Imatge aleatoria de capçalera

dilluns, 4 d’agost de 2008

La Furia dels Cucs (capítol 1)

Personatges:

- Jesse Bass: Humà Bandit

- Wyatt Garret: Crackle tooth Caçarecompenses

- Lucky Luck & Rantamplan: Nan Cyborg Parcial Prospector & el seu gos robotic.

Comencem la partida de demostració per introduir el grup al Rifts. L’ambientació triada ha estat el New West, ja que en principi no serà una de les principals parts del món que visitaran els personatges de l’Escamot Featherfall, i d’aquesta manera podem explorar una part de l’ambientació de Rifts que quedaria sense (gaire) atenció. A part, trobo que és un lloc interessant i sobretot divertit i fàcil de connectar-hi (tothom ha vist westerns) per afavorir una ràpida immersió.

Vam començar la sessió explicant una mica les fitxes dels personatges i el sistema de joc. Les fitxes ja estaven fetes per mi per no perdre el temps (ja que per fer fitxes a Rifts cal una bona estona). Quan tothom va està més o menys apunt es va presentar la situació inicial: S’havia de preparar una emboscada a un comboi de la coalició. Això va obligar a fer una bona repassada a l’equip dels personatges (per mi un de les coses més interessant del joc), de tal manera que vaig aconseguir l’objectiu desitjat. Així, els jugadors van haver d’explorar molt bé quines possibilitats tenien, tant pel què fa a les habilitats, com a l’equip o els seus poders. Finalment varen plantejar un pla i explorar les possibilitats. Unes quantes tirades d’habilitats (Demolitions, Land Navigation, Wilderness Survival, Undergroud Tunneling) més tard i varen tenir l’emboscada llesta.

El combat estava preparat per què tothom pogués fer alguna cosa interessant i crec que així va ser. En Wyatt Garret (Bountyhunter amb una Samson PA) es va enfrontar amb una Power Armor de la Coalició, mentre el Jesse Bass llençava rajos de foc a tort i adret amb la seva TW shotgun, mentre en Lucky Luck penetrava al vehicle amb el trepant cibernètic. Com sempre el combat es va fer massa llarg, tot i que alguns soldats es varen rendir (malgrat van acabar morts igualment...ja sé sap què passa amb l’adrenalina).

Finalment varen trobar un medalló protegits per uns cucs. Amb una mica d’investigació i interrogatori varen descobrir que els cucs provenien de Wormwraiths, uns monstres diabòlics que viuen en una ciutat en ruïnes anomenada Wormrot. No saben on es troba aquesta ciutat però aniran a veure què ha passat amb la Coalició (varen ser atacats pels Wormwraiths).

En general, va anar força bé. Acostumats al D&D3.5 el combat va ser molt més fluid i els jugadors varen acceptar alguna llicència dramàtica que em vaig permetre amb els cucs atacant. També hi va haver algunes qüestions relacionades amb el combat (regles de la casa amb les armadures, les avantatges de fer servir power-punch), etc. Tot es va solucionar més o menys bé, assumint que el sistema té les seves limitacions.

Una mica de feed-back per part dels jugadors va rebel·lar alguns dels recels:

1.- Joc dissenyat pel desequilibri. Més que dissenyat pel desequilibri es tracta d’un joc on les classes no estan equilibrades. Malgrat hi ha una certa compensació a través dels PX necessaris per pujar de nivell, el joc no considera l’equilibri com a part essencial a l’hora de plantejar-les, sinó que mira més les potencialitats de les OCC. Així, cada OCC té un camp on destaca (o potser està pensada per una part de l’ambientació) respecte a les altres, i és feina del DJ de plantejar aventures on les OCC escollides puguin brillar.

A part, respecte a l’Escanot Featherfall, el meu pla és fer que tots els PJ tinguin quelcom “diferent” que els faci interessants.

2.- El combat es fa llarg. És cert. Més enllà que es tractava del primer dia i les preses de contacte sempre ho alenteixen tot, els combats a Rifts són llargs. Una manera de reduir els combats és no portant-los fins al final (fent que els PNJ fugint o es rendeixin, per exemple). Això precisament és el que tenia en ment per no fer-ho pesat, tot i així el combat es va allargar més de lo esperat.

3.- Els PJ són complexos. Una gran reflexió, que varen poder comprovar molt bé a la Saga de Rifts de’n Menecrates. Efectivament, els PJ tenen molta informació per gestionar, habilitats, poders, mooolt d’equipament, cibernètics, etc. Tanmateix, crec que aquest efecte es notar molt pel fet que es tractava de PJ pre-generats. Quan un es fa la seva pròpia fitxa aprèn ràpid quines són les capacitats del seu PJ.

En resum, una bona sessió per començar a introduir el grup al Rifts, amb algunes observacions molt interessants per part dels jugadors.

4 comentaris:

Tristan Oberon ha dit...

De moment les impresions son bones, un tema que no et vaig comentar i que em sembla (sense haver-lo provat) molt xorres, innecesari i que fa una pinta de perdua de temps impresionant son els px's. Si s'han d'anar apuntant mil coses (us de les habilitats???) per aconseguir px's potser estarem mes per el que no hem d'estar que no per lo important: la partida. No? com funciona realment en joc? com funcionarà realment en el nostre grup???

Quim ha dit...

Molt bona observació. El tema dels PX es pot fer de dues maneres. Abans un aclariment: els PX no només es donen per ús d'habilitats, sinó que també n'hi ha per idees, intpretació, accions arriscades, combats, etc.

1. Cada jugador es porta el control dels PX amb una taula. Al final de la sessió es fa un repàs.

2. El DJ porta un control de tot, i assigna els PX per ojímetro.

En el grup d'en Menecrates cadascú es portava el control, en les últimes partides, com que sembla que no agradava per què distreia, era jo com a DJ qui assignava PX.

Com a DJ prefereixo que siguin els jugadors qui portin el control (menys feina), però si es prefereix es pot fer de l'altra manera. No hi ha cap problema.

A veure si faig una entrada comentant la manera de guanyar PX...

Tristan Oberon ha dit...

Ostres, pues no se si es pq amb l'edat em vaig tornant rabiós i refunfunyon pero cada cop m'agrada menys aixó dels px's. Veuràs, crec que el rol ha de ser cooperatiu i un sistema de px's com aquest, potser no a tots els grups pero crec que si al nostre, el converteix en competitiu. Sempre vols tenir l'idea abans que els altres, fer us de les habilitats tu primer (per no dir intentar us d'habilitats absurdes a veure si cola), a la caça dels px's. I quan arriba el final de la partida, el final de la clase, i es reparteixen els px's i ets el que en te menys t'en vas capbaix, amb la sensació de ser l'ultim de la classe. Es desmotivador, com a mínim per algú tan tiquismiquis com jo :P

Solucions? ni idea, una que se m'acut es sumar els px's de tots els jugadors i dividir-los per el nº de jugadors, fomentar el treball en equip no les individualitats, com al futbol, vamos :)

En fi, desvario, si no m'he explicat bé ja t'ho explicaré amb mes calma a la propera rifts-party! :D

Quim ha dit...

Home, no em sembla mala idea, aixó de repartir els PX. Si tothom hi està d'acord no veig per què no! Endavant! :D