Imatge aleatoria de capçalera

dimarts, 21 d’octubre de 2008

El mapa mortal

Era una nit rasa i freda, i la brisa anunciava l’arribada de la tardor, mentre feina ondular les cortines del despatx de Zev Etse, un dels erudits de la Torre del Coneixement. Els estels que s’intuïen en la nit il·luminada de Lazlo, la Ciutat dels Savis, indicaven que de nou es llevaria amb el mantell blanc de la gebrada cobrint els seus carrers i teulades. Però aquella nit, Zev Etse no tenia temps ni ànims d’amoïnar-se pel clima, doncs estava capficat en l’estudi d’un fragment de mapa descobert en la darrera expedició de Daern Neenok. Victor Lazlo en persona li havia encomanat que desxifrés la localització exacta que marcava aquell plànol.

Malgrat la seva reconeguda capacitat cartogràfica, la tasca es va revelar complicada, puig gran part de les referències topològiques que hi figuraven havien quedat molt desgastades, sinó complement esborrades pel temps. Si tingués al menys el plànol complert!
En un moment de descans, el savi repassava distretament els marges del plànol. Veia com el paper s’havia esquinçat i la lupa que utilitzava n’augmentava les fibres que brillaven com fils daurats a la
llum de l’escriptori. Quelcom però va despertar el seu interès. Aquelles fibres no estaven tan gastades com l’estat del mapa feia intuir. Semblava ben bé com si hom, no feia gaire, l’hagués estripat. Però per què algú voldria malmetre una relíquia com aquella? Potser era que no volien que veiés el plànol sencer? Quina localització amagava aquell tros de paper? Per què Lazlo estava tant interessat?
Allò era un misteri. I els enigmes eren el passatemps preferit de Zev Etse, que havia hagut d’acceptar aque
lla feina avorrida de cartògraf mentre esperava reunir prous diners per tornar a recorre món amb els seus companys d’aventura.
Amb comp
te, agafant el plànol amb unes pinces, el va posar de nou dins la bossa de buit. El plàstic permetia escanejar el paper sense risc que el calor de la màquina l’afectés.
De sobte, va sentir com un cilindre dur li pressionava suament però ferma l’espatlla esquerra. Sens dubte estava essent encanonat. “Entrega’m el fragment de plànol” – el filtre d’una mascareta f
eia irreconeixible una veu de tons greus i profunds.
En un moviment impropi d’un erudit, fent un giravolt marcial, en Zev Etse va sorprendre al seu assaltant etzibant-li una poderosa cossa a l’estómac –doncs el savi era molt més que un simple estudiós de mapes, ans un tecno-mag bregat en múltiples batalles.
El cos que es recargolava de dolor estava cobert de cap a peus per una túnica negra. El rostre, tapat amb un m
àscara platejada que imitava un diable. La vestimenta l’identificava com un membre de la misteriosa casta d’assassins Sunaj.
Amb un ràpid moviment del seu canell, el tecno-mag desenfundà una estrafolària pistola curulla de cables i díodes de funció incerta. Premé el gatell cap a l’home encaputxat i la pistola expel·lí una tera
nyina gegantina que l’immobilitzà.
- “Qui
t’envia? Què és aquest plànol?” – inquirir Zev Etse cap al Sunaj.
Sense
permetre que aquest respongués, un nou encaputxat amb el mateix tipus de túnica i màscara, recitava ja un conjur des de l’empit de la finestra oberta. Un raig maragda li sorgí del palmell de la mà que desintegrà completament al seu homòleg.
Sempre ràpid de reaccions, en Zev Este engrapà el plànol de dins l’escàner i fugí escales avall de la torre. No permetria que li robessin el plànol. I el què és més important, qui el volia creia que era prou valuós com per contractar els serveis dels Sunaj. La propera vegada però, no el tornarien a subestimar. Li calia ajuda; i no coneixia millor suport que el dels seus companys d’aventura. Així s’iniciava una nova gesta de Zev Etse...