Imatge aleatoria de capçalera

divendres, 23 de març de 2007

La primera...

La meva primera partida de Rifts com a director de joc. L’emoció m’ennuegava, mesos després dels meus primers contactes seriosos amb el Rifts de la mà de Tempestari, i uns quants manuals llegits passejant el gos, per fi podia començar a plasmar la meva visió d’aquest món “d’infinites possibilitats”. Tenia les notes de la partida a punt (es tracta d’una introducció/immersió a la complexa i emocionant Terra dels Rifts), els daus, les cartes d’inspiració (de nova adquisició) i els manuals a la bossa. Tot anava com una seda, fins que a mig camí me n’adono que m'he deixat les fitxes a casa...mecasum! Apa, tornem enrere. Trobo la llibreta on les havia deixat, però allà només hi ha una de les fitxes. Aix! On seran les altres?, potser no me les vaig endur. Continuo buscant per si de cas. Rebo una trucada d’un jugador. Faig tard, ho sé, ara vinc. No trobo les fitxes. Rebo una trucada d’un parent. Ara no m’hi puc posar. No trobo les fitxes. En fi, definitivament no les devia agafar. Ves a saber, al capdavall potser les he perdudes i no pot haver-hi partida...des de l’inici, pintava que la cosa no aniria del tot bé.

Arribo al lloc de reunió de joc. Fent tard, odio fer tard! Per sort, tothom ja és a lloc, esperant per jugar i resulta que les fitxes són en mig d'un manual que no havia mirat. Preparo la paradeta. Explico les regles de les cartes d’inspiració per aquells que no es llegeixen aquest blog, i comencem: Resum previ de l’última sessió i...patapam, inici d'acció i combat. Agafo els jugadors a contrapeu i la reacció és lenta. Però els més ràpids de reflexes es posen a tirar del carro. El combat és frenètic, flexible, sense cotilles ni lligacames. Els jugadors plantegen accions esbojarrades. Improviso les tirades i la cosa avança, no sense la interrupció de rigor de consulta del manual –aix, l’equip–, d’indecisió o comentari tangencial. Les cartes d’inspiració emboliquen més la troca que no pas ajuden a desfilar-la, tot i que algú les utilitza tímidament, com insegur de les seves possibilitats. Sona una banda sonora de combat, i “bonus” per tothom. Al final els Personatges reïxen. Ve la calma, i una escena d’interpretació. Com sempre els Personatges fan gala de llur egocentrisme. No passa res, això és Rifts. Tot controlat!

La sessió se m’ha fet curta, esperava avançar més, però la inexperiència en el sistema ens ha alentit a tots. Tot ha estat un pèl caòtic, típic de Rifts. La propera serà millor...

9 comentaris:

Mateu ha dit...

A mi també se'm va fer curta, però es que varem començar molt tard i els combats sempre duren. Endavant!

Menécrates ha dit...

El Rifts és dels jocs més difícils de controlar que he dirigit.... i puc dir que n'he dirigit uns quants!

Mai tindràs el temps i el ritme del tot controlat....

Però pel que expliqueu la partida va anar súper!

Ànims!

M.

Quim ha dit...

Jo m'ho vaig passar molt bé, però pels comentaris post partida sembla que no tothom n'està del tot convençut.
Com a DJ el Rifts té un potencial increïble, i quants més manuals llegeixo més coses se m'acudeixen, fins el punt que de tantes idees no sé quina posar primer o quina descartar, totes em semblen bones. Mai havia llegit un joc tant inspirador per fer partides. També, s'ha de dir -i no és per fer la pilota, ho sento de veritat- que he tingut bons mestres en la matèria, en Tempestari primer i després en Menecrates, que realment m'han definit la manera de jugar a aquest joc d'ambientació complexa.
Espero que a la gent li agradi i que puguem tenir aventures com les d'abans, les de la vella escola, sense complexes!

Carrotix ha dit...

Només he llegit les dues primeres frases, i he de dir que ara sé què era aquell samaler tan estrany i tan gros que donava cops per sota de la taula. I és que si l'emoció t'hagués embargat -que no envergat- no m'hauria adonat que gastes un calibre del quinze!! :D

Sang de Déu, per sort la taula no es movia!!! :D

Quim ha dit...

Perdó. Ja està corregit el parany lingüístic :P

Q. de la Verga

Menécrates ha dit...

Quimet!

Lo bo d'ara (a diferència de fa uns anys) és que hem trobat maneres (inclòs el Sant Blogger) per allargar la partida més enllà del dia de la partida i per reflexionar al voltant del joc i la manera de jugar.....

El Rifts és un joc diferent, que demana un sobreesforç del màster i que és desbordant i esbojarrat en la seva execució.... però alhora recupera les sensacions de la vella escola....

Kiaiiiiiiiiiiii!

Carrotix ha dit...

La partida va estar força bé.

El grup encara s'està gestant i poc a poc anirà agafant més ritme.

De moment és fantàstic aquest desconcert per poder "suggerir" les decisons del grup :P

N'Gawa!!!!!!

Quim ha dit...

Quan dius que demana un sobreesforç al màster a què et refereixes? A l'hora de preparar partides o de controlar la situació. De moment per preparar partides els arguments em surten per les orelles, i potser l'únic problema és a triar PNJ/monstres adients a la capacitat del grup.

Q.

Menécrates ha dit...

Demana sobreesforç per què el ritme de la partida i dels aconteixements és molt fàcil que se t'escapi de les mans.

A D&D pots calcular a la perfecció cada encontre l'impacte que té en el grup i saps a tothora què pot fer cada membre del grup. A Rifts ni de conya.... els combos són molts!

Però val la pena!

;-)