Fòssils vivents

Prenent com exemple les ressenyes fotogràfiques de la Marca del Este, encetaré en el present blog un format similar per exposar i comentar el Rifts World Book 26: Dinosaur Swamp.

Dinosaur Swamp és el 26è llibre de la sèrie de llibres de món (World Books). Comento aquí la primera impressió del Juny del 2004. En ell s'hi expliquen els monstres, classes, races i geografia que els aventurers poden trobar si se'n van cap l'est del continent nord americà, concretament en els antics estats de Carolinas, Georgia i Florida.

En aquesta regió, l'autor (que aquest cop és en Todd Yoho, en comptes del omnipresent Kevin Siembieda) ens presenta una àrea completament envaïda per la natura, on conviuen lliurement els dinosaures d'èpoques prehistòriques i d'altres dimensions, amb plantes carnívores, bàrbars, ruïnes d'antics complexos aeroespacials, i petits i reduïts vestigis de civilització.
Val a dir que el meu interès per aquest llibre ve per una idea d'aventura que em ronda, la qual tindria lloc cap a l'antiga Florida. En aquest cas, el manual no m'ha decebut, ans al contrari, crec que m'ha aportat moltes més idees que no pas les que tenia en ment. Tanmateix, es nota que en el llibre li manca informació, entrant en molt poc detall en coses que normalment els WB de Palladium Book no descuiden. Aquest "error" ha estat esmenat posteriorment amb l'Adventures in the Dinosaur Swamp (espero, de moment només li he donat una ullada).

El llibre comença amb una petita introducció a la zona que es pensa descriure i passa directament a detallar algun dels dinosaures i altres éssers presents als aiguamolls, platges i boscos que ocupen l'àrea. Un detalls que m'ha agradat és que també situa els dinosaures que apareixen en el WB de New West. Evidentment aquesta secció és un "Manual de Monstres" però te perles com la localització, el comportament o valor de llur pell o ullals, per si es vol endegar una campanya on els personatges es guanyen la vida caçant sauròpodes gegants.
En aquesta secció també hi ha referències a plantes carnívores o a malalties que hom pot contraure en mig de la selva (malària, febre groga, etc.) i com curar-les.

El següent apartat expandeix la regió a través dels habitants humans (o humanoides) que la poblen. Com ja és costum en molts dels WB, això ho fa mitjançant les respectives OCC, totes elles relacionades amb la interacció entre l'home i la inhòspita natura que cobreix els aiguamolls dels dinosaures. Les OCC que es tracten van des de diferents tipus d'exploradors o guies (Swamp Stomper - una mena de pioner; el Naturalista; el Pathfinder; o el Legacy Scout - un arqueòleg de ruïnes Precataclisme), fins a homes d'armes (Dinosaur Hunter - com no!), Bàrbars de la selva (amb la seva versió mutant), o fetillers (introduint la variant natural de la Tecnomàgia amb l'Eco-wizard!). També hi ha una secció dedicada a com es desenvolupen les OCC del manual bàsic a la selva.

Com no podia ser d'una altra manera, evidentment també hi ha una secció d'armes i equipament, però aquesta vegada en Todd Yoho ens sorprèn i evita escalar el poder de les armes fins a límits més allà d'allò descobert fins al moment. Ans al contrari, les principals armes que apareixen són de tipus SDC (ja se sap que amb armes MDC caçar un ocellet per dinar ha de ser difícil, i per tant, a la selva, els rifles SDC de precisió són molt útils). Altres armes més curioses podrien ser les fetes a mà pels bàrbars de la selva (que després fan servir els Eco-wizards per encantar) o les armes cos a cos fetes a partir d'un arbre alienígena, la fusta del qual té propietats MDC!

També hi ha una petita secció de nou equipament TW especialment dedicat a la supervivència a la natura: Repel·lent animal, purificador d'aigua, vestit de camuflatge, tenda de campanya, etc.

L'apartat d'equipament acaba amb un repàs als vehicles més útils per moure's entre els eveglades que inunden el sud o les espeses selves de la part central de l'àrea. Entre elles destaquen les bicicletes (!) i les llanxes de quilla plana.

La part final del llibre, detalla el que fou el sud-oest dels Estats Units abans de l'adveniment dels Rifts. Tracta els estats de Florida, Georgia i Les Carolines per separat, cadascun amb les seves pròpies vicissituds, però tots curulls dinosaures, natura inexplorada, i efectes màgics imprevisibles. Té alguns detalls molt interessants per aventures: especialment útils per mi són les taules aleatòries de les ruïnes del complex aeroespacial de Cap Canaveral.
L'única àrea "civilitzada" de la zona, i punt de partida de tot explorador que vulgui endinsar-se als aiguamolls dels dinosaures és la ciutat de Char (antiga Charlotte - Nord Carolina).

Comparativa del WB26 Dinosaur Swamp amb el R:UE

El bo: Un llibre que et fa entrar ganes de fer alguna aventura en la remota regió que descriu, fins i tot una campanya sencera, ja sigui d'exploració o com a caçadors. Una de les millors coses que té és el to que em Todd Yoho li dóna a la zona: sense les estridències típiques d'altres manuals, on tot és alta tecnologia o màgia desfermada, és capaç de transmetre fins i tot la importància d'un rifle SDC o d'una bicicleta.

Un element curiós, és que els textos descriptius que van acompanyant tot el manual no són de l'Erin Tarn sinó de Deearn Neenok, un explorador famós de Lazlo. El fet d'estar jugant actualment l'Expedició a Muntanyes de la la Follia per la Crida de Cuthulhu m'ha inspirat algunes aventures, cosa que es veu reforçada en el següent número de la sèrie (Adventures in Dinosaur Swamp) amb l'inclusió de notes per fer una nova expedició acompanyant en Deearn Neenok.

El dolent: Es nota que li falta informació i van haver de retallar per acabar just en un nombre de pàgines concret (160 pàg.). Falten moltes dades concretes sobre PNJ, més idees per aventures, etc. Per altra banda, això ha estat suplert amb un altre manual (Wb27: Adventures in Dinosaur Swamp).

El lleig: Els plànols (i la edició en general), com sempre, deixen molt que desitjar i sovint t'obliguen a fer recerca amb el google earth si vols més detall. A part, el fet que calgui un segon manual per completar la informació, en comptes de posar-ho tot en un de sol més gruixut, corrobora el tarannà de Palladium Books i la seva política editorial.

Misteris del Megavers: I ara toca en Diògenes

Sessió 5
On el nostre grup d'herois descobreix per fi qui hi ha rere els assassinats dels Quick Flex Aliens i sorgeix la pregunta del "per què"? (tot i que només plantejada tímidament per un del jugadors).

Personatges:

- Dextrus - Quickflex alien. Negociant fins a la mèdula.

- Diògenes - TW Devil D'nor Man. Pidolaire, escapista i 2na víctima de la campanya (val a dir que el jugador que portava en Diògenes no estava gens afectat per la mort del personatge, ans al contrari va corre a consultar el manual per acabar proposant la incorporació d'un drac al grup).

- Orange - Humà Juicer. Nou personatge en el grup originat arrel de la desaparició de'n Vela. L'Orange forma part de l'Escamot Ragnarok, però s'ha unit al grup per motius desconeguts. El jugador que porta l'Orange, com bon power-gamer s'ha circumscrit rigurosament al manual i ha acabat agafant una de les classes físicament més potents. Aquesta incorporació em permetrà introduir a la campanya el Juicer Uprising per anar mostrant l'avanç dels successos que porten a la guerra entre la Coalició i Tolkeen!

Notes:

Ha estat una sessió on no sé ben bé per què, no vaig saber imprimir prou ritme a la partida i tot plegat va quedar una mica dispers. Per postres el Diògenes mor presa d'un monstre.
Pel que fa a efectes més sistèmics, comencem a aplicar la conversió a SDC i utilitzem les primeres cartes d'inspiració.
La conversió a SDC té bona pinta, el problema sorgeix amb la letalitat dels combats. Per altra banda, fins ara els personatges eren armadures amb habilitats i poders sense que importés gaire el seu nivell de salut (HP-SDC). A partir de la conversió, la gestió dels Punts de Vida i del l'SDC es fa prioritària, i prenen molta importància habilitats i poders que fins ara havien estat menystinguts, com els poders de curació i bio-manipulació, o les habilitats de medicina i primers auxilis.

En aquesta entrada enceto un nou sistema de "Joc en Acció", on entre claudàtors [] explico una mica les mecàniques de joc que s'han dut a terme (sempre que me'n recordo i són rellevants).

En l'apartat d'inspiració, ressaltar que Lady Heather, està extreta gairebé directament i Riftejada del personatge de CSI.

Sessió 5. Escena 1 de 6.

