Conversió a SDC: La Força (PS)

Un dels problemes més importants que hom es troba quan vol transformar l'ambientació de Rifts a SDC és la presència dels diferents tipus de Força (Physical Strenght) que hi ha en el joc (Augmented, Robotic i Supernatural) i que permeten fer mal MDC. El Manual de Dinosaur Swamp hi ha una mena de relació entre aquests tipus. En aquest manual, la relació es fa per determinar quina mena de personatges poden fer servir un arc fet d'os de dinosaure MDC, però he cregut que pot ser interessant fer servir la mateixa proporció per utilitzar-la en la transformació dels diferents tipus de PS a SDC. La taula de conversió seria aquesta:

Per consultar la taula i poder fer comparacions de força (per exemple en tirades enfrontades entre PJ/PNJ) cal trobar la força del PJ/PNJ en la columna que li toca i comprovar quina és la seva força equivalent a la columna d'SDC. Básicament la relació és SDC/+4 Augmented/+7 Robotic/+15 Supernatural.
El Bonus de Mal a Cos a Cos, és el mateix que apareix en el Rift: Ultimate Edition.
Per tal de donar un toc de diferència entre la força SDC i les restants, aquestes últimes poden utilitzar una acció doble (invertir dos accions en un torn) per doblar la seva PS alhora de calcular el mal.

Fonts utilitzades d'inspiració:
- Yoho, Todd. Dinosaur Swamp. Rifts World Book:26. Palladium Books. June 2004. USA.
- Siembieda, Kevin. Rifts. Ultimate Edition. Palladium Books. January 2008. USA.

Un clàssic

El Rifts sempre serà un clàssic. Vaig tenir el manual per primer cop fa més de 15 anys i desde llavors no he parat fins aconseguir dirigir i ara jugar-hi..... va més enllà de les modes, dels mainstream i dels indies - Menécrates.

Arrel d’un comentari d’en Menecrates en relació al primer aniversari d’aquest blog he estat reflexionant sobre que fa que un joc sigui un clàssic, és a dir, que perduri i es continuï jugant malgrat les modes, els sistemes, les noves edicions i campanyes de marquèting.

Jocs com l’AD&D, la Crida de Cthulhu, GURPS, Hero, Ars Magica, MdT, i per què no, el Rifts tenen una permanència en l’entorn lúdic que es podria considerar gairebé recalcitrant (sense anar més lluny el Rifts hi és des de l’agost de 1990, gairebé 18 anys). Per què? Sens dubte aquests jocs tenen quelcom que el tsunami actual de jocs encara no ha pogut ofegar. M'ha semblat trobar diverses explicacions que tenen a veure amb les característiques pròpies del joc, en tots tanmateix, hi veig un component comú: una base de seguidors (fanbase) molt sòlida. Altres explicacions de les raons que fan “clàssic” un joc podrien ser:

- Antiguitat. Ser dels primers t’assegura un lloc privilegiat tant al mercat com en el cor dels jugadors. La prova la trobem, per exemple, en el D&D, o la càlida benvinguda que van tenir els nous Warhammer o Runequest.

- Revolució. Hi ha jocs que per la seva ambientació o filosofia de joc van suposar un autèntic canvi en el panorama lúdic (MdT, Rifts, Ars magica, etc.), trobant el seu nínxol del qual encara no han estat desplaçats.

- Sistema. Alguns sistemes són tan sòlids que estan fets per perdurar en el temps. La Màgia d’Ars Màgica, la versatilitat de GURPS o Hero, són ara per ara molt difícil de superar.

- Ambientació. Hi ha ambientacions que atrapen amb força, de tal manera que molts l’han volguda copiar. Quants joc coneixem que volen ser de “terror psicològic” emulant o basats en la Crida de Cthulhu?

A part, l’originalitat en l’ambientació també fa molt. En aquesta categoria, en la meva humil opinió, entraria el Rifts. Va ser dels primers jocs en fusionar màgia – tecnologia – psiònica – mitologia – ciència – dimensions - biònica, amb elements com la ciència ficció, la fantasia, el wester o l'horror. Aquesta amalgama de conceptes que sovint encara es troben en compartiments separats fa del Megavers una ambientació rica i diversa amb possibilitats infinites. Així, l’actiu més important que té el Rifts és la seva ambientació, que encara ara és capaç d’atrapar a molts jugadors amb ganes d'èpica i varietat d’estils. Aquesta és la gran aportació del Rifts al món dels jocs de rol, i que crec que encara no s’ha aconseguit superar, la qual cosa l’eleva a la categoria de clàssic!

La col·lecció

Emulant la iniciativa d'un altre bloc penjo aquí un foto de la meva col·lecció de Rifts (i altres manuals de la familia Palladium).

L'objectiu inicial de la col·lecció era poder tenir prou material per dur a terme la campanya que tenia en ment. De bon principi va quedar clar que la informació dels world books m'era necessària per poder aprofundir en el món de Rifts: Com que la campanya té lloc a l'antic Imperi Americà, els world books que he adquirit descarten els que no abracen aquest territori. La intenció doncs era tenir els world books d'Amèrica però una cosa porta a una altra i fins ara porto comprats també alguns sourcebooks i els imprescindibles "Game Master Guide" i "Book of magic", etc. També hi ha dins la col·lecció alguns altres manuals d'altres línies de Palladium (Fantasy, Splicers, Heroes Unlimited, After de Bomb i alguns Dimension Books). Aquests manuals han de servir per donar un toc exòtic a la campanya de Rifts.

Misteris del Megavers: Res no és el que sembla

Sessió 3

On el grup, incorporant un nou company, continua la investigació dels assassinats a Quick Flex Aliens de Firetown, es convencen de la innocència del seu principal sospitós i de la existència d’en escamot rebel contra la Coalició.

Personatges:

Diògenes – TW D’nor Devil man, especialista en incapacitar oponents.
Dextrus – Quick Flex Alien, saltimbanqui.
Vela – Humà Burster, pacificador i home de seny.
??? – Psi-Stalker, nouvingut.

Notes:
- Tot s'ha de dir, gran part del mèrit d'aquesta aventura rau en L'Eva, que és la responsable del seu argument.
- Arrel de la mort de Gary Gigax vaig decidir que la imatge de l’Spider Cristi (nom inspirat al seu torn en l’Spider Jerusalem de Transmetropolitan) fos la d’aquest mestre del rol (Descansi en pau!).
- Com tots els jugadors van reconèixer, l’aspecte de Sigurd, el drac, era el d’en Chase the la sèrie House.


Sessió 3. Escena 1 de 5

Abans d’anar a investigar la casa d’en Barry Allen, va a fer una visita a Bikes&More (establiment que sortia a una foto d’entre els seus objectes personals). Allà hi troben en Vincent, un Lamark gros i forçut vestit amb un mono blau de fer feina.
En Vicent està molt abatut per la mort d’en Barry Allen. En Dextrus, fent-se passar de nou pel germà d’en Barry, esbrina que aquest treballava a Bikes&More com a conductor de tuc-tuc, que el Doctor Pannack li va fer el favor de muntar-li unes cames cybernètiques i té accés a la seva guixeta mentre en Vicent li explica que el varen atropellar al parc de la ciutat (el seu cos el varen trobar dins la bassa). A la guixeta hi ha poca cosa, un anell, unes tisores, un calendari de mà i una entrada de canell per al Tillie’s Night Club.

