Misteris del Megavers: El cas dels cyborgs robats

Sessió 2

On el grup comença a investigar una sèrie d’estranyes morts vinculades a robatoris de membres cibernètics i comproven l’ambient asfixiant que pot generar la coalició als burbs de Chi-town.

Personatges:

Diògenes – TW D’nor Devil man, golafre i arreplegador.
Dextrus – Quick Flex Alien, assassí i “liante”.
Vela – Humà Burster, malastruc.

Notes:

- L’escena de l’atac i enderrocament del pis “abandonat” era per fer adonar als jugadors que als ‘burbs cal conservar un perfil baix. Crec que es va aconseguir.
- L’imatge de la familia Wintergreen és estreta de Deathstroke “The Terminator”, la seva dóna i la seva filla. Un roí de DC que aquest cop era molt més pacífic que el personatge original.
- El nom de Vidix està extret d’un PJ de la campanya de jgants.
- No cal dir d’on he tret les referències a les katanes del Sr. W., oi?
- La imatge de la infermera Harajuku està treta de la web d’un il·lustrador espanyol (David Ardila).
- Barry Allen, és l’alter ego del Flash de DC.

Sessió 2. Escena 1 de 8

El grup parla amb el Mestre Liu mentre les seves filles els serveixen el te. A les filles, els PJ les havien conegut quan aquestes encara eren petites, i ara ja més “desenvolupades” els desperten les hormones. Tanmateix, per respecte al Mestre, no fan una escena de “ligoteo”.
En Vela planteja la desaparició de Sir Lohengrin al mestre Liu i la recerca que el grup ha endegat per trobar-lo. Ell els respon que no en sap res, però que farà el possible per esbrinar alguna cosa. Tanmateix, té les mans molt lligades per què la Coalició el vigila estretament per donar asil i entrenar D-Bees. En aquest moment en Vela es desespera, i el Mestre Liu li recorda les lliçons del passat sobre com conservar la calma amb un cop sec del seu bastó a la mà. Una vegada en Vela recupera la compostura, el Mestre Liu els explica que un amic seu, el senyor Edward Wintergreen, ha tingut un problema amb un dels seus D-Bees guardaespatlles. Li ha demanat ajuda, però ell no hi pot fer res. El Mestre Liu els prega que assisteixin al Sr. Wintergreen, mentre ell prova de trobar respostes respecte a Sir Lohengrin. El grup s’ofereix a ajudar-lo.
En sortir del Dojo del Mestre Liu el grup veu com una dotació d’Skelebots rodeja l’edifici on en Dextrus havia llençat la granada en la sessió anterior, mentre intenten dispersar als curiosos i abatre a trets la poca resistència que ofereixen els ocupants de l’edifici. A l’aire un helicòpter sobrevola la zona amenaçadorament. Mentre el Dextrus i en Diògenes decideixen què fer, arriba a l’escena un Spider Skull Walker que, amb el suport dels míssils disparats per l’helicòpter derrueixen completament l’edifici, amb el seus ocupants inclosos. Impotents, i entenen que cal conservar un perfil baix i passar desapercebuts, el grup s’esquitlla cap a la mansió Wintergreen.

Sessió 2. Escena 2 de 8

La mansió Wintergreen és una luxosa casa d’estil colonial Pre-Rifts sítia al nord de Firetown. Una tanca MD encercla la casa, ocultant el seu interior amb lianes i arbusts. En Vela pica el timbre. Al cap d’uns segons senten una veu metàl·lica a través de d’intèrfon preguntant el motiu de la visita. A l’uníson en Dextrus i en Vela responen que venen de part del Mestre Liu a veure el Sr. Wintergreen.
Al cap d’una minuts apareix per la porta un Cyborg complert, que els rep amb amabilitat. Es presenta, és en VI de IX (però tothom el coneix com Vidix). Els fa passar al luxós rebedor de la mansió on es troben amb la Sra. Wintergreen amb unes galetetes i refrescs, que en Diògenes s’afanya a arreplegar. La Sra. W. Els fa passar a la sala d’entrenament del seu marit, on hi troben el Sr. Wintergreen i la seva filla fent esgrima. El Sr. Wintergreen és un home madur i ben plantat de cabells platejats. Clarament la seva filla a adoptat els seus trets. Ádhuc ambdós els falta l’ull esquerra que porten tapat amb un pedaç. Tanmateix, a cap dels dos això els resta elegància o bellesa.
En entrar al gimnàs, pare i filla aturen l’entrenament per rebre’ls. El Sr. Wintergreen està content que el Mestre Liu hagi enviat algun dels seus pupils per ajudar-lo. Veient que en Dextrus s’interessa per la col·lecció d’espases del Sr. Wintergreen, aquest li ensenya la col·lecció “autèntica”, enretirant un panell. Aquest descobreix una paret curulla d’armes blanques. En Diògenes les reconeix com a armes “extraordinaries” de tot tipus, èpoques i dimensions, mentre que en Dextrus en determina la seva gran qualitat.
En veure la cara de sorpresa d’en Diògenes i en Dextrus, el Sr. Wintergreen repta a en Dextrus a un combat d’esgrima. En Dextrus agafa un parell de katanes per sorpendre al Sr. Wintergreen i demostrar la seva qualitat com a lliutador, tanmateix el Sr. W. respon sense immutar-se prenen un katana de Hatori Hanso i una espasa curta enrunada dels nans de Palladium.
En Diògenes i en Vela seuen en un banc d’abdominals per contemplar l’espectacle, mentre el primer intenta intimar amb el filla del Sr. Wintergreen. Tanmateix, ho deixa estar quan comprova que ella no sembla gaire interessada en les relacions socials.
El duel comença, en Dextrus pren la iniciativa i ataca amb un cop doble amb les seves katanes, però ensopega i falla. El Sr. W. l’ajuda a aixecar-se i reprèn el combat. De nou en Dextrus l’ataca amb un atac doble de katana que el Sr. W. atura expertament, aquest respon amb un atac simple de la seva Hatori Hanso que en Dextrus no pot aturar. Content però decebut per lo poc que ha durat l’exhibició, el Sr. W. pregunta a en Dextrus si ho val fer al millor de tres. Aquest assenteix. Aquesta vegada en Dextrus deixa que el Sr. W. l’ataqui primer per sorprendre’l amb un tombarella per sobre seu. Tanmateix, en Dextrus no aconsegueix esquivar del tot l’atac del Sr. W. En Dextrus atacant-lo per la reraguarda no es rendeix, però, de nou, el cavaller platejat atura l’etzibada d’en Dextrus, el qual no pot esquivar el darrer atac del Sr. W. que acaba amb el duel (Sr. W. 3 – Dextrus 0).
Tanmateix, reconeixent les dots de combat d’en Dextrus, i comptant que el grup ha estat enviat pel mestre Liu, els contracte per la missió que té en ment: els pagarà 50.000 cr. si descobreixen qui va matar al seu guardaespatlles, un tal Jack Fast. Hi haurà un bonus a la paga si vengen la seva mort.
En VI de IX els explica que mentre sopaven mirant l’últim partit de deadball, varen veure moviments estranys al carreró. En dirigir-s’hi, en Vidix va quedat clavat al terra, mentre des de la foscor algú el descartava pel què estava a punt de succeir (“tu no ens serveixes...”). Impotent, en Vidix només pot sentir els crits de terror i dolor mentre esquarteren el seu amic Quick Flex Alien arrancant-li els seus braços cibernètics.
El Sr. Wintergreen, per la seva banda, els explica les característiques dels braços biònics i que els hi havia instal·lat un tal Dr. Pannach a l’Hospital General de Firetown.

Sessió 2. Escena 3 de 8

L’investigació de la mort de Jack Fast comença anant l’escena del crim. Es tracta d’un restaurant molt concorregut. En el pis inferior es donen menjars senzills però assequibles, mentre que al pis de dalt hi ha un menú de degustació a preus només assequibles pels més adinerats. En Dextrus i Vela pregunten a la cambrera i pels comensals si saben alguna cosa del quick flex alien mort la nit anterior. Ningú no els explica res que no sàpiguen ja. Mentrestant en Diògenes inspecciona el carreró meticulosament en busca de pistes. L’únic que troba és una bassa de sang resseca.

Sessió 2. Escena 4 de 8

L’investigació continua a l’Hostipal General de Firetown (HGF). Es formen dos grups: En Dextrus va a la planta d’implants cibernètics, mentre que en Vela i en Diògenes enfilen cap a la morgue de l’hospital.
A la morgue els mostren el cadàver d’en Jack Fast. En Vela determina que els braços cibernètics han estat tallats mitjançant una eina, tanmateix la manca d’habilitats forenses no els permeten esbrinar gaire res més.
A la planta de cibernètics, en Dextrus, parlant amb l’infermera Harajuku esbrina que el Dr. Pannach és un metge independent que fa una setmana que l’han expulsat de l’HGF per mala praxis. També troba que el company de rehabilitació d’en Jack Fast era en Barry Allen, un altre quick flex alien, aquest cop amb cames cibernètiques, que casualment també ha mort fa un dies. La llàstima és que la infermera no li diu on trobar el Dr. Pannach, i ni en Diògenes utilitzant els seus poders psiònics, ni en Vela amb les seves habilitats amb els ordinadors tampoc són capaços d’entrar al sistema de l’hospital per descobrir-ho.

Sessió 2. Escena 5 de 8

Convençuts que la clau rau en el Doctor Pannach i un grup de Cyber-Snachers, en Dextrus se’n va a una taberna per veure si pot trobar a l’infame doctor, mentre el Diògenes i en vela prenen un bany calent per recuperar forces.
En Dextrus acaba a Solvesny’s, un catau de mercenaris. Tanmateix, hi ha molta gent de pas i ningú sembla conèixer al doctor o com trobar cyber-snachers. Finalment la cambrera del local, obra la boca untada amb alguns crèdits. Cal buscar al “Carnisser”, literalment. Mentre espera que els seus companys el vinguin a buscar, el Dextrus mata l’avorriment plomant a la clientela en una partida de pòquer.