Després del combat contra l'helicòpter de la Coalició, i sabent que els Skivers ronden l'hospital, el Diògenes i en Dextrus decideixen llogar una habitació d'hospital per recuperar-se de les seves ferides (no és pas que en Dextrus li faci falta) i poder vigilar els voltants de l'edifici. Mentrestant l'Orange controla l'aparcament des del terrat.
Efectivament en Dextrus determina [Detect undercover agent] que alguns del personatges que ronden l'aparcament tenen pinta de sospitosos. Mirant-ho amb els prismàtics, observen que tots porten la marca dels Skivers: una cadena ensangonada. Així ho comunica a l'Orange que en pren nota. En total són 3 Skivers: un cyborg complert, una rata de ciutat i un Kremin Cyborg (una mena de samurai cybernètic).
L'Orange els intenta seguir [tirada fallida de Prowl], els perd quan un grup de "raperos" venedors de droga li barren el pas.

Sessió 5. Escena 2 de 6.
Al matí següent, es presenten a l'hospital en Sigurd (el drac) i una tal Sivana (l'Orange la reconeix com a capitana de l'Escamot Ragnarok). Està allà per reclutar-los per prendre part en la propera operació de l'Escamot. El grup, li dóna llargues (en Dextrus tira la canya), però acaben concretant que al dia següent en parlaran amb més calma.

Sessió 5. Escena 3 de 6.

Amb els Skivers perduts i seguint les pistes que els resten per explorar, el grup es dirigeix a casa de Lady Heather, maddam de les Go-gos del Bunker night club. Abans però el Diògenes proposa recuperar el vehicle per desplaçar-se per la ciutat.
La casa de Lady Heather és una autèntica mansió en mig del caos urbanístic de Firetown. Està envoltada d'un potent tanca Mega-damage equipada amb avançats sistemes de seguretat i vigilància.
En una acció sense precedents, el Dextrus truca el timbre de la porta del Davant!
Els surt a rebre un vigilant corpulent. Ells es presenten i expliquen el motiu de la seva visita. Al cap d'un moment entren a la casa (una mena de mansió playboy) sense armes i emmanillats. Per fer la gràcia i totalment excitat per la presència de tanta mossa en bikini, en Diògenes activa el poder de la seva armadura [escapist] per deixar-se anar i saludar amablement a los noietes. Llàstima que al vigilant no li faci tanta gràcia i el faci sortir immediatament fora de la casa.
Dins la casa, tot és de luxe. Els fan passar a una saleta amb vitralls on es veuen les noies fruir de les piscines, la gespa i les pista de bàdminton...
Finalment Lady Heather apareix. En Dextrus pren la iniciativa de la conversa, on queda clar que Lady Heather no està disposada a que ens nostres herois es fiquin en assumptes que no els incumbeixen. Tanmateix, ella està disposada a donar certa informació a canvi de 100.000 Cr. A canvi, i per oferta del propi Dextrus, ella pagarà per informació sobre les activitats de l'Escamot Ragnarok, ja que "té amics a qui pot interessar".

Sessió 5. Escena 4 de 6.

Engrescats per la possibilitat d'avançar en la investigació, el Dextrus va a vendre la moto robada [street wise], i en treu una picossada. Per la seva banda, en Diògenes entabana en Wintergreen per què els avanci els diners de la paga.
Amb els diners a la mà, tornen a veure a Lady Heather, que confirma la implicació dels Skivers en l'assumpte i els diu que el centre de reunió de la banda és a l'Abocador de Firetown (el seu Cap és en Willie Wily). Decebuts per la informació facilitada, el grup només abona la meitat de la quantitat acordada, i en Dextrus queda que al dia següent tornaran per donar la informació respecte l'Escamot Ragnarok (l'Orange, mentrestant calla inexplicablement).

Sessió 5. Escena 5 de 6.

Armats amb el vehicle 4x4 de'n Diògenes el grup s'endinsa entre la brutícia acumulada de l'abocador de Firetown. Malauradament una roda s'enfonsa en un clot i l'eix de la direcció es trenca [pífia a piloting]. La resta del camí l'han de fer entre restes orgàniques i ferralla. En Dextrus es posa la mascareta anti-gas per no haver de suportar l'olor, en Diògenes aprofita per arreplegar tot el què pot i l'Orange camina per allà com si la pudor no anés amb ell [tirada de salvació superada contra verins i toxines].
En arribar a la zona indicada per Lady Heather el grup observa una mena de circ romà envoltat per unes grades fetes aprofitant les sobres de l'abocador. En un extrem, hi ha una carpa blanca flanquejada amb els símbols dels Skivers. En mig de l'arena del circ una munió d'Skivers fan la seva.
El grup fa una entrada espectacular sobre la capa voladora d'en Diògenes. Els Skivers del circ els apunten amb les seves armes. Intercanvien quatre paraules amb un dels vigilats i són portats directament davant de'n Willie Willy, el cap dels Skivers. Es tracta d'un homenet calb, albí d'ulls enormes, que llepa amb fruïció un e-clip connectat a una bateria...clarament no és humà. En acostar-s'hi un formigueig recorre l'espina d'en Diògenes, que se'n malfia. Ell somriu, envoltat de dos dones espectaculars sota la carpa.
El Dextrus s'avança per prendre la paraula. Vol recuperar els cybernètics robats als Quicks Flex Aliens. En WW els diu que la comanda ja ha estat entregada. No hi pot fer res, però que per un preu els pot dir qui té els components. El grup paga religiosament i els diu que un tal Kussac li va comprar el material. Aquest és fàcil de reconèixer ja que porta el cap rapat i una cicatriu li recorre tot l'ull esquerra fins a la galta. El poden trobar al Carl's Revenge. Un pub freqüentat per agents de la ISS de la Coalició a la zona nord de la ciutat.
En aquest moment sorgeix en dubte de com algú vinculat a la coalició té a veure amb un Quick Flex Alien. El debat es resolt amb una única resposta: experiments de la coalició sobre D-Bees (però, per què robar els components?).

A part, en WW els proposa un negoci. Hauran de fer transportistes de Psi-cola. Anar a buscar-la en un lloc indeterminat de la Federació de la Màgia i portar-li tota la que pugui comprar. Ho deixen amb què el grup estudiarà la seva oferta.

Sessió 5. Escena 6 de 6.

Tal com han vingut marxen per recuperar el vehicle d'en Diògenes. Mentrestant en Dextrus corre a tota velocitat per informar en Wintergreen dels seus descobriments. Ell reclama proves del què diuen. En tornar en Dextrus a la zona de l'abocador on havien deixat el vehicle, es troba amb un combat. Un enorme monstre pelut ha sortit d'entre les escombraries per atacar en Diògenes i l'Orange.
Sembla que el monstre ha sorprès en Diògenes, i aquest no se'n pot desempallegar. Un cop ben situat esquinça l'armadura de'n Diògenes [cop crític]. Una ferida mortal fa caure al Tecnomag entre les bosses d'escombraries. L'Orange i en Dextrus s'afanen a acabar amb el monstre, però aquest resisteix. Veien un punt feble, en Dextrus prova d'abatre'l amb precisos trets al cap [called shot]. Tanmateix aquest és capaç d'arreplegar el cos de'n Diògenes i fugir corrents, malgrat la velocitat de l'Orange permet anar-li al rendera, mentre en Dextrus recupera el llança granades i amb un últim dispar apuntat [Head Shot - carta d'inspiració] acaba amb la vida del monstre, venjant així la mort del seu company!.

Sessió 5. Pròleg.

Finalment porten en cos d'en Diògenes amb el Mestre Liu que promet un enterrament honorable. A part, aquest els informa del què ha pogut esbrinar sobre el seu mentor. En realitat Sir Lohengrin és un Cavaller Mystic (reputats per seu un dels mercenaris més implacables del Megavers) vingut del poble de Boole (Federació de la Màgia) que busca un artefacte màgic molt poderós anomenat Mobius.

Sessió 5. Opcions.

- Acabar d'investigar en Kussac per reunir proves per en Wintergreen.*
- Ajudar a l'Escamot Ragnarok en la seva "operació".*
- Fer de transportistes de Psi-cola per en Willie Willy.
- Anar a Boole a investigar els origens de Sir Lohengrin.
- Anar a Lazlo a investigar sobre el Mobius.*

*Sembla que aquestes eren les opcions preferides.

Accessoris

Els accessoris (en anglès en diuen props) són elements de reforç que s'utilitzen a les partides amb diferents finalitats. Aquests accessoris, com bé indica el seu nom, no són indispensables per poder dur a terme una bona partida (ai las! només faltaria) però sí que poden ajudar a fer-ne una millor experiència.
Hi ha accessoris de tot tipus, que es podrien classificar segons la seva utilitat dins la partida. Tanmateix, també solen portar algun tipus d'inconvenient associat:

- Ambientació: la utilització d'espelmes en jocs de terror, sons ambientals, bandes sonores, atrezzo variat, retallables per crear ambient, etc. ajuda als jugadors a experimentar un major grau d'immersió. Per altra banda, són accessoris que també poden contribuir a la dispersió dels jugadors (qui no ha cremat els daus o la punta del llapis amb aquella espema...) o a fomentar-ne la manca d'atenció (tot fent giravoltar l'espasa de làtex quan no toca, o cridant per sobre de la música).