Sessió 3. Escena 2 de 5

Anant cap a can Barry, se n’adonen que han de passar pel costat del Mercat de la Carn, la carnisseria del Doctor Pannack. En comptes d’entrar per la porta principal, en Dextrus decideix fer de les seves i piquen la porta del moll de darrera de la carnisseria. Allà els rep un home esprimatxat i pèl roig. Fent un moviment felí, i sorprenen fins i tot als seus companys, s’esmuny entre els lloms de vedella i embotits de la cambra de fred fins a la porta que dur a la botiga. Allà, rere el mostrador, hi troba el Doctor Pannack i en Buch servint carn picada a una velleta. Sense pensar-s’ho dos cops en Dextrus crida a ple pulmó que vol recuperar els cibernètics del seu germà!
El Doctor Pannack, completament contrariat, li indica al pèl roig que el faci fora. Aquest en atrapar-lo al llindar de la porta, arreplega en Dextrus i el fa volar cambra frigorífica enllà cap a la sortida, amenaçant-lo amb unes urpes retràctils –clarament l’home és molt més del què aparenta–. Ràpidament, però en Vela i en Diògenes arriben per posar pau. En Dextrus abaixa les pistoles, i el pèl roig es calma. “Pel bé de tots, més val que no fem merders”, diu. El grup torna al carrer sense més sobresalts.
Finalment però, decideixen intentar un altra cara a cara amb el Doctor Pannack entrant directament per la porta principal de la carnisseria.
Després de fer cua religiosament, esperant el seu torn rere la velleta i un adolescent, per fi poden parlar directament amb el Doctor. Així, en Dextrus i en Vela l’interroguen sobre en Barry i en Jack Fast. Esbrinen que el Doctor Pannack realitza una mena de servei a la comunitat ajudant als pobres que han tingut accidents, tot instal•lant-los components a baix cost o de forma gratuïta a canvi que aquests components siguin experimentals. A part, confirmen per part d’un expert, el fet que els cibernètics són específics per determinades espècies. Sembla que algú s’està dedicant a arreplegar cybernètics destinats a Quick Flex Aliens.
El Doctor també recorda a Jack Fast (braços pagats pel Sr. Wintergreen), i queden amb ell per l’endemà per què els confirmi si ha operat a algun altre quick flex alien.
En Diògenes aprofita per comprar, a bon preu, una mica de la “Carn Misteriosa” del Doctor Pannack.

Sessió 3. Escena 3 de 5

Per fi, el grup arriba a casa d’en Barry Allen. Malgrat tenir-ne la clau, en Dextrus arriba fins l’últim pis amb quatre gambades, rebenta la porta i espera els seus companys mentre aquests pugen, normalment per l’escala (es ben bé, que no es pot estar quiet). El pis es petit però acollidor, prou ben endreçat i encara amb alguna cervesa a la nevera. El grup busca alguna pista: troben un flyer del Tillie’s Night Club i, dins un llibre de la Erin Tarn, un escrit anti-coalició, signat per un tal Spider Cristi i amb un estrany símbol en forma de sòl que no saben reconèixer.
En aquell moment apareix del no res un home ros i atractiu que amenaçada de matar en Dextrus amb un ganivet al coll si el grup no li explica les seves intencions.
Comença una batalla: En Diògenes activa el conjur enlluernador que porta incorporat al seu rellotge. Tots, menys ell i el Psi-Stalker queden encegats. Aquest aprofitant la debilitat del seu oponent intenta immobilitzar-lo. Per adonar-se que es tracta d’una criatura sobrenatural que el llença amb força enrere empotrant-lo contra la paret. Mentrestant en Dextrus, enlluernat, intenta buscar cobertura ensopegant amb el sofà. En Diògenes torna a la càrrega, i aquest cop immobilitza l’oponent amb una xarxa màgica expel·lida pel seu pot d’esprai. Aprofitant la seva debilitat, i detectant-hi molta energia màgica, el Psi-Stalker no pot reprimir el seu apetit i fa un tall a l’oponent per xuclar-li els PPEs. En acostar-s’hi per tallar-lo, el Psi-Stalker veu que l’home porta un penjoll en forma de sol igual que el dibuixat en el manifest anti-coalició.
Finalment l’home ros es rendeix. Quan el grup li explica que estan investigant la mort d’en Barry Allen, ell es presenta com Sigurd, el drac, tot metaforitzant-se en la criatura màgica que diu ser. Llavors els explica que forma part d’un escamot anti-coalició anomenat Escamot Ragnarok. En Barry Allen en formava part, i ell vigilava el seu pis per si apareixia algú que volgués aprofitar-se de la seva mort o que hi tingués alguna cosa a veure. Veien que el grup és poderós els convida a unir-se a l’Escamot Ragnarok, o si més no a participar en una missió de la que ara no pot donar detalls (ho deixen per més endavant). A part, el Vela relaciona el penjoll de Sigurd amb el sol pintat en el manifest i l’atribueix a l’escamot. Preguntant-li pel tal Spider Cristi, en Sigurd els informa que es tracta d’un escriptor freelance que treball ocasionalment per l’Escamot Ragnarok. Com que els veu interessats el Sigurd s’ofereix a concertar-los una cita amb l’Spider - “ell ja us trobarà”, diu.

Sessió 3. Escena 4 de 5

Fent temps per què arribi la nit, en Diògenes se’n va a descansar al cotxe mentre en Dextrus fa guàrdia davant de l’Hospital per seguir
a la infermera Harajuku, la qual a passat a ser la nova sospitosa número u. La infermera el porta fins el que sembla un enorme complexa agrícola al vell mig
de la ciutat. Intentant entrar-hi, criden l’atenció d’uns skelebots “segurates”. Per no fer marder ho deixen estar, pendents de seguir investigant
la infermera.

Sessió 3. Escena 5 de 5

La nit arriba, i es dirigeixen al Tillie’s Night Club, on en Diògenes interroga a una cambrera sobre DJ Quickie (quick flex alien DJ mort recentment). Ella li confirma que efectivament DJ Quickie punxava sovint al Tillie’s pero que avuir hi ha una festa en el seu honor al Bunker Night Club. El grup desideix doncs anar cap al Bunker.

Ara fa un any...

Ara me n'adono que va ser el 21 de febrer de 2007 que varem començar amb aquest blog per fer el seguiment de la crònica d'una campanya col·laborativa de Rifts que no va reixir. Les raons d'aquest poc èxit podríem atribuir-les a la manca de jugadors i a la tírria d'aquests cap al sistema i l'ambientació (que no comparteixo en absolut ;).

Bé doncs, amb un any hi ha hagut canvis. El blog a passat a ser un projecte personal on hi plasmo, entre d'altres, notícies, ressenyes, reflexions, relats curts de ficció i la crònica de la nova campanya que "el grup del Capri" m'ha fet l'honor de poder-los dirigir.

Sembla que la meva afició pel Rifts continua viva, i espero que la seva flama duri eternament en el meu món "rolero". Jo que tendeixo a canviar de samarreta molt ràpidament, respecte els jocs de rol, i que tots m'agraden, crec que he descobert un joc on sempre hi podré tornar. Tanmateix, deixeu-me que tot això ho digui amb la boca petita, que em conec i potser d'aquí a un parell de mesos estic amb una altra cosa al cap. De moment però, ja porto més d'un any enganxat al Rifts, i no sembla que hagi de decaure l'afició!

