La Furia dels Cucs (capítol 3)

Personatges:

- Peter Peckinpah: Humà Predicador (Fire & Brimstone).
- Wyatt Garret: Crackle tooth Caçarecompenses.


Tercer capítol de la partida de demostració de Rifts pel meu grup habitual (podeu llegir abans els capítols 1 i 2).

El grup, deprés d'eliminar un parell d'Skelebots malmesos encara actius, investiga les restes abandonades del Fort Hoodzoo. Malgrat haver-hi hagut un combat sembla que la majoria de sistemes encara estan actius.

A l'hangar del fort, hi troben un Wormwraith alimentant-se d'un soldat de la coalició. L'hangar és ple de cossos de soldats. En el fort troben altra informació relativa a la seva investigació:
- Es va fer una incursió a Wormwood d'on es va extreure l'Estrella (vegeu capítol 1), malgrat l'atac de "pacificació" (operació Sheriff) va fracassar.
- L'Estrella, d'alguna manera, fa perdre la cohesió entre els Wormwraith.
- L'Estrella s'havia de traslladar a Lone Star per la seva investigació més acurada.
- Troben un plànol de la regió (ull, això no va passar a la partida, però com que vull introduir coses noves -llegiu més abaix- els el donaré als jugadors en la propera sessió).

Wormwraith amb molt males puces i dos revolvers.

A més, en les cel·les del fort, hi troben tres individus de la Gent Cactus que havien estat "retinguts" pels soldats per tal de fer-ne experiments. Sembla que la seva sang s'estava estudiant per elaborar alguna mena de tònic reconfortant per ser utilitzat per l'exèrcit.

Gent Cactus. Dèbils i espantadissos.

Els personatges alliberen a la Gent Cactus, després d'un dur interrogatori, i dediquen uns dies a arranjar les seves armadures, utilitzant els reciursos del fort. La seva intenció és seguir ens passos de l'operació Sheriff per veure d'on a sortit l'estrella.

Reflexions del Director:

Amb un dels jugadors de baixa i un que va arribar tard (amb avís prèvi, cosa que s'agraeix) només várem poder jugar un parell d'horetes. Com que juguem molt de tant en tant, cada vegada cal que els jugadors aprenguin de nou les possibilitats dels seus personatges, cosa que alenteix molt el joc i coharta la diversió. Suposo que quan juguem la campanya "bona" tothom estarà molt més avesat al seu personatge (que a més, cadascú s'haurà fet el seu) i aquest problema desapareixerà. A més, com que és una aventura de mostra, els jugadors no se la fan seva i sovint prefereixen distreure's amb els nous daus o fullejar el manual. Tan se val, la cuestió és que de mica en mica es puguin anar avesant al sistema i a l'ambientació.
A part, com sabeu, aquesta aventura succeix al Nou Oest Americà. En principi volia recuperar la idea del Devorador, tantmateix en rumiar coses sobre l'aventura he vist que m'encaixa molt més amb la campanya d'Arzno. Així que m'he posat a llegir a correcuita aquest manual. Em surten un piló d'idees noves...hauré d'actualitzar el plànol de l'Atles.