- D'ajuda al jugador: Serveixen per compartir informació. Aquí hi entrarien diversos retallables (hand outs), calendaris pel seguiment cronològic de la partida, Taules del joc fotocopies, pantalles del DJ, Mapes de les zones recorregudes o per visitar, Imatges de monstres o PNJ, etc. Sens dubte aquests són, per mi, els millors accessoris. Tenen una doble funció d'ambientació (malgrat no són estrictament enfocats a aquesta) i d'economia lúdica (el fet d'entregar un hand-out evita perdre temps de joc en repeticions d'informació o de descripció). Com a inconvenient, caldria citar, que requereixen d'un treball important previ per part del DJ i que si la campanya és molt llarga acaben acumulant-se "inutilment" al fons de la carpeta.

- Tàctics: Figures, Mapes de batalla, Fitxes, Comptadors...Solen funcionar bé en jocs on la seva mecànica reforça la utilització d'aquests elements, i ajuden a resoldre disputes. Per contra condicionen l'espai imaginari col·lectiu.

- Per seguir jugant fora del joc: Blogs, Diaris personals del Personatges, Wikis, Forums, en definitiva tots aquells elements que ajuden a continuar la partida quan la sessió a acabat. Requereixen, però de membres actius del grup per què funcionin bé, i se'ls aprofiti adequadament.


Molts d'aquests accessoris requereixen d'un suport físic per a poder-los transmetre i utilitzar, des del simple retall de paper, fins a reproductors de música, ordinadors (normalment portàtils), o visualitzadors d'imatges.

En la campanya dels Misteris de Megavers actualment en curs, estic utilitzant un accessori que crec està donant bon resultat. Es tracta de mostrar a través de la pantalla del portàtil una presentació de diapositives (power-point) amb les imatges, escenes, retalls, etc. de la partida. D'aquesta manera els jugadors tenen accés a tota la informació sense haver d'ocupar tota la taula amb retallables. També serveix com a "recordatori" de les sessions passades.

Altres accessoris que fem servir:
- Taula d'experiència per anar apuntant les accions que es realitzen.
- Mapes variats. De moment escrits en un paper.
- Aquest blog que esteu llegint.
- També vull introduir les cartes d'inspiració. A veure si me'n surto... :P

Rifts Diorama

Sembla que en Dead Boy (un papu molt actiu al forum de Palladium Books), s'ha aficionat a dissenyar elements de Rifts amb Lego. De moment porta fets el CSS Chi-town (un vaixell de l'armada dels CS) i UAR-1 Enforcer (la power-armor que veieu a la foto adjunta).

Misteris del Megavers: En Vela s'apaga

Sessió 4

Amb força d’acció, una mica d’investigació, un poc d’exploració, una pessic de diversió i una engruna de mala sort.

Personatges:
Diògenes – TW D’nor Devil man, Booola de foc!.
Dextrus – Quick Flex Alien, Patim-patam-patatum!
Vela – Humà Burster, descansi en pau
??? – Psi-Stalker, Gosadia i prudència en equilibri.

Notes:
- La imatge que va causar més rebombori va ser la de la Go-go del Bunker Night Club. Una conilleta grassoneta de nom “impronunciable” ;)
- Les aparicions de l’Spider Cristi sempre tenen un punt de misterioses i molt de delirants. M’encanta aquest personatge que des de bon principi està basat en Spider Jerusalem del còmic Transmetropolitan.
- En ser dijous abans de Setmana Santa va permetre fer una sessió més llarga de lo normal.
- En aquesta sessió mor el primer personatge de la campanya. Esperem que sigui l'últim. No m'agrada que un PJ mori per què sempre es perd quelcom amb ell (especialment si es tracta del primer PJ d'una campanya), tanmateix no em tremola el pols si s'ha de fer. La vida al món de Rifts és dura, i cometre errors es paga car. L'avantatge de tot plegat és que ara serà el jugador qui es farà el PJ que vulgui amb més calma i coneixent una mica més el joc (només en pot sortir quelcom bo). La imatge d'en Vela és d'en Kierston Lee Vande Kraats.

Sessió 4 Escena 1 de 5

El grup es dirigeix al Bunker Night Club per esbrinar quina relació té en DJ Quickie, recentment mort, amb el cas que els ocupa. Tal com indica el seu nom, El Bunker és un edifici completament hermètic, on l’única entrada està guardada per dos goril·les (Vanguard Brawlers) amb criteris estètics molt fashions. Es veu que el local comparteix aquests criteris estètics, i amb la “pinta” que fan els nostres aventurers, se n’adonen que serà difícil entrar per la porta. Com a bons mercenaris exploren abans l’edifici (fins ara els havia resultat útil anar per la porta del darrera, però aquest cop veuen els seus intents frustrats, doncs realment el club nocturn és un autèntic búnquer).
Així doncs, primer en Diògenes i després el Psi-Stalker intenten entrar per la porta fent-se notar. El primer fracassa però el segon atreu prou l’atenció dels porters com per deixar-lo entrar. En el moment que sentia ja els sons greus i rítmics dels altaveus, dispars i crits de terror, alerten als personatges...

Sessió 4 Escena 2 de 5

Els crits provenen de la multitud que fuig espaordida davant la terrorífica visió d’un enorme monstre de 15 m de longitud semblant a una balena amb punxes, plaques i cames (Spinny Ravager) que s’acosta ràpidament atreta per la possibilitat de teca fàcil.
En Vela reacciona el és ràpid i crida l’atenció del monstre amb un dels seus raigs de foc. Mentrestant en Diògenes protegeix el grup amb un camp de força. A temps per evita la ràpida envestida de la bèstia. Els porters del búnker desenfundes les seves armes i ajuden al grup a acabar amb el monstre que presenta ja algunes ferides. El combat continua entre les columnes de foc de’n Vela, les Boles de foc d’en Diògenes i els atacs del Psi-Stalker. En Dextrus fent servir la seva velocitat es manté allunyat de la mola però la sort no l’acompanya i algun curtcircuit de l’arma només fa que descarregar-li els carregadors. Finalment però, quan el monstre intenta fugir, és en Dextrus que l’atrapa i l’encerta amb les seves espases. L’Spinny Ravager cau mort en mig del carrer. Els herois són aclamats i són convidats a la zona VIP per l’amo del Búnker.

Sessió 4 Escena 3 de 5

Parlen amb en Frag que els informa de la mort de DJ Quickie (el van trobar lligat i mort a l’habitació d’un hotel, i amb l’orella cibernètica arrancada). En Frag està trist per que la seva enamorada també ha mort fa poc. Quina casualitat (!) que també es tracta d’una Quick-Flex Alien. Era la Go-go del local a les ordres de Lady Heather. A la Go-go, la van trobar morta al lavabo del club amb els ulls bionics extrets. Ell sospita de Lady Heather per què no es va prendre gaire bé la notícia que la Go-go deixaria de treballar per ella, ara que en frag podia mantenir-la.
Amb una idea genial, el Psi-Stalker reclama la possibilitat d’analitzar les càmares de vídeo del club. En les cintes descobreixen com un home encaputxat manipula la beguda de la Go-go i després apareix en el lavabo de dones just abans de la mort de la Go-go. L’anàlisi de les cintes (ni els mateixos porters, de fet), tanmateix no indica com va poder entrar o sortir un home com aquell del local. A la jeca l’home hi porta cosit un símbol: Una cadena ensangonada. Cap dels del grup coneix aquest símbol. Però preguntant als porters un ells els revela que es tracta dels Skivers (un grup de cyber-snachers...una nova pista per seguir!).
En Diògens i en Dextrus interroguen una Go-go amiga de la difunta: efectivament Lady Heather estava molt enfadada per la renuncia de la seva amiga. Els diu on trobar Lady Heather, una casa a la part alta de Firetown.
Finalment en Diògenes aconsegueix un passi per entrar de nou al club Búnker per si tal tornar a interrogar a algú.

Sessió 4. Escena 4 de 5

En sortir del club, el Dextrus es pregunta d’on ha sortir el monstre que els ha atacat. La direcció de l’atac apunta directament a la granja on viu l’infermera Harajuku. Com que encara sospiten d’ella, van a investigar aquest serrell.
A la granja uns tècnics estan arreglant la tanca. En Dextrus s’abança al grup i confon al personal per què els deixi entrar. Seguixen el rastre de destrucció del monstre per tota la plantació fins arribar a una bassa que dóna al què sembla un complex de túnels de clavegueram. S’endinsen cap als túnels. El rastre és seguit pel Psi-Stalker amb l’ajut de la llum invocada per en Diògenes. Al cap d’unes quantes hores un grup de Cucs vampírics aplanats sorprén al grup. El Psi-Stalker amb el seu sisè sentit és el primer en reaccionar, però els altres es queden paralitzats pel terror. Un quants vampirs s’enganxen a la pell d’en Dextrus, en Vela i en Diògenes, començant a xuclar la seva sang. En Vela, se’n desempallega ràpidament encenent el seu cos, en Dextrus arrancant-los, i en Diògenes, ja força tocat i amb l’ajut del Psi-Stalker, finalment també acaba arrancant-los tots. Ha quedat força ferits, especialment en Diògenes i en Dextrus (que es concentra i es cura amb la seva Bioregeneració), però continuen pel complex de túnels fins arribar a les afores de la ciutat. En grup conclou que la bèstia era externa a la ciutat, i tornen per descansar i recuperar forces.