Així doncs, per molts anys!

Els regnes vampírics

Després de més o menys un mes i mig d’aprofitar moments per a la lectura, he acabat el Vampire Kingdoms, el primer llibre de la sèrie dels World Books per Rifts.

El llibre de 176 pàgines, està enquadernat en rústica i escrit per Kevin Simbieda. L’edició segueix l’estil estàndard de Palladium Books. Il·lustracions en blanc i negre, portada a color, i doble columna de text. L’exemplar que tinc és de la tercera impressió de març de 1993.

Tal com indica el seu nom, el manual ens introdueix en la raça vampírica, els seus orígens, els seus poders, les seves debilitats, la seva cultura i els seus territoris. Així ens mostra com en el món de Rifts els vampirs ocupen gran part de l’Amèrica Central fins al río Grande.

A part, en el llibre detalla altres elements de campanya, com la ciutat de Juarez, les regles per fer espectacles ambulants (amb dos exemples), la companyia mercenària dels Reids Rangers, i amplia la descripció de món fins a la península del Yucatan.

Diferentment, a molts altres manuals que van venir posteriorment, es podria dir que aquest és un autèntic World Book, on es limita a descriure diferents llocs o personatges, sense presentar ni noves OCC, ni noves armes o tecnologia (si descomptem, és clar, el petit llistat d’armes antivampirs, d’entre les que destaquen les pistoles d’aigua, les granades d’aigua beneïda o les llanternes amb una creu pintada).

Potser la part que m’ha agradat més ha estat la descripció de la península de Yucatan, ja que crec que combinant-ho amb en els deus del panteó maia descrit en el Panteons of the Megaverse, en pot sorgir una aventura interessant. Evidentment, la presentació dels vampirs tampoc està malament, i el fet de convertir-los no en un poder a l’ombra sinó un imperi i una de les gran amenaces per a la humitat crec que no deixa de ser original (malgrat el tractament que en fa dels vampirs no s’aparten gens dels tòpics coneguts).

En resum, crec que és un World Book aconseguit del qual, com gairebé tots els de la sèrie, gairebé se’n pot muntar tota una campanya al seu voltant. Per la campanya de l’escamot Featherfall no crec que n’aprofiti gairebé res (a no ser que els PJ vulguin anar cap a Mèxic), però mai se sap. A més, crec que és una lectura gairebé obligada per tot amant de Rifts, doncs en tota la sèrie els vampirs tenen una gran importància en els joc de poder. Aquest doncs s’ha de considerar dins el que jo anomeno “la pentalogia de poder de Rifts”, juntament amb el Xiticix Invasion (WB23), Coalition War Campaign (WB11), Atlantis (WB2) i la Federation of Magic (WB16).

La pentalogia de poder, on es descriuen les grans forces presents a amèrica. Qui guanyarà al final?

Misteris del Megavers: El cas dels cyborgs robats

Sessió 2

On el grup comença a investigar una sèrie d’estranyes morts vinculades a robatoris de membres cibernètics i comproven l’ambient asfixiant que pot generar la coalició als burbs de Chi-town.

Personatges:

Diògenes – TW D’nor Devil man, golafre i arreplegador.
Dextrus – Quick Flex Alien, assassí i “liante”.
Vela – Humà Burster, malastruc.

Notes:

- L’escena de l’atac i enderrocament del pis “abandonat” era per fer adonar als jugadors que als ‘burbs cal conservar un perfil baix. Crec que es va aconseguir.
- L’imatge de la familia Wintergreen és estreta de Deathstroke “The Terminator”, la seva dóna i la seva filla. Un roí de DC que aquest cop era molt més pacífic que el personatge original.
- El nom de Vidix està extret d’un PJ de la campanya de jgants.
- No cal dir d’on he tret les referències a les katanes del Sr. W., oi?
- La imatge de la infermera Harajuku està treta de la web d’un il·lustrador espanyol (David Ardila).
- Barry Allen, és l’alter ego del Flash de DC.

Sessió 2. Escena 1 de 8

El grup parla amb el Mestre Liu mentre les seves filles els serveixen el te. A les filles, els PJ les havien conegut quan aquestes encara eren petites, i ara ja més “desenvolupades” els desperten les hormones. Tanmateix, per respecte al Mestre, no fan una escena de “ligoteo”.
En Vela planteja la desaparició de Sir Lohengrin al mestre Liu i la recerca que el grup ha endegat per trobar-lo. Ell els respon que no en sap res, però que farà el possible per esbrinar alguna cosa. Tanmateix, té les mans molt lligades per què la Coalició el vigila estretament per donar asil i entrenar D-Bees. En aquest moment en Vela es desespera, i el Mestre Liu li recorda les lliçons del passat sobre com conservar la calma amb un cop sec del seu bastó a la mà. Una vegada en Vela recupera la compostura, el Mestre Liu els explica que un amic seu, el senyor Edward Wintergreen, ha tingut un problema amb un dels seus D-Bees guardaespatlles. Li ha demanat ajuda, però ell no hi pot fer res. El Mestre Liu els prega que assisteixin al Sr. Wintergreen, mentre ell prova de trobar respostes respecte a Sir Lohengrin. El grup s’ofereix a ajudar-lo.
En sortir del Dojo del Mestre Liu el grup veu com una dotació d’Skelebots rodeja l’edifici on en Dextrus havia llençat la granada en la sessió anterior, mentre intenten dispersar als curiosos i abatre a trets la poca resistència que ofereixen els ocupants de l’edifici. A l’aire un helicòpter sobrevola la zona amenaçadorament. Mentre el Dextrus i en Diògenes decideixen què fer, arriba a l’escena un Spider Skull Walker que, amb el suport dels míssils disparats per l’helicòpter derrueixen completament l’edifici, amb el seus ocupants inclosos. Impotents, i entenen que cal conservar un perfil baix i passar desapercebuts, el grup s’esquitlla cap a la mansió Wintergreen.

