Imatge aleatoria de capçalera

dilluns, 15 de setembre de 2008

La Furia dels Cucs (capítol 2)

Personatges:

- Jesse Bass: Humà Bandit
- Peter Peckinpah: Humà Predicador (Fire & Brimstone)
- Lucky Luck & Rantamplan: Nan Cyborg Parcial Prospector & el seu gos robotic.

Segon capítol de la partida de demostració de Rifts pel meu grup habitual (vegeu el primer capítol aquí).


Al grup s’uneix Peter Peckinpah, un predicador amb molt males puces.
Una mica d’investigació per part d’en Lucky Luck sobre els ordinadors del vehicle assaltat de la Coalició els dóna el trajecte que ha seguit. L'origen del vehicle es troba en una zona remota prop d’un gran cràter a l'àrea de Phoenix. Es posen en marxa doncs cap el punt en el mapa, el qual es troba a un parell de dies de distància.
Durant la nit, deixen que en Rantamplan faci guàrdies. La seva sorpresa és majúscula quan els desperten els lladrucs metàl·lics del gos robòtic, per veure com un fennodi (vegeu dibuix) anomenat John Wayne sèu al costat de les brases. Les primeres són les reaccions normals de paranoia i recel. Però el fennodi ràpidament els dóna entendre que no els vol cap mal, i comparteixen uns moments de conversa tranquil·la i reposada al costat del foc. Els fennodi són una raça estranya però pacífica, amb alguns poders psionics únics, com caminar pel pla astral, per la qual cosa, juntament amb els seus costums solitaris, són coneguts en el Nou Oest com els fantasmes del desert. En John Wayne és un viatger dimensional que vaga per la terra de Rifts sense rumb, cercant fets interessants per omplir la seva llibreta de viatge. Tanmateix l’ombra del dubte respecte del fennodi encara plana sobre el grup, i ara sí, es reparteixen les guàrdies per tenir el D-Bee vigilat. Tanmateix, en arribar l’alba, comparteix el seu cafè amb en Jesse Bass i desapareix contra el Sol, no sense abans deixar un missatge enigmàtic: “feu cas del què digui en Gog”.
El viatge continua deixant enrere el trencant cap a Silvereno (vegeu game dRIFTing) i endinsant-se a les muntanyes que alberguen els boscos d’Scottdale. La llegenda de perill que envolta el bosc es confir
ma quan entren a una cova per aixoplugar-se d’una tempesta, i són atacats per un Oborus-Slitherer (una mena de creuament gegant i diabòlic entre una serp, un llimac i un goril·la - vegeu dibiux). Finalment el monstre és vençut gràcies a un tret acurat del Predicador Peckinpah. A la cova troben les restes d’un escamot de la Coalició que presumptament feia tasques de reconeixement.
La tempesta amaina i el grup pot continuar cap al fort de la Coalició, tot esquivant el bosc d’Scottdale per evitar trobar-se amb més perills. Finalment arriben al fort, que resta tancat. En Lucky Luck i en Peter Peckinpah escalen els seus murs MDC per intentar esquitllar-s'hi, però un parell d’Skelebots (un d’ells molt malmès) els sorprenen en fort abandonat i amb evidents signes de lluita.

Reflexions del Director:

Així és com vull jugar a Rifts. Per mi va ser un sessió memorable. Com a director de joc estic content per que crec que vaig poder mantenir l’interès i el ritme de la partida, malgrat les moltes interrupcions per respondre preguntes de joc (un dels objectius d’aquestes sessions és precisament que entre tots anem coneixent l’ambientació i el sistema) i un parell de combats. Un dels efectes que m’agraden més és la narració lliure que permet el joc. Com que en el reglament de Rifts hi ha tantes llacunes, com a DJ em permeto omplir-les per crear escenes divertides i plenes d’opcions, que els jugadors ràpidament exploten. Tot queda més fluid i interessant, lluny de escenes d’acció quadriculades d’altres jocs (tot i que reconec, com va dir un dels jugadors, que aquestes també tenen els seus avantatges, ja que les situacions de combat queden més clares per tothom). Per solucionar-ho el proper dia faré un croquis del combat sobre la “vileda” i utilitzarem figuretes. Amb la diferencia que els quadrets només serviràn com a referència d’escala i distàncies (Old-School power!).

Els jugadors mica en mica van coneixent les possibilitats dels seus PJ, tot i que de vegades queden una mica astorats de l’immensitat d’opcions del joc (especialment pel què fa a OCC i equipament). Ambdós són temes que hem d’anar tractant, doncs el joc es presta a desbarrar si el DJ no acota les opcions. La meva idea és restringir al principi i anar obrint possibilitats durant la campanya, quan els jugadors coneguin més i més l’ambientació i el sistema.

3 comentaris:

abraham ha dit...

Hola em dic abraham y soc de Barcelona. Soc un seguidor de Rifts desde fa uns anys y m'agradaria saber si hi algu que em pogues dir on puc trovar un grup de jugadors a la meva ciutat que estiguesin disposats a afegir me a les seves cronices.
Sense anims de molestar als usuaris y administrador d'aquest blog deixo aquest comentari y felicito aquesta iniciativa de blog de rifts en catala!

Quim ha dit...

No em molesta abraham. Si quest blog et pot servir per trobar a gent per jugar a Rifts benvingut sigui el teu comentari! :)

Gràcies per passar-t'hi i espero que et pugui servir per les teves partides i que el continuïs llegint.

abraham ha dit...

m' agradaria ferte un parell de preguntes de futur director de joc a director de joc. Com em puc posar en contacte amb tu ? el meu correu es vampiroenvivo@hotmail.com Y com pots comprobar soc un gran fan de vampir la mascarada! Es clar que seguire lleguint el blog, vaig trobar molt util la aclaració del power punch ! per aixo em vaig enganchar !
Espero que em contestis a la meva direció privada per que necesito de la teva experiencia per poder aclararme!