Un vehicle pel grup

Buscava alguna cosa que no fos el típic ATV del manual bàsic que, pogués encabir tot el grup i una armadura Glitterboy. Al final he trobat el Crawler APC NT-6000 (WB19 Australia). Com que el seu consuctor serà un TW, l'hi he incorporat algunes millores de tecnomàgia.

“Crawler” APC

NT-6000 Camió oruga tot-terreny

Tripulació: 4; un conductor, enginyer de comunicacions/navegant, artiller, soldat d’escorta.

Passatgers: Fins a 4 persones addicionals poden viatjar en la cabina de 4 portes frontal. A la cabina posterior hi poden anar 40 soldats amb armadura, o fins a 26 soldats en armadura de poder.

MDC per localització:

*Pneumàtics davanters (2) - 50 cadascun

*Orugues laterals (2) - 110 cadascuna

Parabrises (frontal) - 25

Finestres laterals (4) - 15 cadascuna

Portals del compartiment de càrrega (8) 10 cadascun

*Arma principal (1; cabina) - 50

*Llança mini-missils (1; cabina) - 75

Sistema de comunicacions/sensors (1) - 60

Porta/rampa de càrrega (1; gran) - 130

*Focus (4) - 8 cadascun

Cos principal - 440

* Objectiu petit. Tir apuntat -4.

Velocitat:

Creuer: 56-80 km/h

Màxima: 160 km/h

Màxima fora de camí: 128 km/h

Estadístiques:

Alçada: 3,85 m (incloent el sistema de sensors i armes)

Amplada: 2,8 m

Llargada: 8,5 m

Pes: 18 Tones

Combustible: Motor Electric TW.

Carregament: 100 Tones

Avantatges i sistemes d’armes

1. Llançador de mini-míssils (1). El taulat de la cabina inclou un compartiment que s’obre cap endavant per sobre del capó. Llença petits míssils no guiats en grans descàrregues, i està dissenyat com a una arma defensiva.

Mal: Depèn del tipus de míssil, normalment de fragmentació (5D6 a 1 m de radi) o plasma (1D6x10 a 4.6 m de radi).

Abast: 1,6 km

Càrrega: 24 míssils. Poden ser llançats en descàrregues de 2, 4 o 8. Es recarrega a mà en 2 minuts.

2. Canó principal (1). Railgun: 4D6 MDC per bursada (200 càrregues). Abast: 1228 m. La torreta fira 180º amb un arc de tir de 90º en vertical.

3. Sistema de comunicacions (1). Sistema de comunicacions complert, incloent radio de banda ampla i transmissió per làser. Abast 320 km.

4. Sensors. Radar de llarg abast 32 km, HUD, càmera termogràfica, i sistema de punteria (+1 a tocar per les armes del vehicle) instal·lats en el parabrises. Micròfon direccional, altaveu extern, focus i sensors atmosfèrics.

Millores TW

1. Motor PPE (Motor Electric TW). Duració: 1600 km. Recàrrega. Invocar un Call Lighting (15 PPE) sobre les bateries. [Nota: no es pot extreure PPE del motor].

2. Sistema de camuflatge camaleònic. Amb el vehicle aparcat o parat és indetectable des de lluny, fonent-se amb l’entorn. Quan s’activa el sistema màgic de camuflatge, el vehicle no pot ser vist a ull nu ni amb sistemes òptics (incloent termo-imatge, infrarojos o ultravioletes). Note: Hi ha un 15% de detectar el vehicle amagat si hom es troba a 6 metres d’ell. +10% per cada metre de proximitat i +10% si s’està buscant-lo activament. La màgia es trenca una vegada el vehicle es comença a moure.

Duració: 1 h/ 5 PPE (120 PPE per 24 h).

Cost d’activació: 5 PPE / 10 ISP per hora.

3. Inmune a l’energia. Una aura invisible envolta el vehicle per protegir-lo de la majoria de tipus d’energia, incloent raigs energia SDC i MDC, plasma, foc, calor i electricitat (no fa mal). Nota: no protegeix contra armes de projectil, i les armes de partícules fan el 15% del mal normal (1D6 MD)..

Duració: 5 min. per 20 PPE insuflat al vehicle.

Cost d’activació: 20 PPE / 40 ISP.

4. Camp de força protector. Un camp de força envolta el vehicle AR20. 50 MDC per 10 PPE / 20 ISP insuflat.

Duració: 10 min per 10 PPE, o fins que s’esgoti l’MDC .

Cost d’activació: 10 PPE / 20 ISP.

El millor SAMAS

Sovint sorgeixen discussions sobre quin és el SAMAS favorit dels seguidors de Rifts. En una d'aquestes, vaig començar a mirar les característiques dels diferents models per fer-me una idea de quin seria el millor. Per poder-los comparar vaig elaborar una taula que recollia les característiques principals de cada model.

Taula de comparació de SAMAS

Pitja la imatge per fer-la més gran

A partir d'aquesta taula, he establert es 8 categories de comparació: armadura, moviment terrestre, capacitats aèries, capacitats subaquàtiques, força física, capacitat de foc, millores (bonificacions) al pilotatge i al combat i relació qualitat/preu.

Per cadascuna d'aquestes categories es compara cada model els uns amb els altres en funció dels seus valors*, rebent 2 punts si la capacitat del primer és millor, 1 punt si tenen capacitats semblants o iguals o 0 punts si el segon és millor.

Per exemple, l'armadura del PA-04A USA SAMAS és de 250 MDC, mentre la del PA-08A Striker és de 325. En aquest cas, el PA-04A rebria 0 punts, mentre que el PA-08A en rebria 2. Si els valors de les armadures  fossin iguals, ambdós models rebrien 1 punt.

Finalment el valor obtingut per cada model i característica es passa a base 5 (i se li suma 1 per evitar tenir valors 0) per obtenir la nota final (d'1 a 6) per cada característica i model. Un valor especial és el de la relació qualitat /preu, que no s'obté directament de la taula, ans a partir de la suma dels valors obtinguts en totes les categories per cadascun dels models i dividint pel seu preu de mercat. El valor obtingut és el que serveix per fer la comparació, establint que els valors de relació qualitat/preu elevats són millors que els més reduïts.

*En alguns casos, la dificultat de comparació ha estat significativa, i ha estat inevitable introduir algun element subjectiu a la tria.

Així doncs, a partir de les comparacions obtingudes, a continuació s'exposen els resultats per cada model.

Conclusions

La cúpula dels millors SAMAS està conformada pels PA-08A "Striker", PA-09A "Super-SAMAS" i  QPA-102 "Violator SAMAS", essent aquest últim el millor en la seva relació qualitat-cost, però el segon, sens dubte, és el que fa honor al seu nom, com el que presenta unes qualitats excelses.

Després, hi ha altres que mereixen ser citats, com la sèrie AVT, per la seva utilitat cap a pilots novells, el PA-10A "Shark-head" i el TW SAMAS per missions subaqüàtiques, i el bon comportament i equilibri del PA-10A "Samurai Class" i el QPA-101 "Pale Death".