Sessió 2. Escena 2 de 8

La mansió Wintergreen és una luxosa casa d’estil colonial Pre-Rifts sítia al nord de Firetown. Una tanca MD encercla la casa, ocultant el seu interior amb lianes i arbusts. En Vela pica el timbre. Al cap d’uns segons senten una veu metàl·lica a través de d’intèrfon preguntant el motiu de la visita. A l’uníson en Dextrus i en Vela responen que venen de part del Mestre Liu a veure el Sr. Wintergreen.
Al cap d’una minuts apareix per la porta un Cyborg complert, que els rep amb amabilitat. Es presenta, és en VI de IX (però tothom el coneix com Vidix). Els fa passar al luxós rebedor de la mansió on es troben amb la Sra. Wintergreen amb unes galetetes i refrescs, que en Diògenes s’afanya a arreplegar. La Sra. W. Els fa passar a la sala d’entrenament del seu marit, on hi troben el Sr. Wintergreen i la seva filla fent esgrima. El Sr. Wintergreen és un home madur i ben plantat de cabells platejats. Clarament la seva filla a adoptat els seus trets. Ádhuc ambdós els falta l’ull esquerra que porten tapat amb un pedaç. Tanmateix, a cap dels dos això els resta elegància o bellesa.
En entrar al gimnàs, pare i filla aturen l’entrenament per rebre’ls. El Sr. Wintergreen està content que el Mestre Liu hagi enviat algun dels seus pupils per ajudar-lo. Veient que en Dextrus s’interessa per la col·lecció d’espases del Sr. Wintergreen, aquest li ensenya la col·lecció “autèntica”, enretirant un panell. Aquest descobreix una paret curulla d’armes blanques. En Diògenes les reconeix com a armes “extraordinaries” de tot tipus, èpoques i dimensions, mentre que en Dextrus en determina la seva gran qualitat.
En veure la cara de sorpresa d’en Diògenes i en Dextrus, el Sr. Wintergreen repta a en Dextrus a un combat d’esgrima. En Dextrus agafa un parell de katanes per sorpendre al Sr. Wintergreen i demostrar la seva qualitat com a lliutador, tanmateix el Sr. W. respon sense immutar-se prenen un katana de Hatori Hanso i una espasa curta enrunada dels nans de Palladium.
En Diògenes i en Vela seuen en un banc d’abdominals per contemplar l’espectacle, mentre el primer intenta intimar amb el filla del Sr. Wintergreen. Tanmateix, ho deixa estar quan comprova que ella no sembla gaire interessada en les relacions socials.
El duel comença, en Dextrus pren la iniciativa i ataca amb un cop doble amb les seves katanes, però ensopega i falla. El Sr. W. l’ajuda a aixecar-se i reprèn el combat. De nou en Dextrus l’ataca amb un atac doble de katana que el Sr. W. atura expertament, aquest respon amb un atac simple de la seva Hatori Hanso que en Dextrus no pot aturar. Content però decebut per lo poc que ha durat l’exhibició, el Sr. W. pregunta a en Dextrus si ho val fer al millor de tres. Aquest assenteix. Aquesta vegada en Dextrus deixa que el Sr. W. l’ataqui primer per sorprendre’l amb un tombarella per sobre seu. Tanmateix, en Dextrus no aconsegueix esquivar del tot l’atac del Sr. W. En Dextrus atacant-lo per la reraguarda no es rendeix, però, de nou, el cavaller platejat atura l’etzibada d’en Dextrus, el qual no pot esquivar el darrer atac del Sr. W. que acaba amb el duel (Sr. W. 3 – Dextrus 0).
Tanmateix, reconeixent les dots de combat d’en Dextrus, i comptant que el grup ha estat enviat pel mestre Liu, els contracte per la missió que té en ment: els pagarà 50.000 cr. si descobreixen qui va matar al seu guardaespatlles, un tal Jack Fast. Hi haurà un bonus a la paga si vengen la seva mort.
En VI de IX els explica que mentre sopaven mirant l’últim partit de deadball, varen veure moviments estranys al carreró. En dirigir-s’hi, en Vidix va quedat clavat al terra, mentre des de la foscor algú el descartava pel què estava a punt de succeir (“tu no ens serveixes...”). Impotent, en Vidix només pot sentir els crits de terror i dolor mentre esquarteren el seu amic Quick Flex Alien arrancant-li els seus braços cibernètics.
El Sr. Wintergreen, per la seva banda, els explica les característiques dels braços biònics i que els hi havia instal·lat un tal Dr. Pannach a l’Hospital General de Firetown.

Sessió 2. Escena 3 de 8

L’investigació de la mort de Jack Fast comença anant l’escena del crim. Es tracta d’un restaurant molt concorregut. En el pis inferior es donen menjars senzills però assequibles, mentre que al pis de dalt hi ha un menú de degustació a preus només assequibles pels més adinerats. En Dextrus i Vela pregunten a la cambrera i pels comensals si saben alguna cosa del quick flex alien mort la nit anterior. Ningú no els explica res que no sàpiguen ja. Mentrestant en Diògenes inspecciona el carreró meticulosament en busca de pistes. L’únic que troba és una bassa de sang resseca.

Sessió 2. Escena 4 de 8

L’investigació continua a l’Hostipal General de Firetown (HGF). Es formen dos grups: En Dextrus va a la planta d’implants cibernètics, mentre que en Vela i en Diògenes enfilen cap a la morgue de l’hospital.
A la morgue els mostren el cadàver d’en Jack Fast. En Vela determina que els braços cibernètics han estat tallats mitjançant una eina, tanmateix la manca d’habilitats forenses no els permeten esbrinar gaire res més.
A la planta de cibernètics, en Dextrus, parlant amb l’infermera Harajuku esbrina que el Dr. Pannach és un metge independent que fa una setmana que l’han expulsat de l’HGF per mala praxis. També troba que el company de rehabilitació d’en Jack Fast era en Barry Allen, un altre quick flex alien, aquest cop amb cames cibernètiques, que casualment també ha mort fa un dies. La llàstima és que la infermera no li diu on trobar el Dr. Pannach, i ni en Diògenes utilitzant els seus poders psiònics, ni en Vela amb les seves habilitats amb els ordinadors tampoc són capaços d’entrar al sistema de l’hospital per descobrir-ho.

Sessió 2. Escena 5 de 8

Convençuts que la clau rau en el Doctor Pannach i un grup de Cyber-Snachers, en Dextrus se’n va a una taberna per veure si pot trobar a l’infame doctor, mentre el Diògenes i en vela prenen un bany calent per recuperar forces.
En Dextrus acaba a Solvesny’s, un catau de mercenaris. Tanmateix, hi ha molta gent de pas i ningú sembla conèixer al doctor o com trobar cyber-snachers. Finalment la cambrera del local, obra la boca untada amb alguns crèdits. Cal buscar al “Carnisser”, literalment. Mentre espera que els seus companys el vinguin a buscar, el Dextrus mata l’avorriment plomant a la clientela en una partida de pòquer.

Sessió 2. Escena 6 de 8

En Vela es mou pels carrers amb facilitat i troba el “Mercat de la Carn” on es diu que el “Canisser Pannach” fa la seva feina. Malauradament la botiga és tancada, i no sembla en Diògenes tingui suficient destresa per forçar el pany. Des de fora, el local sembla una carnisseria totalment normal. Per no cridar l’atenció decideixen tornar-hi de dia.

Sessió 2. Escena 7 de 8

Perduts, el grup decideix anar al parc de la ciutat. De nit, s’hi reuneixen algunes bandes de city-rats, i hi esperen trobar informació sobre possibles cyber-snachers. Pel camí les pantalles de la ciutat anuncien la festa que es farà al “bunker” en honor de DJ Quickie, mort fa poc.
En intentar saltar la tanca per entrar al parc, els sorprèn un pidolaire. Es tracta d’un crazy cabellut que els increpa i els pregunta què busquen al parc. En Dextrus li respon que volen trobar uns cyber-snachers per recuperar els seus implants. El crazy cabellut li contesta que “l’autèntic enemic és la Coalició”, i dient això recupera un bazuca d’entre les escombraries i dispara a una patrulla de la coalició que passava per allà.
Aquest fuig d’un bot saltant la tanca del parc. En Dextrus és l’únic capaç de seguir-lo, mentre el cotxe patrulla gira cap a la posició d’en Diògenes i en Vela. En Diògenes reacciona ràpidament i s’oculta en la fosca amb un conjur, ensems en Vela. Corren per carrerons intentant despistar el Dog-boy que baixa del cotxe. Alhora, en Dextrus i en crazy cabellut es troben un grup de city-rats alertats i alarmats per l’explosió. En Dextrus els explica què ha passat, i en crazy desapareix entre la malesa del parc. Mentrestant en Diògenes salta la tanca del parc per fugir del Dog-Boy, però en Vela no pot. La tensió augmenta fins que s’acomiaden un per cada banda, quedant que es trobaran més endavant al sud del mercat de la ciutat.
Arriba un helicòpter de la Coalició com a reforç de la patrulla que deixar anar unes quantes ràfegues per dispersar a la gent. Un altre cop el grup passa desapercebut (aquest cop pels pèls) i no pateix l’ira de la ISS.

