Feed-back: un gran aliat

Arrel del comentari d’en neddam en el post anterior voldria reflexionar sobre la necessitat d’establir un fort canal de comunicació entre jugadors, i especialment entre el Director de Joc (DJ) i els Jugadors.

Com a DJ estic fortament immers en la campanya que estic preparant: llegir manuals, pensar arguments per aventures, dissenyar PNJ, i sobretot en aquests estadis inicials, el meu objectiu prioritari és engrescar als Jugadors. D'aquí aquest blog!

Així, totes aquestes energies invertides en al campanya no serviran de res si no sóc capaç de connectar amb el què volen els jugadors. Els jocs de rol tenen un fort component de contracte social on la missió principal de tots els jugadors és “divertir-se”. Cada jugador en particular, privadament, pot tenir les seves raons per jugar (d’aquí és on surten les típiques classificacions dels jugadors establertes per el mític Robin D. Laws), però l’objectiu definitiu, com a grup, és i ha de ser passar una bona estona.

Evidentment, el Director de Joc hi té un paper destacat en aquest contracte, ja que és ell qui “normalment” estableix el ritme, el to, el color, l’escenari, etc. de la sessió i de la campanya. Tanmateix, tots aquests elements, per més treballats que estiguin, no serviran de res si no són els que els jugadors volen.

En aquest sentit, per tant, quan s’està pensant una nova campanya amb un nou sistema és importantíssim introduir suaument i clarament els Jugadors tant al sistema com a l’ambientació. I això, no només s’ha de fer explicant per sobre de què va el joc, sinó que el Director de Joc s’ha adaptar a les necessitats i gustos específics del grup a través de la comunicació. L’única manera de saber aquestes necessitats i gustos, és conèixer el teu grup de Jugadors. Aquest “blog” vol ser aquesta plataforma de comunicació, amb un doble objectiu: permetre la aproximació còmode dels jugadors a la campanya i establir un canal multidireccional per opinar-ne.

Per sort, en aquest cas, fa molt de temps que “pateixo” el meu grup de joc i crec saber més o menys què pot i què no pot agradar. Opino, sincerament, que el Rifts és un gran joc pel nostre grup de rol, i intueixo què volen els meus jugadors. Sé, per exemple, que cal posar màgia i armes màgiques, que un bon combat mai està de més, però que s’aguanti amb una història rere seu, que hi ha d’haver escenes de subterfugi i altres de protagonisme heroic, i evidentment, que s’hagi de salvar el món!

Espero que la campanya acabi essent un èxit. Un èxit que tanmateix, sense la voluntat, predisposició i diàleg amb jugadors serà impossible d’assolir.

Arrivant a Duluh

Sòrac va treure’s les botes gastades per deixar que l’aigua freda de les onades s’escolés entre el dits dels seus peus cansats. Un any més, el desglaç havia omplert els Grans Llacs i la primavera renaixia curulla de vida. Després de l’esgotador viatge des de la seva Tolkeen natal, per fi descobria el seu objectiu a l’altra banda del mar interior. Havia llegit molt sobre les impressionats estructures de les colònies xiticix, però cap relat podia comparar-se amb la magnificència de les columnes de terra que destacaven a l’horitzó. S’havia proposat estudiar el comportament d’aquells misteriosos éssers, mig humanoides, mig insectes, i havia pensat que la millor manera de fer-ho era visitant la colònia Duluh, la concentració més gran coneguda de xiticix. Saber que milions d’aquells insectes alienígenes feien vida al final del seu trajecte, li produïa una sensació combinada de terror i admiració, i l’extens erm que envoltava la colònia només contribuïa a accentuar aquestes sensacions.

Pel què sabia, el xiticix –així era com se’ls anomenava, malgrat mai ningú havia aconseguit comunicar-s’hi– formaven colònies subterrànies on la seva reina es reproduïa. Eren molt agressius, fins al punt de no permetre que cap mena de forma de vida entrés en el què consideraven el seu territori, arribant fins i tot a eliminar-ne la vegetació. Malgrat la major part de la colònia es trobava sota terra, construïen columnes de terra i roca cimentades amb la seva pròpia saliva, formant autèntiques fortificacions elevades.

Encara no sabia com podria acostar-se fins al centre de la colònia, i ni molt menys explorar-la per dins, però havia sentit que algunes tribus de psi-rondadors havien desenvolupat un sistema per passar desapercebuts entre aquells monstres quitinosos.

Va flairar l’aire, la brisa fresca portava l’olor carregat d’ozó d’una tempesta de força propera; la bursada de poder arcà va animar-lo a continuar el seu camí.

“Encara manquen un parell d’hores per què el Sol es pongui – va pensar – potser encara tindré temps de visitar als meus amics dels pantans, i passar la nit calent en una de llurs cases sobre els arbres”. Recollí les botes i tocant suaument el cristall de quars del seu TW-aerolliscador s’encaminà cap als pantans, deixant que la llum tèbia del capvespre li acariciés el rostre.

La comunitat resisteix

Recentment he descobert El Palantir blog de blogs roleros i amb ell la gran comunitat rolera que hi ha als països hispano-parlants. He quedat molt gratament sorprès de veure blogs i pàgines webs on es discuteix el futur dels jocs de rol, de sistemes independents, de notícies varies, etc. que no només es fixen amb els quatre grans jocs de sempre, sinó que analitzen la producció nacional i internacional en castellà, aporten noves idees, i en general estableixen una comunitat sòlida. En general tothom coincideix que la cosa del rol està fatal, però veien la gran quantitat d’aportacions, l’anàlisi que es se’n fa i la periodicitat de publicació no he pogut evitar permetre’m un bri d’esperança.

Acostumat a llegir i participar en blogs com Treasure tables (que sembla que plega) amb enveja, on els jugadors o directors de joc comparteixen les seves experiències, m’ha fet molta gràcia trobar-ne en espanyol com Frankenrol, Necrorama, Agains the Shadow o Nacionrolera on generalment hi ha un gran nivell d’entrades. Llàstima que sovint hi hagi poca discussió al darrera.

No, aquesta no és una entrada sobre el Rifts o la meva campanya, però trobar aquests blogs m’ha fet gràcia i ho volia plasmar en algun lloc.

Així comença una guerra.

<txic> Aquí el Tinent J. Ripley a BOA. Canvi. <txic> Responeu BOA. Canvi. <txic>.

La boira de l’alba esmorteïa tant la veu del tinent John Ripley com la visibilitat del baixest que havia de servir per emboscar a la companyia d’Skelebots. Aquella nit, el grup d’exploradors brodkill assignats a la zona havia detectat als robots de la Coalició internant-se en les fronteres del comptat de Southervile; aliat de Tolkeen.

Preparat en la seva posició de combat, Ripley intentava contactar amb el campament base per obtenir confirmació de l’atac. No rebia resposta i un nus a l’estomac li deia que quelcom no anava com havia de ser.

Un toc a l’espatlla el va treure d'aquells ominosos pensaments. “Estem llestos John, quan tu diguis, tinc ganes de marxeta.” – li informà el Capità Mad Murdok, amic i company seu des de la rebel·lió Juicer.

- “Això no està bé, Mad. Massa fàcil. On son els Nois-Gos? Fotem el camp d’aquí. Avisa al altres. Cagant llets i hòsties!”. Arrossegant-se encara per no ser detectat des de la seva posició coberta, el tinent Ripley feia marxa enrere l’atac.

La decisió era arriscada. Si deixaven passar els Skelebots, la ciutat de Southervile seria arrasada. Però d’instint tàctic del tinent Ripley no li havia fallat mai, i ara no seria el moment de deixar de fiar-se’n. Si la Base d’Operacions Avançada (BOA) estava en perill, tota la primera línia de defensa de Tolkeen quedaria minvada.

- “Racsó!, vull saber què passa a la BOA. Endolla’t a la Línia de Força i esbrina-ho. Ara!”. El tinent Ripley havia estat format a la Coalició, entre els cossos d’elit de l’exèrcit, i malgrat havia après a tolerar i aprofitar la màgia al seu favor, encara sentia un certa aversió cap aquells qui la practicaven; l’home-dimoni Caminant a qui s’havia dirigit no era pas una excepció.

Les BOA es situaven sempre en les Línies de Força, si bé estaven exposades a les Tempestes de Força, la comunicació a través de la màgia dels Caminants era molt més fiable que les ones hertzianes, i a més, eren més difícils de localitzar pels Gossos de Presa de la Coalició.

Allargant la mà cap al mur blau d’energia crepitant, encara visible entre els primers raigs de llum del dia, en Racsó es concentrà en els fluxos arcans d’informació que la línia de força transmetia. La imatge de la Base arrasada va sobtar-lo i esfereir-lo. Gairebé va està apunt de perdre la concentració. Però va poder sobreposar-se per seguir escodrinyant a la recerca del causant d'aquella destrucció. En aquell moment un trio dels nous SAMAS, drets en mig de la Línia de Força, cosien a trets als presoners rendits, mentre el somriure perpetu del seu casc s’ho prenia com una broma malaltissa.

- “Tinent. La BOA ha caigut!” – informà Racsó amb una veu decidida.