SAMAS

L'Armadura Militar d'Assalt Estratègic, també coneguda sota l'acrònim (en anglès) de SAMAS (Strategic Armor Military Assault Suit) -o SAMs per per fer-ho curt- endega la seva història al final de l'Edat d'Or de l'Humanitat, sota l'ala de les Forces Aèries de l'antic Imperi Americà (PA-04A "USA SAMAS"), per esdevenir una de les millors armadures de poder voladores comandades per un sol home: maniobrable, versàtil i potent és un dels pilars de qualsevol exèrcit per a la superioritat aèria. Tant genial fou el concepte d'aquesta armadura de poder que l'organització NEMA també en feu la seva versió capaç de repel·lir atacs làser imitant la protecció dels Glitterboys (USA-106 "Silver Eagle"), la qual al seu torn, fou copiada pels Republicans per la seva USA-R107 "Golden Eagle" (més ràpida que el PA-04A però sense la protecció contra el làser de la USA-106). Malauradament, just quan s'anava a posar en servei el Gran Cataclisme va esclatar i provocà l'adveniment dels Rifts...

A la terra de Rifts, el SAMAS hagués quedat oblidat si no fos per què diferents faccions en varen obtenir els plànols o la capacitat de producció. Per una banda, els Estats de la Coalició (CS), obtingueren secretament els plànols del SAMAS original (PA-04A) de la Gran Biblioteca (abans de ser cremada) i en desenvoluparen la seva pròpia versió per infondre terror entre els seus enemics: crearen la PA-06A "Death Head" (Old-style); esdevenint una icona instantània del seu poder militar. Malgrat els esforços de la CS per amagar la informació relativa a aquesta meravella militar el model es difongué ràpidament.

Per una banda, el Mercat Negre, sota la marca de Bandito Arms, troba a l'Àrea 51 (una antiga base militar americana) vuit prototipus avançats de la PA-04A (sèrie II o VT-SAMAS), els quals incorporen un sistema de propulsió vectorial per incrementar-ne la maniobrabilitat. Durant 15 anys el Mercat Negre desenvolupa secretament les dues versions trobades de PA-09-AVT "Sidewinder" (unitats d'assalt) i "Wild Weasel" (designació d'objectius i anti-electrònica), fent-les passar per còpies del PA-06A per evitar represalies per part de la CS.

Al seu torn, un grup de natius americans moderns es troba, en una base militar secret del nord-oest, una factoria totalment automàtica de producció de PA-04A. Aquests natius americans activen la fàbrica i munten centenars d'unitats abans que se n'acabin els recursos emmagatzemats. Per sort pels natius americans, a part de tenir la precaució de mantenir aquesta producció en secret, la CS no dóna gaire importància a allò que passa entre les tribus d'indis de l'Oest i han fet passar les seves construccions com a còpies de Bandito Arms. Amb tot, els natius americans moderns han pogut retocar algunes característiques de fabricació del PA-04A per tal de construir una versió pròpia de l'armadura, creant així l'WC-PA-02 "War Chief". Aquesta armadura és més lleugera i ràpida però amb menys protecció en alguns punts, i incorpora un sistema iònic d'armes directament connectat a la bateria nuclear de l'armadura, evitant l'ús d'e-clips.

Així mateix, al Japò, lluny de la CS, ArmaTech fa valer els seus contractes originals d'abans dels Rifts amb el Govern de l'Antic Imperi Americà per desenvolupar variants del SAMAS PA-04A, creant la PA-10A "Samurai class": una armadura que bàsicament conserva les característiques del SAMAS original amb "forma de Samurai", canviar l'arma per una de partícules, incorporant llums al casc i al pit, i afegint un parell de llançamíssils a sengles avantbraços.

La PA-06A ha esdevingut l'eina de treball militar de la CS, essent una armadura de poder ràpida, maniobrable i mortal en tots els ambients, des de combat obert fins als carrers de les ciutats. L'èxit del vell SAMAS ha portat a l'Exèrcit de la Coalició a expandir el seu disseny, duent a la creació dels models PA-07A "Smiling Jack" -d'assalt lleuger; PA-08A "Striker" -per a les Forces Especials; PA-09A "Super-SAMAS" -per combat de primera línia i suport d'unitats; i PA-10A "Shark Head"[*] - pel combat subaquàtic; mentre que el "vell" PA-06A ha estat retirat del servei militar i transferit a l'ISS on és àmpliament usat.

[*] Nota: la nomenclatura tècnica d'aquesta armadura coincideix amb la "Samurai class" japonesa.

Com a un dels primer estats de la Coalició, Free Quebec, ha tingut també accés al "Death's Head" SAMAS, tant pel que fa a la seva construcció (i exportació a altres estats de la Coalició) com per a la seva utilització amb finalitats militars. Amb tot, després de la secessió han desenvolupat els seus propis models de SAMAS. El QPA-101 "Pale Death", no és res més que el SAMAS clàssic amb algun retoc cosmètic i millor protecció. Tot al contrari, el nou QPA-102 "Violator SAMAS" incorpora una important sèrie de millores pel combat aeri (vibro-ales, alta estabilitat i maniobrabilitat) i suport aeri dels glitter-boys (sistemes de filtració del soroll i rifle làser connectat a la font nuclear de l'armadura, sacrificant rang i mal).

Respecte altres aliats de la Coalició, s'especula que com a part de l'acostament entre Northern Gun (NG) i la CS, per primera vegada aquesta ha permès que NG, secretament, desenvolupés una còpia de la PA-06A (tot i que els enginyers de NG prefereixen dir que ha estat inspirat en aquesta). Per tal fet, Northern Gun a desenvolupat l'NG-11F "Red Hawk", la qual incorpora un coet propulsor pesat que li permet assolir durant poca estona grans velocitats, i un parell de vibro-fulles en sengles avantbraços.

Finalment, la secció màgica del Mercat Negre, coneguda com la Mà Immaterial, ha desenvolupat un SAMAS amb tecnologia Technowizard (TW SAMAS "Rift Hawk Power Armor"), el qual aprofita l'impromta màgica resident en cada unitat generada pels morts que aquestes han provocat. Està equipada amb un Rifle encantat amb l'encantament de Ricochet Strike, un Barrage Beam i una Armor of Ithan.

Com es pot apreciar doncs, el reeixit disseny del SAMAS ha tingut i té un fort impacte en la tàctica i estratègia militar de la terra de Rifts, donat que la seva versatilitat d'actuació en multitud d'ambients, maniobrabilitat i potència de foc han esdevingut referents per a moltes de les grans potències militars i constructors d'armes.

Evolució dels SAMAS

Recàrrega d'e-clips

Un debat semblant al de l'armadura ablativa és el de la despesa de munició. Aquestes són les reflexions que fa Killer Cyborg respecte el cost de recàrrega d'e-clips. Val a dir que la seva visió hol·lística del problema és digne de consideració (l'he traduïda directament dels fòrums de Palladium Books amb el seu permís).