Sessió 2. Escena 8 de 8

Al matí següent el grup trona a l’HGF per investigar la mort d’en Barry Allen. En Dextrus es fa passar pel seu germà, per identificar el cos i recuperar els seus objectes personals. Efectivament al cos li falten les cames cibernètiques. Entre els objectes personals hi ha unes claus de casa i una foto amb un tuc-tuc de Bikes & More. En Diògenes pren les claus per llegir-ne les últimes impressions que hi va deixar el seu propietari: era una persona alegre, però va morir terroritzat.
També esbrinen que a en Barry Allen el va trobar mort la policia a la bassa del parc, i que les cames li havia implantat en ja famós Doctor Pannach.

Carta de Reconeixament de Naus

Directament dels fòrums de Rifts de Palladium Books, i realitzada per glitterboy2098, us enganxo una carta de reconeixement d'alguns dels vaixells que es poden trobar en els mars de la Terra de Rifts.

Pitgeu-la per fer-la més gran

Els USS, són vaixells pre-Rifts, entre els que destaca l'USS Tinderoga. Un enorme submari-portaavions que vigila els mars comandat pel Capità Nemo II.
El CSS Lone Star, és la nineta dels ulls dels Estats de la Coalició.

Un Spider Skull Walker real!!

L'Era Rifts ja és aquí...

Si no us ho creieu, compareu aquest:


Amb aquest:

Giant 6-Legged Robotic Bug

Añadir a mi perfil | Más Videos

Misteris del Megavers: Engeguem!

Ja tenim grup:

- Diestrus: Quick Flex Alien assassí. Expert en demolicions, tàctiques, i resolucions de ràpides de conflictes.
- Vela: Humà Burster (psíquic piroquinètic).
- Diògenes: Devil D'nor Man tecnomag. (En aquesta primera partida MIA).

Ja tenim partida:

La campanya s'inicia quan els nostres herois, escuders de Sir Lohengrin, un Cavaller de la Rosa (Mystic knight bo), busquen el seu mestre desaparegut. Per tal de trobar-lo s'encaminen a Firetown, una New town dels 'Burbs de Chi-town on hi resideix el Mestre Michael Liu (un expert en Ars Marcials que va entrenar-los i coneix a Sir Lohengrin).
La idea és que a partir d'aquí s'inicii un periple que porti als PJ a la recerca del Mestre per la terra de Rifts, i d'aquí, qui sap fins per tot el Megavers...

Dojo del Mestre Liu

Aquí hi ha un petit resum de la primera escena que vam jugar (poca estona val a dir-ho), ja que vam estar algun temps per fer la fitxa del Burster i acabant d'ajustar la fitxa del Quick Flex Alien (un fotimer d'armes!):

En arribar a la "Michael's School of Sef-defense", en Diestrus se n'adona que el Dojo està vigilat per la ISS (policia de la Coalició). Aquest fet queda confirmat quan una de les filles del Mestre Liu parla amb en Vela: efectivament l'escola està sota sospita d'entrenar D-Bees. Mentrestant el Diestrus s'acosta al cotxe camuflat dels ISS, sense que aquests facin cap contacte.
Intentant esbrinar què passa i amb la intenció de vigilar als vigilants, en Vela i en Diestrus entren en un edifici abandonat proper. La llàstima és que no està tant abandonat com semblava, ja que un parell de N'mri Gorilla Men els barren l'entrada. En Diestrus els amenaça de revelar la seva posició a la Coalició, i quan aquests els responen amb un intent de segrest, la reacció d'en Diestrus es llançar una granada als seus peus. L'explosió rebenta la paret exterior de l'edifici, alertant a la ISS que esperava a l'exterior.
En Diestrus fa un gest que en Vela interpreta de fugida, i aquest surt tot esperitat de l'edifici, perseguit per pels agents de la Coalició. Això ho aprofita en Diestrus que per esquitllar-se entre els Goril·les i fugir escales amunt, on fent un forat a la paret, aconsegueix escapolir-se, sense evitar però que els Goril·les el fereixin greument amb els seus làsers.
Alhora en Vela s'esquilla entre la gent del mercat per despistar el Dog-Boy que ha baixat del cotxe patrulla.
Amb la ISS distreta, primer en Diestrus i després en Vela arriben un altre cop al Dojo del Mestre Liu, on per fi arriben a la seva presència a través d'una porta secreta amagada rera l'altar del Dojo...

Consells de jgants

jgants és un DJ de Rifts que penja la seva partida més o menys quinzenalment a la xarxa. Sóc un lector incondicional seu. En una conversa que vàrem tenir, em feia les següents recomanacions que havia de considerar a l'hora de dissenyar una aventura per Rifts:

Assegura't d'ajustar les teves idees als PJ concrets. A Rifts hi ha un ventall de nivells de poder massa ample per intentar planejar encontres generals (al contrari d'altres jocs basats en nivells de classe).

Aquest és, efectivament, un punt molt important a tenir en gran cosideració. És una llàstima que encara tinc poca experiència amb el joc per poder ajustar fàcilment els nivells dels encontres. Això em va passar en una de les passades partides de l'equip-R, on gairebé hi va haver un TPK. Aquesta vegada la meva intenció és anar de baix cap a dalt, i anar veient quin és el llindar que s'ajusta millor als PJ. També cal tenir en compte, en aquest sentit, que el nombre de jugadors serà baix i variable (entre 2 i 4), cosa que també dificulta el disseny apriorístic dels encontres.

Tot costa una fortuna, per tant troba alguna forma de mantenir els PJ amb diners; al menys suficients diners com per què estiguin disposats a arriscar la seva armadura.

Arrel d'aquest punt és quant vaig decidir que l'Escamot Featherfall havia de formar part d'una companyia (per les regles del Mercenaries SB). Els personatges han de tenir alguna manera de recuperar recursos, i a Rifts els diners (o els punts d'armadura) és un recurs molt important!
Pel què fa a la campanya dels "Misteris del Megavers" tinc pensat que hi hagi una "recompensa" en cada missió, o si més no, que hi hagi la possibilitat d'utilitzar l'habilitat de "Salvage" utilitzant les regles del SB1.

Malgrat el fet que la màgia fa poc mal, aquesta pot ser molt poderosa neutralitzant contrincants. Tingues això en compte quan dissenyis encontres.