- “Merda! Ho sabia” – etzibà el tinent Ripley –. “Els Skelebots eren una distracció! Ràpid. Si ens afanyem encara podrem fer alguna cosa. Avisa a les altres unitats. Tots cap a la BOA immediatament! – Les ordres del tinent eren sempre acomplertes amb celeritat i resolució. Confiava amb els seus homes. – “Anem Mad, no tenies ganes de gresca? És hora que els Nois-Morts facin honor al seu nom!”.

No, d'això no en tenim...

Un aspecte que vull tenir molt en compte durant la campanya de l’Escamot Featherfall per controlar el nivell de poder és l’accessibilitat de les armes.

El Mercat Negre és un gran font de subministrament de tot tipus de material bèl·lic (i no bèl·lic), tanmateix, hi haurà llocs on determinats tipus d’armes i armadures estan més a l’abast que en d’altres. Per exemple, al Nou Oest, les armes Bandito, les TW i les Wilk són força communes, per que la CS no controla tant. Per contra, a Chi-Town pràcticament només n’hi haurà de fetes per la pròpia CS, Northen Gun o Manistique Imperium. Evidentment trobar armes Naruni o Triax serà tot un què, i possiblement objectiu d’una aventura per sí mateix.

Crec que aquest recurs ajuda molt, no només a contenir l’accés a armes “desfasades”, sinó que també ho fa per establir un to concret i acabar de donar color al complexa món de la Terra de Rifts.

Rifts: Dinosaur hunter

Tinc una nova idea que campanya que crec pot ser molt interessant. Realment ja fa temps que em ronda pel magí, al menys des que em vaig llegir el "Monsternomicón" per "Reinos de Hierro". En aquell moment vaig abandonar la idea per què estava totalment immers dins la campanya de la Shackled City. Tanmateix, ara que estic llegint els manuals de Rifts me n'adono que amb aquest sistema també podria ser molt viable. Potser millor i tot!. El fet que ahir m'hagués d'empassar "Mogambo", amb els mítics Clark "orelles d'elefant" Gable, Ava Gardner i Grace Kelly (definitivament la primera ho fa millor que la segona), m'ha reforçat la idea.

Sense més preludis, la campanya tractaria d'un grup de Caçadors de dinosaures i monstres. La quit qüestió rau en què l'objectiu no seria matar-los, si no atrapar-los amb vida. Si hi pensem les possibilitats són molt interessants:

- Contractats per fires ambulants per aportar noves bèsties a l'espectacle.
- Un encàrrec d'un mag per tenir un monstre per domesticar o fer algun ritual (naturalment l'han de portar viu).
- Una manada de dinosaures o rhino-búfals salvatges pel nou rodeo.
Etc, etc.

A part que el tipus d'equipament seria genial: Vehicles especialitzats, xarxes, arpons, drogues tranquil·litzadores, gàbies MDC...

Aquesta campanya beu directament de les pel·lícules de safaris, King Kong, Jurassic Park, etc.!!

El contrast entre voler caçar en vida a l'animal i l'instint de supervivència d'aquest, que l'impulsa a matar si cal, pot ser molt interessant de jugar. Canviant així una mica els papers dels personatges on normalment arriben per "arrassar" tot el què troben per davant.

De moment els manuals de Rifts que trobo més idonis serien:

- Rifts: New West (ple de dinosaures i monstres)
- Rifts: Lone Star (complement perfecte de l'anterior)
- Rifts: Spirit West (encara no me l'he llegit, però segur que els indis són uns grans caçadors)
- Rifts: Canada (la continuació de l'oest cap al nort).
- Rifts: Dinosaur Swamp (imprescindible!)
- Rifts: Adventures in Dinosaur Swamp (complement de l'anterior).
- Rifts: Xiticix invasion (posats a caçar monstres...)

Què en penseu? Teniu alguna altra idea?

Rifts amb figures

Justament avui barrinava que com que a casa tinc una taula d'aproximadament 1,5x2 m forrada amb pissarra "veleda" a quadrets, com ho podria fer per aprofitar-la per jugar a Rifts. Lo primer que m'ha vingut al cap és fer-la servir per jugar amb figures de 25mm, però d'una manera laxa, sense el "rictus" que imposen el quadrats a d20.

Tanmateix pensava -"igualment no seria gaire guapo per que les figures que tinc són massa de fantasia".

Vés per on que de sobte m'ha arribat una propaganda d'aquesta casa francesa (Rakham) que fa figures de ciència ficció! Tenen de tot, soldats, Power armors, i fins i tot algun que altre monstre aprofitable.

<- Crec que són perfectament vàlides per aprofitar-les per jugar a Rifts. Llàstima que siguin més aviat cares. Keep Rifting!

MDC?

Per què jugar a Rifts amb l'MDC quan gairebé tot lo que hi ha al món és MDC? M'estic plantejant passar-ho tot a SDC (eliminant les armes SDC) i afegint (a ull) AR per les armadures. Pot ser interessant...
Una altra opció és conservar l'MDC, però les armadures lo que fa és convertir el mal MDC a SDC, excepte les Power Armors i Vehicles que funcionarien igual. És una altra opció...

Idees, idees... :)

Seguim!

Aventura submarina

Llegint-me el Rifts Underseas (WB7) he pensat que estaria bé introduir a la campanya alguna mena d'aventura submarina. El problema de fer aventures submarines és que normalment els personatges no estan pensant per interactuar de manera còmode i fluida (perdoneu el joc de paraules) amb l'element aquàtic. Per suplir això, la idea és fer una "Narració avançada" on els jugadors prenen personatges pregenerats adaptats a la vida sota l'aigua (Titans, Amphibis, Dofins, Naut'ylls, Power armors submarines, etc.) on hauran de dur a terme una missió que entroncarà amb l'argument del personatges principals.

En una primera aproximació l'argument era que els Personatges aquàtics havien d'investigar unes ruïnes submergides on s'hi amarga un gran mal. Per evitar que segueixi afectant als habitants de les profunditats han de fer emergir aquestes ruïnes, les quals són les que els Personatges principals busquen.

Algú ha jugat mai aventures subaquàtiques? Teniu alguna altra idea de partida?

Escamot Featherfall, la precuela

Més o menys ja tenim apuntades quines seran les aventures inicials que protagonitzaran cadascun dels PJ principals, acompanyats per PJ secundaris que duran els jugadors que no interpretin els seus PJ principals. L'objectiu d'aquestes aventures és triple:

- Introducció dels jugadors a la terra dels Rifts.
- Presentació dels PJ principals, definint una mica el seu rerefons abans d'iniciar la trama principal.
- Permetre que els jugadors "tastin" altres OCC donant opció que puguin ajustar els seus personatges principals.

Sense més dil·lació aquestes són les aventures introductores:

1. El Tinent John Ripley fuig de Lone Star (un complexe científic de la Coalició en mig de Texas) on ha sofert experiments mutagènics, juntament amb altres mutacions: Una Rata mutant, un Dog Boy, i un X-Alien. Perduts enmig del Pecos Empire, hauran de veure-se-les amb uns traficants d'armes.
2. El Techno-wizard de l'Óscar (RCC Demon-Man), és un estudios de Tolkeen que s'ha trasllat a Lazlo per estudiar els Xiticix. L'acompanyen un Ley-Line Shifter (col·lega), un cyborg de guardaespatlles, i el guia Psi-Stalker. Nota: Potser substituïm el LLS per algún tipus de psionic.
3. L'Operador de'n Salvi, acompanyat d'un Burster (Piroquinètic), un City-rat i un Lamark Caça-recompenses hauran d'esbrinar el misteri que s'amaga rera un seguit de desaparicions a Firetown (una ciutat dels suburbis de Chi-Town, la capital de la Coalició).
4. Finalment, en Mad Murdock (OCC Crazie), acompanyarà des de Ciudad Juarez, a un famós Juicer jugador de Dead-Ball, la seva chicota (Hyperion Juicer), i al seu major fan (Wannabe juicer) a la ciutat de Newtown, on han descobert una manera d'allargar la vida dels juicers.

Inspiracions:
1. Aventura basada en Machinations of Doom, agafant com argument una partida de la pantalla del Máster de de Rifts.
2. Argument de la partida de la pantalla del Máster de Rifts.
3. Aventura que succeirà a Firetown, ciutat descrita a l'Adventure Source Book: Chi-Town Burbs.
4. Aventura apuntada al Juicer Uprising i totalment inspirada en homenatge a en Tomàs (Tempestari), que em va dirigir en la meva primera partida "seria" a Rifts.

3er escamot "Featherfall", de la 1era Companyia "Hardwing", del 4rt Batalló terrestre de Tolkeen

Aquest és el nom del grup que formaran els Personatges en la propera campanya de Rifts que estic planejant.

