Amb aquest:
jgants és un DJ de Rifts que penja la seva partida més o menys quinzenalment a la xarxa. Sóc un lector incondicional seu. En una conversa que vàrem tenir, em feia les següents recomanacions que havia de considerar a l'hora de dissenyar una aventura per Rifts:Assegura't d'ajustar les teves idees als PJ concrets. A Rifts hi ha un ventall de nivells de poder massa ample per intentar planejar encontres generals (al contrari d'altres jocs basats en nivells de classe).Aquest és, efectivament, un punt molt important a tenir en gran cosideració. És una llàstima que encara tinc poca experiència amb el joc per poder ajustar fàcilment els nivells dels encontres. Això em va passar en una de les passades partides de l'equip-R, on gairebé hi va haver un TPK. Aquesta vegada la meva intenció és anar de baix cap a dalt, i anar veient quin és el llindar que s'ajusta millor als PJ. També cal tenir en compte, en aquest sentit, que el nombre de jugadors serà baix i variable (entre 2 i 4), cosa que també dificulta el disseny apriorístic dels encontres.
Tot costa una fortuna, per tant troba alguna forma de mantenir els PJ amb diners; al menys suficients diners com per què estiguin disposats a arriscar la seva armadura.Arrel d'aquest punt és quant vaig decidir que l'Escamot Featherfall havia de formar part d'una companyia (per les regles del Mercenaries SB). Els personatges han de tenir alguna manera de recuperar recursos, i a Rifts els diners (o els punts d'armadura) és un recurs molt important!
Malgrat el fet que la màgia fa poc mal, aquesta pot ser molt poderosa neutralitzant contrincants. Tingues això en compte quan dissenyis encontres.Aquest potser és un dels punts més difícils a tenir en consideració, al menys des del punt de vista pràctic. La màgia en mans dels PJ sol ser imprevisible, i més tenint en compte l'ample marge d'acció que sol donar el joc als conjurs, amb la qual cosa se'n fomenten els usos creatius. Per altra banda, la quantitat ingent de conjurs disponibles fa que el procés de generació d'un PNJ mag es faci interminable, i si es seleccionen conjurs que anul·len als PJ (recurs fàcil), l'escena pot esdevenir frustrant pels jugadors. Ja em va passar amb el conjur de "Dolor" en l'aventura de la Fada Negra, on un PJ es va quedar retorçant-se de dolor al terra durant gairebé tota la sessió de joc (per sort el jugador que el portava normalment no hi era).
L'ampli ventall de poders màgics i psionics fa molt difícil mantenir el misteri en les aventures d'investigació, no et basis en elles.Per això és vital conèixer els poders dels PJ, de tal manera que es pugui construir una història d'investigació que resulti desafiant però que alhora aquests mateixos poders puguin ser d'utilitat als PJ. Això és el que he intentat a la primera aventura de la campanya de "Misteris del Megavers". A veure si me'n surto.
Aquesta vegada miraré d'aprendre d'errors passats i aplicar l'experiència acumulada en la inacabada partida de l'HUC*. No prometo res... :P
<- Podria el Grinch ser un D-Bee a la terra de Rifts? O potser una YAAI (Yet Another Alien Inteligence)?
- Va, descaragola-li el braç – digué la figura més alta i grossa.
- Tu tens les eines pallús. -parlava ara la figura desnerida- A més, primer va el cap, què vols que es desperti? Vinga, treu la vibro-destral, anirem més ràpid.
Definitivament, avui no havia estat un bon dia per l’Isval.
M'acabo de llegir el WB 15: Spirit West. Aquí van algunes opinions sobre aquest mòdul que ens introdueix a la cultura dels natius americans a la terra de Rifts: com han tornat, quines faccions tenen, on es troben, professions, màgia "shamanica", fetitxes, totems, esperits, etc."el bo: Sembla molt ben documentat (vegeu més amunt) i que és una bona aproximació a la cultura del natius americans (a l'estil rifts, és clar). A part, crec que és un dels WB més ben escrits i sobretot més ben estructurats que he llegit. A part, els dibuixos estan bé, peró podrien ser molt millor (en la línia d'en Breaux). En Ramón Pérez continua essent el millor."