"En el MercTown (o en un dels altres llibres més recents) hi venia un carregador d'E-Clips, i des del FoM es va permetre que l'encanteri de Subparticle Acceleration recarregués E-clips ... però a part d'això, mai hi van haver realment mètodes oficials de recarregar E-Clips.
És clar, amb els anys van sorgir 2 o 3 habilitats on què s'especificava que podien ser utilitzades per recarregar E-clips, la qual cosa implica que no és quelcom que qualsevol pot fer per casualitat; tanmateix no van ser de molta ajuda.
Electricity Generation proclama que "Fins i tot...pot connectar E-Clips i E-Packs a un generador per recarregar-los"...tanmateix no es menciona ni la durada ni els materials requerits.
Armorer/Field Armorer també esmenta permetre la recàrrega d'E-clips, però no hi ha cap menció del que es necessita per fer-ho.
Amb Weapons Engineer  passa el mateix que en les habilitats anteriors.
La gent tendeix a mirar els costos de recàrrega oficials de dues maneres:
1. Són estúpidament cars, perquè és una cosa que qualsevol operador pot fer de forma gratuïta, o be...
2. Els preus són molt alts, cosa que indica que no és una cosa que qualsevol operador pot fer de forma gratuïta.
Jo m'inclino per la segona opció, és clar. Cada vegada que tinc la possibilitat de triar entre la interpretació d'una regla (o la manca d'aquesta) de manera que l'ajust no té sentit, i en la interpretació de les regles (o la manca d'aquestes) de manera que l'ajust NO té sentit en absolut, em quedo amb la segona. Per què té més sentit.
En el cas dels E-Clips, sabem que tenen la mateixa quantitat d'energia que 1.000 bateries de cotxe (CB1). (Estic a punt d'utilitzar una lògica molt general aquí, que qualsevol persona que en sàpiga molt sobre electricitat i bateries s'haurà d'agafar molt amb pinces ... però tenint en compte que a can Palladium probablement tampoc en saben gaire d'electricitat i bateries, parlo més sobre com haurien de funcionar les coses, que no pas sobre com realment funcionen). La qual cosa probablement vol dir que si hom els pogués recarregar amb un carregador de bateria estàndard, trigaria fins a 1.000 vegades més. Una bateria d'automòbil completament buida pot trigar a carregar-se unes 8 hores, de manera que intentar recarregar un e-clip d'aquesta manera trigaria cap a 8.000 hores, o 333.333 dies.
Així que fins i tot tenint els coneixements adequats, depenent de com s'intenti recarregar l'e-clip, pot no valer la pena.
També sabem que els E-clips sobrecarregats poden, si més no en certes circumstàncies, explotar fent 2d6x10 MD a un radi de 10', basant-nos amb l'encanteri de Subparticle Acceleration (SPA). A més, gràcies a aquest mateix encanteri, sabem que les bateries/piles/etc. capaços d'emmagatzemar nivells d'energia MD poden explotar, àdhuc no hagin estat sobrecarregats, sinó simplement per que no s'ha triat el mètode adequat de càrrega: utilitzar el encanteri SPA en dispositius d'emmagatzematge que no siguin e-clips significa que hi ha un 15% possibilitat d'explosió per activació, a més de la probabilitat d'explosió del 100%  si hi ha sobrecàrrega.
Ara bé, donat que aquests són els efectes d'un encanteri no significa necessàriament que els e-clips puguin explotar de la mateixa manera si s'utilitzen carregadors, però sens dubte s'han mencionat, i aquests tipus d'indicacions poden explicar els alts costos de la recàrrega: a més de requerir certes habilitats, és perillós. Un pas en fals, i algú podria morir. O un taller es podria ensulsiar.
És clar, algú podria tractar d'usar cables extra llargs per endollar-los a l'e-clip, però fins i tot això no és necessàriament tan fàcil com sembla. El radi de l'explosió és de 10', però això és per 2d6x10 MD. Lògicament, això no vol pas dir que un ésser humà desarmat de peu a 11' de distància pogués simplement fer cas omís dels efectes: les explosions no s'aturen en un punt determinat per art de màgia. Si prenem les normes sobre explosions del N&S, suposo que encara més amb explosions MD, els danys SDC seran significatius extenent-se una bona distància més enllà del radi indicat. Així que encara hi ha un cert risc de perdre equipament.
Per descomptat, tot això és considerant que es tracta d'equipament improvisat. Un operador com cal, amb un equipament adequat en un centre oficial no ha de tenir aquests problemes, perquè està utilitzant equipament de luxe que compta amb tot tipus de sistemes de seguretat. Tanmateix aquests tipus d'equips costen diners. La qual cosa també podria fàcilment justificar els costos de recàrrega: es necessita un temps per pagar aquest tipus d'equipament.
A partir del RUE, tenim algunes directrius del què cal. RUE259 esmenta: "... un operador amb l'equipament adequat pot fer la feina per uns 800 crèdits." Això és bo, perquè ens dóna informació una mica més detallada del cost real, com si fos el cost a l'engròs, en comparació amb el cost al detall.
Ara bé, no diu "un operador amb les habilitats adequades" però és que (crec), que simplement és perquè els operadors del RUE ja hi compten: Weapon Engineer (15%). Altres OCC, lògicament, també podrien dur a terme aquest tipus de recàrrega pel mateix cost, si tinguessin l'habilitat o habilitats adients. Això ja és alguna cosa. Però encara no sabem:
1. Quin és "l'equipament adequat"?
2. Si els 800 crèdits del cost es deuen als components o materials que s'utilitzen en el procés de recàrrega, o al temps i habilitat de l'Operador.
En aquest sentit podem obtenir alguna informació a través de la quantitat de crèdits amb que comença un operador de nivell 1, que és de 4d4x1000 crèdits per un operador de ciutat, i 5d6x100 crèdits (més 3d4x1000  en objectes del mercat negre) per a un operador de errant. De mitjana un Operador de ciutat  tindrà entre 4,000 i 16,000 crèdits, el que seria l'equivalent a 5-20 en costos de recàrrega d'E-Clips.
Podríem assumir que un operador de ciutat de primer nivell només ha pogut tancar uns pocs negocis, o podríem suposar que almenys alguns crèdits d'aquells 800 van cap al cost real de recàrrega de l'operador.
Una vegada més, crec que aquest últim té més sentit. En cas contrari qualsevol operador podria guanyar una fortuna molt ràpidament, simplement mitjançant el cobrament de recàrregues dels E-clips.
Merc Ops ens dóna la manera més oficial per a un PJ de recarregar els seus propis e-clips: El carregor universal d'E-Clips, que és una font de12 anys d'energia nuclear amb 8 ports per a la càrrega d'E-Clips. El temps de recàrrega especificat és d'1 hora (per a cada port: així que amb aquesta cosa es pot recarregar 8 E-clips per hora). Això probablement seria un exemple "d'equip adequat", per la qual cosa és segur assumir que un operador amb aquest dispositiu és capaç d'usar la seva habilitat de Weapon Engineer per recarregar E-Clips.
No hi ha cap menció a la possibilitat de sobrecàrrega d'e-clips per part d'aquest dispositiu, pel que podem suposar que inclou sistemes de seguretat que eviten tals sobrecàrregues (sempre que la màquina funcioni correctament).
De la mateixa manera, no s'hi especifica el cost d'ús de la màquina, ni hi ha esment dels materials consumits, o de parts que es desgasten, o qualsevol altra cosa per l'estil. La qual cosa podria significar que el cost de 800 crèdits del RUE és simplement el que un Operador considera que val el seu temps, o que se suposen per ajudar a recuperar la inversió inicial en la màquina, o que els 800 cr. es deuen a altres altres mètodes de recàrrega que utilitzen algun tipus de components consumibles.
La meva aposta seria més per la segona opció: és a dir, que el cost se suposa que és per recuperar el cost de la màquina, amb potser una mica de diners pel temps, habilitat i esforç.
Atès que els carregadors universals tenen un cost de 790.000 cr., significa que calen 9.875 recàrregues per recuperar la inversió, si prenem el cost "a l'engròs" del RUE. Amb els preus estàndard del mercat negre per a la recàrrega d'un e-clip (1200-1500 cr.), es necessitarien al voltant de 658,333-526,666 recàrregues per pagar la inversió inicial.
I això és suposant que la màquina es compra un lloc com Ishpeming, Manistique, MercTown o Arzno, on s'especifica que tenen una "disponibilitat raonable" de l'aparell. En altres llocs, la màquina pot costar "fins a 2-3 vegades" més, per la qual cosa caldria més temps per pagar el dispositiu.
Per la qual cosa els preus de recàrrega d'e-clips tenen sentit si aquesta requereix d'habilitats especials i d'equipament adequat, però que no en té si qualsevol operador pot, de manera segura, ràpida i fàcil, fer la feina utilitzant cables d'arrencada i un robot, una armadura de poder, o un vehicle nuclear."