Es tracta, en la seva concepció inicial, d'una campanya militar, on els PJ formen un petit escamot d'infiltració, espionatge i missions ràpides de Tolkeen. Aquest escamot pertany a la Companyia "Hardwing" (per les regles de Mercenaries sourcebook) de tal manera que en determinats moments tindran capacitat per recuperar recursos (armaments, vehicles, medicines, equipament, etc.).
L'inici de la campanya tractarà de diferents capítols on es crearà un cert rerefons pels personatges, abans del seu reclutament per a la companyia. En aquests capítols, el protagonista serà un dels personatges principals portat pel jugador que l'interpretarà durant la campanya, mentre que els altres personatges seran PJ "secundaris" portats per la resta de jugadors. Cada personatge té un origen totalment diferent, de tal manera que aquests capítols permetran fer una introducció a diferents parts de la Terra de Rifts o de PNJ que més tard es trobaran. En aquest punt, la intenció també rau en què els jugadors es familiaritzin amb el sistema i puguin modificar els seus Personatges inicials (canvi d'habilitats, OCC, etc.) per què s'adeqüin als seus gustos i necessitats.
Una vegada els Personatges hagin ingressat a les files de la companyia Hardwing, rebran un cert entrenament militar, amb la qual cosa podran aconseguir habilitats fora de les seves OCC, fent molt més competent al grup.
La campanya strictu sensu es desenvolupa durant la guerra entre la Coalició i la ciutat de Tolkeen (i els seus aliats). Basada en la trilogia de 7º Mar "La Creu d'Erebus", els PJ hauran de trobar una arma secreta que podrà acabar amb la Coalició. Per aconseguir-ho hauran de viatjar per gairebé tot el continent Nord-Americà, trobant pel camí, Xiticix, Pirates Horune, tropes de la Coalició, Bandits Pecos, i moltes altres sorpreses. Evidentment, i com no podria ser de cap altra manera en la terra de Rifts, la campanya anirà in crescendo, fins arribar a nivells d'èpica intergalàtica i interdimensional (o almenys aquesta és la intenció).

De moment, ja hem triat els personatges que formaran part de l'escamot "Featherfall":

- Un soldat de la Coalició "renegat" que ha patit experiments secrets a Lone Star per esdevenir un super-soldat (OCC Coalition Commando; amb poders del Supersoldier de HU).
- Un Techno-wizard de Tolkeen expert en Xiticix.
- Un Operador dels suburbis de Chi-Town.
- Un Crazie del Pecos Empire en busca de nous ambients i aventures.

Equip-R, més preguntes que respostes

Abans de res, una nota: He tornat a editar l'entrada de "La fi a fort Galoo", lligant aquesta part de la història amb les entrades de les sessions anteriors, per veure com lligava tot.

Tanmateix, en aquesta història han quedat molts de fils argumentals sense resoldre:

- Qui o què són els mecanóides? I on han anat?
- Què ha passat a fort Galoo?
- A on duu el mini-submari del laboratori?
- Què passarà quan l'esclavista Splugorth arribi a Queensharbor?
- Qui és i què fa en Gog?
- Què era el rinobúfal robot?
- Que se n'ha fet del germà/drac Milós?
- Quina relació hi ha entre la fada negra i el Devorador?

...

Suposo que mai ho esbrinarem...però com tota bona aventura, la resolució d'un misteri sempre porta més preguntes que respostes. Així és el Rifts "Possibilitats infinites!"

Sense pantalla

Ahir llegia com un Director de Joc exaltava les virtuts de dirigir sense pantalla de máster. Així que en la sessió del vespre vaig voler-ho aplicar. Només vaig interposar, així de costat, el portàtil on hi tinc el programa per tirar daus (el faig servir per les carretades de daus de les armes de Rifts) i com a referència ràpida per a les Regles Casolanes publicades en aquest blog.

Crec que va ser una bona experiència. És veritat que el fet de no haver-hi pantalla entremig fa que la "separació" entre DJ i Jugadors sigui menor, no només per la evident distància física sinó per la emocional o empàtica. Sembla que formes més part del joc. Per altra part, com que les meves notes són gairebé incomprensibles i els manuals de Rifts tenen una lletra molt petita amb les estadístiques de les coses perdudes entre mig de d'una edició notablement millorable, fa que l'accés a la informació "restringida" per part dels jugadors sigui, com a mínim, dificultosa. A més, degut a això, tampoc hi ha molt problema a l'hora de "falsejar" (podria ser una bona traducció per "fudge"?) resultats .

Vosaltres què n'opineu de jugar sense pantalla?

El Rifts ha mort! Visca el Rifts!

Veien que la campanya de Rifts de l'equip-r queda en espera, voldria demanar el vostre permís per seguir publicant aquí les meves idees per la futura campanya de Rifts "de Guerra en Guerra", que planejo realitzar si tot va bé d'aquí un any amb el meu grup dels dissabtes. Hi ha cap inconvenient?

Quim

Informe de Presoners de la Coalició a Fort Galoo

Presoner #19-191289

Nom: Desconegut

Alias: Camaleó
Trobat culpable per activitat alienígena (RCC 181901-1291.1)
Pendent d’execució per Escamot d’Execució #33.99.00 el 10-20-119
Seguint l’Ordre d’Execució 55-12891
Signat pel Major Howard Colvin 10-11-119

Observacions preliminars del RCSG:

Avaluació física: Exemplar humanoide. Trets físics externs semblants als humans. Tret diferencial. L’ull dret en forma d’ull de camaleó. L’ull reacciona a múltiples estímuls a diferents graus de freqüències lumíniques. Pell externa amb capacitat MD. Imatge no disponible.

Avaluació psicològica: Capacitats psicomotores perfectes. Grans reflexes. Demostra comprensió oral i escrita de l’americà i altres idiomes terrestres. IQ 190. Demana trobar els subjectes Caporal Stuart McMillar i la soldat Non (pendent de confirmació).

Notes: Abans de la seva execució cal seguir investigant. Aporta informació sobre una alienígena raça invasora de tipus ##### , encara per determinar. Investigar cultes al Devorador.

Recomanacions: Estudi controlat. Execució.

Presoner #19-191290
Nom: Desconegut

Alias: Gog
Trobat culpable per activitat alienígena i resistència a l’autoritat (RCC 181901-1291.1)
Pendent d’execució (RCC 181901-1291.1). Forma d’execució a determinar.
Seguint l’Ordre d’Execució 55-12892
Signat pel Major Howard Colvin 10-13-119

Observacions preliminars del RCSG:

Avaluació física: Exemplar humanoide. Trets físics externs semblants als humans. Sense trets diferencials. Pell externa amb capacitat MD. Demostra capacitats físiques sobrenaturals. No es poden realitzar altres proves físiques (el subjecte es reduït).

Avaluació psicològica: Subjecte psicològicament i emocional inestable.

Notes: Equipament altament màgic (transport #25.698 cap a Chi-town per a investigacions i emmagatzemament). Apareix a la base per medis propis a través d’un Rift espontani. No es registren anomalies en el Rift subaquàtic estudiat.
Recomanacions: Contenció i Execució.

Inpiració: El personatge de Gog ha estat tret d'un còmic de superman, mentre que la idea de viatger dimensional l'he robada d'una campanya de Rifts postejada a internet i dirigida per jgant.

La fi a Fort Galoo

Personatges en acció:

Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).

Personatges en segon pla:

Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________

Durant el viatge fins al punt d’intercepció amb el buc de càrrega “Hamburg” la tripulació de Barba Roja interactua amb en Campbell i en Hell. El primer demostra les seves dots com a pilot de iot de combat, permetent que en Barba Roja s’ocupi dels canons durant l’assalt. En Hell demana a en Peter Can (el Glitter boy i mecànic de la tripulació) que li arregli la seva armadura. Ell ho fa encantat. És un bon home Queborquià (de Free Quebec), fins i tot els recomana el taller del seu pare a Toronto.

Planegen l’assalt: Mentre en Peter Can i en Barba roja acaben amb les defenses del vaixell, en Dick Moby (el Lamarc) i l’Smee (el Juicer) es preparen per l’abordatge amb unes pistoles garfis.

El primer inconvenient arriba quan, des de la distància, l’aguda vista d’en Campbell distingeix que a bord del vaixell hi ha un helicòpter de combat. Pot ser un perill potencial si aconsegueix enlairar-se. Reaccionant ràpida i astutament, en Campbell proposa inutilitzar-li els rotors amb la Boom Boom Gun de’n Peter Can ("així, -pensa ell- es podrà arreglar i la podrem arreplegar).

Un cop el Capità Barba Roja hissa la bandera pirata, el primer tret va cap a l’helicòpter, que queda amb les hèlix destrossades. El segueixen un intercanvi de trets làser per les dues bandes, mentre en Campbell, pilotant el iot de combat realitza algunes maniobres defensives amb èxit relatiu.

Finalment arriben a tocar casc amb casc, però en Campbell no pot frenar el iot a temps i xoca amb l’Hamburg. El cop fa caure a terra l’Smee i en Dick Moby que estaven preparats per disparar els garfis. Aquest contratemps l’aprofiten el soldats que custodien el vaixell de càrrega que, parapetats rere la tanca de la coberta, reben en Hell a trets de rifle làser. Finalment els ganxos es claven a la coberta i en Hell hi puja ràpidament aprofitant el foc de cobertura d’en Dick Moby i la seva Rail-Gun.

Ja a dalt, en Hell s’enfronta i derrota un dels soldats amb una TW Flaming sword, mentre el Campbell despatxa al seu amb una clau de judo, llençant-lo per la borda cap al iot a 25 m més avall. Mentrestant l’Smee i en Dick Moby asseguren les posicions.

S’han de fer amb el pont, però mentre en Campbell corre per coberta per arribar-hi rep el tret d’un franc-tirador. El tret ve de dalt del pont però ni en Hell ni en Campbell poden distingir d’on exactament. En arribar a la base de la torre del pont, una escotilla tancada impedeix que entrin. En Campbell sospesa les seves opcions (forçar la porta? escalar per la torre?), tanmateix en Dick Moby, fent gala del seu estil contundent, esbotza l’escotilla amb una granada.