Aquest potser és un dels punts més difícils a tenir en consideració, al menys des del punt de vista pràctic. La màgia en mans dels PJ sol ser imprevisible, i més tenint en compte l'ample marge d'acció que sol donar el joc als conjurs, amb la qual cosa se'n fomenten els usos creatius. Per altra banda, la quantitat ingent de conjurs disponibles fa que el procés de generació d'un PNJ mag es faci interminable, i si es seleccionen conjurs que anul·len als PJ (recurs fàcil), l'escena pot esdevenir frustrant pels jugadors. Ja em va passar amb el conjur de "Dolor" en l'aventura de la Fada Negra, on un PJ es va quedar retorçant-se de dolor al terra durant gairebé tota la sessió de joc (per sort el jugador que el portava normalment no hi era).

L'ampli ventall de poders màgics i psionics fa molt difícil mantenir el misteri en les aventures d'investigació, no et basis en elles.

Per això és vital conèixer els poders dels PJ, de tal manera que es pugui construir una història d'investigació que resulti desafiant però que alhora aquests mateixos poders puguin ser d'utilitat als PJ. Això és el que he intentat a la primera aventura de la campanya de "Misteris del Megavers". A veure si me'n surto.

Misteris del Megavers

Estic més content que un Shifter amb un Nexus nou. Torno a començar una nova aventura dirigint Rifts!!!

Aquesta vegada miraré d'aprendre d'errors passats i aplicar l'experiència acumulada en la inacabada partida de l'HUC*. No prometo res... :P

L'inici bàsic de la campanya (anomenada per l'ocasió "Misteris del Megavers") es situa a Firetown una "Nova Ciutat" dels suburbis de Chi-town, on els personatges principals de la saga han arribat per trobar el seu mestre: un Caballer de la Rosa desaparegut en estranyes circumstàncies. Allà, en Diestrus i en Diógenes -respectivament, un Quick Flex alien mercenari i un D'nor Devil Man Tecnomag-, entraran en contacte amb la dura realitat de la no-entitat que suposen aquestes ciutats, on els soldats de la Coalició i la ISS campen fent la seva voluntat i on només reben la tímida oposició dels Escamots de Càstig en forma de la resistance.

Aquesta aventura inicial ha de portar als personatges en un emocionant periple per la terra de Rifts seguint la pista al seu Mestre, mentre resolen greuges i porten la justícia a terres inhòspites.

Benvinguts al Megavers, on la imaginació és la teva única limitació!

*Nota: Els jugadors que penseu jugar aquesta campanya mireu de no rellegir-vos les entrades referents a l'HUC, ja que miraré d'aprofitar coses i continuar la idea que tenia pensada (ja sabeu, reutilitzar i reciclar ;)

Xmas Grab Bag 2008

<- Podria el Grinch ser un D-Bee a la terra de Rifts? O potser una YAAI (Yet Another Alien Inteligence)?

Palladium Books, com a empresa, pot tenir molts errors criticables (retards reiterats en treure productes, manca d'una bona política d'edició, etc.), però com a mínim té un encert majúscul, que a més, repeteix cada any: els Xmas Grab Bags. Es tracta de fer una llista de manuals, marxandatge, etc. per en Santa Kevin, i d'aquesta llista te'n fa un paquet on hi ha lo que ell ha volgut posar-t'hi (a més, si així ho especifiques, venen tots els manuals signats per ell, pel seu pare i la resta de patuleia de la casa!!). Sempre, el preu de venda total dels manuals que t'hi posa supera de força el preu del Xmas Grab Bag, per la qual cosa, en les dates nadalenques, comprar a Palladium Books es una autèntica ganga.

Aquest any, i un cop acabada la temporada (aquesta setmana m'ha arribat el darrer paquet), he comprat 3 Xmas Grab Bags. La llista de manuals que m'han arribat és la que segueix:

- Rifts Ultimate Edition (2on Printing) (amb les errates corregides.)
- Rifts® WB 27: Adventures in Dinosaur Swamp™ (complement del Dinosaur Swamp, una de les localitzacions que espero fer servir força en la propera campanya de l'Escamot Featherfall).
- Rifts® Megaverse® Builder (recomenat per en Menecrates com a imprescindible).
- Rifts® Adventure Sourcebook Two: Tolkeen Crisis™ (Continuació de la descripció de Firetown, el suburbi de Chi-town).
- Rifts® Adventure Sourcebook Three: The Black Vault™ (Una sala currulla dels objectes màgics confiscats per la Coalició, no pot pas faltar en la meva llibreria!! I més Firetown).
- Rifts® Adventure Sourcebook Four: The Vanguard™ (Uns mags que treballen secretament per la Coalició. Tan secretament que ni els mateixos CS ho saben!!!).
- Rifts®: Phase World®: The Three Galaxies™ (Per acabar de completar el món d'Space Opera de Rifts...)
- Rifts® Dimension Book™ 10: Hades - Pits of Hell™ (La macro-saga on els dimonis i els diables es barallen, i que acabarà petant a la Terra de Rifts).
- Rifts® Conversion Book 2: Pantheons of the Megaverse® (Hi ha moltes Armes màgiques rúniques...no podia pasa passar-ne, oi?)
- After the Bomb® Book Six: Mutants in Orbit™ (For TMNT® and Rifts®) (Tinc una idea d'aventura per aprofitar aquest mòdul, o sigui que cap a casa!)
- Rifts® and the Megaverse® - The Art of John Zeleznik (Un regal per la vista de mi per a mi, i tota una referència visual pels jugadors de Rifts!).
- Rifter 40 i 41 (On hi ha una aventura de Rifts en dos parts, a veure si la puc aprofitar...).
- I tres catàlegs de Palladium!! (un en cada paquet).

Encara m'han quedat en el tinter:

Rifts® World Book 22: Free Quebec™
Rifts® WB 28: Arzno™

Però aquests ja els deixo per un altre any... ;)

Nota: l'ús indiscriminat de símbols d'exclamacions és en honor al gran KS, i la seva manera d'escriure! ;)

Sóc llegenda.

He començat a llegir el WB 1: Vampire Kigdoms.

Ja en faré una ressenya del què em sembla quan l'acabi, de moment té força bona pinta. Tanmateix escric aquesta entrada per que no he pogut evitar veure similituds entre la pel·lícula/novel·la (que no he llegit) de Sóc Llegenda (I Am Legend) on apareixen una mena de vampirs "poc civilitzats", amb els vampirs salvatges que es descriuen en el citat World Book. Mentre anava llegint la descripció d'aquests vampirs que vaguen per les planúries mexicanes tant en solitari com en grups assilvestrats, no podia evitar que em vingués a la ment una ciutat dessolada curulla d'aquests éssers de la nit.
Per això he anat a la xarxa a comprovar que va ser primer: hi trobo que el llibre va ser escrit el 1954 per Richard Matheson. Per tan, podria ser que el Gran K es bases en aquesta novel·la per "inventar" els wild vampires? Em sembla que ho preguntaré al fòrum de Palladium, a veure si en trec l'entrellat.
En qualsevol cas, la idea que reproduir "Sóc Llegenda" amb el sistema de Palladium no deixa de ser interessant, però potser seria més apropiat fer-ha amb el "Beyond de Supernatural".