Plànols del Behemoth Explorer

En un apunt anterior vaig traduir un text d'en Todd Yoho on s'introduïa l'origen del Behemoth Explorer. A continuació teniu els plànols d'aquest curiós vehicle gegant.

Tal com va suggerir el propi Todd Yoho en el fòrum de Palladium Books, el plànol està basat en vaixells d'investigació marina.

Pitjeu a la imatge per fer-la més gran

Click on the image to enlage it

Behemoth Explorers

L'article que segueix és una traducció sobre l'origen del Behemoth Explorer elaborat per en Todd Yoho per donar context a l'Expedició Neenok en la seva sèrie de Dinosaur Swamp. (la traducció té el permís expres de l'autor).

Els Behemoth Explorers

Originalment un disseny rebutjat del programa espacial, prou interessant és el fet que els Behemoth Explorers realment no varen obtenir una fama o ús de mercat  concret fins els dies posteriors al Cataclisme. Foren originalment dissenyats com a enginys tripulats i autosuficients per a l'exploració planetària, per ésser llançats sobre la superfície d'una lluna o planeta i poder executar experiments mòbils durant mesos, àdhuc anys, i finalment recuperats una vegada llur missió fos completada. El Projecte Explorer fou una idea molt avançada al seu temps. La Terra havia fet passos sorprenents en l'exploració de l'espai proper amb la finalització de diverses estacions orbitals, una base lunar i fins i tot una colònia permanent a Mart. S'estaven també elaborant plans per a l'exploració de l'espai profund del sistema solar, tanmateix la principal limitació raïa en la tecnologia de propulsió. L'espai proper era possible, l'espai profund encara era un somni. Malgrat tot, la planificació d'aquest somni ja estava en marxa.

Les agències espacials més importants, especialment les industries privades líders com Cyberworks i la KLS Corporation, sabien que no n'hi havia prou en arribar a l'espai profund. Arribar a les llunes de Jupiter era només el primer pas, encara hi hauria la necessitat de baixar fins a la seva superfície i recol·lectar-ne dades científiques. Els primers candidats obvis per iniciar aquesta exploració foren robots, sondes i altres enginys artificials, però l'exploració real es dóna quan s'aconsegueix portar-hi humans.  Una cosa és dir que un robot hi ha aterrat i l'altra és dir que ho ha fet tot un equip d'homes i dones de la terra. L'un és només un altre pas per a la tecnologia; l'altra és un petit pas per tota la humanitat.


Cyberworks va prendre el lideratge respecte el disseny i construcció d'un explorador planetari, anomenant el primer model operatiu El Behemoth. A través d'una sèrie de dures dates d'entrega, manca de pressupost i fort entusiasme per part dels equips de disseny i construcció, El Behemoth fou enllestit, però no tenia cap lloc on anar. El disseny d'enginys per l'espai profund s'estava estancant, doncs no s'aconseguien avançaments en els sistemes de propulsió capaços d'arribar als planetes y llunes exteriors del sistema solar en períodes de temps acceptables. Molt aviat, l'Edat Daurada perdé el seu llustre, i finalment arribà la Nova Guerra Freda, ressorgiren les velles rivalitats i s'en començaren a formar de noves. La recerca del Behemoth va decantar-se cap a aplicacions militars, i els somnis de l'exploració espacial començaren una vegada més a fondre's. Alguns models de vehicles classe Cyberworks Behemoth Explorer foren venuts a aquelles nacions interessades en utilitzar-lo per diversos propòsits, algunes de les quals fins i tot per l'exploració de regions remotes de la terra, algunes altres per modificar-los com a arma de guerra, i encara com joguines per a persones adinerades. Únicament dos models de proves, anomenats Mercuri i Apol·lo, foren enviats a la colònia lunar per a una prova de en baixa gravetat. Ràpidament els resultats indicaren que els exploradors planetaris de la classe realitzaven adequadament les seves tasques. Una fi agredolça per l'únic èxit conegut que sobresortia de la resta de projectes de l'espai profund fallits en els últims dies abans del Cataclisme.

Després del Cataclisme i del ressorgiment d'Archie-3, el Behemoth Explorer esdevingué una mena de llegenda. Fou un dels primers vehicles disponibles per part del misteriós fabricant responsable dels vehicles robòtics de la Sèrie Titan, i fou un èxit instantani entre exploradors i regnes adinerats interessats en conèixer què hi havia més enllà de llurs fronteres. Els incipients Estats de la Coalició es varen interessar de seguida pel vehicle durant els dies inicials del Calendari Post-Apocalíptic, comprant-ne alguns per l'exploració, malgrat que a mesura que esdevenien una entitat política més bel·ligerant , es van desfer dels poc que tenien per poder-se concentrar en armes de guerra. Ha estat en els últims 100 anys on el Behemoth s'ha guanyat una excel·lent reputació entre aventurers i exploradors. Quan per en Neenok fou l'hora de planificar la seva segona més gran expedició per endinsar-se als Dinosaur Swamp, sabia exactament què volia com a centre de comandament i control: un Behemoth Explorer fet a mida.