Els mariners s’arraconen quan en Campbell i en Hell passen al seu costat fins que aquests troben una altra porta tancada que porta al pont de comandament. Havent après la lliçó, en Campbell fon la porta metàl·lica amb una bola de plasma de la seva C-29. La resposta no es fa esperar i ve en forma d’una ràfega de cobertura d’un soldat que els espera protegint el pont. En Campbell salta cap a ell amb les seves vibro-espases, i mentre se n’ocupa, en Hell redueix el capità del vaixell que estava amagat dins una guixeta. El vaixell és seu!

El Capità els amenaça dient-lo que ha avisat a la guarnició de Fort Galoo per radio i que els soldats de la Coalició no han de trigar a venir. En Hell respon obligant-lo a retirar la petició d’ajuda. No hi ha cap resposta, però com que ni en Hell ni en Campbell coneixen les protocols de comunicació per radio, no li donen més importància.

S’afanyen doncs a buidar la càrrega del vaixell amb l’ajuda d’uns robots especials. La càrrega està composta gairebé exclusivament d'armes d’importació Triax, entre les que destaca la Traix-cybor-rail-gun. En Dick Moby no perd ni un segon a quedar-se’n una. Tot i "l'exotisme " de la càrrega, ni en Hell ni a en Campbell semblen estar gaire interessats -ells ja van servits!. Nogensmenys, dins la bodega de càrrega també hi ha uns mini-submergibles individuals que els crida l'atenció: aquests ginys els permetran arribar a l’illa Galoo molt més discretament que no pas unes motos d’aigua! -A més, com no, el Campbell els sap fer anar!

En el moment de llançar-se a l’aigua, veuen arribar sobre el vaixell una barcassa d’un Splurghoth esclavista. Sort que ja són dins l’aigua i no sembla que tingui intenció de perseguir-los. Nota: Aquest esclavista havia perdut la seva vara, que ara custodiava el Capità Scarbelly. Per aquesta raó, en un atac de paranoia i prudència a part iguals, el Capità no deixava que ningú pugés al seu submarí.

Arriben per sota aigua a una platja de l’illa Galoo (a la llunyania l’esclavista atrapa els mariners de l’Hamburg; El capità Barba Roja també ha tingut sort i se n'ha pogut escapolir). Reconeixen la zona a través de la fotografia del maletí i en Hell reconeix a la platja unes estranyes petjades robòtiques. A prop hi ha un moll. Esquitllant-se per no ser vistos, hi arriben, però no hi veuen cap vaixell atracat (és normal, deuen haver sortit a interceptar els pirates), i un edifici com d’oficines. Tanmateix, no és tan normal l’escena d’un cotxe ATV, amb un soldat mort al volant, esclafat contra la paret de l’edifici.

El rastre de destrucció s’incrementa a mesura que segueixen la carretera que uneix el moll amb el Fort Galoo. Cadàvers de Dead Boys, SAMAS destroçats, vehicles bolcats, i de tant en tant, algun robot de tecnologia alienígena abatut. En Campbell els inspecciona, són els mateixos que els que van veure a la dimensió on van trobar l’HUC lluitant contra els Xiticix! En el seu interior una substància llefiscosa de color rosa regalima entre els circuïts i servos dels robots. Ecs!

En arribar al fort l’escena de desolació és absoluta. Hi ha hagut una gran batalla i sembla que tota una companyia de la coalició no se n’ha sortit. Pel rastre deixat per l’atacant, amb tota probabilitat aquest va actuar de dins cap a fora.

En recuperar l’energia al fort, els nostres protagonistes són capaços de localitzar dos punts que semblen claus per a la seva investigació: Una zona de reclusió i un ascensor "misteriós" en un laboratori de biologia marina.

En la zona de reclusió, totalment destrossada, només hi queda una “càmera de recuperació”. En el seu interior hi ha un humanoide musculós en estasis. Revisant els fitxers de la sala de reclusió, es dedueix que l’HUC havia estat presoner del fort i que l’humanoide en estasis es diu Gog i té la capacitat d’obrir Rifts espontàniament. (vegeu “handout”). En Campbell i en Hell no es posen d’acord en alliberar a en Gog. Finalment, llençant una moneda a l’aire, acorden obrir la càmera de recuperació; en Hell pren precaucions invocant un escut màgic per protegir-se. Tanmateix, la decepció o l’alleujament és majúscul quan el poderós humanoide cau inconscient als seus peus. Deixant-lo allà, en Hell i en Campbell es dirigeixen cap al laboratori.

El laboratori de biologia marina és una “tapadera” per a l’entrada a un complex secret al subsòl de l’illa. Un ascensor, ara avariat i amb marques de pas dels mecanoides alienígenes, porta 200 m més avall, cap a una cova aquàtica sota l’illa. En Hell i en Campbell descendeixen més o menys rudimentàriament pel tub de l’ascensor. A baix, tot és fosc. Una bola de llum convocada per en Hell deixa veure un corredor fet de material transparent que permet contemplar la cova aquàtica. D’esquitllada en Hell veu una enorme ombra assetjant dins l’aigua. El corredor porta a un laboratori amb diversos tipus de maquines científiques i ordinadors. Tanmateix en Campbell només es fixa en el minisubmarí que hi ha al centre de la sala preparat per sortir a la cova. En posar-lo en marxa i fer les oportunes comprovacions, se n’adonen que el nivell de l’aire disponible en el vehicle és molt baix. Sense les bombes d'aire operatives per recarregar-lo, i amb la incertesa de no saber on aniran a parar, decideixen registrar el laboratori. Allà, hi troben un informe que rebel·la una gran activitat tel·lúrica en els rifts de tot el món, "com si un gegant dimensional estigués picant a la porta"...

Aquí aparquem la campanya de l’equip-R. Per mi ha estat un plaer fer-la, tant preparar-la com dirigir-la, a part que ha estat un entrenament excel·lent per futures campanyes de Rifts que pugui endegar. Espero que l’hagueu gaudit tant com jo.

El Devorador

Informació que subministra el Pare Lucius, expert estudiós del Devorador.

"Molts psíquics han tinguts visions sobre el Devorador - d'altres l'anomenen l'Eixam. Es diu que hi haurà la vinguda de 4 dimonis i 7 perills. Es diu que el Devorador és un d'aquests perills. Se la vist com un eixam composat per dimonis amb armadura. El Devorador no es comporta com un conqueridor, sinó com un destructor. Està dedicat exclusivament a eliminar tot home, dona, nen i D-bee de la terra. No atendrà a raons i la seva única raó d'existir és la destrucció. No està clar quan arribarà, però s'especula que serà aviat (potser ja ho ha fet) i que arribarà des de l'est (alguns diuen que aquest "est" es tracta de la costa est de l'antic Imperi Nord Americà. A més, sembla que si guanya, no s'acontentarà amb la terra de Rifts, sinó que des del nexe entre dimensions que aquesta representa serà capaç d'estendre la seva destrucció a molts altres mons. L'única manera d'aturar-lo és atacar al principi del seu adveniment, quan encara és dèbil. Alguns creuen que els Xitixics són el aquest devorador, o com a mínim un dels 7 perills. L'Home de l'Ull de Camaleó (HUC) és un herald de la destrucció. Se sap que és un ésser dimensional que arriba a aquelles dimensions on s'està apunt de produir una destrucció massiva. No se sap si serveix a algú, o si és ell qui porta la destrucció. Si se l'ha vist, es reforça la teoria que el Devorador està a punt d'arribar".

La nit més llarga

Personatges en acció:

Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).

Personatges en segon pla:

Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________

Amb la informació de la localització del catau on s'amaga la germandat adoradora de Yigg que té el Pare Lucius segrestat, en Hell i en Campbell es dirigeixen als barris baixos de Queensharbor.

A l'adreça indicada hi troben una casa tota atrotinada, clarament sembla abandonada, però la porta d'entrada està tancada. En Campbell aconseguiex, tanmateix, esquitllar-s'hi a través d'una finestra oberta del primer pis. Aquest ajuda a en Hell a pujar. Allà hi ha una habitació que clarament està fora d'ús (pols, rates, un llit amb puces). És fosc i per compensar la manca de visió, en Campbell activa la seva visió nocturna i el Hell invoca una bola de llum.

Decideixen baixar al primer pis, per començar des del principi. Una exploració ràpida rebel·la que la casa està abandonada: un cuina polsosa, un sala d'estar desordenada, un jardí abandonat i un parell d'habitacions infestades de rates. L'única sala amb un cert bon estat, és una tercera habitació amb un telescopi apuntant el cel nocturn. Ni en Hell ni en Campbell són capaços d'esbrinar si apunta a algun constel·lació en particular. Tanmateix, els sentits augmentats d'en Campbell descobreixen quelcom inquietant. En les zones del terra on no s'acumula la pols, hi ha les marques d'urpes clavades a la fusta (com si hi caminessin animals). El rastre d'urpes porta cap a la cuina (tal i com en Campbell sospitava!). Allà realitzen una recerca més acurada per descobrir-hi una trapa de fusta que n'amaga una altra d'alta seguretat.

Ni en Hell ni en Campbell saben com superar el sistema de seguretat de la trapa, ni la manera de desxifrant-ne el codi numèric, malgrat provar combinatòries diverses basades en algoritmes matemàtics senzills, combinacions cabalístiques i místiques, etc. Quan ja havien perdut l'esperança i clarament es trobaven a faltar els poders telemecànics d'en Marcus, senten com algú entra a la casa.