Sessió 2. Escena 6 de 8

En Vela es mou pels carrers amb facilitat i troba el “Mercat de la Carn” on es diu que el “Canisser Pannach” fa la seva feina. Malauradament la botiga és tancada, i no sembla en Diògenes tingui suficient destresa per forçar el pany. Des de fora, el local sembla una carnisseria totalment normal. Per no cridar l’atenció decideixen tornar-hi de dia.

Sessió 2. Escena 7 de 8

Perduts, el grup decideix anar al parc de la ciutat. De nit, s’hi reuneixen algunes bandes de city-rats, i hi esperen trobar informació sobre possibles cyber-snachers. Pel camí les pantalles de la ciutat anuncien la festa que es farà al “bunker” en honor de DJ Quickie, mort fa poc.
En intentar saltar la tanca per entrar al parc, els sorprèn un pidolaire. Es tracta d’un crazy cabellut que els increpa i els pregunta què busquen al parc. En Dextrus li respon que volen trobar uns cyber-snachers per recuperar els seus implants. El crazy cabellut li contesta que “l’autèntic enemic és la Coalició”, i dient això recupera un bazuca d’entre les escombraries i dispara a una patrulla de la coalició que passava per allà.
Aquest fuig d’un bot saltant la tanca del parc. En Dextrus és l’únic capaç de seguir-lo, mentre el cotxe patrulla gira cap a la posició d’en Diògenes i en Vela. En Diògenes reacciona ràpidament i s’oculta en la fosca amb un conjur, ensems en Vela. Corren per carrerons intentant despistar el Dog-boy que baixa del cotxe. Alhora, en Dextrus i en crazy cabellut es troben un grup de city-rats alertats i alarmats per l’explosió. En Dextrus els explica què ha passat, i en crazy desapareix entre la malesa del parc. Mentrestant en Diògenes salta la tanca del parc per fugir del Dog-Boy, però en Vela no pot. La tensió augmenta fins que s’acomiaden un per cada banda, quedant que es trobaran més endavant al sud del mercat de la ciutat.
Arriba un helicòpter de la Coalició com a reforç de la patrulla que deixar anar unes quantes ràfegues per dispersar a la gent. Un altre cop el grup passa desapercebut (aquest cop pels pèls) i no pateix l’ira de la ISS.

Sessió 2. Escena 8 de 8

Al matí següent el grup trona a l’HGF per investigar la mort d’en Barry Allen. En Dextrus es fa passar pel seu germà, per identificar el cos i recuperar els seus objectes personals. Efectivament al cos li falten les cames cibernètiques. Entre els objectes personals hi ha unes claus de casa i una foto amb un tuc-tuc de Bikes & More. En Diògenes pren les claus per llegir-ne les últimes impressions que hi va deixar el seu propietari: era una persona alegre, però va morir terroritzat.
També esbrinen que a en Barry Allen el va trobar mort la policia a la bassa del parc, i que les cames li havia implantat en ja famós Doctor Pannach.

Carta de Reconeixament de Naus

Directament dels fòrums de Rifts de Palladium Books, i realitzada per glitterboy2098, us enganxo una carta de reconeixement d'alguns dels vaixells que es poden trobar en els mars de la Terra de Rifts.

Pitgeu-la per fer-la més gran

Els USS, són vaixells pre-Rifts, entre els que destaca l'USS Tinderoga. Un enorme submari-portaavions que vigila els mars comandat pel Capità Nemo II.
El CSS Lone Star, és la nineta dels ulls dels Estats de la Coalició.

Un Spider Skull Walker real!!

L'Era Rifts ja és aquí...

Si no us ho creieu, compareu aquest:


Amb aquest:

Giant 6-Legged Robotic Bug

Añadir a mi perfil | Más Videos

Misteris del Megavers: Engeguem!

Ja tenim grup:

- Diestrus: Quick Flex Alien assassí. Expert en demolicions, tàctiques, i resolucions de ràpides de conflictes.
- Vela: Humà Burster (psíquic piroquinètic).
- Diògenes: Devil D'nor Man tecnomag. (En aquesta primera partida MIA).

Ja tenim partida:

La campanya s'inicia quan els nostres herois, escuders de Sir Lohengrin, un Cavaller de la Rosa (Mystic knight bo), busquen el seu mestre desaparegut. Per tal de trobar-lo s'encaminen a Firetown, una New town dels 'Burbs de Chi-town on hi resideix el Mestre Michael Liu (un expert en Ars Marcials que va entrenar-los i coneix a Sir Lohengrin).
La idea és que a partir d'aquí s'inicii un periple que porti als PJ a la recerca del Mestre per la terra de Rifts, i d'aquí, qui sap fins per tot el Megavers...

Dojo del Mestre Liu

Aquí hi ha un petit resum de la primera escena que vam jugar (poca estona val a dir-ho), ja que vam estar algun temps per fer la fitxa del Burster i acabant d'ajustar la fitxa del Quick Flex Alien (un fotimer d'armes!):

En arribar a la "Michael's School of Sef-defense", en Diestrus se n'adona que el Dojo està vigilat per la ISS (policia de la Coalició). Aquest fet queda confirmat quan una de les filles del Mestre Liu parla amb en Vela: efectivament l'escola està sota sospita d'entrenar D-Bees. Mentrestant el Diestrus s'acosta al cotxe camuflat dels ISS, sense que aquests facin cap contacte.
Intentant esbrinar què passa i amb la intenció de vigilar als vigilants, en Vela i en Diestrus entren en un edifici abandonat proper. La llàstima és que no està tant abandonat com semblava, ja que un parell de N'mri Gorilla Men els barren l'entrada. En Diestrus els amenaça de revelar la seva posició a la Coalició, i quan aquests els responen amb un intent de segrest, la reacció d'en Diestrus es llançar una granada als seus peus. L'explosió rebenta la paret exterior de l'edifici, alertant a la ISS que esperava a l'exterior.
En Diestrus fa un gest que en Vela interpreta de fugida, i aquest surt tot esperitat de l'edifici, perseguit per pels agents de la Coalició. Això ho aprofita en Diestrus que per esquitllar-se entre els Goril·les i fugir escales amunt, on fent un forat a la paret, aconsegueix escapolir-se, sense evitar però que els Goril·les el fereixin greument amb els seus làsers.
Alhora en Vela s'esquilla entre la gent del mercat per despistar el Dog-Boy que ha baixat del cotxe patrulla.
Amb la ISS distreta, primer en Diestrus i després en Vela arriben un altre cop al Dojo del Mestre Liu, on per fi arriben a la seva presència a través d'una porta secreta amagada rera l'altar del Dojo...

Consells de jgants

jgants és un DJ de Rifts que penja la seva partida més o menys quinzenalment a la xarxa. Sóc un lector incondicional seu. En una conversa que vàrem tenir, em feia les següents recomanacions que havia de considerar a l'hora de dissenyar una aventura per Rifts:

Assegura't d'ajustar les teves idees als PJ concrets. A Rifts hi ha un ventall de nivells de poder massa ample per intentar planejar encontres generals (al contrari d'altres jocs basats en nivells de classe).

Aquest és, efectivament, un punt molt important a tenir en gran cosideració. És una llàstima que encara tinc poca experiència amb el joc per poder ajustar fàcilment els nivells dels encontres. Això em va passar en una de les passades partides de l'equip-R, on gairebé hi va haver un TPK. Aquesta vegada la meva intenció és anar de baix cap a dalt, i anar veient quin és el llindar que s'ajusta millor als PJ. També cal tenir en compte, en aquest sentit, que el nombre de jugadors serà baix i variable (entre 2 i 4), cosa que també dificulta el disseny apriorístic dels encontres.

Tot costa una fortuna, per tant troba alguna forma de mantenir els PJ amb diners; al menys suficients diners com per què estiguin disposats a arriscar la seva armadura.

Arrel d'aquest punt és quant vaig decidir que l'Escamot Featherfall havia de formar part d'una companyia (per les regles del Mercenaries SB). Els personatges han de tenir alguna manera de recuperar recursos, i a Rifts els diners (o els punts d'armadura) és un recurs molt important!
Pel què fa a la campanya dels "Misteris del Megavers" tinc pensat que hi hagi una "recompensa" en cada missió, o si més no, que hi hagi la possibilitat d'utilitzar l'habilitat de "Salvage" utilitzant les regles del SB1.

Malgrat el fet que la màgia fa poc mal, aquesta pot ser molt poderosa neutralitzant contrincants. Tingues això en compte quan dissenyis encontres.

Aquest potser és un dels punts més difícils a tenir en consideració, al menys des del punt de vista pràctic. La màgia en mans dels PJ sol ser imprevisible, i més tenint en compte l'ample marge d'acció que sol donar el joc als conjurs, amb la qual cosa se'n fomenten els usos creatius. Per altra banda, la quantitat ingent de conjurs disponibles fa que el procés de generació d'un PNJ mag es faci interminable, i si es seleccionen conjurs que anul·len als PJ (recurs fàcil), l'escena pot esdevenir frustrant pels jugadors. Ja em va passar amb el conjur de "Dolor" en l'aventura de la Fada Negra, on un PJ es va quedar retorçant-se de dolor al terra durant gairebé tota la sessió de joc (per sort el jugador que el portava normalment no hi era).

L'ampli ventall de poders màgics i psionics fa molt difícil mantenir el misteri en les aventures d'investigació, no et basis en elles.

Per això és vital conèixer els poders dels PJ, de tal manera que es pugui construir una història d'investigació que resulti desafiant però que alhora aquests mateixos poders puguin ser d'utilitat als PJ. Això és el que he intentat a la primera aventura de la campanya de "Misteris del Megavers". A veure si me'n surto.

