que flairaven l'aire assentint-se els uns alas altres amb la mirada. semblava un bon lloc per establir-se.

La patrulla dels CS els va interceptar no gaire lluny de l'esquerda dimensional, per comprovar que eren lluitadors d'una fortalesa excepcional. El pare de l'N'Gawa dirigia la incursió, i quan va acabar la refrega es va adreçar als dos únics soldats dels CS que havien sobreviscut. Els presoners tenien una mirada curtida, la del soldat que ha viscut les pitjors batalles per veure-se'n sortir sempre viu.
El pare de l'N'Gawa va assenyalar a un d'ells i va dir:
- N'Gawa o la Mort!!!

Els soldats es van mirar entre ells. L'assenyalat va dir sense dubtar: N'Gawa!!
Aleshores l'N'Gawa va avançar amb un membre enorme que li arribava més enllà dels genolls.
Els crits del soldat van esglaiar aquella nit a tothom que els va sentir, humà o no. Exxcepte als impassibles N'mbyr, naturalment.

A continuació el pare de l'N'Gawa va assenyalar al segon soldat, i assenyalant-lo va dir:
- N'Gawa o la Mort!

Els ulls del soldat estaven fora d'òrbita, va mirar amb terror a banda i banda buscant uns escapatòria, per trobar-se els ulls impassibles dels N'mbyr clavats en ell. AMb un fil de veu tremolós va dir: la mm mmort.

El n'mbyr el va tornar a assenyalar, i amb gest triomfal i sàdic va sentenciar:

-N'Gawa: fins a la Mort!

divendres, 23 de març del 2007

La primera...

La meva primera partida de Rifts com a director de joc. L’emoció m’ennuegava, mesos després dels meus primers contactes seriosos amb el Rifts de la mà de Tempestari, i uns quants manuals llegits passejant el gos, per fi podia començar a plasmar la meva visió d’aquest món “d’infinites possibilitats”. Tenia les notes de la partida a punt (es tracta d’una introducció/immersió a la complexa i emocionant Terra dels Rifts), els daus, les cartes d’inspiració (de nova adquisició) i els manuals a la bossa. Tot anava com una seda, fins que a mig camí me n’adono que m'he deixat les fitxes a casa...mecasum! Apa, tornem enrere. Trobo la llibreta on les havia deixat, però allà només hi ha una de les fitxes. Aix! On seran les altres?, potser no me les vaig endur. Continuo buscant per si de cas. Rebo una trucada d’un jugador. Faig tard, ho sé, ara vinc. No trobo les fitxes. Rebo una trucada d’un parent. Ara no m’hi puc posar. No trobo les fitxes. En fi, definitivament no les devia agafar. Ves a saber, al capdavall potser les he perdudes i no pot haver-hi partida...des de l’inici, pintava que la cosa no aniria del tot bé.

Arribo al lloc de reunió de joc. Fent tard, odio fer tard! Per sort, tothom ja és a lloc, esperant per jugar i resulta que les fitxes són en mig d'un manual que no havia mirat. Preparo la paradeta. Explico les regles de les cartes d’inspiració per aquells que no es llegeixen aquest blog, i comencem: Resum previ de l’última sessió i...patapam, inici d'acció i combat. Agafo els jugadors a contrapeu i la reacció és lenta. Però els més ràpids de reflexes es posen a tirar del carro. El combat és frenètic, flexible, sense cotilles ni lligacames. Els jugadors plantegen accions esbojarrades. Improviso les tirades i la cosa avança, no sense la interrupció de rigor de consulta del manual –aix, l’equip–, d’indecisió o comentari tangencial. Les cartes d’inspiració emboliquen més la troca que no pas ajuden a desfilar-la, tot i que algú les utilitza tímidament, com insegur de les seves possibilitats. Sona una banda sonora de combat, i “bonus” per tothom. Al final els Personatges reïxen. Ve la calma, i una escena d’interpretació. Com sempre els Personatges fan gala de llur egocentrisme. No passa res, això és Rifts. Tot controlat!

La sessió se m’ha fet curta, esperava avançar més, però la inexperiència en el sistema ens ha alentit a tots. Tot ha estat un pèl caòtic, típic de Rifts. La propera serà millor...

dimecres, 21 de març del 2007

Més rol musical

Nois, després de tres sessions aplicant les regles de rol musical només hem posat un tema per sessió i en els tres casos jo n'he estat l'instigador. Només en Quim i l'Albert han dut temes. Que en penseu, no us interesa, ho deixem córrer, canviem les regles?
Al post de les cartes d'en Quim també hi ha un debat...

dilluns, 19 de març del 2007

Cartes d'Inspiració

Els nostres PJ són herois, i sovint, els herois tenen la sort de la seva banda. A part de l’ajuda que dóna la banda sonora provarem un nou concepte: Les cartes d’inspiració.