S'afanyen a amargar-se per descobrir que l'inquilí és un home que a mesura que s'adentra a la casa es transforma lentament en un sauri humanoide! El sauri porta un cabàs amb menjar enllaunat i remuga amb dragonès pel fet d'haver d'anar a comprar. En Hell i en Campbell esperen que el sauri entri la combinatòria de la trapa i quan senten com es retiren les barres de seguretat que la mantenen tancades, en Campbell acaba amb ell amb un salt i un sol cop amb la seva vibro-espasa.

La trapa porta a una bodega on un dels barrils és fals i dur a un complexe excavat en la roca. La flaira de l'aigua salada omple les narius dels nostres personatges. En arribar a un encreuament amb dues portes, en Hell i en Campbell investiguen què amaguen. En Campbell descobreix un sala de rituals i parafernalia mística, mentre que en Hell es troba en un passadís il·luminat per llums flourescents. A la part central del passadís, del qual no se'n veu el final per què fa revolt, hi ha dues portes. D'una d'elles en surt un sauri humanoide que dispara a en Hell amb una pistola làser. Ràpidament en Hell i el Campbell reaccionen: el primer dispara amb les seves dues TW firebolt destroçant l'armadura del sauri i fent-lo retrocedir cap a l'habitació. El segon, entra a l'habitació (que sembla ser una zona de guardia amb una porta secreta entreoberta) per acabar amb les seves vibro-espases amb el sauri tocat. Tanmateix a la sala hi ha un altre sauri armat que ataca respon atacant amb una vibro-espasa a en Campbell. Al un parell de cops destres acaben també amb aquest segon sauri. Quan creien que no hi havia més amenaces, pel passadís de l'entrada els dispara un tercer sauri que corre passadís avall. Sense temps de registrar els caiguts, en Hell i en Campbell corren també en direcció cap al fugat, per descobrir una enorme sala amb columnates i un altar.

Allà els espera Milos protegit pel seu lacai. La rebuda no és amistosa, ja que sense dir paraula, dels seus dits en surt un llampec màgic que impacte sobre en Campbell. Els dos companys agafen posicions de combat. En Hell s'arracona per agafar angle tot disparant amb les seves TW firebolt, però erra el seu tret. En Campbell corre cap en Milos però el saure s'hi interposa parant una de les seves vidro-espases mentre l'altre li destrossa l'armadura. En Milos amb un gest de la mà i una frase mística desapareix, però en Campbell és capaç de localitzar-lo (encara és a l'habitació). En un acte suïcida el sauri es llença sobre en Campbell per abatre'l, però amb un cop d'espatlla aquest l'esquiva sense més problemes. En Hell dispara al sauri caigut a terra i l'incinera. Al fons de la capella, la veu d'en Milos torna a ressonar pronunciant paraules màgiques. En Campbell s'adona que les vibro-espases han deixat de funcionar, i reacciona agafant les seves pistoles per disparar cap on ha sentit la veu. Tanmateix aquestes armes tampoc funcionen. Finalment, en Milos es rebel·la amb un somriure a la boca, tot prenent la forma d'un drac.

- Deixem-nos de jocs. Pel culte del símbol groc i per Yigg, avui m'heu descobert, però tornaré!

I en Milos desapareix amb un "puff".

Lligat a una columna de la capella hi ha el Pare Lucius, que clarament ha patit tortures i maltractaments. En Hell aconsegueix fer-li les primeres cures i entre els dos el porten fins la casa del Pare Egil. Allà en Lucius els explica que en Milos estava interessat en els seus viatges i volia treure-li tota la informació que pogués, ja que es pensa que tenen que veure amb Yigg. Tanmateix, en Lucius no recorda res dels seus viatges, i tot el què sap és el poc que ha pogut llegir dels seus diaris (que ha quedat perduts a la biblioteca de les coves). En Hell i en Campbell l'interroguen també sobre el Devorador...

Arriba el matí i es troben amb la tripulació de Barba Roja que els ha d'acostar fins a la illa Galoo.

Bales perdudes

1) Aquesta és una regla per simular les "bales perdudes". Com és natural, aquesta regla només cal aplicar-la quan sigui rellevant, és dir, en el cas que hi hagi un tiroteig en mig d'una multitud, quan hi hagi Personatges lluitant cos a cos, etc. Si no ha d'aportar dramatisme, no cal aplicar-la.

- Quan un personatge erri un tret, i hi hagi la possibilitat que la bala perduda tingui algun efecte dramàtic, el jugador que ha fallat tornarà a tirar un d20. En el cas d'un resultat d'1 a X, la bala perduda impactarà a un vianant, un company, etc. que estigués a prop de l'objectiu. L'X representa el valor obtingut en la tirada fallada. Així, per exemple, si un Personatge (+1 WP), dispara contra un objectiu en Wild Shoot (-6) i treu un 11 (Total de la tirada 6 [11+1-6]), fallarà (recordem que el rang de errar un tret és entre 1 i 8). Ara aquest personatge torna a tirar el d20. Si aquesta tirada sense modificar cau entre 1 i 6, la bala perduda impacta sobre un vianant, company, etc.

2) Quan es dispara a un enemic que està lliutant cos a cos amb un company, porta a sobre quelcom que no es vol tocar, etc. la tirada a tocar es veurà modificada amb un penalitzador de -4 (són els efectes de jugar a D&D i a Rifts alhora ;P)

Per anar-hi pensant...

Més regles casolanes que m'agradaria implementar:

1.- Tirades oposades
1.1.- Habilitat vs Habilitat. Aquell que obtingui una major diferència entre la seva tirada (%) i el nivell d'habilitat reïx.
1.2.- Habilitat (Prowl) vs Percepció (activa).
- Si es té èxit amb l'habilitat (o PP x1), la dificultat de la prova activa de Percepció esdevé la següent: 14 + [1/10 Habilitat de discreció] +/- modificadors circumstancials varis.
- Si no es té èxit, la dificultat de Percepció és 1/10 Habiltat de discreció +/- modificadors circumstancials varis.
Nota: d'aquesta manera s'aconsegueix que un èxit a discreció sigui realment difícil de detectar, però que si es falla encara es pugui confiar en la sort i la pròpia capacitat del personatge de passar desapercebut, sense haver de està tant subjecte a la gran variabilitat del d20.
1.3.- Atribut vs. Atribut. Atribut x 5 i aplicar el punt 1.1. Si un atribut té una categoria superior (ex: sobrenatural) guanya automàticament a un d'una categoria inferior.

2.- Proves d'atribut. Quan un PJ vulgui realitzar una acció no coberta per les seves habilitats, a discreció del DJ, podrà realitzar una prova de 1d100 sota l'atribut apropiat (el DJ pot assignar multiplicadors a l'atribut si ho creu necessari x1,5, x2, x3...)

3.- Boxa: Només dóna 1 atac extra en els atacs cos a cos.

4.- Nombre de Conjurs/torn. Un mag té un nombre d'accions màgiques per torn depenent del HTH: Basic. Independentment que utilitzi altres tipus de HTH per lliutar cos a cos.

5.- Generació d'atributs: Per a cada atribut es llencen 4 daus de 6. S'escullen els 3 millors. Els 1 compten com el valor més alt no aparegut a la tirada. Ex. 1,6,4,3 -> 5,6,4,3: 15. Si la tirada supera el 16, s'ha d'agafar el valor del "dau rebutjat" com a tirada d'increment. Ex. 1,6,6,3 -> 5,6,6,3: 20 (5,6,6: 17 + 3). Els D-bees que tenen alguna modificació en les tirades dels atributs no se'ls apliquen aquestes regles.

No es pot matar tot el que és gras

Primer de tot una reflexió: Ens cal més gent per jugar. Essent 2 jugadors fixes (més un director de joc) i dos no fixes (que cada cop són més fora que a dins – no és una crítica, ull), cal que fitxem algú amb caires d’urgència.

A part d’això, la partida va anar força bé. Varem començar per enllestir el personatge d’en Manel, un Mag de batalla, que malgrat portar-lo mig embastat, va trigar un pèl a sortir endavant.

Finalment però, varem entrar a sac amb la partida, on els personatges segueixen la pista del paperet on hi havia la direcció d’una taverna i una hora. Allà hi troben un “missatger” escanyolit i nerviós. El crazy i el mag de batalla no veuen una oportunitat millor per desfogar-se de la batalla perduda en la sessió passada, fent-li pagar a aquest. Pensen suplantar-lo per atrapar al caça-recompenses que els ha vençut. Així que després d’un breu intercanvi de paraules on el crazy intenta infructuosament convèncer al missatge que són ells els mercenaris, un tall de vidro-ganivet a la nou del coll acabava ràpidament amb la discussió, que començava a atreure les mirades suspicaces de la parròquia. Un cop suplantat el missatger esperen al cap dels Escuts Grocs que apareix a l’hora indicada per reclamar els seus diners. No es posen d’acord i el caça-recomepenses marxa enfadat. El crazy intenta seguir-lo però cau ell en l’emboscada preparada pels companys del perseguit. Es dóna una nova batalla en un carreró abandonat, però aquest cop els nostres herois aconsegueixen vèncer als skelebots i al T-3 (un ciborg complet, amb una mitat del cos metàl·lica i l'altra mitat de bio-materials) i foragitar al caça-recompenses, que marxa volant en una power-armor ( i que passa a ser un dels dolents recurrents de la campanya).