"el dolent: Em dóna la sensació que aquest llibre no encaixa a la Terra de Rifts. Representa que els natius americans estan escampats per tot america, tanmateix mai abans (excepte en el New West WB) o després han estat anomenats en cap altre WB. Està pensat i dissenyat per ser usat gairebé exclusivament per personatges natius americans (fetitxes, esperits i OCC només vinculats a aquesta mena de personatges), amb la qual cosa es fa molt difícil (res és impossible, ja ho sabem) de introduir en una campanya en marxa."
"el lleig: Hi ha massa esperits (què em podia esperar amb un títol com el que té?). Hagués estat molt interessant que al menys hi hagués hagut alguna connexió entre el Reialme espiritual i el Psyscape. Ádhuc hagués estat molt apreciat un mapa d'aquest Reialme espiritual a la Hades per utilitzar-lo en les recerques espirituals dels shamans, o per fer-hi algunes missions, etc."En resum. És un WB que está bé, però que és gairebé inútil si en el grup no hi ha cap personatge amb sang dels natius americans corrent per les seves venes.
Arrel del comentari d’en neddam en el post anterior voldria reflexionar sobre la necessitat d’establir un fort canal de comunicació entre jugadors, i especialment entre el Director de Joc (DJ) i els Jugadors. Com a DJ estic fortament immers en la campanya que estic preparant: llegir manuals, pensar arguments per aventures, dissenyar PNJ, i sobretot en aquests estadis inicials, el meu objectiu prioritari és engrescar als Jugadors. D'aquí aquest blog!
Així, totes aquestes energies invertides en al campanya no serviran de res si no sóc capaç de connectar amb el què volen els jugadors. Els jocs de rol tenen un fort component de contracte social on la missió principal de tots els jugadors és “divertir-se”. Cada jugador en particular, privadament, pot tenir les seves raons per jugar (d’aquí és on surten les típiques classificacions dels jugadors establertes per el mític Robin D. Laws), però l’objectiu definitiu, com a grup, és i ha de ser passar una bona estona.
Evidentment, el Director de Joc hi té un paper destacat en aquest contracte, ja que és ell qui “normalment” estableix el ritme, el to, el color, l’escenari, etc. de la sessió i de la campanya. Tanmateix, tots aquests elements, per més treballats que estiguin, no serviran de res si no són els que els jugadors volen.
En aquest sentit, per tant, quan s’està pensant una nova campanya amb un nou sistema és importantíssim introduir suaument i clarament els Jugadors tant al sistema com a l’ambientació. I això, no només s’ha de fer explicant per sobre de què va el joc, sinó que el Director de Joc s’ha adaptar a les necessitats i gustos específics del grup a través de la comunicació. L’única manera de saber aquestes necessitats i gustos, és conèixer el teu grup de Jugadors. Aquest “blog” vol ser aquesta plataforma de comunicació, amb un doble objectiu: permetre la aproximació còmode dels jugadors a la campanya i establir un canal multidireccional per opinar-ne.
Per sort, en aquest cas, fa molt de temps que “pateixo” el meu grup de joc i crec saber més o menys què pot i què no pot agradar. Opino, sincerament, que el Rifts és un gran joc pel nostre grup de rol, i intueixo què volen els meus jugadors. Sé, per exemple, que cal posar màgia i armes màgiques, que un bon combat mai està de més, però que s’aguanti amb una història rere seu, que hi ha d’haver escenes de subterfugi i altres de protagonisme heroic, i evidentment, que s’hagi de salvar el món!
Espero que la campanya acabi essent un èxit. Un èxit que tanmateix, sense la voluntat, predisposició i diàleg amb jugadors serà impossible d’assolir.