Es poden trobar les estadístiques del Behemoth Explorer a les pàgines 217 del Rifts Main Book i 230 del GMG. També apareix al SourceBook One R&E.

Roba MDC

Rifts ens dóna múltiples oportunitats per cobrir el cos del nostre personatge amb armadures de major o menor protecció. Tanmateix, és més difícil vestir-se de forma casual sense perdre una bona protecció, per altra banda molt necessària. A continuació faig un recull dels vestits i altra tipus de roba MDC que podem fer servir per cobrir els personatges de Rifts.

Granotes de pilot o soldat

- Vestit de pilot de Glitter Boy (pg. 70 RUE). Es tracta d'una granota de pilot reforçada a les articulacions, considerada com una armadura ambiental (tipus Urban Warrior o Huntsman), per ser utilitzada pel pilot del GlitterBoy quan es desenvolupa fora de l'armadura. Ideal per tot tipus de pilots de robots.

- MDC Flight Suit (pg. 109 Rifts Merc Ops). Basat amb els dissenys del vestit de pilot del GlitterBoy. Especialment pensat per aviadors, tripulació i pilots d'armadures de poder.

- Military Flight Suit (pg. 207 WB19 Australia). Fet de Base-4, una fibra especial pre-rifts desenvolupada a Austràlia.

- Tundra Warrior Thermal Suit (pg. 82 WB20 Canada). Fet de fibres MDC especials per portar sota l'armadura corporal i mantenir calent al soldat.

Moda urbana

- Light Tactical Armor (pg. 109 Rifts Merc Ops). Es tracta d'un vestit lleuger fet de polímers i plaques de plàstic semi-rígides. Usat sobretot per agents de policies o personal de seguretat en zones on les armes MDC són il·legals o de difícil disponibilitat.

- Vestits de negocis (americana) i esmòquings (pg. 37 WB5 Triax and the NGR* i pg. 207 WB19 Australia).

- Vestit de negocis (amb barret, guants i botes) (pg. 37 WB5 Triax and the NGR).*

- Granota de treball amb caputxa (pg. 37 WB5 Triax and the NGR* i pg. 207 WB19 Australia).

- Gavardina (pg. 37 WB5 Triax and the NGR* i pg. 36 Rifts Adventure Sourcebook: Chi-Town 'Burbs).

- Jaqueta (pg. 37 WB5 Triax and the NGR* i pg. 207 WB19 Australia).

- Armilla/Jersei (pg. 37 WB5 Triax and the NGR).*

- Vestits a la moda (pg. 36 Rifts Adventure Sourcebook: Chi-Town 'Burbs). Fets de teixits lleugers.

Moda rural

- Pantaló i jaqueta de treball a l'exterior (pg. 37 WB5 Triax and the NGR).*

- Abric llarg (pg. 37 WB5 Triax and the NGR* i pg. 208 WB19 Australia).

- Sobretot (abric llarg per fer de guardapols) (pg. 178 WB14 New West). Pensat per ser portat sobre l'armadura Branaghan, és de les preferides per cowboys, pistolers i sheriffs per què queda bé i aporta força protecció. També serveix com a impermeable.

- Poncho de pell de dinosaure (pg. 91 WB26 Dinosaur Swamp). Fet de pell de dinosaure i encantat mitjançant Eco-wizardry. Es porta lligat a la cintura mitjançant un cinturó.

- Poncho de Base-4 (pg. 207 Wb 19 Australia).

- Granotes de caçador (pg. 159 WB27 Dinosuar Swamp). Molt populars entre exploradors, guardaboscos i guerrillers. Es pot triar talla i color (incloent formes de camuflatge i insígnies personals). Té moltes butxaques i és resistent a l'aigua i al vent. També hi ha l'opció de comprar diferents peces de roba per separat (pantalons, jaqueta, guants i botes).

* Desenvolupat per Triax a partir d'una fibra MDC. Ideals per polítics ambaixadors, homes de negocis i aventurers que volen protecció portant una vida normal i corrent. Diversos colors disponibles, excepte les americanes i els esmòquings. Tots tenen AR.

Infiltració

- NG Stalker Suit (pg. 87 Rifts Merc Ops). Creat per Northen Gun està pensat per actes d'infiltració, sabotatge i altres operacions encobertes. Es tracta d'un vestit de polímer negre ajustat al cos. Pot portar-se posat sota la roba de vestir ordinària o amb una armadura corporal. Molt popular entre espies, assassins, lladres, etc. A més, porta incorporat una sistema de reducció termal que en dificulta la detecció per infraroig.

- MDC Light Anti-Assassin Vest (pg. 208 WB19 Australia). Peto lleuger fet de Base-4. Normalment indetectable a simple vista.

Fabricants d’armes de Rifts NA

Un dels aspectes més interessants de l'ambientació de Rifts és la seva diversitat pel què fa a la tipologia d'armament. Diferents industries armamentístiques competeixen per fer-se un espai propi dins el mercat oferint diferents tipus de productes o dirigint-se a diferents tipus de compradors; cadascuna establint el seu propi nínxol. A continuació trobareu una llista dels principals productors d'armes que es poden trobar a Rifts NA, on es ressalten les principals característiques dels seus productes.

Angrad Robotics. Armadures i robots fets de dimonis transformats. Molt potents, desprenen una aura demoníaca i de malevolènça detectable pels psionics. Poden arribar a controlar al seu portador (pg. 141 Mercenaries).

Armstrong TW Armaments CO. Especialitzat en armes TW. Armes durables, imaginatives i d'alta qualitat a preus competitius. Fa armes específiques per encàrrec (augmentant un 20% el preu).

Arzno Weapons Manofacturing. Especialitzats en armadures TW imitant característiques animals (Imitator series) i armadures d'Ironwood (per ser portades per mags sense penalitzadors).

Bandito Arms. És una divisió del Mercat Negre. És especialista en fer còpies barates de l'armament manufacturat per la CS. Característiques de les armes:

• Línia "retro": Amb aspecte dels revòlvers de l'antic oest americà. Lleugeres i ben equilibrades.
  
• Retallades: Portents: poden tombar a un humà amb l'impacte.
  
• Rail Guns. Pesades. Sistema de punteria per làser.
  

Chipwell armaments, INC. Armadures i robots molt barats a costa de retirar sistemes i protecció.

Coalition States. Representa l'estàndard de les armes a Rifs NA. Robustes i fiables.

Colorado Baronies. Famós per fer armes SDC (molt modificables) i TW.

Free Quebec. Estètica semblant al antic Màuser alemany.

Semblants en característiques a les de CS però els rifles d'assalt afegeixen el Sistema Mini-HUD: pesa 0.45 kg i s'afegeix com una mira telescòpica i es pot utilitzar tant com una mira convencional com una mira multi-òptica a través d'un visor connectat al casc de l'usuari. Capacitats: adquirir enemics HUD, telescòpica, visió nocturna passiva, infrarojos, millorament òptic per termo-imatge, càlcul de distància, angle i direcció de l'objectiu (SISTEMA EN PROVES).