Capvespre als suburbis

Era el capvespre i les ombres dels edificis atrotinats de Firetown cobrien ja els carrers més estrets, estenent una lúgubre ombra a la que els habitants del suburbi ja estaven avesats. Ivals buscava el seu sopar entre les escombraries d’un dels millors restaurants dels ‘burbs. En aquell restaurant hi anaven els mafiosos, els mercenaris que acabaven de cobrar, els mercaders més afavorits i fins i tot algun soldat de la coalició, o sigui que si remenava força entre la brossa sempre hi trobava alguna cosa en prou bon estat per “ficar-se pel ganyot”. No havia estat un bon dia per l’Ivals. Tot i que s’hi havia escarrassat al màxim, encara no havia pogut endegar el motor de propulsió del SAMAS modificat, cosa que l’havia posat de mala lluna. Havia sortit del taller per esbargir-se i treure’s dels cap els acceleradors de dilitium que el feien anar de corcoll, mentre omplia una mica l’estomac.

Cantussejant com anava per intentar animar-se no havia sentit com al fons del carreró unes veus discutien en veu baixa. Ivals va callar per escoltar el que deien les veus i va colocar-se les ulleres d’infraroig per veure què hi havia en la foscor del carreró. Les veus provenien d’un parell d’homes, l’un era corpulent mentre que l’altre era baix i prim. A terra, els servos encara calents d’un cyborg complert restaven immòbils.

- Va, descaragola-li el braç – digué la figura més alta i grossa.

- Tu tens les eines pallús. -parlava ara la figura desnerida- A més, primer va el cap, què vols que es desperti? Vinga, treu la vibro-destral, anirem més ràpid.

Ivals havia sentit a parlar dels roba-cybogs, àdhuc havia fet servir alguna peça “suelta” comprada al Mercat Negre, però mai n’havia vist en plena acció. En un paroxisme de prudència rar en ell, va iniciar una retirada silenciosa, però l’escena de les figures en colors d’infraroig arrancant membres biònics d’un cos mecànic cada cop més fred i apagat, va fer-li oblidar el cubell de brossa que tenia a l’esquena, que en girar-se va tombar fent un fort estrèpit. De sobte, i amb un moviment de canell que no li hauria imaginat mai, l’home corpulent va desenfundar una arma, disparant a cegues el seu raig energètic cap on era l’Ivals. El tret va errar, però la llum del làser va delatar fugaçment la seva posició.

- Quiet! –Un altra tret silenciós va sortir del canó (només algú d’intencions dubtoses voldria desconnectar el característic soroll de la pistola làser).

Després de l’ensurt inicial, i recuperant ara l’agilitat i els reflexes propis d’un noi criat als suburbis de Chi-town, l’Ivals saltà a cobert rere el cubell, i activant un ressort del seu braç biònic retornà el foc cap a les figures que ara corrien fent ziga-zagues cap a ell...

Definitivament, avui no havia estat un bon dia per l’Isval.

L'Oest Espiritual

M'acabo de llegir el WB 15: Spirit West. Aquí van algunes opinions sobre aquest mòdul que ens introdueix a la cultura dels natius americans a la terra de Rifts: com han tornat, quines faccions tenen, on es troben, professions, màgia "shamanica", fetitxes, totems, esperits, etc.

Vagi per endavant que conec molt poc sobre la cultura dels natius americans (aquí els anomenem indius), essent els meus coneixements bàsicament vinculats a allò que he vist a les pel·lícules de Hollywood (la qual cosa és com dir que no en sé res). Dit això, aquí va la meva humil opinió sobre l'Spirit West:

"el bo: Sembla molt ben documentat (vegeu més amunt) i que és una bona aproximació a la cultura del natius americans (a l'estil rifts, és clar). A part, crec que és un dels WB més ben escrits i sobretot més ben estructurats que he llegit. A part, els dibuixos estan bé, peró podrien ser molt millor (en la línia d'en Breaux). En Ramón Pérez continua essent el millor."

"el dolent: Em dóna la sensació que aquest llibre no encaixa a la Terra de Rifts. Representa que els natius americans estan escampats per tot america, tanmateix mai abans (excepte en el New West WB) o després han estat anomenats en cap altre WB. Està pensat i dissenyat per ser usat gairebé exclusivament per personatges natius americans (fetitxes, esperits i OCC només vinculats a aquesta mena de personatges), amb la qual cosa es fa molt difícil (res és impossible, ja ho sabem) de introduir en una campanya en marxa."

"el lleig: Hi ha massa esperits (què em podia esperar amb un títol com el que té?). Hagués estat molt interessant que al menys hi hagués hagut alguna connexió entre el Reialme espiritual i el Psyscape. Ádhuc hagués estat molt apreciat un mapa d'aquest Reialme espiritual a la Hades per utilitzar-lo en les recerques espirituals dels shamans, o per fer-hi algunes missions, etc."

En resum. És un WB que está bé, però que és gairebé inútil si en el grup no hi ha cap personatge amb sang dels natius americans corrent per les seves venes.

Feed-back: un gran aliat

Arrel del comentari d’en neddam en el post anterior voldria reflexionar sobre la necessitat d’establir un fort canal de comunicació entre jugadors, i especialment entre el Director de Joc (DJ) i els Jugadors.

Com a DJ estic fortament immers en la campanya que estic preparant: llegir manuals, pensar arguments per aventures, dissenyar PNJ, i sobretot en aquests estadis inicials, el meu objectiu prioritari és engrescar als Jugadors. D'aquí aquest blog!

Així, totes aquestes energies invertides en al campanya no serviran de res si no sóc capaç de connectar amb el què volen els jugadors. Els jocs de rol tenen un fort component de contracte social on la missió principal de tots els jugadors és “divertir-se”. Cada jugador en particular, privadament, pot tenir les seves raons per jugar (d’aquí és on surten les típiques classificacions dels jugadors establertes per el mític Robin D. Laws), però l’objectiu definitiu, com a grup, és i ha de ser passar una bona estona.

Evidentment, el Director de Joc hi té un paper destacat en aquest contracte, ja que és ell qui “normalment” estableix el ritme, el to, el color, l’escenari, etc. de la sessió i de la campanya. Tanmateix, tots aquests elements, per més treballats que estiguin, no serviran de res si no són els que els jugadors volen.

En aquest sentit, per tant, quan s’està pensant una nova campanya amb un nou sistema és importantíssim introduir suaument i clarament els Jugadors tant al sistema com a l’ambientació. I això, no només s’ha de fer explicant per sobre de què va el joc, sinó que el Director de Joc s’ha adaptar a les necessitats i gustos específics del grup a través de la comunicació. L’única manera de saber aquestes necessitats i gustos, és conèixer el teu grup de Jugadors. Aquest “blog” vol ser aquesta plataforma de comunicació, amb un doble objectiu: permetre la aproximació còmode dels jugadors a la campanya i establir un canal multidireccional per opinar-ne.

Per sort, en aquest cas, fa molt de temps que “pateixo” el meu grup de joc i crec saber més o menys què pot i què no pot agradar. Opino, sincerament, que el Rifts és un gran joc pel nostre grup de rol, i intueixo què volen els meus jugadors. Sé, per exemple, que cal posar màgia i armes màgiques, que un bon combat mai està de més, però que s’aguanti amb una història rere seu, que hi ha d’haver escenes de subterfugi i altres de protagonisme heroic, i evidentment, que s’hagi de salvar el món!