Sembla però que els PJ han arribat a un atzucac, sense més pistes ni ningú per interrogar. Per sort, els personatges de Rifts estan curulls de sorpreses, i una ràpida mirada a la fixa, rebel·la el potent olfacte del crazy, que reconeix a les robes del missatger una olor rància a llibre vell i humit. El seu cap és portat en presència del germà Egil per què amb els seus poders contacti amb l’esperit del mort. Aquest, des del més enllà, reconeix que treballava per la “Germandat”, una secta d’adoradors de Yigg (un dels Déus Antics), que té la seva seu en els barris més deprimits de Queensharvor.

L'aventura continua...

Inspiracions: Evidentment el T-3 està basat amb la pel·lícula de Terminator.

Tiroteig al carreró del perill

L’última sessió va ser fruit de la meva inexperiència com DJ de Rifts. No vaig saber calibrar els PJ, ni el seu nivell d’armadura. Demano disculpes.

En una típica emboscada urbana, els “Escuts Grogs” van assaltar als PJ. Eren dos Exquelebots, un Home d’armes i un d’aquells mags que combinen elements. Mancant l’N’Gawa, els PJ es varen trobar rodejats, veien com queien raigs làser i boles de foc per tot arreu i sense lloc per fugir entre murs de foc o esquelets d’MDC...va acabar en tragèdia. En Blade i en Marcus no se’n van sortir. Ara recuperarem el Crazy de l’Ivan, que va fer baixa, i en Manel deia de fer-se un Battle-magus. Està bé, per què guanyarem en combat i màgia, però perdem en aportació tècnico-mecànica d’en Marcus i en capacitat d’infiltració d’en Blade...

El dia que vam recórrer la ciutat mil cops

La memòria em falla, sí, tinc llacunes. Sé que l'últim dia vam conèixer gent, gent important. Vam conèixer a un paio amb ulleres fantasia que deia era la mà esquerra del sum sacerdot dels bibliotecaris. Aquest en sap un niu de tot, però no deixa anar prenda el paio, no.

També vam anar a visitar el capità d'un submarí, però no hi era. En el seu lloc vam trobar uns homínids amb pinta d'haver-ho passat malament en una guerra bacteriològica, sí. Ens van atendre fatal, els molt desconsiderats, gairebé ens fumen un tret amb un d'aquells canons mega-guapos que el meu capità no em deixava tocar mai, no. Total, el nostre capità, que no és el meu capità, bé, ara sí perquè el meu capità no hi és (però crec veure'l de tant en tant)... eeemmm... doncs que el nostre capità desnodrit va deixar l'encàrrec que el capità del submarí ens vingués a veure a la fonda, i va venir! però no per veure'ns a nosaltres, no. Tot i així hi vam parlar; és un home força amable, sí. Va dir que en Lucius va passar-se 4 anys al seu submarí acompanyant-los a totes les expedicions que feien, apuntant un munt de coses, però un dia va desembarcar i ja no va tornar.

Va explicar-nos que després en Lucius va tornar a preguntar-li si recordava haver viatjat amb ell, total, que se'l veia totalment llampat. I ja està.

Una cosa rara va ser que el nostre capità, encara no sé com, va fer-se fantasma i va entrar a espiar al submarí. El capità del submarí parlava amb un paio d'aquells tan lletjos i li deia "que no s'amoinés que fins dintre d'un parell de dies no havia d'arribar aquell" (aquell? qui? uixxx...). Mentre xerrava jugava amb una catxiporra mig màgica amb un cuc encastat al final... una d'aquelles que duen els esclavitzadors. En fi, no vaig entendre gaire res, no.

Total, ens vam passar el dia investigant si hi havia coves, anant del port a la biblioteca i de la biblioteca al port, total, per acabar perseguint la pista d'una cova en una platja (o no).

Tinc mal de cap, tanta cosa màgica em trastoca els circuits una mica.

El Submarí del capità Scarbelly

Donat que en Blade va entrar al submarí del Capità Scarbelly us reprodueixo un croquis de l'interior de la nau. l'Aggro (el lloctinent) i el Capità Scarbelly discutien en el camerot d'aquest últim.

Nom del submarí: Venjança sanguinolenta.
Model: CSS-7 (Submarí de la Coalició modificat).

Investigació

Continuem amb la investigació per trobar el Germà Egil. Comprenc que es faci lent, però les investigacions ja ho tenen una mica això. A més, la sensació d’incertesa, misteri i de la continua aparició de nous interrogants anirà desapareixen en les properes sessions. Potser un element positiu és el fet que partides així, fan que hom exploti de manera diferent les capacitats dels seus personatges, o que utilitzi habilitats que en un entorn amb més acció no són tant aplicables. Així, per exemple, la idea d’infiltrar-se al submarí a través del pla astral, per mi, va ser molt bona, evitant l’enfrontament contra un enemic que us podria superar, i crec que va tenir la seva recompensa. Altres poders com el “read object” o la telepatia són elements molt valuosos per avançar en la investigació, i un autèntic maldecap pel DJ per tal de rebel·lar informació mantenint el suspens.

La contrapartida és que hi ha facetes dels personatges que queden descuidades i, amb el temps limitat de les partides, sovint no es pot condensar tot el que voldria en una sola sessió de joc. Així, entenc que hi ha PJ molt focalitzats a determinades accions que segons com es poden sentir una mica frustrats per no poder-se lluir al màxim. Tanmateix, he intentat que durant l’aventura tots els PJs tinguin algun moment de glòria on les seves habilitats especials seran útils al grup.

Màgia vs. Tecnologia

Una de les coses que més m'agraden de Rifts és la seva capacitat per combinar aspectes màgics o fantàstics amb alta tecnologia. Repassant el món tal com està muntat hom veu com hi ha zones altament tecnológiques (Chi Town, Free Quebec,...), màgiques o fantàstiques (Federació de la màgia, Madhaven, Spirit west,...), o una barreja dels dos (Lazlo, Tolkeen,...) gràcies a la tecnomàgia o a la adaptabilitat i flexibilitat dels seus habitants. Aquesta amalgama permet establir el to d'una aventura cap a components més o menys fantàstics o anar cap a elements més de ciència ficció. Repassant el què hem fet fins ara crec que hi ha hagut un certa representativitat dels dos aspectes, potser tendint més cap a la cosa fantàstica -sens dubte a causa del meu biaix personal cap a aquesta.

Però que en penseu vosaltres? Creieu que hauríem de potenciar més la vessant tecnològica?

És evident que per la tipologia de personatges, aquests estarien molt més inclinats a gestionar situacions amb màquines, ordinadors, etc. Tanmateix, el fet d'introduir la màgia a aquests personatges i que ells no tinguin les eines per enfrontar-s'hi plenament, fa que aquesta prengui un caire encara més fantàstic i misteriós, provocant el xoc entre els dos mons, tant recreat i recurrent a la Terra dels Rifts.

Uns dies passats per aigua

Per desgràcia he passat uns dies una mica desubicat, la meva natura no està habituada a les línies, a la meva dimensió no n’hi ha, ni estic acostumat al mar, ni vaixells que tampoc coneixia fins que vaig arribar aquí. Així que potser el que us explicaré no s’ajusta a la realitat.
A Lazlo ens embarcarem en el vaixell nan direcció Queensharbor, la nostra intenció és trobar-hi alguna embarcació per anar a l’illa. El viatge va ser un xic accidentat vam anar a petar de ple al mig d’una tempesta de línia i una hidra de vuit caps ens va atacar, no sé per què, que jo sàpiga no li havíem fet res, potser estava ofesa per la falta de mestria a l’aigua dels nans i va pensar que era millor enfonsar-nos que no pas permetre aquell insult surant. Ara s’empassava un nan, ara escopia foc, ara àcid, ara vapor verinós, ves... un espectacle de recursos. Mentre nosaltres ens dedicàvem a disparar-li trets i algun míssil. A mi no sé que em va passar, la tempesta em va afectar, no paraven de caure llamps, semblava que la màgia els atreia. Me’n caigué algun a sobre i ho vaig veure clar, si en queia un sobre la bèstia la derrotaríem. No acostumo a fer aquesta mena d’accions, ja us ho dic, d’un cop de vibroganivet vaig tallar una de les cordes rúniques del vaixell i com si fos un acròbata vaig gronxar-m’hi fins la bèstia i li vaig entortolligar. I em vaig quedar allí agafat amb un amulet màgic enlaire per atraure el llamp. Uns segons després li’n va caure un a sobre i s’enfonsà a les aigües i de poc que no s’hi m’hi enduu.
Mentre ens barallàvem amb l’hidra el vaixell anava sense control, directes cap a un vòrtex que havia aparegut enmig de la tempesta. Quan hi entrarem tot va desaparèixer, estàvem al mig d’un enorme cràter desèrtic envoltats d’una mena de formiguers gegants, caus de txititxics. Ni mar, ni vaixell, ni res de res. Com si això no fos prou al nostre davant estava l’home de l’ull de camaleó, sense el pegat a l’ull amb el que de vegades se’l tapa. Que feu aquí? Qui sou? Va dir. No es reconeixia. Quan semblava que ens anava a explicar més coses N’gawa va començar a fer el boig i quasi el mata. Només va ser a temps de dir-nos que s’acostava el devorador, que allò era la terra i de donar-nos una data no sé si del passat o del futur, abans no comencessin a sortir txititxics dels formiguers i un eixam de màquines (potser de la mateixa mena que l’androide del circ d’en Bob) de les vores del cràter. S’anava a produir una batalla megadestructiva i nosaltres érem al bell mig! Just en aquell moment una onada se’ns endugué i ens retornà al vaixell.
Ara sabem que el destructor, la tecnologia misteriosa i l’ull de camaleó estan relacionats, però no sabem per què.
En arribar a Queensharbor ens dirigirem al temple dels germans grisos, un suposat centre de coneixement farcit de llibres i monjos arrogants. El suposat expert en el devorador no en sabia res, l’expert era el seu amic Lucius, desaparegut. Després d’una mica d’investigació psiònica vam trobar el seu diari
Al port vam posar-nos amb contacte amb una tripulació prou boja per dur-nos fins l’illa, comandats per barbarroja, un crazy mec que supleix les seves mancances amb un retolador. A canvi els hem d’ajudar a assaltar un vaixell....