Misteris del Megavers

Estic més content que un Shifter amb un Nexus nou. Torno a començar una nova aventura dirigint Rifts!!!

Aquesta vegada miraré d'aprendre d'errors passats i aplicar l'experiència acumulada en la inacabada partida de l'HUC*. No prometo res... :P

L'inici bàsic de la campanya (anomenada per l'ocasió "Misteris del Megavers") es situa a Firetown una "Nova Ciutat" dels suburbis de Chi-town, on els personatges principals de la saga han arribat per trobar el seu mestre: un Caballer de la Rosa desaparegut en estranyes circumstàncies. Allà, en Diestrus i en Diógenes -respectivament, un Quick Flex alien mercenari i un D'nor Devil Man Tecnomag-, entraran en contacte amb la dura realitat de la no-entitat que suposen aquestes ciutats, on els soldats de la Coalició i la ISS campen fent la seva voluntat i on només reben la tímida oposició dels Escamots de Càstig en forma de la resistance.

Aquesta aventura inicial ha de portar als personatges en un emocionant periple per la terra de Rifts seguint la pista al seu Mestre, mentre resolen greuges i porten la justícia a terres inhòspites.

Benvinguts al Megavers, on la imaginació és la teva única limitació!

*Nota: Els jugadors que penseu jugar aquesta campanya mireu de no rellegir-vos les entrades referents a l'HUC, ja que miraré d'aprofitar coses i continuar la idea que tenia pensada (ja sabeu, reutilitzar i reciclar ;)

Xmas Grab Bag 2008

<- Podria el Grinch ser un D-Bee a la terra de Rifts? O potser una YAAI (Yet Another Alien Inteligence)?

Palladium Books, com a empresa, pot tenir molts errors criticables (retards reiterats en treure productes, manca d'una bona política d'edició, etc.), però com a mínim té un encert majúscul, que a més, repeteix cada any: els Xmas Grab Bags. Es tracta de fer una llista de manuals, marxandatge, etc. per en Santa Kevin, i d'aquesta llista te'n fa un paquet on hi ha lo que ell ha volgut posar-t'hi (a més, si així ho especifiques, venen tots els manuals signats per ell, pel seu pare i la resta de patuleia de la casa!!). Sempre, el preu de venda total dels manuals que t'hi posa supera de força el preu del Xmas Grab Bag, per la qual cosa, en les dates nadalenques, comprar a Palladium Books es una autèntica ganga.

Aquest any, i un cop acabada la temporada (aquesta setmana m'ha arribat el darrer paquet), he comprat 3 Xmas Grab Bags. La llista de manuals que m'han arribat és la que segueix:

- Rifts Ultimate Edition (2on Printing) (amb les errates corregides.)
- Rifts® WB 27: Adventures in Dinosaur Swamp™ (complement del Dinosaur Swamp, una de les localitzacions que espero fer servir força en la propera campanya de l'Escamot Featherfall).
- Rifts® Megaverse® Builder (recomenat per en Menecrates com a imprescindible).
- Rifts® Adventure Sourcebook Two: Tolkeen Crisis™ (Continuació de la descripció de Firetown, el suburbi de Chi-town).
- Rifts® Adventure Sourcebook Three: The Black Vault™ (Una sala currulla dels objectes màgics confiscats per la Coalició, no pot pas faltar en la meva llibreria!! I més Firetown).
- Rifts® Adventure Sourcebook Four: The Vanguard™ (Uns mags que treballen secretament per la Coalició. Tan secretament que ni els mateixos CS ho saben!!!).
- Rifts®: Phase World®: The Three Galaxies™ (Per acabar de completar el món d'Space Opera de Rifts...)
- Rifts® Dimension Book™ 10: Hades - Pits of Hell™ (La macro-saga on els dimonis i els diables es barallen, i que acabarà petant a la Terra de Rifts).
- Rifts® Conversion Book 2: Pantheons of the Megaverse® (Hi ha moltes Armes màgiques rúniques...no podia pasa passar-ne, oi?)
- After the Bomb® Book Six: Mutants in Orbit™ (For TMNT® and Rifts®) (Tinc una idea d'aventura per aprofitar aquest mòdul, o sigui que cap a casa!)
- Rifts® and the Megaverse® - The Art of John Zeleznik (Un regal per la vista de mi per a mi, i tota una referència visual pels jugadors de Rifts!).
- Rifter 40 i 41 (On hi ha una aventura de Rifts en dos parts, a veure si la puc aprofitar...).
- I tres catàlegs de Palladium!! (un en cada paquet).

Encara m'han quedat en el tinter:

Rifts® World Book 22: Free Quebec™
Rifts® WB 28: Arzno™

Però aquests ja els deixo per un altre any... ;)

Nota: l'ús indiscriminat de símbols d'exclamacions és en honor al gran KS, i la seva manera d'escriure! ;)

Sóc llegenda.

He començat a llegir el WB 1: Vampire Kigdoms.

Ja en faré una ressenya del què em sembla quan l'acabi, de moment té força bona pinta. Tanmateix escric aquesta entrada per que no he pogut evitar veure similituds entre la pel·lícula/novel·la (que no he llegit) de Sóc Llegenda (I Am Legend) on apareixen una mena de vampirs "poc civilitzats", amb els vampirs salvatges que es descriuen en el citat World Book. Mentre anava llegint la descripció d'aquests vampirs que vaguen per les planúries mexicanes tant en solitari com en grups assilvestrats, no podia evitar que em vingués a la ment una ciutat dessolada curulla d'aquests éssers de la nit.
Per això he anat a la xarxa a comprovar que va ser primer: hi trobo que el llibre va ser escrit el 1954 per Richard Matheson. Per tan, podria ser que el Gran K es bases en aquesta novel·la per "inventar" els wild vampires? Em sembla que ho preguntaré al fòrum de Palladium, a veure si en trec l'entrellat.
En qualsevol cas, la idea que reproduir "Sóc Llegenda" amb el sistema de Palladium no deixa de ser interessant, però potser seria més apropiat fer-ha amb el "Beyond de Supernatural".

Capvespre als suburbis

Era el capvespre i les ombres dels edificis atrotinats de Firetown cobrien ja els carrers més estrets, estenent una lúgubre ombra a la que els habitants del suburbi ja estaven avesats. Ivals buscava el seu sopar entre les escombraries d’un dels millors restaurants dels ‘burbs. En aquell restaurant hi anaven els mafiosos, els mercenaris que acabaven de cobrar, els mercaders més afavorits i fins i tot algun soldat de la coalició, o sigui que si remenava força entre la brossa sempre hi trobava alguna cosa en prou bon estat per “ficar-se pel ganyot”. No havia estat un bon dia per l’Ivals. Tot i que s’hi havia escarrassat al màxim, encara no havia pogut endegar el motor de propulsió del SAMAS modificat, cosa que l’havia posat de mala lluna. Havia sortit del taller per esbargir-se i treure’s dels cap els acceleradors de dilitium que el feien anar de corcoll, mentre omplia una mica l’estomac.

Cantussejant com anava per intentar animar-se no havia sentit com al fons del carreró unes veus discutien en veu baixa. Ivals va callar per escoltar el que deien les veus i va colocar-se les ulleres d’infraroig per veure què hi havia en la foscor del carreró. Les veus provenien d’un parell d’homes, l’un era corpulent mentre que l’altre era baix i prim. A terra, els servos encara calents d’un cyborg complert restaven immòbils.

- Va, descaragola-li el braç – digué la figura més alta i grossa.

- Tu tens les eines pallús. -parlava ara la figura desnerida- A més, primer va el cap, què vols que es desperti? Vinga, treu la vibro-destral, anirem més ràpid.

Ivals havia sentit a parlar dels roba-cybogs, àdhuc havia fet servir alguna peça “suelta” comprada al Mercat Negre, però mai n’havia vist en plena acció. En un paroxisme de prudència rar en ell, va iniciar una retirada silenciosa, però l’escena de les figures en colors d’infraroig arrancant membres biònics d’un cos mecànic cada cop més fred i apagat, va fer-li oblidar el cubell de brossa que tenia a l’esquena, que en girar-se va tombar fent un fort estrèpit. De sobte, i amb un moviment de canell que no li hauria imaginat mai, l’home corpulent va desenfundar una arma, disparant a cegues el seu raig energètic cap on era l’Ivals. El tret va errar, però la llum del làser va delatar fugaçment la seva posició.

- Quiet! –Un altra tret silenciós va sortir del canó (només algú d’intencions dubtoses voldria desconnectar el característic soroll de la pistola làser).

Després de l’ensurt inicial, i recuperant ara l’agilitat i els reflexes propis d’un noi criat als suburbis de Chi-town, l’Ivals saltà a cobert rere el cubell, i activant un ressort del seu braç biònic retornà el foc cap a les figures que ara corrien fent ziga-zagues cap a ell...

Definitivament, avui no havia estat un bon dia per l’Isval.

L'Oest Espiritual

M'acabo de llegir el WB 15: Spirit West. Aquí van algunes opinions sobre aquest mòdul que ens introdueix a la cultura dels natius americans a la terra de Rifts: com han tornat, quines faccions tenen, on es troben, professions, màgia "shamanica", fetitxes, totems, esperits, etc.

Vagi per endavant que conec molt poc sobre la cultura dels natius americans (aquí els anomenem indius), essent els meus coneixements bàsicament vinculats a allò que he vist a les pel·lícules de Hollywood (la qual cosa és com dir que no en sé res). Dit això, aquí va la meva humil opinió sobre l'Spirit West:

"el bo: Sembla molt ben documentat (vegeu més amunt) i que és una bona aproximació a la cultura del natius americans (a l'estil rifts, és clar). A part, crec que és un dels WB més ben escrits i sobretot més ben estructurats que he llegit. A part, els dibuixos estan bé, peró podrien ser molt millor (en la línia d'en Breaux). En Ramón Pérez continua essent el millor."