Espero que la campanya acabi essent un èxit. Un èxit que tanmateix, sense la voluntat, predisposició i diàleg amb jugadors serà impossible d’assolir.

Arrivant a Duluh

Sòrac va treure’s les botes gastades per deixar que l’aigua freda de les onades s’escolés entre el dits dels seus peus cansats. Un any més, el desglaç havia omplert els Grans Llacs i la primavera renaixia curulla de vida. Després de l’esgotador viatge des de la seva Tolkeen natal, per fi descobria el seu objectiu a l’altra banda del mar interior. Havia llegit molt sobre les impressionats estructures de les colònies xiticix, però cap relat podia comparar-se amb la magnificència de les columnes de terra que destacaven a l’horitzó. S’havia proposat estudiar el comportament d’aquells misteriosos éssers, mig humanoides, mig insectes, i havia pensat que la millor manera de fer-ho era visitant la colònia Duluh, la concentració més gran coneguda de xiticix. Saber que milions d’aquells insectes alienígenes feien vida al final del seu trajecte, li produïa una sensació combinada de terror i admiració, i l’extens erm que envoltava la colònia només contribuïa a accentuar aquestes sensacions.

Pel què sabia, el xiticix –així era com se’ls anomenava, malgrat mai ningú havia aconseguit comunicar-s’hi– formaven colònies subterrànies on la seva reina es reproduïa. Eren molt agressius, fins al punt de no permetre que cap mena de forma de vida entrés en el què consideraven el seu territori, arribant fins i tot a eliminar-ne la vegetació. Malgrat la major part de la colònia es trobava sota terra, construïen columnes de terra i roca cimentades amb la seva pròpia saliva, formant autèntiques fortificacions elevades.

Encara no sabia com podria acostar-se fins al centre de la colònia, i ni molt menys explorar-la per dins, però havia sentit que algunes tribus de psi-rondadors havien desenvolupat un sistema per passar desapercebuts entre aquells monstres quitinosos.

Va flairar l’aire, la brisa fresca portava l’olor carregat d’ozó d’una tempesta de força propera; la bursada de poder arcà va animar-lo a continuar el seu camí.

“Encara manquen un parell d’hores per què el Sol es pongui – va pensar – potser encara tindré temps de visitar als meus amics dels pantans, i passar la nit calent en una de llurs cases sobre els arbres”. Recollí les botes i tocant suaument el cristall de quars del seu TW-aerolliscador s’encaminà cap als pantans, deixant que la llum tèbia del capvespre li acariciés el rostre.

La comunitat resisteix

Recentment he descobert El Palantir blog de blogs roleros i amb ell la gran comunitat rolera que hi ha als països hispano-parlants. He quedat molt gratament sorprès de veure blogs i pàgines webs on es discuteix el futur dels jocs de rol, de sistemes independents, de notícies varies, etc. que no només es fixen amb els quatre grans jocs de sempre, sinó que analitzen la producció nacional i internacional en castellà, aporten noves idees, i en general estableixen una comunitat sòlida. En general tothom coincideix que la cosa del rol està fatal, però veien la gran quantitat d’aportacions, l’anàlisi que es se’n fa i la periodicitat de publicació no he pogut evitar permetre’m un bri d’esperança.

Acostumat a llegir i participar en blogs com Treasure tables (que sembla que plega) amb enveja, on els jugadors o directors de joc comparteixen les seves experiències, m’ha fet molta gràcia trobar-ne en espanyol com Frankenrol, Necrorama, Agains the Shadow o Nacionrolera on generalment hi ha un gran nivell d’entrades. Llàstima que sovint hi hagi poca discussió al darrera.

No, aquesta no és una entrada sobre el Rifts o la meva campanya, però trobar aquests blogs m’ha fet gràcia i ho volia plasmar en algun lloc.

Així comença una guerra.

<txic> Aquí el Tinent J. Ripley a BOA. Canvi. <txic> Responeu BOA. Canvi. <txic>.

La boira de l’alba esmorteïa tant la veu del tinent John Ripley com la visibilitat del baixest que havia de servir per emboscar a la companyia d’Skelebots. Aquella nit, el grup d’exploradors brodkill assignats a la zona havia detectat als robots de la Coalició internant-se en les fronteres del comptat de Southervile; aliat de Tolkeen.

Preparat en la seva posició de combat, Ripley intentava contactar amb el campament base per obtenir confirmació de l’atac. No rebia resposta i un nus a l’estomac li deia que quelcom no anava com havia de ser.

Un toc a l’espatlla el va treure d'aquells ominosos pensaments. “Estem llestos John, quan tu diguis, tinc ganes de marxeta.” – li informà el Capità Mad Murdok, amic i company seu des de la rebel·lió Juicer.

- “Això no està bé, Mad. Massa fàcil. On son els Nois-Gos? Fotem el camp d’aquí. Avisa al altres. Cagant llets i hòsties!”. Arrossegant-se encara per no ser detectat des de la seva posició coberta, el tinent Ripley feia marxa enrere l’atac.

La decisió era arriscada. Si deixaven passar els Skelebots, la ciutat de Southervile seria arrasada. Però d’instint tàctic del tinent Ripley no li havia fallat mai, i ara no seria el moment de deixar de fiar-se’n. Si la Base d’Operacions Avançada (BOA) estava en perill, tota la primera línia de defensa de Tolkeen quedaria minvada.

- “Racsó!, vull saber què passa a la BOA. Endolla’t a la Línia de Força i esbrina-ho. Ara!”. El tinent Ripley havia estat format a la Coalició, entre els cossos d’elit de l’exèrcit, i malgrat havia après a tolerar i aprofitar la màgia al seu favor, encara sentia un certa aversió cap aquells qui la practicaven; l’home-dimoni Caminant a qui s’havia dirigit no era pas una excepció.

Les BOA es situaven sempre en les Línies de Força, si bé estaven exposades a les Tempestes de Força, la comunicació a través de la màgia dels Caminants era molt més fiable que les ones hertzianes, i a més, eren més difícils de localitzar pels Gossos de Presa de la Coalició.

Allargant la mà cap al mur blau d’energia crepitant, encara visible entre els primers raigs de llum del dia, en Racsó es concentrà en els fluxos arcans d’informació que la línia de força transmetia. La imatge de la Base arrasada va sobtar-lo i esfereir-lo. Gairebé va està apunt de perdre la concentració. Però va poder sobreposar-se per seguir escodrinyant a la recerca del causant d'aquella destrucció. En aquell moment un trio dels nous SAMAS, drets en mig de la Línia de Força, cosien a trets als presoners rendits, mentre el somriure perpetu del seu casc s’ho prenia com una broma malaltissa.

- “Tinent. La BOA ha caigut!” – informà Racsó amb una veu decidida.

- “Merda! Ho sabia” – etzibà el tinent Ripley –. “Els Skelebots eren una distracció! Ràpid. Si ens afanyem encara podrem fer alguna cosa. Avisa a les altres unitats. Tots cap a la BOA immediatament! – Les ordres del tinent eren sempre acomplertes amb celeritat i resolució. Confiava amb els seus homes. – “Anem Mad, no tenies ganes de gresca? És hora que els Nois-Morts facin honor al seu nom!”.