Imatge aleatoria de capçalera

dimecres, 21 de febrer de 2007

Prison Break

Entrada #001
Subjecte: Stuart McMillar
Alias: Bio

10 feb 108 PA. No sé que faig aquí. Tot ha estat un error. Aquells llibres no er
en meus. L'home de l'ull de camaleó me'ls va ficar a la bossa. Ho sé. Ell somreia mentre se m'enportaven. Somreia amb una ganyota sorneguera. Fins i tot em va picar l'ullet sa. L'haig de trobar...


Entrada #002
Subjecte: Stuart McMillar
Alias: Bio


15 feb 108 PA. El meu judici no arriba mai. Aquí ni tan sols hi ha guardies als quals pugui dirigir-me per
demanar explicacions. La cel·la fa pudor a suat. Estic envoltat de D-bee i altres delincuents. Tots tenim una história. A la llitera de dalt hi dorm un "gorila-man" (Gorilla sapiens) està obsecat amb alguna mena de ritual. "Angawa o la muerte!" en diu...ningú s'atreveix a preguntar-li de què estracta. Sembla irascible i perillós. Diu que es dedicava als interrogatoris. No m'extraña, a mi m'intimidaria. A la llitera contigua hi ha un Psi-Stalker (Homo mutatis draculae), callat i reservat - és estrany, sempre els havia fet més buscabregues - i un Trimadore (Alocton elongatus). No diu gaire res. Quan parla, ho fa amb monosílabs. És el que menys destaca: un D-Bee gris per una presó grisa.

Entrada #003
Subjecte: Stuart M
cMillar
Alias: Bio

17 feb 108 PA. Un fet curiós. La coicidència és massa gran per ser-ho realment. Serà que existeix allò que en diuen destí? O és que les forces del caos no són tant capritxoses con diuen? Els meus companys de cel·la també conèixen l'home de l'ull de camaleó! Alguns diuen a més que se'l tapa amb un pedaç inscrit amb un extrany símbol. Ningú explica gaire res, allà tothom és inoc
ent, però en els fons sabem que l'hem de trobar. Ell pot lliurar-nos de la forca.

Entrada #004
Subjecte: Stuart McMillar
Alias: Bio


21 feb 108 PA. He sortit! sòc lliure! La fortuna per fi m'ha somrigut. Un atac entre la Federació de la màgia i les forces de la Coalició a destrossat la cel·la on estàvem. Hem pogut sortir uns quants, no tots, abans que s'activessin els sistemes de contenció. Per sort una nova explosió ens ha obert una via de fugida per les clavegueres. Eren fosques i es notava que feia temps que no havíen patit cap revisió de manteniment, però el desig de llibertat ha estat més fort que la por a la foscor i l'incertesa. Les clavegueres però no estaven exemptes de perills. Ens han atacat unes...tènies gegants vampíriques - per manca d'un nom millor - no havia vist mai unes criatures com aquelles [nota mental: repassar el volum de Fauna Dimensional de la Història Natural dels Estats de la Coalició], si hagués tigut una bona armadura i la meva C-40 les hagués despatxat a gust, però en les condicions en que anàven (només duia una massa neuronal manllevada de la presó) ha estat un miracle que me n'hagi sortit. Però estic content de seguir viu i lliure! Les clavegueres donáven accés a un antic complexe. Era una mena d'institució mental d'alta seguretat. Només que allà la bogeria havia afectat fins i tot al mateix edifici. Les màquines ens atacaven, els esperits creaven monstres elèctrics per matar-nos. Ha estat horrible, angoixant. Sort de les habilitats d'Angawa (part d'elles psióniques...com ha pogut activar-les amb el collaret neuronal instal·lat en el nostre còrtex cerebral?) i el Psi-Stalker que han pogut contenir les amenaces, per què si no ja estariem tots morts.
Finalment hem sortit a la llum. Allà ens hi esperava una batalla. Buscant refugi, hem abançat entre el soroll dels míssils i fusells, els reactors dels SAMAS i les guspíres arcanes dels dos bándols fins a un "Beetle" modificat. Allà hem observat com un mag de la Federació sortia amb un maletí metàlic del complexe, només per ser abatut per un míssil. El maletí ha rodolat per l'aire cap a la nostra posició, i amb un ràpid moviment l'Angawa se la fet seu mentre el Psi-Stalker prenia els controls del Beetle per fugir a tot drap de l'escena. Tanmateix, hem estat detectats per un SAMAS que creient-nos enemics ha iniciat una maniobra de contenció contra nosaltres. Els he vist actuar abans. Als Aces els agrada jugar amb la seva presa. Es creuen aus de rapinya. Com si puguessin competir amb la natura! Aixó m'ha donat el temps necessari per craquejar el pany de seguretat del maletí. Quan un míssil aire-terra s'acostava ominiosament cap a nosaltres, i ja veiem el final de la nostra vida, he obert el maletí, d'on ha sortit un potent flash...
El desert, la batalla, el Beetle, el míssil, tot havia desaparegut. Conduím ara un ATP destartelat pel mig del què sembla una jungla tropical - no he tingut temps d'analitzar curosament l'hàbitat -.