Imatge aleatoria de capçalera

divendres, 16 de març del 2007

El Secret de la Piràmide

Érem allà palplantats en mig d’una selva impenetrable, sense energia ni equipament. Els sons de la jungla ens esporuguien i la sortida d’aquell malson no ens era accessible. Només un petit corriol entre arbres i lianes ens guiava cap una fi incerta. En una clariana en mig de la jungla ens trobem amb una pantera xerraire que a canvi de “descobrir el secret de la Piràmide” ens promet indicar-nos la sortida i equipar-nos degudament. Accedim a la seva petició i ens porta a l’entrada d’allò que en el món Pre-Rifts anomenaríem un parc temàtic inca (o era maia?). Efectivament, ja des de fora, s’hi observa una imponent piràmide centre-americana. Els treballadors/guardians no ens deixen entrar al parc sense una entrada, i cap de les màquines expenedores funcionen. Finalment aconseguim fer-nos amb una forma de pagament arcaica (targeta de crèdit) i aconseguim entrar al recinte. Allà hi ha tot el què hom espera trobar en un parc temàtic: miradors, “xiringuitos”, restaurants, hotels àrees de lleure, espectacles, etc. Ningú no sembla sorpendre’s de la nostra presència malgrat és evident que allà fa molt i molt de temps que no hi hagut cap visitant.

Finalment, durant la recreació d’un ritual-sacrifici indígena contactem amb el que sembla el cap dels guàrdies/treballadors que sense oposició, i després de la fiança corresponent, accedeix a ensenyar-nos l’interior de la Piràmide a través del què ell anomena “un tour turístic especial”. Allà descobrim que l’interior de la Piràmide està repleta de guàrdies/treballadors endollats a una font d’energia...eren robots! El tour té unes limitacions i no es pot anar a les zones més profundes del monument. Allà devia trobar-se el secret de la Piràmide! Ni curts ni mandrosos, amb l’ajuda de les habilitats de la Non i la banda sonora de l’escena (McGiver), aconseguim entrar-hi sense ser detectats. En arribar al nucli de la instal·lació hi trobem una font d’energia impossible: una galàxia d’antimateria concentrada en un cub, en definitiva una font inesgotable d’energia. En Marcus és capaç d’entendre tot el potencial d’aquella andròmina i amb rapidesa i decisió, abans que ningú ho pogués discutir o reaccionar l’arreplega per a sí. Allò activa totes les alarmes de seguretat i comença un compte enrere d’autodestrucció del complex. Sortosament a prop hi ha unes càpsules de salvament que ens expulsen i ens permeten allunyar-nos de la zona 0 de l’explosió sense rebre mal. Ens tornem a trobar en mig de la selva intentant recarregar la bateria del vehicle per poder sortir d’allà i recobrar l’energia del maletí per veure si ens pot tornar a teleportar quan el felí xerraire torna a aparèixer, ens dóna les gràcies per haver acabat amb la Piràmide i ens indica un contenidor embarrancat a la platja, on hi trobem armes, armadures, equipament, etc. Decidint què fer, dins el maletí trobem unes fotografies de l’home de l’ull-de-camaleó en diferents llocs del món: En una illa, al costat d’una gran estàtua de bronze amb una torxa, etc. En l’interior del maletí també hi descobrim que hi ha una ranura on hi cabrien les fotografies: es tracta d’un dispositiu de teleportació, allà indiqui la fotografia, el maletí ens hi durà. Acordem que primer hi ficarem la foto on surt l’home de l’ull-de-camaleó sortint de l’aigua tot xop, rera un grup de joves soldats amb armadures de Free-Quebec que senyalen cap a una illa.

11 comentaris:

Albert ha dit...

La Galàxia, els robots i i el compte enrera són una anada de flepa. :D

Lo de les fotos i l'aparell de teleportació és molt i molt original!!

Aviam si el proper dia puc venir i faig N'Gawa a algú :D

Quim ha dit...

Osti, ara me n'adono que falta tot el tros del principi de l'aventura...sí el vaig redactar...no se´pas què ha passat :(

Quim ha dit...

Ok. Ja està arreglat. Ara més o menys ja està explicada tota la sessió :)

Q.

Anònim ha dit...

Això de l'home de l'ull sortint a fotos de diversos llocs del món em recorda al "Front d'alliberament dels Follets de Jardí" i l'homenatge que se'n fa a la peli Amelie.

Anònim ha dit...

Aquí la referència gràfica del que he esmentat abans...

http://louis.chatel.free.fr/images_blogs/stars_cine/amelie_04.jpg

Menécrates ha dit...

Això, sense que arribi en Quim, ja té categoria de campanya Megaversial!

Parcs temàtics, robots i polaroids dimensionals....

brrrrrrrr (esgarrifança de plaer)!

Segur que no hi havia algun dinosaure? ;-)

Menécrates ha dit...

Per cert Quim: corregeix el rellotge!

:-D

Mateu ha dit...

Tens tota la raó Eva! Tindrà alguna conexió l'ull de camaleó i el front d'alliberament? Hummm
Menecrates, hi havia un dinosaure sí, dissecat però i amb alguns secrets que van quedar per descobrir.

Quim ha dit...

No fotis! El dinosaure tenia truc? Jo que em pensava que "només" una un homenatge a Jurassic Park...arghh!

Albert ha dit...

JAJAJJAJA

On és la foto?

Mateu, ja tens la teva propera partida: el Front d'Alliberament de Dinosaures colpeja de nou!!!! :P

Quim ha dit...

mateu, si cal tinc el manual de Dinosaur Swamp ple d'aquests monstruitos ;)

Q.