Sessió 4. Escena 5 de 5

Al matí següent reben una nota d’Spider Cristi citant-los a les Torres Prosek (uns gratacels bessons a la zona més pobre de la ciutat). En arribar allà no veuen a ningú. En Dextrus baixa del vehicle i al capdamunt d’una de les Torres hi veu un Glitter Boy que li fa senyals per què pugi. Amb molt d’esforç arriben al terrat de l’edifici on els espera l’Spider Cristi dins una armadura de Glitter Boy. Han vist abans aquell home, es tracta del pidolaire que van trobar mentre intentaven entrar furtivament al parc de la ciutat.
L’home esquiva les preguntes sobre ell i insisteix en portar la conversa cap a la investigació dels Quick-Flex Aliens morts. Tanmateix només aporta una dada sobre aquesta (tot i que potser prou rellevant): Els Skivers sempre treballen per encàrrec.
En dir això, deixa anar una salva de míssils cap a un helicòpter de la Coalició que sobrevolava la zona i es llença daltabaix de l’Edifici. En aquest moment tot passa molt ràpid.
En Dextrus amb els seus reflexes felins salta rere seu agafant-li l’armadura. L’Helicòpter comença a disparar cap als que han quedat al terrat. En Vela també es llença daltabaix confiant que els seus poders psionics el salvaran. En Diògenes es protegeix amb un cap de força. En Dextrus s’adona que el Glitter-Boy és fals i l’Spider-Cristi surt volant amb un jet-pack deixant que en Dextrus caigui amb l’armadura brillant a les mants. L’Helicòpter continua castigant el Psi-Stalker i en Diògenes, que prepara una estora volador per fugir. El Psi-Saltker aprofita l’escombra d’en Diògenes. En Vela intenta levitar mitjançant la seva telequinesi però no és prou potent per fer-lo flotar i s’estavella contra el dur sòl després d’una caiguda de 150 m. Es trenca tots els ossos del cos. Jau immòbil. En Dextrus cau de més avall protegit parcialment per la falsa armadura. Mentrestant el Diògenes i en Dextrus tenen els seus propis problemes. L’Helicòpter, no deixa de fuetejar-los amb ràfegues làser i de rail-gun. El Psi-Stalker decideix saltar cap una finestra però erra el salt i s’estavella amb a la paret. Cau des d’una alçada considerable però sobreviu. En Diògenes guia l’escombra voladora cap a la finestra i es refugia dins l’edifici. En Dextrus intenta robar una hovercicle aparcada per fugir mentre l’Helicòpter està “entrentigut” amb els seus companys. Finalment, tocat per l’intercanvi de trets l’Helicòpter es retira a la base. En Dextrus en veure en Vela tant malferit el carrega a la hovercicle i en porta ràpidament a l’hospital. Tanmateix allà ni hi poden fer res: en Vela mor...Descansi en pau!

Game dRIFTing

A mesura que llegeixo més i més manuals de Rifts el seu món es va expandint en el meu magí. Cada cop les possibilitats per a noves aventures van esdevenint més enormes, gairebé incommensurables.

Les teories sobre com fer una campanya solen començar amb un consell bàsic “comença a poc a poc” (start small). Tanmateix, aplicat a Rifts, aquest és un consell que mai he pogut seguir. Les seves possibilitats són tant grans que no paro d’eixamplar el guió de la campanya, com si fos en Michael Moorcock inserint noves novel·les a un argument ja fet. Arribat a aquest punt, torno a recuperar una discussió que ja va sortir fa algun temps en aquest blog respecte a l’encarrilament dels jugadors sobre una trama concreta. Sens dubte aquest efecte té les seves avantatges (menor dispersió, focalització dels jugadors, facilitat en la direcció/creació del joc, etc.). Tanmateix, si ho hagués de fer així, i posar-hi tot lo que el Rifts dóna de sí, esdevindria un campanya de longitud temporal eterna.

Per contra, m’estic proposant un altre enfocament: la campanya laberint, o com m’agrada anomenar-la, Game dRIFTring. En aquest tipus de disseny de campanya, el DJ no descarta “a priori” cap argument, i són els jugadors que exploren una o altra vessant de l’ambientació segons els interessi. Imaginem un laberint ple de corredors, uns es comuniquen, altres porten a zones sense sortides, etc. La feina del DJ es presentar totes les possibilitats d’aventura quan els PJ arriben a un encreuament. Cap on aniran els PJ? Agafaran el trencant? Seguiran pel seu camí? Tornaran enrere per explorar zones descartades prèviament? El DJ no controla el camí dels PJ (ells es fan el seu destí) només es dedica a plantejar situacions.

Així, si hi ha tipus d’aventures, situacions, etc. que no interessen als jugadors, el DJ les pot descartar, potser tornar-hi més tard (al cap i a la fi, els corredors del laberint es poden connectar), però almenys el complex món de Rifts es pot presentar en tota la seva intensitat i allò que es rebutja no és degut a un capritx del DJ, sinó a la voluntat dels jugadors.

Així és com ho he començat a fer en la campanya dels Misteris del Megavers. En ella, els PJ s’aniran trobant amb rutes alternatives, paral·leles o oposades al seu objectiu final (trobar el seu Mestre). Seran ells qui escolliran les seves emocions i aventures. En definitiva, seran ells qui dictin el seu destí!

PS: No sé si aquesta forma d’actuar és la “normal”, però per mi, acostumat com estic a dirigir amb aventures precuinades significa un salt molt important en la meva forma de dirigir i de crear històries. Tampoc voldria entrar aquí a parlar sobre si es tracta d’aventures d’estil protagonista o no, això ja es va discutir en escreix a Terradejocs, i no crec que arribéssim tampoc aquí a un consens.

PPS: Per altra banda, sé que el terme Game Drifting significa una cosa ben diferent en la teoria dels jocs de rol, però pels meus propòsits, i pel joc de paraula implícit, em sembla un terme perfectament aplicable.

Conversió a SDC: La Força (PS)

Un dels problemes més importants que hom es troba quan vol transformar l'ambientació de Rifts a SDC és la presència dels diferents tipus de Força (Physical Strenght) que hi ha en el joc (Augmented, Robotic i Supernatural) i que permeten fer mal MDC. El Manual de Dinosaur Swamp hi ha una mena de relació entre aquests tipus. En aquest manual, la relació es fa per determinar quina mena de personatges poden fer servir un arc fet d'os de dinosaure MDC, però he cregut que pot ser interessant fer servir la mateixa proporció per utilitzar-la en la transformació dels diferents tipus de PS a SDC. La taula de conversió seria aquesta:

Per consultar la taula i poder fer comparacions de força (per exemple en tirades enfrontades entre PJ/PNJ) cal trobar la força del PJ/PNJ en la columna que li toca i comprovar quina és la seva força equivalent a la columna d'SDC. Básicament la relació és SDC/+4 Augmented/+7 Robotic/+15 Supernatural.
El Bonus de Mal a Cos a Cos, és el mateix que apareix en el Rift: Ultimate Edition.
Per tal de donar un toc de diferència entre la força SDC i les restants, aquestes últimes poden utilitzar una acció doble (invertir dos accions en un torn) per doblar la seva PS alhora de calcular el mal.

Fonts utilitzades d'inspiració:
- Yoho, Todd. Dinosaur Swamp. Rifts World Book:26. Palladium Books. June 2004. USA.
- Siembieda, Kevin. Rifts. Ultimate Edition. Palladium Books. January 2008. USA.

Un clàssic

El Rifts sempre serà un clàssic. Vaig tenir el manual per primer cop fa més de 15 anys i desde llavors no he parat fins aconseguir dirigir i ara jugar-hi..... va més enllà de les modes, dels mainstream i dels indies - Menécrates.

Arrel d’un comentari d’en Menecrates en relació al primer aniversari d’aquest blog he estat reflexionant sobre que fa que un joc sigui un clàssic, és a dir, que perduri i es continuï jugant malgrat les modes, els sistemes, les noves edicions i campanyes de marquèting.

Jocs com l’AD&D, la Crida de Cthulhu, GURPS, Hero, Ars Magica, MdT, i per què no, el Rifts tenen una permanència en l’entorn lúdic que es podria considerar gairebé recalcitrant (sense anar més lluny el Rifts hi és des de l’agost de 1990, gairebé 18 anys). Per què? Sens dubte aquests jocs tenen quelcom que el tsunami actual de jocs encara no ha pogut ofegar. M'ha semblat trobar diverses explicacions que tenen a veure amb les característiques pròpies del joc, en tots tanmateix, hi veig un component comú: una base de seguidors (fanbase) molt sòlida. Altres explicacions de les raons que fan “clàssic” un joc podrien ser:

- Antiguitat. Ser dels primers t’assegura un lloc privilegiat tant al mercat com en el cor dels jugadors. La prova la trobem, per exemple, en el D&D, o la càlida benvinguda que van tenir els nous Warhammer o Runequest.