"el dolent: Em dóna la sensació que aquest llibre no encaixa a la Terra de Rifts. Representa que els natius americans estan escampats per tot america, tanmateix mai abans (excepte en el New West WB) o després han estat anomenats en cap altre WB. Està pensat i dissenyat per ser usat gairebé exclusivament per personatges natius americans (fetitxes, esperits i OCC només vinculats a aquesta mena de personatges), amb la qual cosa es fa molt difícil (res és impossible, ja ho sabem) de introduir en una campanya en marxa."

"el lleig: Hi ha massa esperits (què em podia esperar amb un títol com el que té?). Hagués estat molt interessant que al menys hi hagués hagut alguna connexió entre el Reialme espiritual i el Psyscape. Ádhuc hagués estat molt apreciat un mapa d'aquest Reialme espiritual a la Hades per utilitzar-lo en les recerques espirituals dels shamans, o per fer-hi algunes missions, etc."

En resum. És un WB que está bé, però que és gairebé inútil si en el grup no hi ha cap personatge amb sang dels natius americans corrent per les seves venes.

Feed-back: un gran aliat

Arrel del comentari d’en neddam en el post anterior voldria reflexionar sobre la necessitat d’establir un fort canal de comunicació entre jugadors, i especialment entre el Director de Joc (DJ) i els Jugadors.

Com a DJ estic fortament immers en la campanya que estic preparant: llegir manuals, pensar arguments per aventures, dissenyar PNJ, i sobretot en aquests estadis inicials, el meu objectiu prioritari és engrescar als Jugadors. D'aquí aquest blog!

Així, totes aquestes energies invertides en al campanya no serviran de res si no sóc capaç de connectar amb el què volen els jugadors. Els jocs de rol tenen un fort component de contracte social on la missió principal de tots els jugadors és “divertir-se”. Cada jugador en particular, privadament, pot tenir les seves raons per jugar (d’aquí és on surten les típiques classificacions dels jugadors establertes per el mític Robin D. Laws), però l’objectiu definitiu, com a grup, és i ha de ser passar una bona estona.

Evidentment, el Director de Joc hi té un paper destacat en aquest contracte, ja que és ell qui “normalment” estableix el ritme, el to, el color, l’escenari, etc. de la sessió i de la campanya. Tanmateix, tots aquests elements, per més treballats que estiguin, no serviran de res si no són els que els jugadors volen.

En aquest sentit, per tant, quan s’està pensant una nova campanya amb un nou sistema és importantíssim introduir suaument i clarament els Jugadors tant al sistema com a l’ambientació. I això, no només s’ha de fer explicant per sobre de què va el joc, sinó que el Director de Joc s’ha adaptar a les necessitats i gustos específics del grup a través de la comunicació. L’única manera de saber aquestes necessitats i gustos, és conèixer el teu grup de Jugadors. Aquest “blog” vol ser aquesta plataforma de comunicació, amb un doble objectiu: permetre la aproximació còmode dels jugadors a la campanya i establir un canal multidireccional per opinar-ne.

Per sort, en aquest cas, fa molt de temps que “pateixo” el meu grup de joc i crec saber més o menys què pot i què no pot agradar. Opino, sincerament, que el Rifts és un gran joc pel nostre grup de rol, i intueixo què volen els meus jugadors. Sé, per exemple, que cal posar màgia i armes màgiques, que un bon combat mai està de més, però que s’aguanti amb una història rere seu, que hi ha d’haver escenes de subterfugi i altres de protagonisme heroic, i evidentment, que s’hagi de salvar el món!

Espero que la campanya acabi essent un èxit. Un èxit que tanmateix, sense la voluntat, predisposició i diàleg amb jugadors serà impossible d’assolir.

Arrivant a Duluh

Sòrac va treure’s les botes gastades per deixar que l’aigua freda de les onades s’escolés entre el dits dels seus peus cansats. Un any més, el desglaç havia omplert els Grans Llacs i la primavera renaixia curulla de vida. Després de l’esgotador viatge des de la seva Tolkeen natal, per fi descobria el seu objectiu a l’altra banda del mar interior. Havia llegit molt sobre les impressionats estructures de les colònies xiticix, però cap relat podia comparar-se amb la magnificència de les columnes de terra que destacaven a l’horitzó. S’havia proposat estudiar el comportament d’aquells misteriosos éssers, mig humanoides, mig insectes, i havia pensat que la millor manera de fer-ho era visitant la colònia Duluh, la concentració més gran coneguda de xiticix. Saber que milions d’aquells insectes alienígenes feien vida al final del seu trajecte, li produïa una sensació combinada de terror i admiració, i l’extens erm que envoltava la colònia només contribuïa a accentuar aquestes sensacions.

Pel què sabia, el xiticix –així era com se’ls anomenava, malgrat mai ningú havia aconseguit comunicar-s’hi– formaven colònies subterrànies on la seva reina es reproduïa. Eren molt agressius, fins al punt de no permetre que cap mena de forma de vida entrés en el què consideraven el seu territori, arribant fins i tot a eliminar-ne la vegetació. Malgrat la major part de la colònia es trobava sota terra, construïen columnes de terra i roca cimentades amb la seva pròpia saliva, formant autèntiques fortificacions elevades.

Encara no sabia com podria acostar-se fins al centre de la colònia, i ni molt menys explorar-la per dins, però havia sentit que algunes tribus de psi-rondadors havien desenvolupat un sistema per passar desapercebuts entre aquells monstres quitinosos.

Va flairar l’aire, la brisa fresca portava l’olor carregat d’ozó d’una tempesta de força propera; la bursada de poder arcà va animar-lo a continuar el seu camí.

“Encara manquen un parell d’hores per què el Sol es pongui – va pensar – potser encara tindré temps de visitar als meus amics dels pantans, i passar la nit calent en una de llurs cases sobre els arbres”. Recollí les botes i tocant suaument el cristall de quars del seu TW-aerolliscador s’encaminà cap als pantans, deixant que la llum tèbia del capvespre li acariciés el rostre.

La comunitat resisteix

Recentment he descobert El Palantir blog de blogs roleros i amb ell la gran comunitat rolera que hi ha als països hispano-parlants. He quedat molt gratament sorprès de veure blogs i pàgines webs on es discuteix el futur dels jocs de rol, de sistemes independents, de notícies varies, etc. que no només es fixen amb els quatre grans jocs de sempre, sinó que analitzen la producció nacional i internacional en castellà, aporten noves idees, i en general estableixen una comunitat sòlida. En general tothom coincideix que la cosa del rol està fatal, però veien la gran quantitat d’aportacions, l’anàlisi que es se’n fa i la periodicitat de publicació no he pogut evitar permetre’m un bri d’esperança.

Acostumat a llegir i participar en blogs com Treasure tables (que sembla que plega) amb enveja, on els jugadors o directors de joc comparteixen les seves experiències, m’ha fet molta gràcia trobar-ne en espanyol com Frankenrol, Necrorama, Agains the Shadow o Nacionrolera on generalment hi ha un gran nivell d’entrades. Llàstima que sovint hi hagi poca discussió al darrera.

No, aquesta no és una entrada sobre el Rifts o la meva campanya, però trobar aquests blogs m’ha fet gràcia i ho volia plasmar en algun lloc.

Així comença una guerra.

<txic> Aquí el Tinent J. Ripley a BOA. Canvi. <txic> Responeu BOA. Canvi. <txic>.

La boira de l’alba esmorteïa tant la veu del tinent John Ripley com la visibilitat del baixest que havia de servir per emboscar a la companyia d’Skelebots. Aquella nit, el grup d’exploradors brodkill assignats a la zona havia detectat als robots de la Coalició internant-se en les fronteres del comptat de Southervile; aliat de Tolkeen.

Preparat en la seva posició de combat, Ripley intentava contactar amb el campament base per obtenir confirmació de l’atac. No rebia resposta i un nus a l’estomac li deia que quelcom no anava com havia de ser.

Un toc a l’espatlla el va treure d'aquells ominosos pensaments. “Estem llestos John, quan tu diguis, tinc ganes de marxeta.” – li informà el Capità Mad Murdok, amic i company seu des de la rebel·lió Juicer.

- “Això no està bé, Mad. Massa fàcil. On son els Nois-Gos? Fotem el camp d’aquí. Avisa al altres. Cagant llets i hòsties!”. Arrossegant-se encara per no ser detectat des de la seva posició coberta, el tinent Ripley feia marxa enrere l’atac.

La decisió era arriscada. Si deixaven passar els Skelebots, la ciutat de Southervile seria arrasada. Però d’instint tàctic del tinent Ripley no li havia fallat mai, i ara no seria el moment de deixar de fiar-se’n. Si la Base d’Operacions Avançada (BOA) estava en perill, tota la primera línia de defensa de Tolkeen quedaria minvada.

- “Racsó!, vull saber què passa a la BOA. Endolla’t a la Línia de Força i esbrina-ho. Ara!”. El tinent Ripley havia estat format a la Coalició, entre els cossos d’elit de l’exèrcit, i malgrat havia après a tolerar i aprofitar la màgia al seu favor, encara sentia un certa aversió cap aquells qui la practicaven; l’home-dimoni Caminant a qui s’havia dirigit no era pas una excepció.

Les BOA es situaven sempre en les Línies de Força, si bé estaven exposades a les Tempestes de Força, la comunicació a través de la màgia dels Caminants era molt més fiable que les ones hertzianes, i a més, eren més difícils de localitzar pels Gossos de Presa de la Coalició.

