Capvespre als suburbis

Era el capvespre i les ombres dels edificis atrotinats de Firetown cobrien ja els carrers més estrets, estenent una lúgubre ombra a la que els habitants del suburbi ja estaven avesats. Ivals buscava el seu sopar entre les escombraries d’un dels millors restaurants dels ‘burbs. En aquell restaurant hi anaven els mafiosos, els mercenaris que acabaven de cobrar, els mercaders més afavorits i fins i tot algun soldat de la coalició, o sigui que si remenava força entre la brossa sempre hi trobava alguna cosa en prou bon estat per “ficar-se pel ganyot”. No havia estat un bon dia per l’Ivals. Tot i que s’hi havia escarrassat al màxim, encara no havia pogut endegar el motor de propulsió del SAMAS modificat, cosa que l’havia posat de mala lluna. Havia sortit del taller per esbargir-se i treure’s dels cap els acceleradors de dilitium que el feien anar de corcoll, mentre omplia una mica l’estomac.

Cantussejant com anava per intentar animar-se no havia sentit com al fons del carreró unes veus discutien en veu baixa. Ivals va callar per escoltar el que deien les veus i va colocar-se les ulleres d’infraroig per veure què hi havia en la foscor del carreró. Les veus provenien d’un parell d’homes, l’un era corpulent mentre que l’altre era baix i prim. A terra, els servos encara calents d’un cyborg complert restaven immòbils.

- Va, descaragola-li el braç – digué la figura més alta i grossa.

- Tu tens les eines pallús. -parlava ara la figura desnerida- A més, primer va el cap, què vols que es desperti? Vinga, treu la vibro-destral, anirem més ràpid.

Ivals havia sentit a parlar dels roba-cybogs, àdhuc havia fet servir alguna peça “suelta” comprada al Mercat Negre, però mai n’havia vist en plena acció. En un paroxisme de prudència rar en ell, va iniciar una retirada silenciosa, però l’escena de les figures en colors d’infraroig arrancant membres biònics d’un cos mecànic cada cop més fred i apagat, va fer-li oblidar el cubell de brossa que tenia a l’esquena, que en girar-se va tombar fent un fort estrèpit. De sobte, i amb un moviment de canell que no li hauria imaginat mai, l’home corpulent va desenfundar una arma, disparant a cegues el seu raig energètic cap on era l’Ivals. El tret va errar, però la llum del làser va delatar fugaçment la seva posició.

- Quiet! –Un altra tret silenciós va sortir del canó (només algú d’intencions dubtoses voldria desconnectar el característic soroll de la pistola làser).

Després de l’ensurt inicial, i recuperant ara l’agilitat i els reflexes propis d’un noi criat als suburbis de Chi-town, l’Ivals saltà a cobert rere el cubell, i activant un ressort del seu braç biònic retornà el foc cap a les figures que ara corrien fent ziga-zagues cap a ell...

Definitivament, avui no havia estat un bon dia per l’Isval.