Golden Age Weaponsmiths. Vehicles SDC blindats amb MDC.

Iron Heart Armaments, INC. Producció de vehicles no robòtics barats. Sense motors nuclears, microcircuiteria, ni nanotecnologia.

Kittani. Distribuïdes als aliats dels Splugorth. Altament avançades en tecnologia: gran capacitat destructora i d'abast.

MageFire Weaponry, INC. Venedor d'armes dimensional. Especialitzat en armes TW. Les armes tenen un aspecte elegant però alienígena.

Naruni Enterprises. Prohibides per la CS. Munició no estàndard (excepte unes poques ex: NE-600 Pulse Làser). Tant avançades tecnològicament com les Kittani.

Naut'Yll. Armes de partícules, arpons i sòniques.

New Navy. Al mateix nivell que la CS.

Northen Gun. Un dels principals fabricants de NA. Fabrica amb els estàndards de la CS. Resistents i funcionals; solen ser molt versàtils: diferents settings, municions o e-clips en un mateix tipus arma (ex. NG-LG6 Laser rifle & granade launcher).

Stormspire. Especialitzat en armes TW. Incorporen una bateria de PPE per ser utilitzades per no-iniciats en la màgia/psíquics.

Titan Robotics. Contrueix robots i armadures. Tecnologia més avançada que la CS, però no tant com els Naruni o Kittani.

Tritonian. Làser Blau-Verd per disparar amb les mateixes condicions tant a fora com sota aigua.

Wellington Industries. Característiques i qualitat semblants –tot i que inferiors i més barata- a les de Northen Gun.

Wilk's Laser Tecnologies. Lleugeres molt ben equilibrades; augmentant la seva precisió i abast. Lleugerament més cares que l'equivalen NG en potència.

Capacitat de càrrega de l'NE-05GP

l'NE-05GP Grav Pack és un arnés antigravetat produït per Naruni Enterprises. Les seves prestacions el converteixen en un dels millors sistemes de vol de l'univers. És descrit en el catàleg Naruni 109 PA (DB 8: Naruni Wave 2). En aquest catàleg s'especifica la capacitat de càrrega de l'aparell i com aquesta influeix en la seva reducció de velocitat.

Malauradament, el catàleg únicament especifica alguns pocs casos. Des de l'Escamot Featherfall hem fet proves empíriques de vol amb l'NE-05GP i extrapolat matemàticament la correlació entre la velocitat màxima assolida per l'aparell en relació a la càrrega transportada. Aquests són els resultats:


Com es pot observar, a partir dels 225 kg transportats, i tal com suggereixen els resultats empírics, l'NE-05GP sofreix una reducció potencial negativa en la seva velocitat màxima de desplaçament -fins a un mínim als 1.800 kg de càrrega. Cal tenir en compte que fins als 225 kg, la velocitat de desplaçament no es veu modificada en absolut.

Gràcies a aquests càlculs, hem elaborat una fórmula que es pot implementar en ordinadors o armadures amb HUD per tal de poder preveure la velocitat màxima assolida tenint en compte el pes transportat. A la cantonada inferior esquerra del gràfic hom hi pot trobar la correlació matemàtica (amb una R2=0.9102).

Estimació del pes dels materials MDC

ESTIMACIÓ DEL PES DELS MATERIALS MDC
MDC WEIGHT MATERIALS ESTIMATION

Per Dr. Zev Etse

Abstract: We know there are several types of MDC Materials, but our theory states that they all have similar molecular density. Our aim is to match Body Armors MDC and its weight to prove it. We have seen some correlation, especially at heavier BA. So, how much do a MDC weights? The answer, 10 MDC per kilogram.

Keywords: MDC materials, Weight, Body Armor, molecular density.

Dr. Zev Etse
Torre del Coneixement
Lazlo

Sabem que existeixen diferents tipus de materials MDC: plàstics d’alta densitat, metalls superresistents, àdhuc components orgànics afectats per energies tel·lúriques que els transformen (malgrat aquests han quedat fora de l’anàlisi, pendents d’una posterior revisió d’aquest article). Amb tot, la nostra teoria postula que en el fet de transformar un material en MDC, l’organització molecular és tal que equipara les seves densitats cap un única constant. Així doncs, en aquest treball mirem de respondre a la pregunta “Què pesa l’MDC?”.

Material i mètodes

Per a l’anàlisi que ens ocupa s’han obtingut mostres d’un ampli espectre de materials provinents de diferents tipus d’armadures corporals (en endavant AC). S’ha partit d’aquest tipus d’armadures per què són les que incorporen un menor nombre d’elements aliens a la carcassa MDC que ens interessa estudiar, de tal manera que aquests accessoris no introduïssin artefactes en l’anàlisi.

Un vegada recollides diferents mostres d’armadures corporals, i classificades segons la teva tipologia (lleugeres, mitges, pesades) s’ha confrontat en un gràfic bidimensional la seva protecció MDC amb el seu pes, de tal manera que s’ha pogut establir una recta de regressió a partir del núvol de punts obtingut. Aquest anàlisi matemàtic s’ha realitzat mitjançant un programari específicament desenvolupat a la Torre de l’EXCEL·lència de Lazlo.

El nombre d’armadures corporals consultades es considera estadísticament significatiu. Els models utilitzats han estat els següents (seguit d’un punt i coma s’especifica la seva classificació segons el pes): Juicer Assassin; Heavy, NG "Buffalo" Riding Armor; Heavy, Dead Boy CA-1; Heavy, MI "Vaqueros" Armor; Heavy, Cavalry Armor (Barding); Heavy, Special Forces CA-7; Heavy, CA-5 Juicer "Dead Boy"; Heavy, CA-6C Cyborg Armor; Heavy, Battleforge BA; Heavy, DP DPM 101; Light, NG "Range Rider" Riding Armor; Light, Plastic Man; Light, NG "Maverick" Riding Armor; Light, The Bandito; Light, Huntsman; Light, Urban Warrior; Light, Dead Boy CA-2; Light, Bushman; Light, CA-3 Light "Dead Boy"; Light, Republican Light BA; Light, GAW Mark I Flight Suit Armor; Light, GAW Mark II Battlefield Armor; Light, Light Tactical Armor; Light, MDC Flight Suit; Light, NG Stalker Suit; Light, NG-A8 Scout Armor; Light, NG-A15 Peacemaker; Light, CSNA-1; Light, CNA-2 Barracuda; Light, Navy BA; Light, Trapper BA; Light, Juicer Assassin; Medium, Gladiator; Medium, The Explorer; Medium, Branaghan Armor; Medium, Crusader; Medium, CA-4 Standard "Dead Boy"; Medium, Republican Infantry Armor; Medium, NG-A10; Medium, NG-A12 Anti-Ballastic; Medium, NG-A15 Peacemaker (+); Medium, CA-4 Mk2 "Shark"; Medium, CA-7 Mk2; Medium, Soviestski "Red Star"; Medium

Resultats

Els resultats obtinguts es plasmen en les següents gràfiques:





Discussió

A partir de les dades obtingudes s’estableix que:

1.- Existeix una relació constant en la densitat de l’MDC a raó d’1 kg per cada 10 MDC.
2.- Aquesta relació és especialment significativa amb materials pesats. Això s’explica degut que existeixen múltiples materials lleugers de configuració molecular diversa, mentre que els materials més pesants la seva estructura és més constant.