- Revolució. Hi ha jocs que per la seva ambientació o filosofia de joc van suposar un autèntic canvi en el panorama lúdic (MdT, Rifts, Ars magica, etc.), trobant el seu nínxol del qual encara no han estat desplaçats.

- Sistema. Alguns sistemes són tan sòlids que estan fets per perdurar en el temps. La Màgia d’Ars Màgica, la versatilitat de GURPS o Hero, són ara per ara molt difícil de superar.

- Ambientació. Hi ha ambientacions que atrapen amb força, de tal manera que molts l’han volguda copiar. Quants joc coneixem que volen ser de “terror psicològic” emulant o basats en la Crida de Cthulhu?

A part, l’originalitat en l’ambientació també fa molt. En aquesta categoria, en la meva humil opinió, entraria el Rifts. Va ser dels primers jocs en fusionar màgia – tecnologia – psiònica – mitologia – ciència – dimensions - biònica, amb elements com la ciència ficció, la fantasia, el wester o l'horror. Aquesta amalgama de conceptes que sovint encara es troben en compartiments separats fa del Megavers una ambientació rica i diversa amb possibilitats infinites. Així, l’actiu més important que té el Rifts és la seva ambientació, que encara ara és capaç d’atrapar a molts jugadors amb ganes d'èpica i varietat d’estils. Aquesta és la gran aportació del Rifts al món dels jocs de rol, i que crec que encara no s’ha aconseguit superar, la qual cosa l’eleva a la categoria de clàssic!

La col·lecció

Emulant la iniciativa d'un altre bloc penjo aquí un foto de la meva col·lecció de Rifts (i altres manuals de la familia Palladium).

L'objectiu inicial de la col·lecció era poder tenir prou material per dur a terme la campanya que tenia en ment. De bon principi va quedar clar que la informació dels world books m'era necessària per poder aprofundir en el món de Rifts: Com que la campanya té lloc a l'antic Imperi Americà, els world books que he adquirit descarten els que no abracen aquest territori. La intenció doncs era tenir els world books d'Amèrica però una cosa porta a una altra i fins ara porto comprats també alguns sourcebooks i els imprescindibles "Game Master Guide" i "Book of magic", etc. També hi ha dins la col·lecció alguns altres manuals d'altres línies de Palladium (Fantasy, Splicers, Heroes Unlimited, After de Bomb i alguns Dimension Books). Aquests manuals han de servir per donar un toc exòtic a la campanya de Rifts.

Misteris del Megavers: Res no és el que sembla

Sessió 3

On el grup, incorporant un nou company, continua la investigació dels assassinats a Quick Flex Aliens de Firetown, es convencen de la innocència del seu principal sospitós i de la existència d’en escamot rebel contra la Coalició.

Personatges:

Diògenes – TW D’nor Devil man, especialista en incapacitar oponents.
Dextrus – Quick Flex Alien, saltimbanqui.
Vela – Humà Burster, pacificador i home de seny.
??? – Psi-Stalker, nouvingut.

Notes:
- Tot s'ha de dir, gran part del mèrit d'aquesta aventura rau en L'Eva, que és la responsable del seu argument.
- Arrel de la mort de Gary Gigax vaig decidir que la imatge de l’Spider Cristi (nom inspirat al seu torn en l’Spider Jerusalem de Transmetropolitan) fos la d’aquest mestre del rol (Descansi en pau!).
- Com tots els jugadors van reconèixer, l’aspecte de Sigurd, el drac, era el d’en Chase the la sèrie House.


Sessió 3. Escena 1 de 5

Abans d’anar a investigar la casa d’en Barry Allen, va a fer una visita a Bikes&More (establiment que sortia a una foto d’entre els seus objectes personals). Allà hi troben en Vincent, un Lamark gros i forçut vestit amb un mono blau de fer feina.
En Vicent està molt abatut per la mort d’en Barry Allen. En Dextrus, fent-se passar de nou pel germà d’en Barry, esbrina que aquest treballava a Bikes&More com a conductor de tuc-tuc, que el Doctor Pannack li va fer el favor de muntar-li unes cames cybernètiques i té accés a la seva guixeta mentre en Vicent li explica que el varen atropellar al parc de la ciutat (el seu cos el varen trobar dins la bassa). A la guixeta hi ha poca cosa, un anell, unes tisores, un calendari de mà i una entrada de canell per al Tillie’s Night Club.

Sessió 3. Escena 2 de 5

Anant cap a can Barry, se n’adonen que han de passar pel costat del Mercat de la Carn, la carnisseria del Doctor Pannack. En comptes d’entrar per la porta principal, en Dextrus decideix fer de les seves i piquen la porta del moll de darrera de la carnisseria. Allà els rep un home esprimatxat i pèl roig. Fent un moviment felí, i sorprenen fins i tot als seus companys, s’esmuny entre els lloms de vedella i embotits de la cambra de fred fins a la porta que dur a la botiga. Allà, rere el mostrador, hi troba el Doctor Pannack i en Buch servint carn picada a una velleta. Sense pensar-s’ho dos cops en Dextrus crida a ple pulmó que vol recuperar els cibernètics del seu germà!
El Doctor Pannack, completament contrariat, li indica al pèl roig que el faci fora. Aquest en atrapar-lo al llindar de la porta, arreplega en Dextrus i el fa volar cambra frigorífica enllà cap a la sortida, amenaçant-lo amb unes urpes retràctils –clarament l’home és molt més del què aparenta–. Ràpidament, però en Vela i en Diògenes arriben per posar pau. En Dextrus abaixa les pistoles, i el pèl roig es calma. “Pel bé de tots, més val que no fem merders”, diu. El grup torna al carrer sense més sobresalts.
Finalment però, decideixen intentar un altra cara a cara amb el Doctor Pannack entrant directament per la porta principal de la carnisseria.
Després de fer cua religiosament, esperant el seu torn rere la velleta i un adolescent, per fi poden parlar directament amb el Doctor. Així, en Dextrus i en Vela l’interroguen sobre en Barry i en Jack Fast. Esbrinen que el Doctor Pannack realitza una mena de servei a la comunitat ajudant als pobres que han tingut accidents, tot instal•lant-los components a baix cost o de forma gratuïta a canvi que aquests components siguin experimentals. A part, confirmen per part d’un expert, el fet que els cibernètics són específics per determinades espècies. Sembla que algú s’està dedicant a arreplegar cybernètics destinats a Quick Flex Aliens.
El Doctor també recorda a Jack Fast (braços pagats pel Sr. Wintergreen), i queden amb ell per l’endemà per què els confirmi si ha operat a algun altre quick flex alien.
En Diògenes aprofita per comprar, a bon preu, una mica de la “Carn Misteriosa” del Doctor Pannack.

Sessió 3. Escena 3 de 5

Per fi, el grup arriba a casa d’en Barry Allen. Malgrat tenir-ne la clau, en Dextrus arriba fins l’últim pis amb quatre gambades, rebenta la porta i espera els seus companys mentre aquests pugen, normalment per l’escala (es ben bé, que no es pot estar quiet). El pis es petit però acollidor, prou ben endreçat i encara amb alguna cervesa a la nevera. El grup busca alguna pista: troben un flyer del Tillie’s Night Club i, dins un llibre de la Erin Tarn, un escrit anti-coalició, signat per un tal Spider Cristi i amb un estrany símbol en forma de sòl que no saben reconèixer.
En aquell moment apareix del no res un home ros i atractiu que amenaçada de matar en Dextrus amb un ganivet al coll si el grup no li explica les seves intencions.
Comença una batalla: En Diògenes activa el conjur enlluernador que porta incorporat al seu rellotge. Tots, menys ell i el Psi-Stalker queden encegats. Aquest aprofitant la debilitat del seu oponent intenta immobilitzar-lo. Per adonar-se que es tracta d’una criatura sobrenatural que el llença amb força enrere empotrant-lo contra la paret. Mentrestant en Dextrus, enlluernat, intenta buscar cobertura ensopegant amb el sofà. En Diògenes torna a la càrrega, i aquest cop immobilitza l’oponent amb una xarxa màgica expel·lida pel seu pot d’esprai. Aprofitant la seva debilitat, i detectant-hi molta energia màgica, el Psi-Stalker no pot reprimir el seu apetit i fa un tall a l’oponent per xuclar-li els PPEs. En acostar-s’hi per tallar-lo, el Psi-Stalker veu que l’home porta un penjoll en forma de sol igual que el dibuixat en el manifest anti-coalició.
Finalment l’home ros es rendeix. Quan el grup li explica que estan investigant la mort d’en Barry Allen, ell es presenta com Sigurd, el drac, tot metaforitzant-se en la criatura màgica que diu ser. Llavors els explica que forma part d’un escamot anti-coalició anomenat Escamot Ragnarok. En Barry Allen en formava part, i ell vigilava el seu pis per si apareixia algú que volgués aprofitar-se de la seva mort o que hi tingués alguna cosa a veure. Veien que el grup és poderós els convida a unir-se a l’Escamot Ragnarok, o si més no a participar en una missió de la que ara no pot donar detalls (ho deixen per més endavant). A part, el Vela relaciona el penjoll de Sigurd amb el sol pintat en el manifest i l’atribueix a l’escamot. Preguntant-li pel tal Spider Cristi, en Sigurd els informa que es tracta d’un escriptor freelance que treball ocasionalment per l’Escamot Ragnarok. Com que els veu interessats el Sigurd s’ofereix a concertar-los una cita amb l’Spider - “ell ja us trobarà”, diu.