Els PJ tindrán tanta Inspiració com M.E./5 (arrodit cap avall). Al principi de la sessió es donaran 3 cartes d’Inspiració a cada jugador. Aquestes cartes, tretes del Joc de Cartes Col·leccionables de Rifts, permetran donar un impuls al PJ, depenent de la carta. Un Jugador podrà utilitzar les seves cartes (màx. 3 per sessió) sense gastar Inspiració, així mateix podrà accedir a cartes dels companys gastant 1 punt d’Inspiració (sempre que el company hi estigui d’acord).

- Cartes de requadre vermell (Field Unit). Permeten afegir el valor d’atac (AT) o de defensa (DC) -esquiva o parada- de la carta a la tirada (abans de realitzar la tirada), o afegir +1 a la tirada d’atac/defensa, una vegada ja se sap el resultat. Si l'oponent coincideix amb el reprsentat a la carta es doble el seu valor d'atac/defensa.

Moltes cartes, a més, tenen descriptors relacionats amb habilitats. L'utilització del descriptor d'una carta otorgarà un 10% a la prova d'habilitat (si s'utilitza abans de la tirada), o un 3% més si s'utilitza després de saber-ne el resultat -en aquest segon cas, no podrà marcar-se l'habilitat com a utilitzada per guanyar experiència-. Igualment si s'utilitza el descriptor i es relaciona amb la representació de la carta, aquests bonificadors a les habilitats es doblen (20% i 6%). Finalment El jugador també podrà utilitzar la carta per aplicar el valor de DC a les tirades de salvació relacionades amb el descriptor de la carta (doblant-lo igualment si coincideix amb la representació de la carta)

Ex: La carta mostrada, atorgaria un +5 a l'atac, un +3 a la defensa, un +3 a la TS contra Psionics, un 10% a coneixament sobre Psionics i un 20% a coneixament sobre els Psi-Stalkers.

- Les cartes de requadre blau són "cartes de ciutat". Permeten afegir un 20% a les habilitats del relacionades amb el descriptor de la carta. A més, si el personatge es troba en l'àrea d'influència de la ciutat es poden utilitzar per invocar un aliat amb coneixements relacionats amb el descriptor de la carta (gastant 1 punt d'Inspiració).

- Les cartes verdes i negres són esdeveniments o ajudes especials per situacions concretes:

Supression Fire: Augmenta en +2 la dificultat de l'oponent de resistir una tirada HF pel foc de cobertura.

Lockdown: Un oponent per l'iniciativa per aquell torn.



Head shot: Anul·la el penalitzador per tocar una part petita del cos en un Called Shot.

Large-Scale Tactics: +20% a qualsevol Military Skill.

Heroism: Es juga amb combinació amb un carta de Field Unit (vermella). Els bonus que aquesta otorga s'aplica durant la resta de torn.

Missile Salvo: Augmenta 1d6 al mal.





- Cartes de zona: Artorguen un +10% a un grup d'habilitats relacionades amb la zona:

* Coalition States: Communication, Electrical, Mechanical, Military i Pilot.
* Tolkeen: Communication, Medical, Military, Science, i Technical.
* Lazlo: Domest
ic, Science i Technical.
* Xiticix: Physical i Wilderness.
* Free Quebec: Electrical, Mechanical, Military, Pilot i Pilot Related.
* Pecos Empire: Cowboy, Horsemanship, Physical i Rogue.
* Cyberworks: Electrical, Mechanical i Espionage.
* Federation of magic: Espionage, Rogue, Technical i Wilderness.


divendres, 16 de març del 2007

El Secret de la Piràmide

Érem allà palplantats en mig d’una selva impenetrable, sense energia ni equipament. Els sons de la jungla ens esporuguien i la sortida d’aquell malson no ens era accessible. Només un petit corriol entre arbres i lianes ens guiava cap una fi incerta. En una clariana en mig de la jungla ens trobem amb una pantera xerraire que a canvi de “descobrir el secret de la Piràmide” ens promet indicar-nos la sortida i equipar-nos degudament. Accedim a la seva petició i ens porta a l’entrada d’allò que en el món Pre-Rifts anomenaríem un parc temàtic inca (o era maia?). Efectivament, ja des de fora, s’hi observa una imponent piràmide centre-americana. Els treballadors/guardians no ens deixen entrar al parc sense una entrada, i cap de les màquines expenedores funcionen. Finalment aconseguim fer-nos amb una forma de pagament arcaica (targeta de crèdit) i aconseguim entrar al recinte. Allà hi ha tot el què hom espera trobar en un parc temàtic: miradors, “xiringuitos”, restaurants, hotels àrees de lleure, espectacles, etc. Ningú no sembla sorpendre’s de la nostra presència malgrat és evident que allà fa molt i molt de temps que no hi hagut cap visitant.