Bibliografia

Rifts® RPG, Ultimate Edition, 2005 Palladium Books Inc.
Rifts® Sourcebook 4: Coalition Navy™
Rifts® Merc Ops™
Rifts® World Book 7: Underseas™
Rifts® World Book 11: Coalition War Campaign™
Rifts® World Book 14: New West™ Rifts® World Book 14: New West™
Rifts® World Book 17: Warlords of Russia™

Reparant MDC

En el món de Rifts, la capacitat de resistir megamal (Megadamage Capacity o MDC) representa un dels grans equalitzadors entre les diferents classes de personatge i races. No importa quina sigui l’aptitud pel combat, enginy, destresa o resistència, mentre una cuirassa MDC envolti el cos del personatge, aquest podrà seguir endavant. El problema de l’MDC és que és un recurs finit. Aquí cal aclarir que en aquest article, no parlarem de l’MDC “biològic”, és a dir, aquell que presenten les criatures vives, ja que aquest no cal reparar-lo, doncs es regenera sol.

Així, si l’MDC és un salvavides, què passa quan s’acaba? L’MDC d’armadures i cuirasses biòniques és ablatiu. Això vol dir que a mesura que protegeix dels impactes es va debilitant, fins que queda destruït del tot. Tenint en compte que una armadura MDC té un cost important, es fa evident que en algun moment caldrà reparar-lo, abans que comprar-ne una de nova.

Tanmateix, el Rifts ja ens té acostumats a no posar-nos la vida fàcil, doncs les regles que tenen a veure amb la reparació d’MDC estan escapades ací i allí per diversos manuals. En aquest article intentaré recopilar aquesta informació dispersa i, amb sort, provaré d’aclarir l’embolic de regles i costos vinculats a aquesta reparació. Els manuals que he consultat han estat el Rifts Ultimate Edition (RUE), el Rifts Sourcebook One Revised & Expanded (SB1), i el Rifts Bionic Sourcebook (BS).

LES HABILITATS

No tots els personatges són capaços d’arranjar una armadura, un robot, una armadura de poder (power armor) o uns biònics. Segons allò que es pretengui reparar caldrà que el personatge tingui coneixements en les següents habilitats (les poso en anglès tal com surten en el RUE, i ordenades segons tipus d’habilitat):

• Aircraft Mechanics [Mechanical skill, pàg. 312]: Només pot intervenir vehicles voladors.
• Bioware Mechanics [Mechanical skill, pàg. 312]: Permet reparar tots els sistemes cibernètics i biònics (no permet instal·lar-los).
• Robot Mechanics [Mechanical skill, pàg. 312]: Per reparar les Power Armor i els Vehicles Robot.
• Vehicle armorer [Mechanical skill, pàg. 312]: Pot arreglar i millorar les capacitats MD de tot tipus de vehicles.
• Weapons engineer [Mechanical skill, pàg. 313]: Permet arranjar el mal fet a armadures.
• Cybernetic Medicine [Medical skill, pàg. 313]: Amb el Bionic skill Upgrade, Permet instal·lar i reparar tot tipus de sistemes biònics i cybernètics.
• Fiel Armorer & Munition Expert [Military skill, pàg. 315]: També permet reparar les armadures corporals (Body armor), però només un màxim de 20 MDC.
• Cybernetics: Basic [Technical skills, pàg. 323]: Pot practicar mínimes reparacions (tot i que no ho posa, s’estima un màxim d’1d6 MDC) sobre implants cibernètics abans que siguin implantats en organismes vius.
• General Repair & Maintenance [Technical skills, pàg. 323]: Permet apedaçar armadures (recupera 1d6 MDC).
• Jury-Rig [Technical skills, pàg. 324]: Permet fer el mateix que Field Armorer, tot i que pot ser que la reparació no duri tant o sigui tan eficaç.

Excepte Jury-Rig i Field Armorer, les demés habilitats requereixen de temps suficient, materials i eines adients. Si fos necessari realitzar reparacions en el camp, la pàg. 312 del RUE estableix els penalitzadors que són d’aplicació.

ON REPARAR?

La reparació d’armadures, vehicles o sistemes cibernètics o biònics està disponible en aquelles comunitats amb un nivell tecnològic avançat [BS pàg. 64]. En aquestes, només cal anar a buscar un mecànic (Operador) o un Cíberdoctor per què, per un preu adequat, realitzi les reparacions que calguin. Com a guia, es considera que sí una comunitat té accés a sistemes biònics o ven robots i/o armadures de poder, llavors pot reparar armadures MDC i robots.

En general, es poden trobar instal·lacions on reparar armadures en els Estats de la Coalició (només a ciutadans tot i que en els ‘Burbs es poden trobar tots els serveis), Northen Gun (Ishpeming), Manistique Imperium, Titan Robotics, Lazlo, Whykin, Kingsdale, MercTown, Colorado Baronies, Arzno, i algunes comunitats de bandits del Pecos Empire. Determinades ciutats frontereres de Mèxic i algunes comunitats de la Magic Zone també poden dur a terme reparacions d’aquest tipus, però molt probablement no ho anuncien [SB1 pàg. 36].

EL COST

Per calcular el cost de la reparació d’MDC cal diferenciar el tipus de material o objecte que s’ha d’arranjar. No és el mateix arreglar una armadura corporal feta de plàstic superdens, que reparar un robot o un braç cibernètic. Així mateix, també variant els preus depenent del lloc on es realitzin les reparacions o de per qui treballi el mecànic. Aquests factors poden fer variar el preu de la reparació fins a un 200% [SB1 pàg. 36]. El Black Marquet, Titan Robotics i Manistique Imperium tots tenen preus més o menys estandaritzats que són els que es reprodueixen a continuació. Altres llocs poden tenir preus que varien entre un 50% i un 200% depenent de la disponibilitats de materials, de la mà d’obra o de la urgència de la feina [SB1 pàg. 36]. Així mateix, també es poden abaratir algunes reparacions si participem activament en elles o si contractem un Operador.

Per altra banda, aclarir, per si hi ha algú que ho dubte, que les reparacions no poden superar mai el límit original d’MDC de l’objecte reparat. A més, en alguns casos especificats, caldrà que resti alguna porció d’MDC intacta per tal de poder-hi realitzar reparacions. En qualsevol cas, una vegada l’MDC arriba a 0, l’objecte a quedat completament destruït i no es pot reparar. Malgrat les seves restes es puguin utilitzar com a material per a d’altres reparacions [SB1 pàg. 35].

