Dimonis & Armadures

Les darreres incorporacions a la meva col·lecció de manuals de Rifts es podrien qualificar com a novetats: Dimensional Outbreak i Triax2.

Dimemsional Outbreak és la continuació i primer cross-over  de la Minion Wars. Així, la guerra entre dimonis i diables arriba al Centre de Phase-3, on els innocents (i els no tant) quedaran atrapats en mig del conflicte.

El WB31: Traix 2 és l'esperat mòdul que amplia i actualitza cronològicament (109 PA) la situació de la guerra entre la Nova República Alemanya (NGR) -juntament amb el gegant tecnològic Triax, contra l'Imperi de les Gàrgoles.

En conjunt un mescla curulla de dimonis, diables i alta tecnologia.

Quan el crazy perd els implants...

Pàg. 22 WB5 Triax & the NGR.

Què passa si a un crazy li retiren els implants M.O.M.? Doncs que encara es torna més boig...o coses pitjors.

Nou host per l'Atles de Rifts NA

Amb l'stitchada de l'Atles de Rifts al fòrum de Palladium, ha aconseguit una certa volada entre els participants al mateix. Tant és així que Saitou Hajime s'ha ofert en hostatjar gratuïtament el pdf del mapa per tal que no hi hagi problemes a l'hora de descarrega-lo (hi havia gent que tenia dificultats en trobar el botó de descàrrega del free-host).

A partir us podeu descarregar l'Atles de Rifts de Nord America des d'aquí.

Behemoth Explorers

L'article que segueix és una traducció sobre l'origen del Behemoth Explorer elaborat per en Todd Yoho per donar context a l'Expedició Neenok en la seva sèrie de Dinosaur Swamp. (la traducció té el permís expres de l'autor).

Els Behemoth Explorers

Originalment un disseny rebutjat del programa espacial, prou interessant és el fet que els Behemoth Explorers realment no varen obtenir una fama o ús de mercat  concret fins els dies posteriors al Cataclisme. Foren originalment dissenyats com a enginys tripulats i autosuficients per a l'exploració planetària, per ésser llançats sobre la superfície d'una lluna o planeta i poder executar experiments mòbils durant mesos, àdhuc anys, i finalment recuperats una vegada llur missió fos completada. El Projecte Explorer fou una idea molt avançada al seu temps. La Terra havia fet passos sorprenents en l'exploració de l'espai proper amb la finalització de diverses estacions orbitals, una base lunar i fins i tot una colònia permanent a Mart. S'estaven també elaborant plans per a l'exploració de l'espai profund del sistema solar, tanmateix la principal limitació raïa en la tecnologia de propulsió. L'espai proper era possible, l'espai profund encara era un somni. Malgrat tot, la planificació d'aquest somni ja estava en marxa.

Les agències espacials més importants, especialment les industries privades líders com Cyberworks i la KLS Corporation, sabien que no n'hi havia prou en arribar a l'espai profund. Arribar a les llunes de Jupiter era només el primer pas, encara hi hauria la necessitat de baixar fins a la seva superfície i recol·lectar-ne dades científiques. Els primers candidats obvis per iniciar aquesta exploració foren robots, sondes i altres enginys artificials, però l'exploració real es dóna quan s'aconsegueix portar-hi humans.  Una cosa és dir que un robot hi ha aterrat i l'altra és dir que ho ha fet tot un equip d'homes i dones de la terra. L'un és només un altre pas per a la tecnologia; l'altra és un petit pas per tota la humanitat.


Cyberworks va prendre el lideratge respecte el disseny i construcció d'un explorador planetari, anomenant el primer model operatiu El Behemoth. A través d'una sèrie de dures dates d'entrega, manca de pressupost i fort entusiasme per part dels equips de disseny i construcció, El Behemoth fou enllestit, però no tenia cap lloc on anar. El disseny d'enginys per l'espai profund s'estava estancant, doncs no s'aconseguien avançaments en els sistemes de propulsió capaços d'arribar als planetes y llunes exteriors del sistema solar en períodes de temps acceptables. Molt aviat, l'Edat Daurada perdé el seu llustre, i finalment arribà la Nova Guerra Freda, ressorgiren les velles rivalitats i s'en començaren a formar de noves. La recerca del Behemoth va decantar-se cap a aplicacions militars, i els somnis de l'exploració espacial començaren una vegada més a fondre's. Alguns models de vehicles classe Cyberworks Behemoth Explorer foren venuts a aquelles nacions interessades en utilitzar-lo per diversos propòsits, algunes de les quals fins i tot per l'exploració de regions remotes de la terra, algunes altres per modificar-los com a arma de guerra, i encara com joguines per a persones adinerades. Únicament dos models de proves, anomenats Mercuri i Apol·lo, foren enviats a la colònia lunar per a una prova de en baixa gravetat. Ràpidament els resultats indicaren que els exploradors planetaris de la classe realitzaven adequadament les seves tasques. Una fi agredolça per l'únic èxit conegut que sobresortia de la resta de projectes de l'espai profund fallits en els últims dies abans del Cataclisme.