Sòrac va treure’s les botes gastades per deixar que l’aigua freda de les onades s’escolés entre el dits dels seus peus cansats. Un any més, el desglaç havia omplert els Grans Llacs i la primavera renaixia curulla de vida. Després de l’esgotador viatge des de la seva Tolkeen natal, per fi descobria el seu objectiu a l’altra banda del mar interior. Havia llegit molt sobre les impressionats estructures de les colònies xiticix, però cap relat podia comparar-se amb la magnificència de les columnes de terra que destacaven a l’horitzó. S’havia proposat estudiar el comportament d’aquells misteriosos éssers, mig humanoides, mig insectes, i havia pensat que la millor manera de fer-ho era visitant la colònia Duluh, la concentració més gran coneguda de xiticix. Saber que milions d’aquells insectes alienígenes feien vida al final del seu trajecte, li produïa una sensació combinada de terror i admiració, i l’extens erm que envoltava la colònia només contribuïa a accentuar aquestes sensacions. Pel què sabia, el xiticix –així era com se’ls anomenava, malgrat mai ningú havia aconseguit comunicar-s’hi– formaven colònies subterrànies on la seva reina es reproduïa. Eren molt agressius, fins al punt de no permetre que cap mena de forma de vida entrés en el què consideraven el seu territori, arribant fins i tot a eliminar-ne la vegetació. Malgrat la major part de la colònia es trobava sota terra, construïen columnes de terra i roca cimentades amb la seva pròpia saliva, formant autèntiques fortificacions elevades.
Encara no sabia com podria acostar-se fins al centre de la colònia, i ni molt menys explorar-la per dins, però havia sentit que algunes tribus de psi-rondadors havien desenvolupat un sistema per passar desapercebuts entre aquells monstres quitinosos.
Va flairar l’aire, la brisa fresca portava l’olor carregat d’ozó d’una tempesta de força propera; la bursada de poder arcà va animar-lo a continuar el seu camí.
“Encara manquen un parell d’hores per què el Sol es pongui – va pensar – potser encara tindré temps de visitar als meus amics dels pantans, i passar la nit calent en una de llurs cases sobre els arbres”. Recollí les botes i tocant suaument el cristall de quars del seu TW-aerolliscador s’encaminà cap als pantans, deixant que la llum tèbia del capvespre li acariciés el rostre.
Recentment he descobert El Palantir blog de blogs roleros i amb ell la gran comunitat rolera que hi ha als països hispano-parlants. He quedat molt gratament sorprès de veure blogs i pàgines webs on es discuteix el futur dels jocs de rol, de sistemes independents, de notícies varies, etc. que no només es fixen amb els quatre grans jocs de sempre, sinó que analitzen la producció nacional i internacional en castellà, aporten noves idees, i en general estableixen una comunitat sòlida. En general tothom coincideix que la cosa del rol està fatal, però veien la gran quantitat d’aportacions, l’anàlisi que es se’n fa i la periodicitat de publicació no he pogut evitar permetre’m un bri d’esperança. Acostumat a llegir i participar en blogs com Treasure tables (que sembla que plega) amb enveja, on els jugadors o directors de joc comparteixen les seves experiències, m’ha fet molta gràcia trobar-ne en espanyol com Frankenrol, Necrorama, Agains the Shadow o Nacionrolera on generalment hi ha un gran nivell d’entrades. Llàstima que sovint hi hagi poca discussió al darrera.
No, aquesta no és una entrada sobre el Rifts o la meva campanya, però trobar aquests blogs m’ha fet gràcia i ho volia plasmar en algun lloc.
La boira de l’alba esmorteïa tant la veu del tinent John Ripley com la visibilitat del baixest que havia de servir per emboscar a la companyia d’Skelebots. Aquella nit, el grup d’exploradors brodkill assignats a la zona havia detectat als robots de
Preparat en la seva posició de combat, Ripley intentava contactar amb el campament base per obtenir confirmació de l’atac. No rebia resposta i un nus a l’estomac li deia que quelcom no anava com havia de ser.