Allargant la mà cap al mur blau d’energia crepitant, encara visible entre els primers raigs de llum del dia, en Racsó es concentrà en els fluxos arcans d’informació que la línia de força transmetia. La imatge de la Base arrasada va sobtar-lo i esfereir-lo. Gairebé va està apunt de perdre la concentració. Però va poder sobreposar-se per seguir escodrinyant a la recerca del causant d'aquella destrucció. En aquell moment un trio dels nous SAMAS, drets en mig de la Línia de Força, cosien a trets als presoners rendits, mentre el somriure perpetu del seu casc s’ho prenia com una broma malaltissa.

- “Tinent. La BOA ha caigut!” – informà Racsó amb una veu decidida.

- “Merda! Ho sabia” – etzibà el tinent Ripley –. “Els Skelebots eren una distracció! Ràpid. Si ens afanyem encara podrem fer alguna cosa. Avisa a les altres unitats. Tots cap a la BOA immediatament! – Les ordres del tinent eren sempre acomplertes amb celeritat i resolució. Confiava amb els seus homes. – “Anem Mad, no tenies ganes de gresca? És hora que els Nois-Morts facin honor al seu nom!”.

No, d'això no en tenim...

Un aspecte que vull tenir molt en compte durant la campanya de l’Escamot Featherfall per controlar el nivell de poder és l’accessibilitat de les armes.

El Mercat Negre és un gran font de subministrament de tot tipus de material bèl·lic (i no bèl·lic), tanmateix, hi haurà llocs on determinats tipus d’armes i armadures estan més a l’abast que en d’altres. Per exemple, al Nou Oest, les armes Bandito, les TW i les Wilk són força communes, per que la CS no controla tant. Per contra, a Chi-Town pràcticament només n’hi haurà de fetes per la pròpia CS, Northen Gun o Manistique Imperium. Evidentment trobar armes Naruni o Triax serà tot un què, i possiblement objectiu d’una aventura per sí mateix.

Crec que aquest recurs ajuda molt, no només a contenir l’accés a armes “desfasades”, sinó que també ho fa per establir un to concret i acabar de donar color al complexa món de la Terra de Rifts.

Rifts: Dinosaur hunter

Tinc una nova idea que campanya que crec pot ser molt interessant. Realment ja fa temps que em ronda pel magí, al menys des que em vaig llegir el "Monsternomicón" per "Reinos de Hierro". En aquell moment vaig abandonar la idea per què estava totalment immers dins la campanya de la Shackled City. Tanmateix, ara que estic llegint els manuals de Rifts me n'adono que amb aquest sistema també podria ser molt viable. Potser millor i tot!. El fet que ahir m'hagués d'empassar "Mogambo", amb els mítics Clark "orelles d'elefant" Gable, Ava Gardner i Grace Kelly (definitivament la primera ho fa millor que la segona), m'ha reforçat la idea.

Sense més preludis, la campanya tractaria d'un grup de Caçadors de dinosaures i monstres. La quit qüestió rau en què l'objectiu no seria matar-los, si no atrapar-los amb vida. Si hi pensem les possibilitats són molt interessants:

- Contractats per fires ambulants per aportar noves bèsties a l'espectacle.
- Un encàrrec d'un mag per tenir un monstre per domesticar o fer algun ritual (naturalment l'han de portar viu).
- Una manada de dinosaures o rhino-búfals salvatges pel nou rodeo.
Etc, etc.

A part que el tipus d'equipament seria genial: Vehicles especialitzats, xarxes, arpons, drogues tranquil·litzadores, gàbies MDC...

Aquesta campanya beu directament de les pel·lícules de safaris, King Kong, Jurassic Park, etc.!!

El contrast entre voler caçar en vida a l'animal i l'instint de supervivència d'aquest, que l'impulsa a matar si cal, pot ser molt interessant de jugar. Canviant així una mica els papers dels personatges on normalment arriben per "arrassar" tot el què troben per davant.

De moment els manuals de Rifts que trobo més idonis serien:

- Rifts: New West (ple de dinosaures i monstres)
- Rifts: Lone Star (complement perfecte de l'anterior)
- Rifts: Spirit West (encara no me l'he llegit, però segur que els indis són uns grans caçadors)
- Rifts: Canada (la continuació de l'oest cap al nort).
- Rifts: Dinosaur Swamp (imprescindible!)
- Rifts: Adventures in Dinosaur Swamp (complement de l'anterior).
- Rifts: Xiticix invasion (posats a caçar monstres...)

Què en penseu? Teniu alguna altra idea?

Rifts amb figures

Justament avui barrinava que com que a casa tinc una taula d'aproximadament 1,5x2 m forrada amb pissarra "veleda" a quadrets, com ho podria fer per aprofitar-la per jugar a Rifts. Lo primer que m'ha vingut al cap és fer-la servir per jugar amb figures de 25mm, però d'una manera laxa, sense el "rictus" que imposen el quadrats a d20.

Tanmateix pensava -"igualment no seria gaire guapo per que les figures que tinc són massa de fantasia".

Vés per on que de sobte m'ha arribat una propaganda d'aquesta casa francesa (Rakham) que fa figures de ciència ficció! Tenen de tot, soldats, Power armors, i fins i tot algun que altre monstre aprofitable.

<- Crec que són perfectament vàlides per aprofitar-les per jugar a Rifts. Llàstima que siguin més aviat cares. Keep Rifting!

MDC?

Per què jugar a Rifts amb l'MDC quan gairebé tot lo que hi ha al món és MDC? M'estic plantejant passar-ho tot a SDC (eliminant les armes SDC) i afegint (a ull) AR per les armadures. Pot ser interessant...
Una altra opció és conservar l'MDC, però les armadures lo que fa és convertir el mal MDC a SDC, excepte les Power Armors i Vehicles que funcionarien igual. És una altra opció...

Idees, idees... :)

Seguim!

Aventura submarina

Llegint-me el Rifts Underseas (WB7) he pensat que estaria bé introduir a la campanya alguna mena d'aventura submarina. El problema de fer aventures submarines és que normalment els personatges no estan pensant per interactuar de manera còmode i fluida (perdoneu el joc de paraules) amb l'element aquàtic. Per suplir això, la idea és fer una "Narració avançada" on els jugadors prenen personatges pregenerats adaptats a la vida sota l'aigua (Titans, Amphibis, Dofins, Naut'ylls, Power armors submarines, etc.) on hauran de dur a terme una missió que entroncarà amb l'argument del personatges principals.

En una primera aproximació l'argument era que els Personatges aquàtics havien d'investigar unes ruïnes submergides on s'hi amarga un gran mal. Per evitar que segueixi afectant als habitants de les profunditats han de fer emergir aquestes ruïnes, les quals són les que els Personatges principals busquen.

Algú ha jugat mai aventures subaquàtiques? Teniu alguna altra idea de partida?

Escamot Featherfall, la precuela

Més o menys ja tenim apuntades quines seran les aventures inicials que protagonitzaran cadascun dels PJ principals, acompanyats per PJ secundaris que duran els jugadors que no interpretin els seus PJ principals. L'objectiu d'aquestes aventures és triple:

- Introducció dels jugadors a la terra dels Rifts.
- Presentació dels PJ principals, definint una mica el seu rerefons abans d'iniciar la trama principal.
- Permetre que els jugadors "tastin" altres OCC donant opció que puguin ajustar els seus personatges principals.

Sense més dil·lació aquestes són les aventures introductores:

1. El Tinent John Ripley fuig de Lone Star (un complexe científic de la Coalició en mig de Texas) on ha sofert experiments mutagènics, juntament amb altres mutacions: Una Rata mutant, un Dog Boy, i un X-Alien. Perduts enmig del Pecos Empire, hauran de veure-se-les amb uns traficants d'armes.
2. El Techno-wizard de l'Óscar (RCC Demon-Man), és un estudios de Tolkeen que s'ha trasllat a Lazlo per estudiar els Xiticix. L'acompanyen un Ley-Line Shifter (col·lega), un cyborg de guardaespatlles, i el guia Psi-Stalker. Nota: Potser substituïm el LLS per algún tipus de psionic.
3. L'Operador de'n Salvi, acompanyat d'un Burster (Piroquinètic), un City-rat i un Lamark Caça-recompenses hauran d'esbrinar el misteri que s'amaga rera un seguit de desaparicions a Firetown (una ciutat dels suburbis de Chi-Town, la capital de la Coalició).
4. Finalment, en Mad Murdock (OCC Crazie), acompanyarà des de Ciudad Juarez, a un famós Juicer jugador de Dead-Ball, la seva chicota (Hyperion Juicer), i al seu major fan (Wannabe juicer) a la ciutat de Newtown, on han descobert una manera d'allargar la vida dels juicers.

Inspiracions:
1. Aventura basada en Machinations of Doom, agafant com argument una partida de la pantalla del Máster de de Rifts.
2. Argument de la partida de la pantalla del Máster de Rifts.
3. Aventura que succeirà a Firetown, ciutat descrita a l'Adventure Source Book: Chi-Town Burbs.
4. Aventura apuntada al Juicer Uprising i totalment inspirada en homenatge a en Tomàs (Tempestari), que em va dirigir en la meva primera partida "seria" a Rifts.

3er escamot "Featherfall", de la 1era Companyia "Hardwing", del 4rt Batalló terrestre de Tolkeen

Aquest és el nom del grup que formaran els Personatges en la propera campanya de Rifts que estic planejant.