Sessió 3. Escena 4 de 5

Fent temps per què arribi la nit, en Diògenes se’n va a descansar al cotxe mentre en Dextrus fa guàrdia davant de l’Hospital per seguir
a la infermera Harajuku, la qual a passat a ser la nova sospitosa número u. La infermera el porta fins el que sembla un enorme complexa agrícola al vell mig
de la ciutat. Intentant entrar-hi, criden l’atenció d’uns skelebots “segurates”. Per no fer marder ho deixen estar, pendents de seguir investigant
la infermera.

Sessió 3. Escena 5 de 5

La nit arriba, i es dirigeixen al Tillie’s Night Club, on en Diògenes interroga a una cambrera sobre DJ Quickie (quick flex alien DJ mort recentment). Ella li confirma que efectivament DJ Quickie punxava sovint al Tillie’s pero que avuir hi ha una festa en el seu honor al Bunker Night Club. El grup desideix doncs anar cap al Bunker.

Ara fa un any...

Ara me n'adono que va ser el 21 de febrer de 2007 que varem començar amb aquest blog per fer el seguiment de la crònica d'una campanya col·laborativa de Rifts que no va reixir. Les raons d'aquest poc èxit podríem atribuir-les a la manca de jugadors i a la tírria d'aquests cap al sistema i l'ambientació (que no comparteixo en absolut ;).

Bé doncs, amb un any hi ha hagut canvis. El blog a passat a ser un projecte personal on hi plasmo, entre d'altres, notícies, ressenyes, reflexions, relats curts de ficció i la crònica de la nova campanya que "el grup del Capri" m'ha fet l'honor de poder-los dirigir.

Sembla que la meva afició pel Rifts continua viva, i espero que la seva flama duri eternament en el meu món "rolero". Jo que tendeixo a canviar de samarreta molt ràpidament, respecte els jocs de rol, i que tots m'agraden, crec que he descobert un joc on sempre hi podré tornar. Tanmateix, deixeu-me que tot això ho digui amb la boca petita, que em conec i potser d'aquí a un parell de mesos estic amb una altra cosa al cap. De moment però, ja porto més d'un any enganxat al Rifts, i no sembla que hagi de decaure l'afició!

Així doncs, per molts anys!

Els regnes vampírics

Després de més o menys un mes i mig d’aprofitar moments per a la lectura, he acabat el Vampire Kingdoms, el primer llibre de la sèrie dels World Books per Rifts.

El llibre de 176 pàgines, està enquadernat en rústica i escrit per Kevin Simbieda. L’edició segueix l’estil estàndard de Palladium Books. Il·lustracions en blanc i negre, portada a color, i doble columna de text. L’exemplar que tinc és de la tercera impressió de març de 1993.

Tal com indica el seu nom, el manual ens introdueix en la raça vampírica, els seus orígens, els seus poders, les seves debilitats, la seva cultura i els seus territoris. Així ens mostra com en el món de Rifts els vampirs ocupen gran part de l’Amèrica Central fins al río Grande.

A part, en el llibre detalla altres elements de campanya, com la ciutat de Juarez, les regles per fer espectacles ambulants (amb dos exemples), la companyia mercenària dels Reids Rangers, i amplia la descripció de món fins a la península del Yucatan.

Diferentment, a molts altres manuals que van venir posteriorment, es podria dir que aquest és un autèntic World Book, on es limita a descriure diferents llocs o personatges, sense presentar ni noves OCC, ni noves armes o tecnologia (si descomptem, és clar, el petit llistat d’armes antivampirs, d’entre les que destaquen les pistoles d’aigua, les granades d’aigua beneïda o les llanternes amb una creu pintada).

Potser la part que m’ha agradat més ha estat la descripció de la península de Yucatan, ja que crec que combinant-ho amb en els deus del panteó maia descrit en el Panteons of the Megaverse, en pot sorgir una aventura interessant. Evidentment, la presentació dels vampirs tampoc està malament, i el fet de convertir-los no en un poder a l’ombra sinó un imperi i una de les gran amenaces per a la humitat crec que no deixa de ser original (malgrat el tractament que en fa dels vampirs no s’aparten gens dels tòpics coneguts).

En resum, crec que és un World Book aconseguit del qual, com gairebé tots els de la sèrie, gairebé se’n pot muntar tota una campanya al seu voltant. Per la campanya de l’escamot Featherfall no crec que n’aprofiti gairebé res (a no ser que els PJ vulguin anar cap a Mèxic), però mai se sap. A més, crec que és una lectura gairebé obligada per tot amant de Rifts, doncs en tota la sèrie els vampirs tenen una gran importància en els joc de poder. Aquest doncs s’ha de considerar dins el que jo anomeno “la pentalogia de poder de Rifts”, juntament amb el Xiticix Invasion (WB23), Coalition War Campaign (WB11), Atlantis (WB2) i la Federation of Magic (WB16).

La pentalogia de poder, on es descriuen les grans forces presents a amèrica. Qui guanyarà al final?

Misteris del Megavers: El cas dels cyborgs robats

Sessió 2

On el grup comença a investigar una sèrie d’estranyes morts vinculades a robatoris de membres cibernètics i comproven l’ambient asfixiant que pot generar la coalició als burbs de Chi-town.

Personatges:

Diògenes – TW D’nor Devil man, golafre i arreplegador.
Dextrus – Quick Flex Alien, assassí i “liante”.
Vela – Humà Burster, malastruc.

Notes:

- L’escena de l’atac i enderrocament del pis “abandonat” era per fer adonar als jugadors que als ‘burbs cal conservar un perfil baix. Crec que es va aconseguir.
- L’imatge de la familia Wintergreen és estreta de Deathstroke “The Terminator”, la seva dóna i la seva filla. Un roí de DC que aquest cop era molt més pacífic que el personatge original.
- El nom de Vidix està extret d’un PJ de la campanya de jgants.
- No cal dir d’on he tret les referències a les katanes del Sr. W., oi?
- La imatge de la infermera Harajuku està treta de la web d’un il·lustrador espanyol (David Ardila).
- Barry Allen, és l’alter ego del Flash de DC.

Sessió 2. Escena 1 de 8

El grup parla amb el Mestre Liu mentre les seves filles els serveixen el te. A les filles, els PJ les havien conegut quan aquestes encara eren petites, i ara ja més “desenvolupades” els desperten les hormones. Tanmateix, per respecte al Mestre, no fan una escena de “ligoteo”.
En Vela planteja la desaparició de Sir Lohengrin al mestre Liu i la recerca que el grup ha endegat per trobar-lo. Ell els respon que no en sap res, però que farà el possible per esbrinar alguna cosa. Tanmateix, té les mans molt lligades per què la Coalició el vigila estretament per donar asil i entrenar D-Bees. En aquest moment en Vela es desespera, i el Mestre Liu li recorda les lliçons del passat sobre com conservar la calma amb un cop sec del seu bastó a la mà. Una vegada en Vela recupera la compostura, el Mestre Liu els explica que un amic seu, el senyor Edward Wintergreen, ha tingut un problema amb un dels seus D-Bees guardaespatlles. Li ha demanat ajuda, però ell no hi pot fer res. El Mestre Liu els prega que assisteixin al Sr. Wintergreen, mentre ell prova de trobar respostes respecte a Sir Lohengrin. El grup s’ofereix a ajudar-lo.
En sortir del Dojo del Mestre Liu el grup veu com una dotació d’Skelebots rodeja l’edifici on en Dextrus havia llençat la granada en la sessió anterior, mentre intenten dispersar als curiosos i abatre a trets la poca resistència que ofereixen els ocupants de l’edifici. A l’aire un helicòpter sobrevola la zona amenaçadorament. Mentre el Dextrus i en Diògenes decideixen què fer, arriba a l’escena un Spider Skull Walker que, amb el suport dels míssils disparats per l’helicòpter derrueixen completament l’edifici, amb el seus ocupants inclosos. Impotents, i entenen que cal conservar un perfil baix i passar desapercebuts, el grup s’esquitlla cap a la mansió Wintergreen.