Extractes del Diari del Germà Lucius

De fa sis anys enrere:

Aquest matí m’he llevat temorosament cansat. Em sento més com si hagués estat tota la nit combatent que no pas dormint. Tinc mal de cap, i em sento dèbil. No puc faltar a la feina del temple, però em sembla que avui intentaré fer coses suaus.

La següent entrada té data de cinc anys més tard:

Que Déu M’ajudi! Què ha passat?!? M’he llevat d’un estrany somni per trobar que han passat conc anys! L’Egil m’ha dit que quatre anys enrere vaig ser expulsat del temple per violar el sanctum. És una bogeria!

De fa sis mesos:

La meva vida sembla haver tornat a la normalitat. M’he guanyat la readmissió en el temple. M’han rebut de forma estranya, però tothom semblava com descansat que “tornés a ser el meu jo antic”. Tinc tantes preguntes sobre aquests tres anys perduts, però potser és millor que ho deixi córrer i visqui la meva vida. Si Déu ho vol, ja em farà saber què ha passat.

De fa quatre mesos:

L’Egil diu que en Milos torna a preguntar per mi, que està preocupat per un altre “episodi”. Potser només està preocupat pel temple, però de ben segur que ja els he provat la meva capacitat. La meva vida torna a ser per mi, i no penso renunciar-hi!

De fa dos mesos:

Aquesta nit els somnis han tornat. No sé si mai he tingut una bona nit de son! Somio amb ciutats tan altes com els núvols i criatures tant alienígenes que no les puc descriure. Tenen aquests somnis alguna cosa a veure amb els meus anys perduts o es tracta d’un nou turment? De ben segur que no tenen res a veure amb el Devorador i el seu eixam, no al menys per all`que sabem fins ara. Es tracta potser d’un nou dels dimonis profetitzats?

De fa un mes:

Tinc clar que haig de trobar alguna resposta si vull que mai acabin aquests somnis. Thuron i Milos han provat de treure-m’ho del cap – suposo que temen que pugui repercutir sobre el seu temple. És una pena que la seva compassió no arribi als éssers vivents.

De fa una setmana:

I començat a notar que em vigilen. Prego per què això no sigui una altra fita cap a la bogeria. Em sembla que aquest matí m’emportaré la meva daga amb mi – l’Egil hi va fer gravar un “L” per mi. El record del meu amic em fa sentir més segur. En una ciutat com Queensharbor, suposo que mai es pot ser massa previngut.

Una mica de tot

Ahir va ser un gran dia! Després de intensos debats i frustració per part dels jugadors i el director de joc, crec que ahir va anar força bé. Va haver-hi una mica de tot: Combat contra la hidra, viatges dimensionals en mig d’una Ley Line Storm, roleig, i investigació. Per fi varem poder encarar la partida, i varem introduir la relació entre l’HUC i el Devorador i el seu eixam. L’arribada a Queensharbor també va portar a aclarir com aconseguir les dues fites principals de l’aventura: Informació sobre el Devorador i com arribar a l’illa. Per mi, va ser perfecte! Gracies a tots per fer-ho possible!

Inspiracions:
La tripulació de l’Erik (el vaixell que us ha de portar a Fort Galoo és la següent):
- Barba Roig. Un crazie imberbe amb la zona de la mandíbula i les galtes pintades de vermell. El seu nom té una clara referència al Pirata clàssic.
- Smee. Juicer. Ajudant. El seu nom és el del Segon de bord del capità Garfi.
- Peter Can. Glitter Boy. Segon de bord. El seu nom és un joc de paraules entre Peter “Pan” i “Can”, que és llauna en anglès, en referència a la seva armadura de GB.
- Dick Moby. Es tracta d’un lamarc gros i forçut. Es el seu nom és la inversió de la famosa balena blanca. Dick és un nom masculí, i em va fer gràcia.

La recerca del germà Lucius està adaptada de la partida “Death in Freeport” de Green Ronin per D20.

Cotilles fora i pastissos de xocolata!

És la primera vegada que jugàvem a can Massalletres i em sembla que va anar prou bé, potser un pèl justets, comparats amb la megataula d’en Nyarla o d’en Tempestari, però suficient. Això també va permetre que tingués a mà tots els manuals, cosa que encara no sé si és positiva o no :P

Des del punts de vista del DJ, que sóc jo, la darrera partida va ser boníssima! Va haver-hi de tot, misteri, entrepans, intriga, pastís de xocolata, combat lleugeret, vessada de cervesa, roleig dels personatges, en Pirata olorant punts delicats per sota la taula, frikisme a l’enèsima potència, etc.

Tanmateix, entenc que el fet d’haver llegit tants manuals de Rifts estigui afectant el meu senderi, i no deixi d’introduir informació als jugadors, cosa que provoca una sensació de dispersió en el grup. Però vull dir, que no cal preocupar-se, que està fet expressament. M’explicaré:

Quan em plantejava la campanya a dirigir, vaig partir de l’enfocament tradicional, és a dir, fer quelcom més o menys lineal –introducció, nus i desenllaç–, tanmateix en anar llegint nous manuals, veia com el món de la campanya s’anava expandint tot solet, fent-me incapaç d’abocar totes les idees que tenia en una simple aventura “d’arribar i moldre”. Va ser llavors, a partir d’una idea d’en Nyarla sobre com gestionar la campanya imitant l’estructura d’una sèrie de televisió, quan em vaig plantejar el fet d’anar introduint una trama molt més amplia i complexa, de tal manera que els personatges poguessin anar explorant el divers món de la Terra de Rifts sense que tot estigués ficat amb calçador; és allò que els americans anomenen “vaticini”, o presentar personatges y situacions abans que siguin rellevants.

Aquesta filosofia té un gran avantatge, que permet dotar a la campanya d’una estructura sòlida on els successos flueixen més o menys imbricats a través dels personatges. Nogensmenys, també té inconvenients, un d’ells és el que està passant actualment, que dóna aquesta sensació als jugadors sobre no saber què fer o on anar...

La informació donada són idees introduïdes per més endavant, o també poden ser hams que si els jugadors estan molt interessants poden “picar” i continuar la história cap un altra costat.

De moment, ara l’objectiu és clar: arribar a l’illa d’on ha sortit l’home de l’Ull de Camaleó!

Notes d'inspiració:
- El símbol del culte del nens perduts està inspirat en el de Flash.
- El trio de l'aparcament de Lazlo (Akira, Kaneda i Tetsu), està inspirat en el còmic d'Akira.

N'Gawa a Laszlo!!!!

No recordo res de la fada negra, només aquell dolor. Tampoc recordo res dels nens.
Ni entenc per què coi hi havíem d'anar, allà. El que jo busco és al malparit de l'ull de camaleó. N'Gawa!!!, N'Gawa fins a la Mort!!!!

Enmig d'un desgavell d'indisciplina i desordre pugem al vehicle pensant que és una furgoneta i en baixem descobrint que és un hovervehicle. I per què baixem, pots pensar...
Doncs baixem perquè trobem les restes d'una batalla... que no és una batalla. No ho és en primer lloc perquè no hi ha vehicles militars. No ho és en segon lloc perquè tots els morts són civils. Tampoc ho és perquè en realitat no hi ha dispars. Ni saqueig, Només les restes d'un Rhinobúffal gran de collons que si apareix ens pot fer un gran N'Gawa a tots!!!

Busquem documents, supervivents... res. Només restes d'un Rhinobúfal gran de collons... I N'Gawa!!! N'Gawa fins a la Mort!!!! La bèstia està a només 20 metres de nosaltres!!!!! I m'embesteix!!!!!

Aconsegueixo apartar-me. A càmera lenta. I mentre em passa fregant m'adono que està ferit, molt ferit. Quan tot torna a anar ràpid i es gira per embestir al Trimadore... sal·livejo. Sal·livejo i penso que si el toco amb el canó de plasma li faré N'Gawa!!! I soparem bistec de Rhinobúfal... I li volo el cap... però no sento olor de carn cremada. Només una explossió que ens deixa a tots de pedra... I el pitjor... el Trimadore s'hi acosta i ens diu que és un cyborg!!! N'Gawa!!! N'Gawa!!!! :( Què collons un cyborg!!!!! Vull el meu bistec!!!!!