Es tracta, en la seva concepció inicial, d'una campanya militar, on els PJ formen un petit escamot d'infiltració, espionatge i missions ràpides de Tolkeen. Aquest escamot pertany a la Companyia "Hardwing" (per les regles de Mercenaries sourcebook) de tal manera que en determinats moments tindran capacitat per recuperar recursos (armaments, vehicles, medicines, equipament, etc.).
L'inici de la campanya tractarà de diferents capítols on es crearà un cert rerefons pels personatges, abans del seu reclutament per a la companyia. En aquests capítols, el protagonista serà un dels personatges principals portat pel jugador que l'interpretarà durant la campanya, mentre que els altres personatges seran PJ "secundaris" portats per la resta de jugadors. Cada personatge té un origen totalment diferent, de tal manera que aquests capítols permetran fer una introducció a diferents parts de la Terra de Rifts o de PNJ que més tard es trobaran. En aquest punt, la intenció també rau en què els jugadors es familiaritzin amb el sistema i puguin modificar els seus Personatges inicials (canvi d'habilitats, OCC, etc.) per què s'adeqüin als seus gustos i necessitats.
Una vegada els Personatges hagin ingressat a les files de la companyia Hardwing, rebran un cert entrenament militar, amb la qual cosa podran aconseguir habilitats fora de les seves OCC, fent molt més competent al grup.
La campanya strictu sensu es desenvolupa durant la guerra entre la Coalició i la ciutat de Tolkeen (i els seus aliats). Basada en la trilogia de 7º Mar "La Creu d'Erebus", els PJ hauran de trobar una arma secreta que podrà acabar amb la Coalició. Per aconseguir-ho hauran de viatjar per gairebé tot el continent Nord-Americà, trobant pel camí, Xiticix, Pirates Horune, tropes de la Coalició, Bandits Pecos, i moltes altres sorpreses. Evidentment, i com no podria ser de cap altra manera en la terra de Rifts, la campanya anirà in crescendo, fins arribar a nivells d'èpica intergalàtica i interdimensional (o almenys aquesta és la intenció).

De moment, ja hem triat els personatges que formaran part de l'escamot "Featherfall":

- Un soldat de la Coalició "renegat" que ha patit experiments secrets a Lone Star per esdevenir un super-soldat (OCC Coalition Commando; amb poders del Supersoldier de HU).
- Un Techno-wizard de Tolkeen expert en Xiticix.
- Un Operador dels suburbis de Chi-Town.
- Un Crazie del Pecos Empire en busca de nous ambients i aventures.

Equip-R, més preguntes que respostes

Abans de res, una nota: He tornat a editar l'entrada de "La fi a fort Galoo", lligant aquesta part de la història amb les entrades de les sessions anteriors, per veure com lligava tot.

Tanmateix, en aquesta història han quedat molts de fils argumentals sense resoldre:

- Qui o què són els mecanóides? I on han anat?
- Què ha passat a fort Galoo?
- A on duu el mini-submari del laboratori?
- Què passarà quan l'esclavista Splugorth arribi a Queensharbor?
- Qui és i què fa en Gog?
- Què era el rinobúfal robot?
- Que se n'ha fet del germà/drac Milós?
- Quina relació hi ha entre la fada negra i el Devorador?

...

Suposo que mai ho esbrinarem...però com tota bona aventura, la resolució d'un misteri sempre porta més preguntes que respostes. Així és el Rifts "Possibilitats infinites!"

Sense pantalla

Ahir llegia com un Director de Joc exaltava les virtuts de dirigir sense pantalla de máster. Així que en la sessió del vespre vaig voler-ho aplicar. Només vaig interposar, així de costat, el portàtil on hi tinc el programa per tirar daus (el faig servir per les carretades de daus de les armes de Rifts) i com a referència ràpida per a les Regles Casolanes publicades en aquest blog.

Crec que va ser una bona experiència. És veritat que el fet de no haver-hi pantalla entremig fa que la "separació" entre DJ i Jugadors sigui menor, no només per la evident distància física sinó per la emocional o empàtica. Sembla que formes més part del joc. Per altra part, com que les meves notes són gairebé incomprensibles i els manuals de Rifts tenen una lletra molt petita amb les estadístiques de les coses perdudes entre mig de d'una edició notablement millorable, fa que l'accés a la informació "restringida" per part dels jugadors sigui, com a mínim, dificultosa. A més, degut a això, tampoc hi ha molt problema a l'hora de "falsejar" (podria ser una bona traducció per "fudge"?) resultats .

Vosaltres què n'opineu de jugar sense pantalla?

El Rifts ha mort! Visca el Rifts!

Veien que la campanya de Rifts de l'equip-r queda en espera, voldria demanar el vostre permís per seguir publicant aquí les meves idees per la futura campanya de Rifts "de Guerra en Guerra", que planejo realitzar si tot va bé d'aquí un any amb el meu grup dels dissabtes. Hi ha cap inconvenient?

Quim

Informe de Presoners de la Coalició a Fort Galoo

Presoner #19-191289

Nom: Desconegut

Alias: Camaleó
Trobat culpable per activitat alienígena (RCC 181901-1291.1)
Pendent d’execució per Escamot d’Execució #33.99.00 el 10-20-119
Seguint l’Ordre d’Execució 55-12891
Signat pel Major Howard Colvin 10-11-119

Observacions preliminars del RCSG:

Avaluació física: Exemplar humanoide. Trets físics externs semblants als humans. Tret diferencial. L’ull dret en forma d’ull de camaleó. L’ull reacciona a múltiples estímuls a diferents graus de freqüències lumíniques. Pell externa amb capacitat MD. Imatge no disponible.

Avaluació psicològica: Capacitats psicomotores perfectes. Grans reflexes. Demostra comprensió oral i escrita de l’americà i altres idiomes terrestres. IQ 190. Demana trobar els subjectes Caporal Stuart McMillar i la soldat Non (pendent de confirmació).

Notes: Abans de la seva execució cal seguir investigant. Aporta informació sobre una alienígena raça invasora de tipus ##### , encara per determinar. Investigar cultes al Devorador.

Recomanacions: Estudi controlat. Execució.

Presoner #19-191290
Nom: Desconegut

Alias: Gog
Trobat culpable per activitat alienígena i resistència a l’autoritat (RCC 181901-1291.1)
Pendent d’execució (RCC 181901-1291.1). Forma d’execució a determinar.
Seguint l’Ordre d’Execució 55-12892
Signat pel Major Howard Colvin 10-13-119

Observacions preliminars del RCSG:

Avaluació física: Exemplar humanoide. Trets físics externs semblants als humans. Sense trets diferencials. Pell externa amb capacitat MD. Demostra capacitats físiques sobrenaturals. No es poden realitzar altres proves físiques (el subjecte es reduït).

Avaluació psicològica: Subjecte psicològicament i emocional inestable.

Notes: Equipament altament màgic (transport #25.698 cap a Chi-town per a investigacions i emmagatzemament). Apareix a la base per medis propis a través d’un Rift espontani. No es registren anomalies en el Rift subaquàtic estudiat.
Recomanacions: Contenció i Execució.

Inpiració: El personatge de Gog ha estat tret d'un còmic de superman, mentre que la idea de viatger dimensional l'he robada d'una campanya de Rifts postejada a internet i dirigida per jgant.

La fi a Fort Galoo

Personatges en acció:

Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).

Personatges en segon pla:

Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________

Durant el viatge fins al punt d’intercepció amb el buc de càrrega “Hamburg” la tripulació de Barba Roja interactua amb en Campbell i en Hell. El primer demostra les seves dots com a pilot de iot de combat, permetent que en Barba Roja s’ocupi dels canons durant l’assalt. En Hell demana a en Peter Can (el Glitter boy i mecànic de la tripulació) que li arregli la seva armadura. Ell ho fa encantat. És un bon home Queborquià (de Free Quebec), fins i tot els recomana el taller del seu pare a Toronto.

Planegen l’assalt: Mentre en Peter Can i en Barba roja acaben amb les defenses del vaixell, en Dick Moby (el Lamarc) i l’Smee (el Juicer) es preparen per l’abordatge amb unes pistoles garfis.

El primer inconvenient arriba quan, des de la distància, l’aguda vista d’en Campbell distingeix que a bord del vaixell hi ha un helicòpter de combat. Pot ser un perill potencial si aconsegueix enlairar-se. Reaccionant ràpida i astutament, en Campbell proposa inutilitzar-li els rotors amb la Boom Boom Gun de’n Peter Can ("així, -pensa ell- es podrà arreglar i la podrem arreplegar).

Un cop el Capità Barba Roja hissa la bandera pirata, el primer tret va cap a l’helicòpter, que queda amb les hèlix destrossades. El segueixen un intercanvi de trets làser per les dues bandes, mentre en Campbell, pilotant el iot de combat realitza algunes maniobres defensives amb èxit relatiu.

Finalment arriben a tocar casc amb casc, però en Campbell no pot frenar el iot a temps i xoca amb l’Hamburg. El cop fa caure a terra l’Smee i en Dick Moby que estaven preparats per disparar els garfis. Aquest contratemps l’aprofiten el soldats que custodien el vaixell de càrrega que, parapetats rere la tanca de la coberta, reben en Hell a trets de rifle làser. Finalment els ganxos es claven a la coberta i en Hell hi puja ràpidament aprofitant el foc de cobertura d’en Dick Moby i la seva Rail-Gun.

Ja a dalt, en Hell s’enfronta i derrota un dels soldats amb una TW Flaming sword, mentre el Campbell despatxa al seu amb una clau de judo, llençant-lo per la borda cap al iot a 25 m més avall. Mentrestant l’Smee i en Dick Moby asseguren les posicions.

S’han de fer amb el pont, però mentre en Campbell corre per coberta per arribar-hi rep el tret d’un franc-tirador. El tret ve de dalt del pont però ni en Hell ni en Campbell poden distingir d’on exactament. En arribar a la base de la torre del pont, una escotilla tancada impedeix que entrin. En Campbell sospesa les seves opcions (forçar la porta? escalar per la torre?), tanmateix en Dick Moby, fent gala del seu estil contundent, esbotza l’escotilla amb una granada.