Finalment, durant la recreació d’un ritual-sacrifici indígena contactem amb el que sembla el cap dels guàrdies/treballadors que sense oposició, i després de la fiança corresponent, accedeix a ensenyar-nos l’interior de la Piràmide a través del què ell anomena “un tour turístic especial”. Allà descobrim que l’interior de la Piràmide està repleta de guàrdies/treballadors endollats a una font d’energia...eren robots! El tour té unes limitacions i no es pot anar a les zones més profundes del monument. Allà devia trobar-se el secret de la Piràmide! Ni curts ni mandrosos, amb l’ajuda de les habilitats de la Non i la banda sonora de l’escena (McGiver), aconseguim entrar-hi sense ser detectats. En arribar al nucli de la instal·lació hi trobem una font d’energia impossible: una galàxia d’antimateria concentrada en un cub, en definitiva una font inesgotable d’energia. En Marcus és capaç d’entendre tot el potencial d’aquella andròmina i amb rapidesa i decisió, abans que ningú ho pogués discutir o reaccionar l’arreplega per a sí. Allò activa totes les alarmes de seguretat i comença un compte enrere d’autodestrucció del complex. Sortosament a prop hi ha unes càpsules de salvament que ens expulsen i ens permeten allunyar-nos de la zona 0 de l’explosió sense rebre mal. Ens tornem a trobar en mig de la selva intentant recarregar la bateria del vehicle per poder sortir d’allà i recobrar l’energia del maletí per veure si ens pot tornar a teleportar quan el felí xerraire torna a aparèixer, ens dóna les gràcies per haver acabat amb la Piràmide i ens indica un contenidor embarrancat a la platja, on hi trobem armes, armadures, equipament, etc. Decidint què fer, dins el maletí trobem unes fotografies de l’home de l’ull-de-camaleó en diferents llocs del món: En una illa, al costat d’una gran estàtua de bronze amb una torxa, etc. En l’interior del maletí també hi descobrim que hi ha una ranura on hi cabrien les fotografies: es tracta d’un dispositiu de teleportació, allà indiqui la fotografia, el maletí ens hi durà. Acordem que primer hi ficarem la foto on surt l’home de l’ull-de-camaleó sortint de l’aigua tot xop, rera un grup de joves soldats amb armadures de Free-Quebec que senyalen cap a una illa.

dilluns, 12 de març del 2007

Descul lucats?

En la segona sessió pretenia deixar un xic descol·locats als jugadors. Després d'una partida amb un alt factor d'horror, aquesta no en tenia gens, però la introducció suggeria horrors foscos-cthuloides. Tant descol·locats els vaig deixar que es van quedar paralitzats, on s'ha vist un grup amb missió d'investigació que ni tan sols visiti totes les localitzacions possibles? D'on es pensen que surten les pistes? Se'n van anar a l'hotel a dormir!! A mitja tarda!! Els personatges són nous, s'estan coneixent i ningú estirava del carro. Finalment amb un petit cop de mà la partida es va moure, la seva cara de sorpresa en descobrir que eren tots robots va ser antològica. El tema de la banda sonora de McGiver va servir a la nON a imitar la freqüència necessaria per obrir la porta de la piramide.
En fi es van instaurar les bases de la campanya i vaig passar el relleu a en Quim, el següent master, que ens ha promès una partida de Rifts de "veritat".

dijous, 8 de març del 2007

nON

Em dic Non. El Capità diu que no sóc gaire llesta, però que preferiria depilar-se l'escrot amb cera calenta abans que veure'm fora de l'equip d'assalt, sí. No sé què vol dir "escrot", però crec que jo no en tinc, no... No, no en tinc. El Capità deu estar molt trist perquè ara ja no hi té pèls, allà a l'escrot, perquè m'han tret de l'equip, sí. Com no sóc gaire llesta, i el Capità em deia que si ho hagués sigut més ara tindria un grau més, com que em deia això, vaig comprar-li un llibre per ser més llesta al Senyor de l'Ull, tot i que la meva temperatura és correcta, però vull que el Capità estigui content amb mi. I el Senyor de l'Ull feia molt bon preu, sí.

A la Coalició no li agrada que la gent sigui més llesta, no. A la Coalició li agrada que millorem de manera diferent, sí, això. A mi m'han millorat, hi veig millor, hi sento millor, necessito menys coses per viure i faig la feina millor, però no sóc més llesta, no. La Coalició es va enfadar molt quan em van trobar amb el llibre. Em van posar a la presó i tot. Per això el Capità està trist. Però he aconseguit sortir-ne, de la presó, perquè no sóc gaire llesta, però sóc bona entrant i sortint dels llocs, sí. Suposo que si el Capità se n'entera estarà orgullós de mi, però no puc anar amb ell ara, no, potser la Coalició el posaria a la presó a ell, llavors, i això no li puc fer al Capità, no.

La gent amb la que estic ara és... diferent... sí, diferent, però crec que fem un bon equip. Potser amb ells em faci més llesta, potser no faci falta comprar cap llibre per això, potser no. Quan sigui més llesta tornaré amb el Capità i mirarem quants graus tinc llavors. Potser en tingui més que ara, sí, això el faria content. Espero que per llavors el Capità ja hagi tornat a tenir pèls a l'escrot, sí.