Sessió 2. Escena 2 de 8

La mansió Wintergreen és una luxosa casa d’estil colonial Pre-Rifts sítia al nord de Firetown. Una tanca MD encercla la casa, ocultant el seu interior amb lianes i arbusts. En Vela pica el timbre. Al cap d’uns segons senten una veu metàl·lica a través de d’intèrfon preguntant el motiu de la visita. A l’uníson en Dextrus i en Vela responen que venen de part del Mestre Liu a veure el Sr. Wintergreen.
Al cap d’una minuts apareix per la porta un Cyborg complert, que els rep amb amabilitat. Es presenta, és en VI de IX (però tothom el coneix com Vidix). Els fa passar al luxós rebedor de la mansió on es troben amb la Sra. Wintergreen amb unes galetetes i refrescs, que en Diògenes s’afanya a arreplegar. La Sra. W. Els fa passar a la sala d’entrenament del seu marit, on hi troben el Sr. Wintergreen i la seva filla fent esgrima. El Sr. Wintergreen és un home madur i ben plantat de cabells platejats. Clarament la seva filla a adoptat els seus trets. Ádhuc ambdós els falta l’ull esquerra que porten tapat amb un pedaç. Tanmateix, a cap dels dos això els resta elegància o bellesa.
En entrar al gimnàs, pare i filla aturen l’entrenament per rebre’ls. El Sr. Wintergreen està content que el Mestre Liu hagi enviat algun dels seus pupils per ajudar-lo. Veient que en Dextrus s’interessa per la col·lecció d’espases del Sr. Wintergreen, aquest li ensenya la col·lecció “autèntica”, enretirant un panell. Aquest descobreix una paret curulla d’armes blanques. En Diògenes les reconeix com a armes “extraordinaries” de tot tipus, èpoques i dimensions, mentre que en Dextrus en determina la seva gran qualitat.
En veure la cara de sorpresa d’en Diògenes i en Dextrus, el Sr. Wintergreen repta a en Dextrus a un combat d’esgrima. En Dextrus agafa un parell de katanes per sorpendre al Sr. Wintergreen i demostrar la seva qualitat com a lliutador, tanmateix el Sr. W. respon sense immutar-se prenen un katana de Hatori Hanso i una espasa curta enrunada dels nans de Palladium.
En Diògenes i en Vela seuen en un banc d’abdominals per contemplar l’espectacle, mentre el primer intenta intimar amb el filla del Sr. Wintergreen. Tanmateix, ho deixa estar quan comprova que ella no sembla gaire interessada en les relacions socials.
El duel comença, en Dextrus pren la iniciativa i ataca amb un cop doble amb les seves katanes, però ensopega i falla. El Sr. W. l’ajuda a aixecar-se i reprèn el combat. De nou en Dextrus l’ataca amb un atac doble de katana que el Sr. W. atura expertament, aquest respon amb un atac simple de la seva Hatori Hanso que en Dextrus no pot aturar. Content però decebut per lo poc que ha durat l’exhibició, el Sr. W. pregunta a en Dextrus si ho val fer al millor de tres. Aquest assenteix. Aquesta vegada en Dextrus deixa que el Sr. W. l’ataqui primer per sorprendre’l amb un tombarella per sobre seu. Tanmateix, en Dextrus no aconsegueix esquivar del tot l’atac del Sr. W. En Dextrus atacant-lo per la reraguarda no es rendeix, però, de nou, el cavaller platejat atura l’etzibada d’en Dextrus, el qual no pot esquivar el darrer atac del Sr. W. que acaba amb el duel (Sr. W. 3 – Dextrus 0).
Tanmateix, reconeixent les dots de combat d’en Dextrus, i comptant que el grup ha estat enviat pel mestre Liu, els contracte per la missió que té en ment: els pagarà 50.000 cr. si descobreixen qui va matar al seu guardaespatlles, un tal Jack Fast. Hi haurà un bonus a la paga si vengen la seva mort.
En VI de IX els explica que mentre sopaven mirant l’últim partit de deadball, varen veure moviments estranys al carreró. En dirigir-s’hi, en Vidix va quedat clavat al terra, mentre des de la foscor algú el descartava pel què estava a punt de succeir (“tu no ens serveixes...”). Impotent, en Vidix només pot sentir els crits de terror i dolor mentre esquarteren el seu amic Quick Flex Alien arrancant-li els seus braços cibernètics.
El Sr. Wintergreen, per la seva banda, els explica les característiques dels braços biònics i que els hi havia instal·lat un tal Dr. Pannach a l’Hospital General de Firetown.

Sessió 2. Escena 3 de 8

L’investigació de la mort de Jack Fast comença anant l’escena del crim. Es tracta d’un restaurant molt concorregut. En el pis inferior es donen menjars senzills però assequibles, mentre que al pis de dalt hi ha un menú de degustació a preus només assequibles pels més adinerats. En Dextrus i Vela pregunten a la cambrera i pels comensals si saben alguna cosa del quick flex alien mort la nit anterior. Ningú no els explica res que no sàpiguen ja. Mentrestant en Diògenes inspecciona el carreró meticulosament en busca de pistes. L’únic que troba és una bassa de sang resseca.

Sessió 2. Escena 4 de 8

L’investigació continua a l’Hostipal General de Firetown (HGF). Es formen dos grups: En Dextrus va a la planta d’implants cibernètics, mentre que en Vela i en Diògenes enfilen cap a la morgue de l’hospital.
A la morgue els mostren el cadàver d’en Jack Fast. En Vela determina que els braços cibernètics han estat tallats mitjançant una eina, tanmateix la manca d’habilitats forenses no els permeten esbrinar gaire res més.
A la planta de cibernètics, en Dextrus, parlant amb l’infermera Harajuku esbrina que el Dr. Pannach és un metge independent que fa una setmana que l’han expulsat de l’HGF per mala praxis. També troba que el company de rehabilitació d’en Jack Fast era en Barry Allen, un altre quick flex alien, aquest cop amb cames cibernètiques, que casualment també ha mort fa un dies. La llàstima és que la infermera no li diu on trobar el Dr. Pannach, i ni en Diògenes utilitzant els seus poders psiònics, ni en Vela amb les seves habilitats amb els ordinadors tampoc són capaços d’entrar al sistema de l’hospital per descobrir-ho.

Sessió 2. Escena 5 de 8

Convençuts que la clau rau en el Doctor Pannach i un grup de Cyber-Snachers, en Dextrus se’n va a una taberna per veure si pot trobar a l’infame doctor, mentre el Diògenes i en vela prenen un bany calent per recuperar forces.
En Dextrus acaba a Solvesny’s, un catau de mercenaris. Tanmateix, hi ha molta gent de pas i ningú sembla conèixer al doctor o com trobar cyber-snachers. Finalment la cambrera del local, obra la boca untada amb alguns crèdits. Cal buscar al “Carnisser”, literalment. Mentre espera que els seus companys el vinguin a buscar, el Dextrus mata l’avorriment plomant a la clientela en una partida de pòquer.

Sessió 2. Escena 6 de 8

En Vela es mou pels carrers amb facilitat i troba el “Mercat de la Carn” on es diu que el “Canisser Pannach” fa la seva feina. Malauradament la botiga és tancada, i no sembla en Diògenes tingui suficient destresa per forçar el pany. Des de fora, el local sembla una carnisseria totalment normal. Per no cridar l’atenció decideixen tornar-hi de dia.

Sessió 2. Escena 7 de 8

Perduts, el grup decideix anar al parc de la ciutat. De nit, s’hi reuneixen algunes bandes de city-rats, i hi esperen trobar informació sobre possibles cyber-snachers. Pel camí les pantalles de la ciutat anuncien la festa que es farà al “bunker” en honor de DJ Quickie, mort fa poc.
En intentar saltar la tanca per entrar al parc, els sorprèn un pidolaire. Es tracta d’un crazy cabellut que els increpa i els pregunta què busquen al parc. En Dextrus li respon que volen trobar uns cyber-snachers per recuperar els seus implants. El crazy cabellut li contesta que “l’autèntic enemic és la Coalició”, i dient això recupera un bazuca d’entre les escombraries i dispara a una patrulla de la coalició que passava per allà.
Aquest fuig d’un bot saltant la tanca del parc. En Dextrus és l’únic capaç de seguir-lo, mentre el cotxe patrulla gira cap a la posició d’en Diògenes i en Vela. En Diògenes reacciona ràpidament i s’oculta en la fosca amb un conjur, ensems en Vela. Corren per carrerons intentant despistar el Dog-boy que baixa del cotxe. Alhora, en Dextrus i en crazy cabellut es troben un grup de city-rats alertats i alarmats per l’explosió. En Dextrus els explica què ha passat, i en crazy desapareix entre la malesa del parc. Mentrestant en Diògenes salta la tanca del parc per fugir del Dog-Boy, però en Vela no pot. La tensió augmenta fins que s’acomiaden un per cada banda, quedant que es trobaran més endavant al sud del mercat de la ciutat.
Arriba un helicòpter de la Coalició com a reforç de la patrulla que deixar anar unes quantes ràfegues per dispersar a la gent. Un altre cop el grup passa desapercebut (aquest cop pels pèls) i no pateix l’ira de la ISS.

