Imatge aleatoria de capçalera

dimarts, 1 de juliol de 2008

La jugabilitat de l'MDC

Allà cap als anys noranta, una de les coses que sempre ens tirava enrere alhora de jugar a Rifts va ser la seva dependència de l'MDC. Veiem molt espectacular la seva ambientació, i ens atreia el fet que cada personatge fos un "tanc" equipat amb una armadura impenetrable i un rifle que podria ensorrar un edifici.

Rifts Motivational Poster extret de http://games.sub-standard.com/

Però, quan havíem de posar-nos a barrinar una partida, ens feia por (o respecte) la capacitat de mal d'aquelles armes que sobre al paper i en dibuixos ens deixaven esmaperduts. Com podia un City Rat enfrontar-se a un Glitterboy? Com podia un Ciber-caballer lliutar d'igual a igual amb un dimoni o un robot? Uns eren simples mortals de "pell tova" i els altres, autèntiques màquines de matar capaços de resistir descàrregues de múltiples míssils sense gairebé immutar-se. Per la qual cosa, sempre acabavem abandonat la idea, per un altra moment o per quan PB publiqués alguna partida...

Això va ser així fins que fa un parell d'anys vaig tenir la oportunitat de finalment jugar a Rifts, i no només veure'l des de darrera de la barrera. Em va encantar, tenia les seves mancances, sí, però vaig comprovar que era un joc que no només es podia manejar sinó que realment oferia les infinites possibilitats que pregona.

Ara, al fòrum de SPQRol, l'Starkmad es planteja els mateixos dubtes que ens assaltaven a nosaltres quan fullejaven aquelles làmines a tot color de SAMAS i ciborgs. A veure si puc fer quelcom per convèncer-lo de la jugabilitat del Rifts.

PS. Entrada dedicada a en Tomás i a en Menécrates, per donar-me l'oportunitat d'aprendre d'uns autèntics mestres.

2 comentaris:

Menécrates ha dit...

=)

De mestres res!
(almenys jo)

Aquí jugaires a tope i prou!

La veritat és que convèncer a algú de la jugabilitat de Rifts és una prova dura.... jo vaig fer la campanya de Dragonlance Rifts per varis motius: un d'ells era un punt d'orgull personal: aconseguir jugar amb el Rifts. L'altre va ser l'enorme inversió d'energia que vam fer tot el grup.... però la veritat és que si no fos per la seva mescla d'ambientacions, la qualitat gràfica dels manuals i lo esbojarrat de la qüestió de fer la Dragonlance amb sistema Rifts no sé si haguéssim aguntat gaire...

El joc, desenganyem-nos, deixa molt que desitjar. Ara.... mola MOLT!

Quim ha dit...

Mestre entre mestres, diria jo! :)

Més que la jugabilitat en general, la cosa está en la jugabilitat de l'MDC. Té els seus inconvenients sí, però no crec que l'MDC sol sigui motiu per a no jugar-hi.