Els mariners s’arraconen quan en Campbell i en Hell passen al seu costat fins que aquests troben una altra porta tancada que porta al pont de comandament. Havent après la lliçó, en Campbell fon la porta metàl·lica amb una bola de plasma de la seva C-29. La resposta no es fa esperar i ve en forma d’una ràfega de cobertura d’un soldat que els espera protegint el pont. En Campbell salta cap a ell amb les seves vibro-espases, i mentre se n’ocupa, en Hell redueix el capità del vaixell que estava amagat dins una guixeta. El vaixell és seu!

El Capità els amenaça dient-lo que ha avisat a la guarnició de Fort Galoo per radio i que els soldats de la Coalició no han de trigar a venir. En Hell respon obligant-lo a retirar la petició d’ajuda. No hi ha cap resposta, però com que ni en Hell ni en Campbell coneixen les protocols de comunicació per radio, no li donen més importància.

S’afanyen doncs a buidar la càrrega del vaixell amb l’ajuda d’uns robots especials. La càrrega està composta gairebé exclusivament d'armes d’importació Triax, entre les que destaca la Traix-cybor-rail-gun. En Dick Moby no perd ni un segon a quedar-se’n una. Tot i "l'exotisme " de la càrrega, ni en Hell ni a en Campbell semblen estar gaire interessats -ells ja van servits!. Nogensmenys, dins la bodega de càrrega també hi ha uns mini-submergibles individuals que els crida l'atenció: aquests ginys els permetran arribar a l’illa Galoo molt més discretament que no pas unes motos d’aigua! -A més, com no, el Campbell els sap fer anar!

En el moment de llançar-se a l’aigua, veuen arribar sobre el vaixell una barcassa d’un Splurghoth esclavista. Sort que ja són dins l’aigua i no sembla que tingui intenció de perseguir-los. Nota: Aquest esclavista havia perdut la seva vara, que ara custodiava el Capità Scarbelly. Per aquesta raó, en un atac de paranoia i prudència a part iguals, el Capità no deixava que ningú pugés al seu submarí.

Arriben per sota aigua a una platja de l’illa Galoo (a la llunyania l’esclavista atrapa els mariners de l’Hamburg; El capità Barba Roja també ha tingut sort i se n'ha pogut escapolir). Reconeixen la zona a través de la fotografia del maletí i en Hell reconeix a la platja unes estranyes petjades robòtiques. A prop hi ha un moll. Esquitllant-se per no ser vistos, hi arriben, però no hi veuen cap vaixell atracat (és normal, deuen haver sortit a interceptar els pirates), i un edifici com d’oficines. Tanmateix, no és tan normal l’escena d’un cotxe ATV, amb un soldat mort al volant, esclafat contra la paret de l’edifici.

El rastre de destrucció s’incrementa a mesura que segueixen la carretera que uneix el moll amb el Fort Galoo. Cadàvers de Dead Boys, SAMAS destroçats, vehicles bolcats, i de tant en tant, algun robot de tecnologia alienígena abatut. En Campbell els inspecciona, són els mateixos que els que van veure a la dimensió on van trobar l’HUC lluitant contra els Xiticix! En el seu interior una substància llefiscosa de color rosa regalima entre els circuïts i servos dels robots. Ecs!

En arribar al fort l’escena de desolació és absoluta. Hi ha hagut una gran batalla i sembla que tota una companyia de la coalició no se n’ha sortit. Pel rastre deixat per l’atacant, amb tota probabilitat aquest va actuar de dins cap a fora.

En recuperar l’energia al fort, els nostres protagonistes són capaços de localitzar dos punts que semblen claus per a la seva investigació: Una zona de reclusió i un ascensor "misteriós" en un laboratori de biologia marina.

En la zona de reclusió, totalment destrossada, només hi queda una “càmera de recuperació”. En el seu interior hi ha un humanoide musculós en estasis. Revisant els fitxers de la sala de reclusió, es dedueix que l’HUC havia estat presoner del fort i que l’humanoide en estasis es diu Gog i té la capacitat d’obrir Rifts espontàniament. (vegeu “handout”). En Campbell i en Hell no es posen d’acord en alliberar a en Gog. Finalment, llençant una moneda a l’aire, acorden obrir la càmera de recuperació; en Hell pren precaucions invocant un escut màgic per protegir-se. Tanmateix, la decepció o l’alleujament és majúscul quan el poderós humanoide cau inconscient als seus peus. Deixant-lo allà, en Hell i en Campbell es dirigeixen cap al laboratori.

El laboratori de biologia marina és una “tapadera” per a l’entrada a un complex secret al subsòl de l’illa. Un ascensor, ara avariat i amb marques de pas dels mecanoides alienígenes, porta 200 m més avall, cap a una cova aquàtica sota l’illa. En Hell i en Campbell descendeixen més o menys rudimentàriament pel tub de l’ascensor. A baix, tot és fosc. Una bola de llum convocada per en Hell deixa veure un corredor fet de material transparent que permet contemplar la cova aquàtica. D’esquitllada en Hell veu una enorme ombra assetjant dins l’aigua. El corredor porta a un laboratori amb diversos tipus de maquines científiques i ordinadors. Tanmateix en Campbell només es fixa en el minisubmarí que hi ha al centre de la sala preparat per sortir a la cova. En posar-lo en marxa i fer les oportunes comprovacions, se n’adonen que el nivell de l’aire disponible en el vehicle és molt baix. Sense les bombes d'aire operatives per recarregar-lo, i amb la incertesa de no saber on aniran a parar, decideixen registrar el laboratori. Allà, hi troben un informe que rebel·la una gran activitat tel·lúrica en els rifts de tot el món, "com si un gegant dimensional estigués picant a la porta"...

Aquí aparquem la campanya de l’equip-R. Per mi ha estat un plaer fer-la, tant preparar-la com dirigir-la, a part que ha estat un entrenament excel·lent per futures campanyes de Rifts que pugui endegar. Espero que l’hagueu gaudit tant com jo.

El Devorador

Informació que subministra el Pare Lucius, expert estudiós del Devorador.

"Molts psíquics han tinguts visions sobre el Devorador - d'altres l'anomenen l'Eixam. Es diu que hi haurà la vinguda de 4 dimonis i 7 perills. Es diu que el Devorador és un d'aquests perills. Se la vist com un eixam composat per dimonis amb armadura. El Devorador no es comporta com un conqueridor, sinó com un destructor. Està dedicat exclusivament a eliminar tot home, dona, nen i D-bee de la terra. No atendrà a raons i la seva única raó d'existir és la destrucció. No està clar quan arribarà, però s'especula que serà aviat (potser ja ho ha fet) i que arribarà des de l'est (alguns diuen que aquest "est" es tracta de la costa est de l'antic Imperi Nord Americà. A més, sembla que si guanya, no s'acontentarà amb la terra de Rifts, sinó que des del nexe entre dimensions que aquesta representa serà capaç d'estendre la seva destrucció a molts altres mons. L'única manera d'aturar-lo és atacar al principi del seu adveniment, quan encara és dèbil. Alguns creuen que els Xitixics són el aquest devorador, o com a mínim un dels 7 perills. L'Home de l'Ull de Camaleó (HUC) és un herald de la destrucció. Se sap que és un ésser dimensional que arriba a aquelles dimensions on s'està apunt de produir una destrucció massiva. No se sap si serveix a algú, o si és ell qui porta la destrucció. Si se l'ha vist, es reforça la teoria que el Devorador està a punt d'arribar".

La nit més llarga

Personatges en acció:

Hell - Battle Magus
Campbell - Crazie de l'Ivan (que porta en Mateu).

Personatges en segon pla:

Non - Soldat cibernètic a la Dona Biònica
Bio - Soldat científic, investigador de Rifts.
N'Gawa - Soldat/Ranger
__________________

Amb la informació de la localització del catau on s'amaga la germandat adoradora de Yigg que té el Pare Lucius segrestat, en Hell i en Campbell es dirigeixen als barris baixos de Queensharbor.

A l'adreça indicada hi troben una casa tota atrotinada, clarament sembla abandonada, però la porta d'entrada està tancada. En Campbell aconseguiex, tanmateix, esquitllar-s'hi a través d'una finestra oberta del primer pis. Aquest ajuda a en Hell a pujar. Allà hi ha una habitació que clarament està fora d'ús (pols, rates, un llit amb puces). És fosc i per compensar la manca de visió, en Campbell activa la seva visió nocturna i el Hell invoca una bola de llum.

Decideixen baixar al primer pis, per començar des del principi. Una exploració ràpida rebel·la que la casa està abandonada: un cuina polsosa, un sala d'estar desordenada, un jardí abandonat i un parell d'habitacions infestades de rates. L'única sala amb un cert bon estat, és una tercera habitació amb un telescopi apuntant el cel nocturn. Ni en Hell ni en Campbell són capaços d'esbrinar si apunta a algun constel·lació en particular. Tanmateix, els sentits augmentats d'en Campbell descobreixen quelcom inquietant. En les zones del terra on no s'acumula la pols, hi ha les marques d'urpes clavades a la fusta (com si hi caminessin animals). El rastre d'urpes porta cap a la cuina (tal i com en Campbell sospitava!). Allà realitzen una recerca més acurada per descobrir-hi una trapa de fusta que n'amaga una altra d'alta seguretat.

Ni en Hell ni en Campbell saben com superar el sistema de seguretat de la trapa, ni la manera de desxifrant-ne el codi numèric, malgrat provar combinatòries diverses basades en algoritmes matemàtics senzills, combinacions cabalístiques i místiques, etc. Quan ja havien perdut l'esperança i clarament es trobaven a faltar els poders telemecànics d'en Marcus, senten com algú entra a la casa.

S'afanyen a amargar-se per descobrir que l'inquilí és un home que a mesura que s'adentra a la casa es transforma lentament en un sauri humanoide! El sauri porta un cabàs amb menjar enllaunat i remuga amb dragonès pel fet d'haver d'anar a comprar. En Hell i en Campbell esperen que el sauri entri la combinatòria de la trapa i quan senten com es retiren les barres de seguretat que la mantenen tancades, en Campbell acaba amb ell amb un salt i un sol cop amb la seva vibro-espasa.