Sessió 2. Escena 8 de 8

Al matí següent el grup trona a l’HGF per investigar la mort d’en Barry Allen. En Dextrus es fa passar pel seu germà, per identificar el cos i recuperar els seus objectes personals. Efectivament al cos li falten les cames cibernètiques. Entre els objectes personals hi ha unes claus de casa i una foto amb un tuc-tuc de Bikes & More. En Diògenes pren les claus per llegir-ne les últimes impressions que hi va deixar el seu propietari: era una persona alegre, però va morir terroritzat.
També esbrinen que a en Barry Allen el va trobar mort la policia a la bassa del parc, i que les cames li havia implantat en ja famós Doctor Pannach.

Carta de Reconeixament de Naus

Directament dels fòrums de Rifts de Palladium Books, i realitzada per glitterboy2098, us enganxo una carta de reconeixement d'alguns dels vaixells que es poden trobar en els mars de la Terra de Rifts.

Pitgeu-la per fer-la més gran

Els USS, són vaixells pre-Rifts, entre els que destaca l'USS Tinderoga. Un enorme submari-portaavions que vigila els mars comandat pel Capità Nemo II.
El CSS Lone Star, és la nineta dels ulls dels Estats de la Coalició.

Un Spider Skull Walker real!!

L'Era Rifts ja és aquí...

Si no us ho creieu, compareu aquest:


Amb aquest:

Giant 6-Legged Robotic Bug

Añadir a mi perfil | Más Videos

Misteris del Megavers: Engeguem!

Ja tenim grup:

- Diestrus: Quick Flex Alien assassí. Expert en demolicions, tàctiques, i resolucions de ràpides de conflictes.
- Vela: Humà Burster (psíquic piroquinètic).
- Diògenes: Devil D'nor Man tecnomag. (En aquesta primera partida MIA).

Ja tenim partida:

La campanya s'inicia quan els nostres herois, escuders de Sir Lohengrin, un Cavaller de la Rosa (Mystic knight bo), busquen el seu mestre desaparegut. Per tal de trobar-lo s'encaminen a Firetown, una New town dels 'Burbs de Chi-town on hi resideix el Mestre Michael Liu (un expert en Ars Marcials que va entrenar-los i coneix a Sir Lohengrin).
La idea és que a partir d'aquí s'inicii un periple que porti als PJ a la recerca del Mestre per la terra de Rifts, i d'aquí, qui sap fins per tot el Megavers...

Dojo del Mestre Liu

Aquí hi ha un petit resum de la primera escena que vam jugar (poca estona val a dir-ho), ja que vam estar algun temps per fer la fitxa del Burster i acabant d'ajustar la fitxa del Quick Flex Alien (un fotimer d'armes!):

En arribar a la "Michael's School of Sef-defense", en Diestrus se n'adona que el Dojo està vigilat per la ISS (policia de la Coalició). Aquest fet queda confirmat quan una de les filles del Mestre Liu parla amb en Vela: efectivament l'escola està sota sospita d'entrenar D-Bees. Mentrestant el Diestrus s'acosta al cotxe camuflat dels ISS, sense que aquests facin cap contacte.
Intentant esbrinar què passa i amb la intenció de vigilar als vigilants, en Vela i en Diestrus entren en un edifici abandonat proper. La llàstima és que no està tant abandonat com semblava, ja que un parell de N'mri Gorilla Men els barren l'entrada. En Diestrus els amenaça de revelar la seva posició a la Coalició, i quan aquests els responen amb un intent de segrest, la reacció d'en Diestrus es llançar una granada als seus peus. L'explosió rebenta la paret exterior de l'edifici, alertant a la ISS que esperava a l'exterior.
En Diestrus fa un gest que en Vela interpreta de fugida, i aquest surt tot esperitat de l'edifici, perseguit per pels agents de la Coalició. Això ho aprofita en Diestrus que per esquitllar-se entre els Goril·les i fugir escales amunt, on fent un forat a la paret, aconsegueix escapolir-se, sense evitar però que els Goril·les el fereixin greument amb els seus làsers.
Alhora en Vela s'esquilla entre la gent del mercat per despistar el Dog-Boy que ha baixat del cotxe patrulla.
Amb la ISS distreta, primer en Diestrus i després en Vela arriben un altre cop al Dojo del Mestre Liu, on per fi arriben a la seva presència a través d'una porta secreta amagada rera l'altar del Dojo...

Consells de jgants

jgants és un DJ de Rifts que penja la seva partida més o menys quinzenalment a la xarxa. Sóc un lector incondicional seu. En una conversa que vàrem tenir, em feia les següents recomanacions que havia de considerar a l'hora de dissenyar una aventura per Rifts:

Assegura't d'ajustar les teves idees als PJ concrets. A Rifts hi ha un ventall de nivells de poder massa ample per intentar planejar encontres generals (al contrari d'altres jocs basats en nivells de classe).

Aquest és, efectivament, un punt molt important a tenir en gran cosideració. És una llàstima que encara tinc poca experiència amb el joc per poder ajustar fàcilment els nivells dels encontres. Això em va passar en una de les passades partides de l'equip-R, on gairebé hi va haver un TPK. Aquesta vegada la meva intenció és anar de baix cap a dalt, i anar veient quin és el llindar que s'ajusta millor als PJ. També cal tenir en compte, en aquest sentit, que el nombre de jugadors serà baix i variable (entre 2 i 4), cosa que també dificulta el disseny apriorístic dels encontres.

Tot costa una fortuna, per tant troba alguna forma de mantenir els PJ amb diners; al menys suficients diners com per què estiguin disposats a arriscar la seva armadura.

Arrel d'aquest punt és quant vaig decidir que l'Escamot Featherfall havia de formar part d'una companyia (per les regles del Mercenaries SB). Els personatges han de tenir alguna manera de recuperar recursos, i a Rifts els diners (o els punts d'armadura) és un recurs molt important!
Pel què fa a la campanya dels "Misteris del Megavers" tinc pensat que hi hagi una "recompensa" en cada missió, o si més no, que hi hagi la possibilitat d'utilitzar l'habilitat de "Salvage" utilitzant les regles del SB1.

Malgrat el fet que la màgia fa poc mal, aquesta pot ser molt poderosa neutralitzant contrincants. Tingues això en compte quan dissenyis encontres.

Aquest potser és un dels punts més difícils a tenir en consideració, al menys des del punt de vista pràctic. La màgia en mans dels PJ sol ser imprevisible, i més tenint en compte l'ample marge d'acció que sol donar el joc als conjurs, amb la qual cosa se'n fomenten els usos creatius. Per altra banda, la quantitat ingent de conjurs disponibles fa que el procés de generació d'un PNJ mag es faci interminable, i si es seleccionen conjurs que anul·len als PJ (recurs fàcil), l'escena pot esdevenir frustrant pels jugadors. Ja em va passar amb el conjur de "Dolor" en l'aventura de la Fada Negra, on un PJ es va quedar retorçant-se de dolor al terra durant gairebé tota la sessió de joc (per sort el jugador que el portava normalment no hi era).

L'ampli ventall de poders màgics i psionics fa molt difícil mantenir el misteri en les aventures d'investigació, no et basis en elles.

Per això és vital conèixer els poders dels PJ, de tal manera que es pugui construir una història d'investigació que resulti desafiant però que alhora aquests mateixos poders puguin ser d'utilitat als PJ. Això és el que he intentat a la primera aventura de la campanya de "Misteris del Megavers". A veure si me'n surto.

Misteris del Megavers

Estic més content que un Shifter amb un Nexus nou. Torno a començar una nova aventura dirigint Rifts!!!

Aquesta vegada miraré d'aprendre d'errors passats i aplicar l'experiència acumulada en la inacabada partida de l'HUC*. No prometo res... :P

L'inici bàsic de la campanya (anomenada per l'ocasió "Misteris del Megavers") es situa a Firetown una "Nova Ciutat" dels suburbis de Chi-town, on els personatges principals de la saga han arribat per trobar el seu mestre: un Caballer de la Rosa desaparegut en estranyes circumstàncies. Allà, en Diestrus i en Diógenes -respectivament, un Quick Flex alien mercenari i un D'nor Devil Man Tecnomag-, entraran en contacte amb la dura realitat de la no-entitat que suposen aquestes ciutats, on els soldats de la Coalició i la ISS campen fent la seva voluntat i on només reben la tímida oposició dels Escamots de Càstig en forma de la resistance.

Aquesta aventura inicial ha de portar als personatges en un emocionant periple per la terra de Rifts seguint la pista al seu Mestre, mentre resolen greuges i porten la justícia a terres inhòspites.

Benvinguts al Megavers, on la imaginació és la teva única limitació!

*Nota: Els jugadors que penseu jugar aquesta campanya mireu de no rellegir-vos les entrades referents a l'HUC, ja que miraré d'aprofitar coses i continuar la idea que tenia pensada (ja sabeu, reutilitzar i reciclar ;)