Un toc a l’espatlla el va treure d'aquells ominosos pensaments. “Estem llestos John, quan tu diguis, tinc ganes de marxeta.” – li informà el Capità Mad Murdok, amic i company seu des de la rebel·lió Juicer.
- “Això no està bé, Mad. Massa fàcil. On son els Nois-Gos? Fotem el camp d’aquí. Avisa al altres. Cagant llets i hòsties!”. Arrossegant-se encara per no ser detectat des de la seva posició coberta, el tinent Ripley feia marxa enrere l’atac.
La decisió era arriscada. Si deixaven passar els Skelebots, la ciutat de Southervile seria arrasada. Però d’instint tàctic del tinent Ripley no li havia fallat mai, i ara no seria el moment de deixar de fiar-se’n. Si
- “Racsó!, vull saber què passa a
Les BOA es situaven sempre en les Línies de Força, si bé estaven exposades a
les Tempestes de Força, la comunicació a través de la màgia dels Caminants era molt més fiable que les ones hertzianes, i a més, eren més difícils de localitzar pels Gossos de Presa de
Allargant la mà cap al mur blau d’energia crepitant, encara visible entre els primers raigs de llum del dia, en Racsó es concentrà en els fluxos arcans d’informació que la línia de força transmetia. La imatge de
- “Tinent.
- “Merda! Ho sabia” – etzibà el tinent Ripley –. “Els Skelebots eren una distracció! Ràpid. Si ens afanyem encara podrem fer alguna cosa. Avisa a les altres unitats. Tots cap a
Un aspecte que vull tenir molt en compte durant la campanya de l’Escamot Featherfall per controlar el nivell de poder és l’accessibilitat de les armes.El Mercat Negre és un gran font de subministrament de tot tipus de material bèl·lic (i no bèl·lic), tanmateix, hi haurà llocs on determinats tipus d’armes i armadures estan més a l’abast que en d’altres. Per exemple, al Nou Oest, les armes Bandito, les TW i les Wilk són força communes, per que
Crec que aquest recurs ajuda molt, no només a contenir l’accés a armes “desfasades”, sinó que també ho fa per establir un to concret i acabar de donar color al complexa món de
Tinc una nova idea que campanya que crec pot ser molt interessant. Realment ja fa temps que em ronda pel magí, al menys des que em vaig llegir el "Monsternomicón" per "Reinos de Hierro". En aquell moment vaig abandonar la idea per què estava totalment immers dins la campanya de la Shackled City. Tanmateix, ara que estic llegint els manuals de Rifts me n'adono que amb aquest sistema també podria ser molt viable. Potser millor i tot!. El fet que ahir m'hagués d'empassar "Mogambo", amb els mítics Clark "orelles d'elefant" Gable, Ava Gardner i Grace Kelly (definitivament la primera ho fa millor que la segona), m'ha reforçat la idea.
Justament avui barrinava que com que a casa tinc una taula d'aproximadament 1,5x2 m forrada amb pissarra "veleda" a quadrets, com ho podria fer per aprofitar-la per jugar a Rifts. Lo primer que m'ha vingut al cap és fer-la servir per jugar amb figures de 25mm, però d'una manera laxa, sense el "rictus" que imposen el quadrats a d20.
Idees, idees... :)
Llegint-me el Rifts Underseas (WB7) he pensat que estaria bé introduir a la campanya alguna mena d'aventura submarina. El problema de fer aventures submarines és que normalment els personatges no estan pensant per interactuar de manera còmode i fluida (perdoneu el joc de paraules) amb l'element aquàtic. Per suplir això, la idea és fer una "Narració avançada" on els jugadors prenen personatges pregenerats adaptats a la vida sota l'aigua (Titans, Amphibis, Dofins, Naut'ylls, Power armors submarines, etc.) on hauran de dur a terme una missió que entroncarà amb l'argument del personatges principals.
Aquest és el nom del grup que formaran els Personatges en la propera campanya de Rifts que estic planejant.
