Imatge aleatoria de capçalera

divendres, 31 d’agost de 2012

El Catau d'Agradelous

Llocs encantats. Episodi 9. (Darrera sessió)

On els PJ aturen en Debri'lar i eviten que invoqui a Nyxla.

Personatges:

Sir Romeo - Psi-Stalker Cyberknight.
Aranya - A'rac frontiersman.
Matt Smith - Burster.
Tawa - Fetish Shaman.

Resum:

El grup entra al Catau d'Agradelous, on el drac lluita contra en Debri'lar i la Fada Negra, mentre el cos del Shifter jau a terra inmòbil i d'un extrem de la cova uns Worm zombies es creen d'un pou de fang bombollejant.

A punt per començar el combat!
Sir Romeo es llença contra els Worm Zombies. L'Aranya s'amaga rera una estalactita i reparteix foc del seu rifle entre el Drac, la fada i en Debri'lar. En Tawa lluita contra la fada negra. Metre en Debri'lar i el Drac intenten convènce'ls que s'uneixin a les respectives causes. En un d'aquests intents, en Tawa cau presa  de la flama negra d'Agradelous que li inculca pensament malsans, i comença a atacar a Sir Romeo. En un cop de geni, en Matt Smith invoca una erupció de foc al vell mig de la cova i fa que el drac es teletransporti i desaparegui.

El grup es queda només amb alguns zombies (que despatxen ràpidament) i amb el duet format per la fada negra i en Debri'lar - ara frustrat per què no podrà aconseguir l'espasa que necessita per invoca a Nyxla. (el shifter jau mort al costat del Rifts que ha creat.)

Intercanvien unes paraules on en Debri'lar explica la seva missió: Invocar Nyxla "de forma controlada" per que elimini als Impurs de Wormwood. (recordem la profecia de Bruce Carradine, Vident Gris: "un èsser amb intecions equivocades i un dels grans mals".) Tanmateix, la seva obstinació per no abandonar la seva missió i entregar-se a les autoritats de la Terra per respondre dels seus crims fa sospita a Sir Romeo que està controlat mentalment, i entre tots proven de reduir-lo i sobretot, acabar amb la fada negra.

S'inicia de nou el combat. En Debri'lar s'escapa pel Rifts just quan Sir Romeo acaba amb la fada negra amb un cop doble de les seves espases. En grup passa també pel Rifts i troba a un Debri'lar totalment desconcertat enmig d'un temple dels monjos de Wormwood en ruines. No és conscient de les seves malifetes.

Finalment, recuperen de la cambra d'en Drebi'lar el llibre amb el conjur d'invocació a Nyxla i penjat del seu coll, un cristall amb l'essència de Psinex. Malauradament Agradelous ha desaparegut amb l'espasa. Tanmateix, el grup torna a casa sabent que dos dels components principals per invocar a Nyxla es trobaran de nou custodiats per els cyber-knights i tement per un nou atac dels Impurs sobre l'Imperi de la llum, els quals ja han ocupat les muntanyes septentrionals de Wormwood.

Conclusions:

Aquesta a esta la meva primera partida de Rifts que escrit i dirigeixo de principi a final. Degut a la limitació de temps, l'he hagut d'escorçar respecte el què estava previst, però tanmateix crec que ha tingut el to que li volia donar.

Hi ha hagut sessions molt bones i d'altres més aviat dolentes. Però quan l'engranatge de Rifts funciona es demostra que la seva potent ambientació i llibertat de regles a la "vella escola" poden ser molt immersives i divertides.

He dirigit altres partides de Rifts, i com molta altra gent, penso que Rifts és un joc antiquat en molts aspectes, però amb aquesta hi he començat a connectar, a entendre'l. En algunes sessions m'he sentit com quan vaig començar a jugar cap allà a principis dels 90: misteri, emoció i llibertat. Podia passar qualsevl cosa, sense estar limitats per les regles sinó per la nostra pròpia imaginació!

Rifts té un alt grau de "sensacionalitat", no juga a la mateixa lliga que altres jocs "moders" o "indies", i l'hem de col·locar allà on li toca dins la història dels jocs de rol, entendre'l i gaudir-lo tal com és (o fent servir tants regles casolanes com creguis!). És un joc que s'ha de fer a mida, i de fet, és el què demana.

Jugadors patidors de la meva dèria pel Rifts!

En definitiva, m'ho he passat molt bé, i comtat i debatut, d'això és del que es tracta. Gràcies a tots els que ho heu fet possible!

1 comentari:

Menécrates ha dit...

La veritat és que l'aventura es veia molt currada. I vaig trobar molt interessant que essent un grup que juga poc a Rifts volguessis mostrar vàries facetes de la seva ambientació.

A més et va tocar dirigir durant el final de curs i l'estiu que sempre és una temporada mogudeta.

COm a suggerències de millora:
Penso que hagués estat bé donar més PX, per veure com evolucionaven els PJs.
I controlar els combats i la seva durada, en la mesura del possible.

Per la resta podem dir que he gaudit molt bones estones i que s'ha notat que ens dirigia un Embaixador Megaversial... ;-)