Quan marxem el trimadore treu els emblemes del hover que pensàvem que era una furgoneta. Bona pensada. SEmbla espavilat el trimadore. No sé on coi tenen el cervell però aquests bitxos sembla que pensen...

I trec el tema, ja que ningú enmig d'aquest desgavell d'indisciplina i desordre sembla que pensi fer-ho: ens cal un oficial!!!!!! No vaig deixar de fer N'awes a la primera de canvi i em vaig prestar a un entrtenament militar de primer ordre entre les forces de la Coalició per ara anar d'idealista pacifista per la vida!!! Ens cal un líder, un oficial, un cabdill que mani i que ens faci anar pel bon camí. Un oficial que ens recordi quin és el nostre origen, quina és la nostra fita i el nostre destí: construir un món millor en la Doctrina dels Estats de la Coalició. La resta és caos, corrupció i desordre!! N'Gawa!!! N'Gawa!!!!

Pregunto la graduació als altres: el Trimadore ni tan sols ha estat allistat :( PUagh!! I el llest d'en Blade ens ve amb collonadetes idealistes filosòfiques sobre que ara som lliures!!! No me'n sé avenir!!! Em van tancar amb un coi de filòsof idealista!!! A mí!!!! N'Gawaaaaaa!!!! N'Gawa!!!!!! M'adono de lo fotuda que és la situaciói. Ens cal un oficial més que mai. I no ens posem d'acord amb la graduació ni l'antiguitat. L'única que sembla seriosa i apte per a ala Responsabilitat de reconduir-nos a la nostra antiga unitat entre les files de la Coalició sembla la Non... i la seva professionalitat em conmou!!! BNo vol ser oficial!!! Té vocació de soldat!!! Com jo!!!!! N'Gawa!!!! N'Gawa!!!! No tot està perdut :)

Finalment tirem els daus i... guanya el fotut filòsof idealista: "Ara som lliures, ara som lliures". Collons de babosa covarda i cagadubtes!!! Però ara ell és l'oficial!!! Hem de seguir les seves ordres i escoltar les seves filosofades idealistes cada vegada que es nega a donar una ordre. N'Gawa!!! No me'n se avenir!!! :(

Però el pitjor està per arribar (sí, sembla increïble però és així). El collons del shaman: "salveu els nens, salveu els nens"!!! :( vol trobar la cura pels porc-espins malcarats que vàrem trobar). I el recoi del Trimadore: "tecnologia desconeguda!!! Tecnologia desconeguda!!!!" Assenyalant amb un membre -o és un tornabís? :(- un tros de rhinobúfal mutant... N'Gawa!!!! N'Gawa fins a la Mort!!! Ja no sabem quina és la nostra missió!!!! No sabem què fer!!!! Ni quina pista seguir!!!!! És la pitjor unitat militar que em podien assignar!!!! N'Gawa!!!! N'Gawa!!!! Això no m'està passant a mí!!! :(

I trobem al collons de reclutes a les muralles de Laszlo que ens requissen el Hover-furgoneta i les armadures, i les armes.... menys al recoi de collons de Trimadore!!!!! N'Gawa!!!!! Em costa aguantar-me i m'adono perquè sóc un soldat de la Coalició fins al final de l'ànima: perquè allà tots som iguals i lluitem per un mateix futur, i ningú té privilegis encara que sigui un Trimadore. I el que em fot més del Trimadore és que ni tans sols podem saber si és un collons de deforme amb aquesta pinta!!!!!! O tots són així de lletjos????

I entrem a Laszlo. :( Aquí sí que em faria farts de fer N'Gawes... M'agrada que siguin l'enemic, amb aquesta pinta s'ho mereixen. Els rebentaria a tots, però sense armadura ni aramament em dedico a deixar clar a aquest coi de caga-conjurs que no penso ser simpàtic amb ningú.

I no cal dir que el filòsof idealista no té ni repunyetera idea de què cal fer!!!! A aquest ambé li faria N'Gawa!!! Sort que la non té més clar l'operatiu de la missió i em dóna ordres de seguir-la als baixos fons a fer no-sé-què.

I quan tornem... collons d'N'Gawes quan tornem!!!! Resulta que hem vingut a Laszlo a buscar una barca per anar a l'illa G i el Trimadore ens diu que l'Hovercycle pot anar per l'aigua :( Ara síq ue m'he emprenyat!!!! Collons de missió!!!! Em recorda aquella història del mag que canvia de dimensió i que ha de tornar a la seva fent una recerca i resulta que sap un conjur que el pot tornar desseguida!!!! Aquestes coses només passen en aquesta doimensió dels collons!!!! Quin món més estrany :(

Finalment ens intenten donar pel sac amb històries del Devorador, els Antics, els Xiticix, els cyborgs mutants i el recoi dels nens malalst per culpa de la fada... I jo estic dessolat. De manera que ja em deixo fer i passo del meu oficial filòsof idealista i me'n vaig a veure el circ d'en Bob. Però és clar!!! Com que ningú dona ordres ni sabem quina és la nostra missió.... què passa? Doncs que tots se m'enganxen i em segueixen a visitar el Circ d'en Bob. I el Circ resulta ser delirant. Només diré que tenia Grans Plans per a en Bob i que per culpa del seu recoi de circ ell s'ho perd!!! N'Gawa.

Finalment queda clar que el nostre Hover-furgo-què no pot navegar i ens embarquem amb uns nens barbuts. Ni punyetera idea de què passa amb el shaman. Ni una ordre a seguir. Només anem a buscar no-sé-què-d'un-boig-no-sé-on perquè ens porti a un port a l'altra punta de món perquè refem tot el camí i finalment anem a l'illa del Punt G.

Estic dessolat. Això no em pot passar a mí :(

Fada negra o devorador? That is the question

Més val tard que mai.

Penjats dels arbres, dins una vegetació esplendorosa i en un ambient gairebé idíl·lic, el son es converteix en malson. Emanacions hectoplasmàtiques ens embolcallen. L'angoixa ens atrapa. Crits sofocants produïts per les emanacions, "El devorador s'acosta, el devorador s'acosta,...".
El despertar suposa un alliberament, però la inquietud ja està entre nosaltres.
El shaman del poblat, Sgloth, també està molt esverat. Havia sentit coses semblants altres vegades, però mai tant intensament.

Els malsons però, no ens fan apartar de la nostra missió: Alliberar els nens que segresta la Fada Negra de forma indiscriminada i impecable.
De bon matí, sortim airosos cap a la nostra fita. Un guia ens porta per zones pantones i gairebé intransitables. Cap a mig matí arribem a una esplanada on ja no hi ha vegetació sino una mena de monolits de pedra, que acaben formant un eixam del que podria arribar a ser una mena de fortalesa. Entre el pedregar, sembla que hi ha figures semi-humanes. Són els nens!! Convertits en una mena de transformació cap al que podria molt ben sé, eriços gegants. Com ha pogut crear semblant maldat, aquesta maleïda fada!!!

Al avançar cap a ells per tal d'alliberar-los del seu calvari, ens ataquen sense voler entrar en raó. Hem de mirar de no fer-los mal, però ens els hem de treure de sobre. Són molts!!
Aconseguir la fortalesa sembla la única sortida. Mentre uns distreuen als "nens", els més valents escalem la fortalesa per desenmascarar a la "bruixa". En adonar-se de les nostres intencions, apareix del seu amagatall i ens ataca cobardamanet desde les altures. Els nostre làsers són la nostra única esperança.

Victòria!!! Espantada pel nostre poder, ha de fugir miserablement!!
No es dóna per vençuda però. Heu guanyat la batalla, però no la guerra!!

Els nens queden en un estat catatònic. Dins la fortalesa hi ha un bon botí.

El poble ens reb com herois, però la salut dels nens no sembla millorar. Treure's d'aquest malson que deuen estar vivint es presenta com una tasca dura però molt gratificant.

Progressa favorablement

Molt millor. Aquesta vegada va anar molt millor. Malgrat vaig tornar a arribar tard per culpa de la meva dèria de tenir les imatges de la partida gravades en un CD, la sessió va transcorre fluida i sense entrebancs. Quan ja començàvem, tot recordant la partida anterior, es va afegir en Tempestari que va substituir a la Carrotix portant a l’N’Gawa.

Mica en mica tots els personatges es van fent el seu lloc a l’equip, uns més combatius, altres a la rereguarda. El sistema permet participar des de qualsevol posició sense avorrir-se.

Finalment, l’equip-R fa fugir a Aloysius i alliberen els nens que tenia adduïts i en ple procés de metamorfosi, no sense assabentar-se que hi ha quelcom més gran rere els segrestos: El Devorador i el seu eixam...

Algunes notes sobre les fonts d’inspiració (no les consulteu si voleu evitar Spoilers):

• El culte al Devorador està tret del SB Mechanoids Invasion.
• El nom d’Aloysius (la fada negra) està copiat de la partida que un altre DJ de Rifts penja a la xarxa. Em va semblar divertit posar-li un nom un pèl ridícul a un personatge terrorífic.
• La urpa TW que el Shaman de la tribu va regalar als PJ està tret del WB Dinosaur Swamps.

Però quin vincle hi ha entre el Devorador i l’home de l’Ull de Camaleó? No debades el maletí va teletransportar als PJ fins a la tribu dels "homes-llangardaix"...oi?