La trapa porta a una bodega on un dels barrils és fals i dur a un complexe excavat en la roca. La flaira de l'aigua salada omple les narius dels nostres personatges. En arribar a un encreuament amb dues portes, en Hell i en Campbell investiguen què amaguen. En Campbell descobreix un sala de rituals i parafernalia mística, mentre que en Hell es troba en un passadís il·luminat per llums flourescents. A la part central del passadís, del qual no se'n veu el final per què fa revolt, hi ha dues portes. D'una d'elles en surt un sauri humanoide que dispara a en Hell amb una pistola làser. Ràpidament en Hell i el Campbell reaccionen: el primer dispara amb les seves dues TW firebolt destroçant l'armadura del sauri i fent-lo retrocedir cap a l'habitació. El segon, entra a l'habitació (que sembla ser una zona de guardia amb una porta secreta entreoberta) per acabar amb les seves vibro-espases amb el sauri tocat. Tanmateix a la sala hi ha un altre sauri armat que ataca respon atacant amb una vibro-espasa a en Campbell. Al un parell de cops destres acaben també amb aquest segon sauri. Quan creien que no hi havia més amenaces, pel passadís de l'entrada els dispara un tercer sauri que corre passadís avall. Sense temps de registrar els caiguts, en Hell i en Campbell corren també en direcció cap al fugat, per descobrir una enorme sala amb columnates i un altar.

Allà els espera Milos protegit pel seu lacai. La rebuda no és amistosa, ja que sense dir paraula, dels seus dits en surt un llampec màgic que impacte sobre en Campbell. Els dos companys agafen posicions de combat. En Hell s'arracona per agafar angle tot disparant amb les seves TW firebolt, però erra el seu tret. En Campbell corre cap en Milos però el saure s'hi interposa parant una de les seves vidro-espases mentre l'altre li destrossa l'armadura. En Milos amb un gest de la mà i una frase mística desapareix, però en Campbell és capaç de localitzar-lo (encara és a l'habitació). En un acte suïcida el sauri es llença sobre en Campbell per abatre'l, però amb un cop d'espatlla aquest l'esquiva sense més problemes. En Hell dispara al sauri caigut a terra i l'incinera. Al fons de la capella, la veu d'en Milos torna a ressonar pronunciant paraules màgiques. En Campbell s'adona que les vibro-espases han deixat de funcionar, i reacciona agafant les seves pistoles per disparar cap on ha sentit la veu. Tanmateix aquestes armes tampoc funcionen. Finalment, en Milos es rebel·la amb un somriure a la boca, tot prenent la forma d'un drac.

- Deixem-nos de jocs. Pel culte del símbol groc i per Yigg, avui m'heu descobert, però tornaré!

I en Milos desapareix amb un "puff".

Lligat a una columna de la capella hi ha el Pare Lucius, que clarament ha patit tortures i maltractaments. En Hell aconsegueix fer-li les primeres cures i entre els dos el porten fins la casa del Pare Egil. Allà en Lucius els explica que en Milos estava interessat en els seus viatges i volia treure-li tota la informació que pogués, ja que es pensa que tenen que veure amb Yigg. Tanmateix, en Lucius no recorda res dels seus viatges, i tot el què sap és el poc que ha pogut llegir dels seus diaris (que ha quedat perduts a la biblioteca de les coves). En Hell i en Campbell l'interroguen també sobre el Devorador...

Arriba el matí i es troben amb la tripulació de Barba Roja que els ha d'acostar fins a la illa Galoo.

Bales perdudes

1) Aquesta és una regla per simular les "bales perdudes". Com és natural, aquesta regla només cal aplicar-la quan sigui rellevant, és dir, en el cas que hi hagi un tiroteig en mig d'una multitud, quan hi hagi Personatges lluitant cos a cos, etc. Si no ha d'aportar dramatisme, no cal aplicar-la.

- Quan un personatge erri un tret, i hi hagi la possibilitat que la bala perduda tingui algun efecte dramàtic, el jugador que ha fallat tornarà a tirar un d20. En el cas d'un resultat d'1 a X, la bala perduda impactarà a un vianant, un company, etc. que estigués a prop de l'objectiu. L'X representa el valor obtingut en la tirada fallada. Així, per exemple, si un Personatge (+1 WP), dispara contra un objectiu en Wild Shoot (-6) i treu un 11 (Total de la tirada 6 [11+1-6]), fallarà (recordem que el rang de errar un tret és entre 1 i 8). Ara aquest personatge torna a tirar el d20. Si aquesta tirada sense modificar cau entre 1 i 6, la bala perduda impacta sobre un vianant, company, etc.

2) Quan es dispara a un enemic que està lliutant cos a cos amb un company, porta a sobre quelcom que no es vol tocar, etc. la tirada a tocar es veurà modificada amb un penalitzador de -4 (són els efectes de jugar a D&D i a Rifts alhora ;P)

Per anar-hi pensant...

Més regles casolanes que m'agradaria implementar:

1.- Tirades oposades
1.1.- Habilitat vs Habilitat. Aquell que obtingui una major diferència entre la seva tirada (%) i el nivell d'habilitat reïx.
1.2.- Habilitat (Prowl) vs Percepció (activa).
- Si es té èxit amb l'habilitat (o PP x1), la dificultat de la prova activa de Percepció esdevé la següent: 14 + [1/10 Habilitat de discreció] +/- modificadors circumstancials varis.
- Si no es té èxit, la dificultat de Percepció és 1/10 Habiltat de discreció +/- modificadors circumstancials varis.
Nota: d'aquesta manera s'aconsegueix que un èxit a discreció sigui realment difícil de detectar, però que si es falla encara es pugui confiar en la sort i la pròpia capacitat del personatge de passar desapercebut, sense haver de està tant subjecte a la gran variabilitat del d20.
1.3.- Atribut vs. Atribut. Atribut x 5 i aplicar el punt 1.1. Si un atribut té una categoria superior (ex: sobrenatural) guanya automàticament a un d'una categoria inferior.

2.- Proves d'atribut. Quan un PJ vulgui realitzar una acció no coberta per les seves habilitats, a discreció del DJ, podrà realitzar una prova de 1d100 sota l'atribut apropiat (el DJ pot assignar multiplicadors a l'atribut si ho creu necessari x1,5, x2, x3...)

3.- Boxa: Només dóna 1 atac extra en els atacs cos a cos.

4.- Nombre de Conjurs/torn. Un mag té un nombre d'accions màgiques per torn depenent del HTH: Basic. Independentment que utilitzi altres tipus de HTH per lliutar cos a cos.

5.- Generació d'atributs: Per a cada atribut es llencen 4 daus de 6. S'escullen els 3 millors. Els 1 compten com el valor més alt no aparegut a la tirada. Ex. 1,6,4,3 -> 5,6,4,3: 15. Si la tirada supera el 16, s'ha d'agafar el valor del "dau rebutjat" com a tirada d'increment. Ex. 1,6,6,3 -> 5,6,6,3: 20 (5,6,6: 17 + 3). Els D-bees que tenen alguna modificació en les tirades dels atributs no se'ls apliquen aquestes regles.

No es pot matar tot el que és gras

Primer de tot una reflexió: Ens cal més gent per jugar. Essent 2 jugadors fixes (més un director de joc) i dos no fixes (que cada cop són més fora que a dins – no és una crítica, ull), cal que fitxem algú amb caires d’urgència.

A part d’això, la partida va anar força bé. Varem començar per enllestir el personatge d’en Manel, un Mag de batalla, que malgrat portar-lo mig embastat, va trigar un pèl a sortir endavant.

Finalment però, varem entrar a sac amb la partida, on els personatges segueixen la pista del paperet on hi havia la direcció d’una taverna i una hora. Allà hi troben un “missatger” escanyolit i nerviós. El crazy i el mag de batalla no veuen una oportunitat millor per desfogar-se de la batalla perduda en la sessió passada, fent-li pagar a aquest. Pensen suplantar-lo per atrapar al caça-recompenses que els ha vençut. Així que després d’un breu intercanvi de paraules on el crazy intenta infructuosament convèncer al missatge que són ells els mercenaris, un tall de vidro-ganivet a la nou del coll acabava ràpidament amb la discussió, que començava a atreure les mirades suspicaces de la parròquia. Un cop suplantat el missatger esperen al cap dels Escuts Grocs que apareix a l’hora indicada per reclamar els seus diners. No es posen d’acord i el caça-recomepenses marxa enfadat. El crazy intenta seguir-lo però cau ell en l’emboscada preparada pels companys del perseguit. Es dóna una nova batalla en un carreró abandonat, però aquest cop els nostres herois aconsegueixen vèncer als skelebots i al T-3 (un ciborg complet, amb una mitat del cos metàl·lica i l'altra mitat de bio-materials) i foragitar al caça-recompenses, que marxa volant en una power-armor ( i que passa a ser un dels dolents recurrents de la campanya).

Sembla però que els PJ han arribat a un atzucac, sense més pistes ni ningú per interrogar. Per sort, els personatges de Rifts estan curulls de sorpreses, i una ràpida mirada a la fixa, rebel·la el potent olfacte del crazy, que reconeix a les robes del missatger una olor rància a llibre vell i humit. El seu cap és portat en presència del germà Egil per què amb els seus poders contacti amb l’esperit del mort. Aquest, des del més enllà, reconeix que treballava per la “Germandat”, una secta d’adoradors de Yigg (un dels Déus Antics), que té la seva seu en els barris més deprimits de Queensharvor.

L'aventura continua...

Inspiracions: Evidentment el T-3 està basat amb la pel·lícula de Terminator.