Armadures corporals: armadura de plaques (700 cr./MDC); cota de malles (550 cr./MDC); armadura de Composite (650 cr./MDC), armadura de plàstic (630 cr./MDC); armadura tèxtil (620 cr./MDC).

Armadures de poder i robots (al menys ha de restar un 15% de l’armadura original per poder reparar-la): Armadura MDC (800 cr./MDC). El cost d’altres sistemes dels robots els podeu trobar a la pàg. 37 del SB1. Si la reparació es realitzada per un Operador (OCC) el cost disminueix un 25% (més el seu temps si l’està carregant; normalment entre un 30% i un 50%). El cost, per tant, podria oscil·lar entre 600 i 200 cr./MDC. Nota: de fet, al RUE pàg. 92 estableix un cost de 1200 cr./MDC reparat, tanmateix això no és coherent amb el cost del SB1, ja que llavors la participació d’un Operador encariria la reparació, cosa que contradiu la filosofia del joc.

Vehicles Robot i vehicles (al menys ha de restar un 15% de l’armadura original per poder reparar-la): Armadura MDC (4.000 cr./MDC). El cost d’altres sistemes dels robots els podeu trobar a la pàg. 37 del SB1. Si la reparació es realitzada per un Operador (OCC) el cost disminueix dràsticament fins a 1.200 cr./MDC [RUE pàg. 92].

Biònics i cibernètics (al menys ha de restar un 25% de l’armadura original o bé un 30% dels components originals per poder reparar): Si es tracta de material MDC, el preu normal és de 2.000 cr./1 MDC. Si es tracta de components, el cost és d’un 30% respecte el preu del component original. Si cal cirurgia, el cost ún d’un 20% del preu total de les parts biòniques instal·lades. El cost es pot abaratir entre un 10% i un 50% depenent del tipus d’establiment on es compri i la relació que es tingui amb el botiguer [BS pàg. 64].

Un personatge pot realitzar autoreparacions (-30% a l’habilitat adient: Bioware Mechanics, Cybernetic Medicine o Cybernetic Basics) per reduir el cost de les reparacions fins a 1.000 cr./MDC i altres sistemes per un 10% més barats [BS pàg. 64]. Si la reparació la fa un Ciberdoctor (OCC) el cost passa a ser de 1.000 cr./MDC i d’un 25% més barat per sistemes biònics o cibernètics (fins a un 50% si no hi carrega el tenps) [RUE pàg. 90].

ACLARIMENTS FINALS

• Un Operador (OCC) podria reparar MDC sense un lloc o eines adients i prenen materials MDC d’estructures properes. Tanmateix, això comptaria com l’ús de l’habilitat de Jury-Rig a efectes d’eficàcia (no pas de límit en reparació de MDC).
• Quan es repara una armadura de poder, un vehicle robot o un vehicle la prova d’habilitat (Aircraft Mechanics, Robot Mechanics, Vehicle armorer) es realitza per seccions.
• El temps de reparació d’armadures generalment requereix 1 o 2 hores per cada 10 MDC, si es realitza en tallers. Aquest temps es pot allargar fins a les 3-4 hores segons les condicions.
• Si ens volem modificar l'armadura al nostre gust (colors, posar-hi accessoris, etc.), volem fer la nostra propia a partir de troços d'altres (Patchwork), o vendre'ns una d'usada, caldrà consultar les pàgines 178-179 del Rifts WB14 New West.
  

Rifts Netrunnig

El Cyberjacking és l'equivalent de Palladium Books al Netrunning, és a dir, introduir-se als ordinadors per extreure'n informació. El Hacking (Piratejar) i el Cyberjacking (introduir-se a una realitat virtual dins el sistema de l'ordinador) provenen de la cultura cyberpunk. En un món com el de Rifts, on es barrejen múltiples gèneres i on la tecnologia i els cibernètics hi són tant patents, no podien faltar les regles pel ciberhacking.


Les fonts d'informació o referències necessàries per introduir el cyberjacking a la teva campanya de Rifts són les següents:

0.- Mutants in Orbit. A la pg. 15 hi apareix l'habilitat de Cyberjacking per primera vegada. Hi ha un paràgraf on es descriu la utilització d'aquesta habilitat, tot i que les regles són molt senzilles i escuetes. El Rifter #2 les expandeix.

1.- Rifter #2. Pg. 27-52. Les regles oficials pel sistema Palladium respecte del Hacking i el Cyberjacking. No només explica les regles per piratejar ordinardors o combats en la xarxa, sinó que hi ha des de noves OCC especialitzades en la temàtica (per a tots els sistemes Palladium) fins a aclariments sobre com repercuteixen diferents conjurs o poders psiònics en l'activitat. Imprescindible!

2.- Rifts: Ultimate Edition. Es recull l'habilitat de Computer Hacking (pg. 320), imprescindible per a poder "craquejar" els sistemes de seguretat informàtics. A l'apartat d'implants cibernètics (Pg. 51) hi trobem l'Universal Headjack & Ear Implant (4.800 Cr.): necessari per "endollar-se" a un ordinador. A l'apartat de Common Gear (pg. 261) hi ha l'aparell que podria servir a un PJ Hacker: Computer (Portable Field Unit).

3.- Heroes Unlimited 2. Pg. 123. Penalitzadors a utilitzar per a l'habilitat de Computer Hacking (sempre es faci sense entrar o connectar-se directament -a través d'un Headjack- a la xarxa.

4.- Aliens Unlimired. Galaxy Guide (HU2 Sourcebook). Pg. 191; hi ha el Cyberjacker Skill Program que dóna idea de les habilitats necessàries per esdevenir un cyberjacker. Pg. 205-210; tota un compendi de regles pel cyberjacking, des de regles de programació fins al combat virtual o l'ús de super-poders o màgia (nous conjurs) útils per un cyberjacker.

5.- Rifts Bionic Sourcebook. Pg. 19. Hack Rat OCC. Una nova classe de city rat especialitzada a trampejar amb els ordinadors i aconseguir informació. Ideal com a PNJ "informant". També hi ha la descripció de l'Universal Headjack & Ear Implant (pg.40).

6.- Free Quebec. Rifts World Book 22. Pg. 136. Descriu l'existència d'una xarxa d'ordinadors connectats i com s'ha desenvolupat un nou tipus de city rat i altres tecnofilics que l'exploten.

7.- Triax & the NGR.  Rifts World Book 5. Pg. 21. Els ordinadors personals són comuns a la NGR. Les xarxes electròniques i de telecomunicacions són comunes proveint una "super autopista de la comunicació" heretada del S.XX: comunicacions audiovisuals, correu electrònic, canals de TV, etc.

Com pots veure, res no t'impedeix donat un toc cyberpunk a la teva campanya de Rifts. Només cal introduir algun PNJ o PJ amb un cyberjack en una ciutat més aviat desenvolupada: Free Quebec, Chi-town, Lazlo(?)... i deixar que la informació flueixi per un sistema informatic. La tecnologia hi és, i les regles també.

Ara ja podràs dir allò de "He vist naus ardents més enllà d'Orió..."