Després del Cataclisme i del ressorgiment d'Archie-3, el Behemoth Explorer esdevingué una mena de llegenda. Fou un dels primers vehicles disponibles per part del misteriós fabricant responsable dels vehicles robòtics de la Sèrie Titan, i fou un èxit instantani entre exploradors i regnes adinerats interessats en conèixer què hi havia més enllà de llurs fronteres. Els incipients Estats de la Coalició es varen interessar de seguida pel vehicle durant els dies inicials del Calendari Post-Apocalíptic, comprant-ne alguns per l'exploració, malgrat que a mesura que esdevenien una entitat política més bel·ligerant , es van desfer dels poc que tenien per poder-se concentrar en armes de guerra. Ha estat en els últims 100 anys on el Behemoth s'ha guanyat una excel·lent reputació entre aventurers i exploradors. Quan per en Neenok fou l'hora de planificar la seva segona més gran expedició per endinsar-se als Dinosaur Swamp, sabia exactament què volia com a centre de comandament i control: un Behemoth Explorer fet a mida.

Es poden trobar les estadístiques del Behemoth Explorer a les pàgines 217 del Rifts Main Book i 230 del GMG. També apareix al SourceBook One R&E.

WB4: Africa

Àfrica...a la terra de Rifts "el continent salvatge i inexplorat" pren una nova dimensió en aparèixer-hi els Quatre Genets de l'Apocalipsi, invocats pel malèfic emperador Rama-Set. Els Personatges formaran part d'un "encontre" d'herois destinat a salvar a tota la humanitat d'un dels set mals que ha d'assolar la terra.

En aquesta ocasió ressenyo el WB4 Africa, en la seva 3era impressió d'Octubre de 1996, quan ja presenta la portada que havia de ser la definitiva [vegeu la portada de impressions anteriors].

El manual consta de 160 pàgines, amb portada a color rústica i interior en blanc i negre a doble columna. La portada està il·lustrada per en Kevin Long, un clàssic de Rifts, i el llibre es escrit per en Kevin Siembieda, amb texts addicionals del mateix Kevin Long i d'en Julius Rosenstein.

El corpus principal del llibre es fixa en l'atac del Quatre Genets de l'Apocalipsi, fins al punt que hi ha qui diu que el llibre no hauria d'haver estat un World Book, sinó un sourcebook d'aquests quatre dimonis. Jo no hi estic del tot d'acord, doncs hi ha una part també important on fa un repàs, si bé força breu donada la magnitud del continent, de les principals regions d'Àfrica.

Els Quatre Genets de l'Apocalipsi són la Mort, la Fam, la Pestilència i la Guerra: quatre dimonis monstruosos d'enormes poders relacionats amb la seva natura. Han aparegut en diferents punts d'Àfrica invocats per l'Emperador Rama-Set i avancen imparables cap a la capital del seu imperi per fusionar-se en una entitat de poder incommensurable. Un Encontre (Gathering) d'herois, entre els que destaquen figures llegendàries com Victor Lazlo o la mateixa Erin Tarn, s'està reunint per fer-los front.

Però per si els problemes no fossin suficients amb l'aparició dels Quatre Genets de l'Apocalipsi l'antic panteó egipci s'ha vist atret a la terra de Rifts per aquest esdeveniment Megaversal. Així doncs,el manual detalla els principals Déus d'aquest panteó, incloent les seves característiques, poders, relacions personals i servents (minions) -races que per una raó o altra segueixen o obeïxen a uns dels Déus o a uns dels bàndols de la llum o la foscor en què es classifiquen. Així doncs, depenent del bàndol en què es trobin aquests déus podran ajudar o dificultar les coses a l'Encontre d'Herois, tot utilitzant-los com a peons en llur guerra eterna.

Seguidament el manual aprofundeix en el ric món místic del continent africà. D'aquesta manera introdueix en el joc noves formes de màgia: unes de més xamàniques com l'African Medicine Man, el Rain Maker o el Priest; i d'altres de malignes com el Necromancer (introduït per primera vegada aquí , i reimprès al WB18 Mystic Russia) o el Mind Bleader (també introduït aquí per primera vegada i reimprès al WB12 Psyscape). Amb la introducció d'aquestes noves formes de màgia i psiònics, també s'incorporen al canon nous conjurs o poders mentals per aquestes professions.

 Després hi ha 22 pàgines dedicades a fer un repàs de l'estat del continent africà a la terra de Rifts. Es tracta de descripcions molt someres, amb petites indicacions sobre la densitat de població, la presència de ciutats o elements rellevants, el tipus de vegetació i clima i la descripció de noves RCC com els Tree People o els Pigmeus.

També hi ha unes pàgines dedicades a la descripció de la fauna salvatge segons el tipus d'hàbitat on es troba i el detall amb estadístiques de diferents animals africans comuns (lleó, búfal, cocodril, etc.) o monstruosos.

Una vegada repassat el continent africà, l'autor es reserva un espai per aprofundir en el seu sector nord-oriental, anomenat l'Imperi del Fènix (Phoenix Empire), l'emperador del qual és Rama-Set (responsable de la invocació dels Quatre Genets de l'Apocalipsis). Es tracta d'un extens territori que abraça gairebé tota la conca del riu Nil on són benvinguts tota mena de monstres, dimonis, roïns -a la Atlantis, però sobretot adoradors i cultes a la mort, o mags necromàntics.

El manual descriu lleugerament la seva capital, Rama (la ciutat de la mort), la seva distribució de població, la producció d'armament copiat dels Kittani d'Atlantis, relacions internacionals, i dóna les estadístiques del seu Emperador: Rama-Set; un poderós necromàntic que és molt més del què aparenta.

Finalment es descriuen alguns dels principals participants a l'encontre d'Herois (Victor Lazlo, Erin Tarn, Sir Thorne, Lo Fung, etc.) i es plantegen algunes idees d'aventures i encontres a partir dels elements que s'han anat descrivint a llarg del llibre.

El bo: les estadístiques d'Erin Tarn i Victor Lazlo són un què.

El lleig: em sembla que és el manual que he vist amb més referències a altres llibres (Atlantis, England, Conversion Book...), ádhuc el Beyond the Supernatural, que ni tan sols forma part del Rifts. A més, al llarg del llibre hi ha diferents mides de lletra.

El dolent: és impossible que tot el continent africà quedi reflectit en un sol worldbook. Sembla que la idea fos més la introducció dels Quatre Genets de l'Apocalipsis com a idea d'aventura, i que havia d'ubicar-los en algun lloc.

Nota: La Isis que surt a la pg. 145 del WB4 Africa (104 PA), és la mateixa Isis que anys més tard (109 PA) apareix en el WB29 Madhaven (pg. 18, 47 i 52).

Atacs per torn

Repassant el HERO se m'ha acudit que el nombre d'atacs a Rifts també es podria distribuir al llarg del torn de 15 segons (1 melee round).

A través de la següent taula, depenent del nombre d'atacs, el personatge ataca en moments diferents del torn.

Així per exemple, un personatge amb 4 atacs, realitzaria les seves accions en els segons 3, 6 i 9 i 12.

La inicitiva es té en compte quan dos personatges coincideixen en el moment de l'atac (p.ex. en el segon 4 del torn per personatges amb 3 i 6 atacs).

Si un personatge té més de 15 atacs, es superposen el nombre d'atacs tenint en compte la base 15 de la taula. P. ex. Un personatge amb 17 atacs, faria una acció en tots els segons del torn, llevat dels segons 5 i 10 on en faria dues.

Les accions, com l'esquiva o el power punch, que treuen atacs treuen accions en  moments posteriors, com és habitual.

Avantatge: Excepte per personatges molt desequilibrats en nombre d'atacs, no es dóna tant el fenomen d'haver-se d'esperar per què el personatge amb més atacs faci un monòleg d'accions.

Desavantatge: Personatges amb molta iniciativa però pocs atacs es veuen clarament menystinguts.

WP Tomahawk

Pg. 39 WB15: Spirit West.

El Tomahawk es comporta com un punyal (knife) a efectes de WP. L'Spirit West ens ho deixa ben clar a l'apartat d'habilitats sota el Tribal Warrior OCC.

Així doncs, la progressió amb el tomahawk és el següent: +1 a tocar 2, 4, 7, 10. i 13. + 1 a parar als nivells 1 , 3, 6, 9 i 12. +1 com a arma llancívola a nivells 1, 3, 6, 8, 10, i 13.